Pregunta: «Els països del món ens faran costat?»
RESPOSTA Tot fa pensar que sí. Les normes de la diplomàcia internacional obliguen els Estats a mantenir una actitud molt prudent quan es tracta d’un canvi important en un Estat existent. No cal dir que el canvi més important és que una part d’aquest territori esdevingui un Estat propi. Per això és natural que els representants dels estats siguin molt discrets pel que fa a Catalunya, i vulguin esperar els resultats de la votació abans de pronunciar-se. És cert que hi ha hagut algunes mostres d’animadversió, però els països poden canviar d’opinió i fer-ho de pressa. Eslovènia, per exemple, va rebre l’amenaça conjunta de la UE i els Estats Units que no seria mai reconeguda i al cap de dos dies proclamava la independència i era reconeguda internacionalment. És membre de la UE i l’any 2008 li va correspondre el torn de presidència. Un altre exemple interessant en aquest sentit és el de Kosovo. Tot i fer una declaració unilateral d’independència, va aconseguir el reconeixement de 51 estats ...