SFxI2017

Una cultura singular en un món global Agustí Alcoberro , historiador, professor de la UB i exdirector del MHCat El principal repte al qual s’enfronten totes les cultures del món és la globalització. Aquesta mundialització pot tenir efectes perversos, com la tendència a la uniformització i a la pèrdua de riquesa cultural, però també en pot tenir de positius, com la capacitat d’obrir els nostres creadors i la nostra indústria cultural al món. Tot depèn de la fortalesa del sistema cultural al qual es pertany. Per això la República Catalana resulta del tot imprescindible per a la projecció, i per a la pervivència, del nostre teixit cultural. L’Estat espanyol sorgit de la Transició ha remat sempre contra la diversitat cultural. Els seus instruments de projecció internacional, com l’Instituto Cervantes, han promocionat exclusivament la cultura feta en castellà. L’objectiu reiterat del Ministerio de Cultura ha estat convertir Madrid en una gran capital cultural, finançant les grans institucio...

«Els mites sobre l’adoctrinament de nens i televidents a Catalunya s’han difós a l’ample, impunement, temeràriament, a l’estat espanyol» Perquè el govern espanyol ‘convidés’ un president català a ser escoltat al congrés han hagut de passar, com a mínim, cinc anys de manifestacions massives al carrer; una majoria ‘indepe’ al Parlament; tres etapes gandhianes del ‘primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen…’, i, potser més que tot això, una trucada en conferència d’algú amb prou poder per a fer-los desdir, en vint-i-quatre hores, d’un lustre de ‘no vull ni puc’. De la mateixa manera, perquè el govern espanyol investigués els llibres de text catalans ‘per adoctrinament’ només ha calgut, com a màxim, un ‘informe’ d’un ‘sindicat’ sense seu física coneguda, sense representació a les juntes, sense delegats entre el professorat i que ni tan sols es presenta a les eleccions. Un ‘sindicat’ que, com a tal, la USTEC l’ha definit de ‘gairebé inexistent’. Enhorabona als premiats. D’aqu...

Ha tornat Wert. I aquest cop es diu Marcial Marín, que és el secretari d'estat d'Educació. Wert, segur que se'n recorden, era aquell ministre que es va fer famós per haver dit allò que els alumnes catalans s'havien d'“espanyolitzar”. I que va acabar com va acabar. Doncs ja el tornem a tenir aquí. Allò que ell representa, és clar. Perquè ahir el secretari d'estat d'Educació, Marcial Marín, que ve a ser el número dos del ministre Íñigo Méndez de Vigo, va anunciar que l'Alta Inspecció de l'Estat, que és un organisme depenent del Ministeri d'Educació, revisarà urgentment els llibres de text que fan servir les escoles catalanes per si vulneren la llei i adoctrinen ideològicament els seus alumnes. Mare de déu quin déjà-vu. Això és la cançó de l'enfadós. I la prova més clara que hem de marxar. L'anunci de Marín ressuscita, un cop més, la teoria aquesta de l'adoctrinament dels alumnes catalans i reobre, un cop més, una discussió ben estúpida ...

Si Catalunya gaudís de la capacitat de tenir els serveis públics que genera la seva riquesa, tindríem un sistema educatiu de més qualitat, més integrador i més equitatiu Assumpció Castellví Auví, professora, psicopedagoga i pedagoga Com la majoria de la població, estic convençuda que l’educació i la cultura són cabdals per tal que les persones i les comunitats puguin desenvolupar-se. Són dos drets bàsics que cal protegir, perquè la vitalitat cultural i educativa d’una societat són el termòmetre del nivell participatiu i lliure dels ciutadans. L’escola catalana ha tingut i té un paper clau a l’hora d’educar. Tot el professorat i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ens hem esforçat per mantenir la qualitat i la modernitat pedagògiques i també hem treballat molt per estar en constant evolució i aconseguir que els nostres alumnes i, per tant, la nostra societat cada cop estigui més cohesionada i que aposti per la igualtat en tots els àmbits. Malgrat tots aquests esforços, l’Esta...

Catalunya té totes les condicions per ser un espai de coneixement i de talent de referència al sud d’Europa excepte la sobirania que li cal Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya Catalunya és un país que no té grans recursos naturals en el sentit clàssic del concepte. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle xxi. Avui, les nacions fortes i d’avantguarda es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea en què treballin, sigui en el sector de la salut, industrial, acadèmic o de serveis, per esmentar alguns exemples, i això només s'aconsegueix amb una educació capaç d’oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat, en cada època i en cada moment. La riquesa de les nacions depèn, per damunt de tot, de la qualitat de l’educació, de la plena integració del conjunt de la població al siste...

El castellà es va establir com a obligatori en sectors com l’empresa, l’esport i l’ensenyament La Plataforma per la Llengua constata que ni tan sols estant en funcions, el govern de l’Estat no ha parat d’aprovar normatives i disposicions que imposen el castellà i deixen de banda qualsevol altra llengua, fins i tot en aquells territoris en les quals són pròpies, com és el cas del català a Catalunya o al País Valencià. Aquesta conclusió s’extreu de l’informe "Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy", elaborat per l’ONG del català, i que mostra l’actitud impositiva del castellà en detriment del català fins i tot en un període de govern en funcions, moment en què s’entén que l’administració ha d’evitar prendre decisions d’importància ideològica. L’informe exposa que l’Estat espanyol ha assumit la imposició única del nacionalisme castellà tan plenament que pren decisions polítiques de caire discriminatori com a mers tràmit...

Segons l'informe de política lingüística corresponent a l'any passat, el català continua naufragant en dues mars salades i hostils. L'ús de l'idioma propi de Catalunya és residual, com sempre i com sol passar, a l'administració de justícia i al cinema. Trinxeres irreductibles. Els successius governs i consellers de la Generalitat ho han intentat tot en aquestes dues jungles i han fracassat de manera reiterada. Al cinema, contra les grans empreses nord-americanes i contra els exhibidors. A la justícia, contra l'Estat i els seus funcionaris. Només un 8,4% de les sentències que es van perpetrar l'any passat a Catalunya van ser redactades en l'idioma constitucionalment cooficial. Pel que fa al cinema, la xifra destarota encara més: un 3,7% de les pel·lícules es van filmar originàriament, es van doblar o es van subtitular en català. Oscar al residu. Totes les lleis i totes les normes que han intentat pal·liar aquesta desigualtat també aquí s'han estavella...

Fa uns dies, en una compareixença al Parlament, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya deixava anar que “si el catalán fuera un requisito para los jueces, nos llevaría a un desierto judicial”. El que realment volia dir-nos el president del TSJC, Sr. Jesús Barrientos, és que tant se li'n dóna la llengua en què parlen els ciutadans del país del qual el seu Tribunal és el Superior. La llengua de la tribu queda reservada per als actes tribals però no per a administrar justícia. I quan una cosa és prescindible, se n'acaba prescindint. El miserable 8% de sentències dictades en català suposa, de fet, la pràctica desaparició de la llengua catalana d'un espai tan sensible i tan important com és la justícia. L'Estatut al qual el Sr. Alfonso Guerra, PP i PSOE –encara no hi havia Ciutadans– va passar el ribot imperial sí que preveia que el català fos un requisit per a jutges i personal de justícia. Va ser eliminat sense cap mena de problema, mantenint els catal...

Ens apropem al punt culminant del procés d'independència de Catalunya. Com molts preveien, els terminis s'acceleraran i no pas perquè finalment des de Catalunya decidim fer efectiu el trencament, sinó perquè des d'Espanya ens obligaran a fer-ho. Des del front judicial, els Guardians de la Revolució iranians —perdó, volia dir el Tribunal Constitucional— actuaran amb contundència contra el Parlament de Catalunya i les seves autoritats legítimes. Intentaran ofegar la voluntat popular amb suspensions, amenaces i multes. Des del front polític, les negociacions per formar govern a Madrid entre el PP i Ciudadanos ja ens han mostrat de manera diàfana què ens espera. Les preocupacions del partit d'Albert Rivera no passen pels trens que deixen tirats els passatgers, ni per les beques que l'Estat es nega a transferir des de fa dècades, ni pels ajuts a la dependència que no es paguen. El seu objectiu és destruir el sistema d'immersió lingüística a Catalunya. De fet, no enga...

Seguint amb l'estratègia sistemàtica d'enderrocar l'autogovern català de manera lenta però sostinguda, totxana a totxana, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (organisme que tot i el seu nom enganyós és la màxima instància de la justícia espanyola al nostre país) ha anul·lat unes recomanacions lingüístiques per al sector públic de Catalunya de l'any 2010. Com sempre, l'excusa per fer retrocedir el català és mantenir un suposat equilibri entre les dues llengües cooficials. Segons el TSJC, les recomanacions –que no imposicions– forcen “sense justificació el dret d'opció lingüística de l'usuari”. Senyors jutges del TSJC, us convido a visitar aquesta entrada de la Viquipèdia: goo.gl/tf01zl , en què trobareu una llista no exhaustiva de 501 lleis que forcen “sense justificació el dret d'opció lingüística de l'usuari, a favor de l'espanyol, és clar. El reial decret 973/2009, per exemple, obliga que la llengua comuna, de comunicació i de funcion...

L'ha presentat la portaveu Neus Munté després de la reunió de govern d'avui La vice-presidenta del govern i portaveu, Neus Munté, ha presentat avui l'informe ' Crònica d'una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les persones de Catalunya ' (pdf). En aquest document l'executiu acusa l'estat espanyol d'ofegar, limitar i laminar l'autogovern de Catalunya, amb greus conseqüències per al benestar dels ciutadans. Entre més qüestions, s'hi denuncia la manca de voluntat de diàleg de l'estat espanyol, l'atac a l'escola catalana, una reducció de la inversió a Catalunya del 71% entre el 2009 i el 2014 i retallades socials, com ara les relacionades amb la llei de dependència. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, demanarà de comparèixer al parlament per compartir aquest informe. L'informe va ser encarregat pel govern en la reunió del 3 de març passat, en vista del degoteig constant de decisions de l'estat espanyol q...

La Plataforma per la llengua ha palesat que s'han aprovat 64 noves disposicions que obliguen l'ús del castellà a Catalunya i 2 que obliguen a usar el català. La Plataforma per la Llengua ha fet públic un estudi de novetats legislatives en matèria lingüística a Catalunya corresponent al 2014. L'entitat ha comprovat que, com a mínim, s'han incorporat a l'ordenament jurídic 64 noves disposicions que imposen el castellà a Catalunya i només 2 que imposen el català. També s'ha aprovat una normativa estatal que obliga a usar la llengua de signes espanyola en un cicle formatiu a Catalunya i una altra, autonòmica, que obliga les administracions catalanes a atendre a qui se'ls adreça en la llengua de signes catalana. A més de les normatives que s'incorporen a l'ordenament jurídic, l'Administració central espanyola ha aprovat 6 bases de convocatòries que exigeixen algun ús del castellà. L'Administració catalana ha aprovat 14 bases de convocatòries que e...

Les famílies que demanen el castellà a les escoles, teledirigides pel partit d’Albert Rivera a través de l’entitat Assemblea per una Escola Bilingüe Que la reivindicació per acabar amb la immersió lingüística és una creació de Ciudadanos, més que de la societat civil, és quelcom que molta gent subscriu. Ara bé, que estigui directament darrere de les poques famílies que demanen l’escola també en castellà ja és més difícil de provar. Tanmateix, tots els indicis apunten que el partit d’Albert Rivera teledirigeix les famílies denunciants mitjançant l’entitat Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). L’objectiu de Ciudadanos de “retornar el català a la situació d’abans de 1978”, tal com va destapar el directe!cat fa tres mesos , necessita eines, i l’AEB és una d’elles. 'Factoria Ciudadanos' L’Assemblea per una Escola Bilingüe neix l’estiu de 2013 amb un focus a Sant Cugat del Vallès com un moviment de pares que defensen l’ensenyament també en castellà i que donen suport a les famílie...

Les últimes actuacions del ministre Wert i les darreres sentències contra el sistema educatiu català han fet créixer la indignació de la societat catalana a un nivell extraordinari. Indignació expressada al carrer visiblement, però també al parlament espanyol, on ahir molt especialment Joan Tardà i Joan Coscubiela van saber transmetre a l'opinió pública l'estat d'ànim que molts tenim avui. Però no n'hi ha prou d'indignar-nos; ara ja no. Catalunya, en termes polítics, ja ha deixat de ser una simple comunitat autònoma d'Espanya, sotmesa per tant de manera inexcusable a la rigidesa del règim legal espanyol. Catalunya va proclamar la pròpia sobirania amb una històrica declaració del parlament, però sobretot Catalunya va exercir la sobirania el 9-N. El 9-N les institucions i el poble de Catalunya van emprendre de manera rotunda el camí de la construcció d'una legitimitat pròpia, i ara tot allò que fem té un sentit diferent —a dins del país i fins i tot a fora, co...

La Sectorial d’Educació de l’ANC, davant el nou intent d’ingerència del Govern espanyol en les competències educatives de Catalunya, manifestem, una vegada més, que: El model d’escola que hem anat construint durant els darrers 35 anys ha demostrat a bastament la seva eficàcia i ha estat una peça clau a l’hora de cohesionar la nostra societat. I el català ha de ser, ara i sempre, la llengua vehicular d’aquesta escola. El nostre Parlament és l’únic que reconeixem com a legítim. L’Estat espanyol no només no protegeix ni empara la llengua, la cultura i l’escola catalana, sinó que hi és clarament hostil i fa tot el possible per anorrear-la. El govern de l’Estat espanyol envaeix constantment les competències educatives de la Generalitat de Catalunya que, sobretot a partir de l’aprovació de la LOMCE, estan en greu perill. Totes les limitacions i dèficits del nostre sistema educatiu actual només es podran superar tenint un estat a favor. Sense un estat que protegeixi el nostre sistema educatiu...

Molt sovint, quan la gent s’assabenta que sóc americana, em diuen: “Ui, m’agradaria aprendre anglès, fa anys que vaig a classe, però encara no el puc parlar”. Em miren amb enveja a mi i als meus fills, que vam aprendre l’anglès naturalment, és a dir, sense classes. Sempre els dic el mateix: per aprendre un idioma, has de passar temps allà on es parla i has de tenir la necessitat de parlar-lo. No hi ha res com tenir una persona davant teu esperant sentir el que tens al cap. És l’única manera. Temps i necessitat. I no ho dic només jo, ho diu tota la sociolingüística. El contrari també és veritat. Sense la necessitat i el contacte, els idiomes s’obliden. Quant francès recordeu dels vostres anys d’estudiants? I encara més: quan dos idiomes ocupen el mateix registre, i tenen el mateix ús en la mateixa societat, els sociolingüistes expliquen que el més normal és que un d’ells desaparegui. Per salvaguardar un idioma, doncs, cal que sigui necessari. Necessari. El català ja no és necessari per ...

Primera, en política, qualsevol cosa que passa a tres setmanes d’unes eleccions té lògica electoral. La judicialització absurda i ofensiva que ha fet el ministre Wert contra el model català de llengües a l’escola indigna i mobilitza l’electorat sobiranista. Llavors, per què ho fa? En l’estratègia del PP, a la qual serveix Wert, la mobilització de l’electorat sobiranista en les municipals és un mal menor: en aquest front no hi tenen res a guanyar i consideren que ja està tot el peix venut. Ara el seu front essencial és la confrontació amb Ciutadans. Si no vota la investidura de Susana Díaz, Ciutadans vol combatre pel mateix electorat que el PP: dreta nacionalista antisocialista i antiindependentista. I en aquest combat han de fer mèrits. Ciutadans té més pedigrí com a resistència espanyolista a Catalunya. El PP ha de demostrar que no és tou ni complaent. Si Ciutadans vol prohibir el dret a manifestar-se, el PP porta l’escola catalana als tribunals. Aquesta és la competició de Wert. A ve...

El persistent atac judicial contra la immersió lingüística executat amb l'objectiu indissimulat d'arraconar el català al propi país on va néixer torna a posar damunt la taula la imperiosa necessitat de posar fi a la pertinença a un Estat espanyol que ja no és que margini, discrimini o maltracti els catalans com passa amb l'economia, sinó que directament intenta anihilar-nos lingüísticament i culturalment dinamitant per la via judicial –perquè per la política, que és la que passa per les urnes, no hi té cap opció– el sistema que ha permès recuperar el català de l'estat d'inanició en què el van deixar quaranta anys de franquisme. Quaranta anys de franquisme dels quals la democràcia espanyola en matèria lingüística és hereva absoluta i total, perquè l'atac desencadenat per l'Estat controlat pel partit dels hereus polítics del dictador compta amb el silenci còmplice de la resta de forces polítiques amb seu central a Madrid, que ja fa temps que han abandonat la l...

Davant el nou atac judicial al model d'immersió lingüística vigent des de fa més de 30 anys a l'escola catalana, la coordinadora d'entitats Somescola.cat, de la qual forma part la Plataforma per la Llengua vol manifestar el següent posicionament: El ministeri d'Educació vol invalidar tot el procés d'inscripció que està assignant les demandes de matriculació als centres educatius de Catalunya a partir de comissions de garantia amb presència de tota la comunitat educativa. En un pas més cap a la judicialització del sistema educatiu, Wert vol generalitzar les sentències concretes a les escoles que les obliguen a fer el 25% de les classes en castellà. La voluntat del ministre és col·lapsar l'escola catalana i delegar un aspecte competencial com és la llengua vehicular i l'organització dels centres a la pretesa voluntat d'unes famílies. Està clar que la implantació de la LOMCE, atesa la desconfiança de l'Estat sobre el sistema educatiu català, només es po...

No vull la independència de Catalunya només per raons històriques o només per raons culturals. La vull per tenir l'oportunitat de fer un país nou on els responsables del model només siguem nosaltres, és a dir, les nostres idees i els nostres vots. Catalunya, amb Espanya i en general amb tot Europa, ha entrat en una deriva de valors altament malaltissa que podria posar fi, si ja no ho ha fet, a la seva capacitat d'innovació, creativitat, emprenedoria i dinamisme. Jo no vull un país on es castigui la intel·ligència i es premiï la mediocritat dels escaladors sense projecte, i el que és pitjor, sense escrúpols. Jo vull un país que recuperi l'esperit dels que al llarg de la història, més enllà de discursos i promeses, es varen arriscar per posar fonaments nous als aspectes més bàsics de la societat com per exemple va fer la Mancomunitat empesa pel seu president, Enric Prat de la Riba, amb tots els nivells de l'educació i la sanitat. Jo prefereixo la gosadia de nomenar la Mar...