"Ara, enfeinats com estem en la consecució de l’objectiu que ens hem fixat, no som prou conscients de l’autèntica dimensió del que estem fent" Confesso que el terme “cadena humana”, aplicat a la Via Catalana, no m’ha fet mai el pes. I no pas perquè no s’ajusti a la veritat –i tant, que s’hi ajusta!–, sinó perquè les cadenes, semànticament, tenen una connotació negativa que facilita la demagògia del nacionalisme espanyol, com s’ha demostrat en els galdosos i manipuladors jocs de paraules de Rosa Díez –“No tenim por de les cadenes; contra les cadenes llibertat”– o del diari El Mundo–“Catalunya encadenada”–. Prou sobrats van de bilis, de tergiversacions i de falsedats els catalanofòbics, perquè, a sobre, nosaltres els facilitem les coses. El terme Via Catalana, en canvi, és brillant i cal felicitar l’ANC per haver-lo encunyat, ja que és diàfan, precís, persuasiu i eminentment periodístic. I el millor de tot és que està ple de contingut. Vull dir que no és un mer eslògan, una afo...