SFxI2017

Periodista de formació, va exercir nou anys de corresponsal europeu per a diversos mitjans a Brussel·les. Des de l’any 2004, i fins al 2014, va treballar a la Comissió Europea. Des del gener de l’any 2015, és el representant del govern de la Generalitat davant la Unió Europea. La futura república catalana té potencial per esdevenir un alumne avantatjat a la classe de l’euro, així com un pol de prosperitat i d’estabilitat financera al sud d’Europa. I això no ha passat desapercebut als ulls d’observadors i analistes econòmics internacionals. La majoria d’economistes no qüestionen la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, fins i tot en els escenaris de més estrès polític en què l’estat d’origen, Espanya, rebutgés reconèixer el nou estat i fer una transició ordenada dins la Unió Europea. Els interrogants se situen més aviat en la viabilitat del que romandria de l’economia espanyola –inclosos els comptes públics, el repartiment i la titularitat del deute públic– si el trencament ...

Pere Miret: Llicenciat en ciències econòmiques per la UAB, màster en anàlisi econòmica i finances per la UAB i MBA per Esade. Especialitzat en macroeconomia i mercats financers, ha treballat com a analista econòmic i financer en importants serveis d’estudis econòmics. David Ros: Interventor de l’administració local amb habilitació estatal, ho ha estat a l’Ajuntament de Sabadell i tresorer al de Sant Cugat del Vallès. Ha estat professor de màsters d’Esade, de la UAB, de l’Escola d’Administració Pública i de l’Instituto Nacional de Administración Pública. La Catalunya independent naixeria amb un endeutament situat entre el 50% i el 75% del seu producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana de la UE (83,5% del PIB). Així, el deute català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat i amb un estalvi d’entre un 30% i un 52% en relació amb la situació actual dins de l’Estat espanyol. En canvi, la Catalunya autonò...

Llicenciat en ciències físiques amb grau el 1977 per la UAB, llicenciat en ciències econòmiques, branca general, el 1982 per la UAB, màster en anàlisi econòmica i finances per la UAB i MBA per Esade. Especialitzat en macroeconomia, treballa com a analista econòmic i financer del 1986 al 2013 en importants serveis d’estudis econòmics. En aquesta etapa anticipa la crisi de la pesseta del 1992, la caiguda de les accions tecnològiques el 2000, l’esclat de la bombolla immobiliària espanyola el 2008 i la baixada dels tipus d’interès internacionals a mínims històrics després de la Gran Recessió. Prestigiosos economistes com els premis Nobel G. Becker, E. Kydlan i J. Stiglitz van defensar la viabilitat econòmica de l’Estat català. K. Rogoff, ex-economista en cap de l’FMI, va dir que la Catalunya independent seria “un dels països més rics del món”. També la majoria dels economistes catalans pensem que les perspectives econòmiques de la República Catalana són bones i oferirà un major benestar al...

Catalunya és l’única regió rica de l’Estat que és autènticament contribuent Ara fa uns dos segles, acabada la guerra del Francès (1808-1814), Espanya va perdre totes les seves colònies de l’Amèrica continental. Tot Espanya es va empobrir, però algunes regions van reaccionar. A Catalunya, la industrialització que havia començat a finals del segle XVIII es va afermar i accelerar. Durant tot un segle, fins a la Guerra Civil (1936-1939), l’economia catalana va ser cada cop més pròspera fins arribar a tenir un PIB per càpita que gairebé era el doble de la mitjana espanyola. Només dues altres regions van tenir trajectòries semblants a la catalana: el País Basc, des que es va industrialitzar el darrer terç del segle XIX, i Madrid, que sempre va treure partit de ser la capital. La taula adjunta mostra aquesta evolució, però s’ha de tenir en compte que és producte interior brut i que no està corregida per la paritat de poder adquisitiu. Per als darrers talls temporals, pels quals tenim més dade...

No em costa gaire d’imaginar quin serà el futur de Catalunya si segueix sent una comunitat autònoma dins de l’Estat espanyol. La relació que caracteritza Catalunya i Espanya és que Catalunya té l’Estat en contra. És un concepte que alguns poden considerar simplista però descriu amb precisió la realitat actual. La primera obsessió de l’Estat en contra és centralitzar. Centralitzar competències, que vol dir poder, capacitat de distribuir recursos, contractació de personal qualificat, reforçament de la capitalitat a Madrid, i reducció de poder, recursos, treball i potencial de les comunitats autònomes. La pulsió centralitzadora de l’Estat espanyol és molt forta. En part, perquè sempre ha estat així –l’excepció ha estat la devolució de poders i la descentralització amb el desplegament de la nova constitució el 1978–. En part, perquè Madrid no té sentit si no és com a capital; dit d’una altra manera, com a centre de l’Estat. No és un centre nascut de la lògica econòmica ni de la lògica soci...

La vitalitat del mercat laboral no només garanteix la paga als avis sinó que l’Estat català podria apujar les pensions Malgrat que les dades que demostren la viabilitat del sistema de previsió català són irrefutables –entre el 1995 i el 2012 la Seguretat Social té un saldo positiu per a Catalunya de 20.336 milions mentre a l’Estat el dèficit és de 116.711 milions–, la campanya de la por torna a estar en marxa. Al maig, el president del PP català, Xavier García Albiol, ja va alertar que “com a mínim” un 30% dels pensionistes catalans no cobrarien la seva pensió en una Catalunya independent i més de 100 municipis estan rebent aquests dies la visita dels quadres del partit per rebre el mateix missatge apocalíptic. “De totes les mentides que s’escolten en l’actual debat sobre la independència, la que diu que els catalans no cobraran les pensions és la més innoble, ja que treure la son als avis simplement per guanyar vots o impedir que es faci una consulta democràtica no és acceptable”, den...

Malgrat que Catalunya és una de les comunitats autònomes que més energia produeix, el preu de l’electricitat és, aquí, més del doble de la mitjana espanyola i més del triple de la mitjana europea. Així, el preu de l’electricitat per a ús industrial a Catalunya és de 32,34€ Mw/h davant els 14,72€ Mw/h de Madrid. Des que es va liberalitzar el sector de la distribució elèctrica, els consumidors catalans paguem un preu polític per l’energia que consumim; un preu que res no té a veure ni amb la competitivitat ni amb els costos de producció i distribució. Això té greus repercussions per a la competitivitat de la nostra economia. Però el preu polític que paguem per l’energia a Catalunya també repercuteix en la nostra aportació per assumir part del mal anomenat dèficit tarifari. Resulta que la normativa espanyola estableix per llei uns costos sobredimensionats per a la producció d’electricitat. L’existència d’aquest preu polític permet a les companyies elèctriques vincular la relació cost/bene...

ECONOMISTA. MEMBRE DE LA SECTORIAL D'ECONOMIA DE L'ANC El desconeixement de molts ciutadans de Catalunya sobre la naturalesa de les pensions i la lògica inquietud que generen el silenci i la desinformació partidista dels grans mitjans de comunicació estatals entre el col·lectiu de pensionistes, obliga a precisar quina és la realitat sobre una qüestió que afecta prop d'1,7 milions de ciutadans de Catalunya. Quan certs polítics i mitjans de comunicació interessats a difondre falsedats i missatges catastrofistes, en una flagrant falta de respecte als pensionistes, diuen que la independència de Catalunya posarà en perill les pensions, menteixen deliberadament: saben perfectament que l'Estat espanyol està obligat a pagar-les mentre no reconegui Catalunya com a estat independent i hi hagi un acord pactat de secessió. Des del moment de la declaració d'independència de Catalunya i fins que no s'arribi a un pacte entre les dues parts sobre el repartiment d'actius i p...

«Que tothom ho tingui en compte de cara al referèndum perquè, si es perd, els catalans ja ens podem calçar amb la hipercentralització que vindrà» Som a 11 d’agost i el caos al Prat continua. El doble raser d’Aena en la inversió en seguretat a El Prat i Barajas ha tingut el seu efecte i el conflicte laboral d’Eulen resta obert davant la indiferència del govern espanyol i la impotència de la Generalitat, que ha vist com malgrat els esforços de moment no ha convençut els treballadors d’aturar el boicot la vaga. La situació ridícula tenint en compte que El Prat va tenir l’any passat beneficis per 339M d’euros, i representa un cop per a la imatge internacional de Barcelona i el nostre país. Minipunt doncs per l’Estat en la seva lluita per mantenir Barajas al centre de la vida aeroportuària espanyola i seguir xuclant recursos cap a Madrid. El desastre però, té la seva cara positiva, i és que hem pogut tornar a veure de prop fins a quin punt l’entramat político-empresarial de l’Estat ho arri...

Un consell: vagin amb molt de compte amb el que llegeixen aquest estiu si no volen que els facin passar bou per bèstia grossa. En cas que no ho facin, potser els passa el que m'explicava un amic durant una discussió que havia tingut aquest cap de setmana. El debat tenia l'origen en una informació publicada a la secció d'economia d'El País i que duia per títol "Les comunitats s'estalvien 22.000 milions pels crèdits estatals". El diari explicaba com gràcies al Ministeri d'Hisenda les autonomies havien vist alleujades les seves arques públiques amb els ajuts del pagament a proveïdors i el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Dos mecanismes, per cert, que en mans del ministre Montoro no han estat cap altra cosa que una manera quirúrgica d'ofegar financerament les autonomies. Doncs bé, des del 2012 les autonomies han rebut, segons el càlcul del diari, préstecs per més de 160.000 milions per aquests mecanismes, xifres a què no haurien pogut fer front ja ...

Pere Aragonès, secretari d'Economia, explica en aquesta entrevista que la Generalitat tindrà prou tresoreria per a encarar el període de transició cap a la república Pere Aragonès, secretari d’Economia del govern de Catalunya, té clar que en el període d’estira-i-arronsa entre el govern català i l’espanyol la tresoreria catalana tindrà tots els recursos que facin falta per a assumir tots els pagaments. No es cansa d’explicar-ho. El dèficit s’ha reduït i l’economia ha millorat. En aquesta entrevista, diu que no pot ensenyar totes les cartes perquè no convé, però sí que explica algunes de les claus de com serà el període de transició cap a la república en termes econòmics. —Les amenaces de Montoro poden afectar el referèndum? —L’amenaça de no pagar proveïdors no afecta el referèndum. No hi té res a veure. En primer lloc, perquè allò que la Generalitat pot carregar al FLA [Fons de Liquiditat Autonòmica] està fixat, i és evident que si hi ha despeses relacionades amb el referèndum no e...

«Tallar el FLA és una amenaça absurda i contraproduent, i a la vegada, com més presta via FLA, menys força de negociació tindria l'Estat en cas que guanyi el “sí”» El govern espanyol comença a actuar amb desesperació davant el referèndum. La maniobra per entrar al Parlament i al Palau de la Generalitat en va ser la primera mostra, l’amenaça de tallar el FLA en va ser la segona, i ara intenten intimidar alts càrrecs del govern investigant-los per sedició. No ha arribat la tercera via, sinó una tornada als clàssics del franquisme. Posant el focus en el cas del FLA, és curiós veure com un instrument dissenyat per collar les autonomies i generar la sensació que Catalunya per si sola no pot anar pel món, es pot convertir en un dels majors autogols del govern Rajoy. Si durant anys ha estat una vergonya veure com països africans podien accedir als mercats de forma més fàcil que la Catalunya autonòmica, avui és una sort que el deute públic català sigui amb l’Estat i no amb els mercats fina...

Fins i tot els mitjans més partidaris d’una via d’entesa es desesperen perquè tots els gestos del govern de l’Estat són amenaces S’atribueix a molta gent, però tant se val de qui sigui: l’expressió “ al amigo, el favor; al enemigo, la ley” és espanyolíssima. És la Constitució de facto que ens governa. En els millors moments del passat autonòmic Catalunya no ha aconseguit més del que legalment li tocava. Mai ni una engruna més, no fos cas que altres es queixessin. Als amics se’ls tractava molt millor, esclar. Però Catalunya no ha estat mai amiga. Quan ha fet gestos d’amistat, sempre s’han vist com gestos d’interès. Ja podien ser quixotescos i generosos els gestos catalans: sempre eren menystinguts. Ara ja no se’ns aplica la llei sinó les versions més forçades de la llei, o el que resulta de canvis legals (ves per on, uns canvis que sempre són possibles!) dissenyats expressament contra Catalunya, com la llei de seguretat nacional o la nova llei del Tribunal Constitucional. Divendres vam ...

Més que un projecte polític l’estat espanyol és un projecte econòmic. Concretament un projecte d’enriquiment escandalós d’unes elits que han saquejat l’estat, sense cap vergonya ni prudència. Ahir ens va sorprendre a tots la notícia que havien trobat mort l’ex-president de Caja Madrid, Miguel Blesa, en teoria suïcidat per un tret d’escopeta al pit. Miguel Blesa havia estat condemnat el febrer a sis anys de presó per apropiació indeguda en el cas de les ‘targetes black’ de Caja Madrid, però encara no hi havia ingressat, en espera d’una sentència ferma. El debat sobre si Blesa s’ha suïcidat o no s’ha obert pas de manera inevitable. La versió oficial és que es va matar ell mateix, però és evident que les circumstàncies de la mort són estranyes. I les sospites creixen encara més si tenim en compte un fet que, aquest sí, no admet discussions ni especulacions. Des que es va començar a investigar la trama corrupta del PP, l’estiu del 2009, han mort de manera sorprenent deu persones vinculade...

Entrevista al secretari d'Hisenda i home fort d'ERC: 'L'endemà de la independència no saltarem per un barranc, sinó que entrarem en una fase en què solucionarem les coses com els països civilitzats' Lluís Salvadó és l’home encarregat de cobrar els imposts dels habitants del Principat. Si més no, a partir del moment que el parlament aprovi el marc legal que doni plenes competències al govern per a recaptar el cent per cent dels imposts a l’Agència Tributària Catalana. De moment, en cobra pocs: uns dos mil milions dels setanta-cinc mil que paguen els catalans cada any. El salt que haurà de fer la hisenda catalana els mesos vinents és molt gran. Aquest mes s’ha activat l’e-Spriu, el nou sistema informàtic preparat per a gestionar els imposts petits, però també els de més volum. Parlem amb Salvadó, un dels homes forts d’ERC, sobre aquest desenvolupament de la hisenda, però també del desafiament econòmic de construir la república independent, de les inestabilitats que p...