Quan parlem sobre les balances fiscals i, més concretament, sobre els seus mecanismes i fórmules de càlcul, cal esmentar que aquest mètode no és únic. Existeixen, principalment, dos mecanismes de càlcul: el de flux monetari i el de flux de beneficis. El primer és aquell que té en compte els impostos que paga el conjunt de la població d’aquell territori i, per altra banda, les inversions i serveis que rep aquell territori. Pel que fa al de flux de beneficis, a banda de les inversions i serveis que rep el territori, també es comptabilitzen tots aquells serveis que, tot i que no els rep directament el territori, se suposa que el beneficien. Estem parlant de conceptes com la part proporcional dels ministeris de l’Estat, la monarquia, etcètera. Ara bé, dit això, cal dir que, a nivell internacional, els països que tenen molt present les balances fiscals i les calculen, utilitzen majoritàriament el mecanisme de flux monateri, ja que és el que s’ajusta més, és més fidedigne amb la realitat. Ar...