SFxI2017

Balanç marcat per l’èxit de la Cadena humana de l’11 de setembre La Territorial de la Sagrada Família celebra la seva l’assemblea general trimestral i fa una excel·lent valoració de l’èxit i l’esforç de la darrera Diada L’èxit aconseguit el passat 11 de setembre amb l’organització i l’impacte nacional i internacional de la Cadena humana per la independència, i el treball dut a terme per l’equip de la Territorial de la Sagrada Família, van marcar la celebració de l’assemblea general del tercer trimestre. En l’acte, celebrat el passat dilluns 28 d’octubre a l’Espai 210 del carrer de Padilla, davant un auditori de més de cinquanta adherits i simpatitzants, es va informar sobre la gestió duta a terme en els darrers mesos, les activitats programades per al proper trimestre i, especialment, el Pla d’actuació de l’ANC, al qual dedicarem una informació més detallada en el pròxim butlletí. Com a esdeveniments destacats més propers, es va informar de la participació en la nova edició de la Marat...

A tots els que vau ocupar els carrers i carreteres de punta a punta de Catalunya la passada Diada, agafats de la mà, fent Via cap a la Independència… Endreceu les samarretes grogues, però tingueu-les a mà, cuideu-les… Estigueu connectats a la realitat i atents. Perquè, més d’hora del que us penseu, les haureu de recuperar, posar-vos-les i sortir als carrers i places del nostre país, sota la mirada atenta, curiosa i sorpresa dels mitjans de comunicació d’ací, d’allà i de més enllà… Però segurament no serà només per donar-nos les mans fent una cadena durant una estona, sinó per quedar-nos allà tot el temps que calgui — tingueu-ho clar, tot el temps que calgui–, davant dels més variats indrets, pacíficament, sí, però també toçudament palplantats, fins a aconseguir decantar la balança al nostre favor… I el món ens mirarà i veurà la nostra determinació, la nostra cara il·luminada, el nostre gest senzill i solemne, la nostra decisió de completar la feina… I no ho dubteu, aconseguirem, amb tr...

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència . Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dissabte, 2: Al matí, d'10 a 2, al carrer Indústria cantonada Sardenya Diumenge, 3: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Marina/Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

La Unió Europea va respondre ahir per la via dels fets a la fatxenderia espanyola sobre Kossove i molt probablement també sobre Catalunya. Va ser una solemne bufetada que per a nosaltres té una importància enorme. Amb un senzill comunicat, la Comissió en va tenir prou per a desmuntar la campanya de la por que l'estat espanyol fa mesos que practica. Els fets es van imposar a les paraules i Europa va aclarir que Espanya no podria vetar l'accés de Kossove a la Unió Europea, cosa que insinua clarament que no podrà vetar-nos tampoc a nosaltres. Quantes vegades hem sentit dir els darrers mesos, com una agra amenaça, que la independència de Catalunya és impossible perquè Espanya vetarà la permanència del Principat en la Unió Europea? Ho ha dir Rajoy i Almúnia, Rubalcaba i Duran, Lara i tothom qui s'oposa al canvi de règim. Doncs ves, ara resulta que aquest dret de vet no existeix... o que hi ha una manera d'esquivar-lo. Quin desengany tan gran per a Espanya, quina derrota més...

"Hi ha una cosa que es diu dret internacional i una altra encara més important que es diu Drets Humans, incloent-hi l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics" No és cap secret que la inhabilitació del president Mas i la suspensió de l’autonomia catalana són dues eines que el govern espanyol està estudiant per frenar el procés independentista, la qual cosa significa que, llevat que la Unió Europea li ho exigís, mai no permetrà la consulta. No la permetrà per tres raons bàsiques: una, perquè està plenament convençut que la perdria; dues, perquè va contra els seus principis totalitaris; i tres, perquè implicaria un reconeixement nacional de Catalunya que seria determinant. Davant d’això, hom pot pensar que una solució intermèdia podria ser la del referèndum a tot l’Estat espanyol. És a dir, que votés la gent de Madrid, de Toledo, de Burgos... Sobre el paper sembla una solució òptima per a l’Estat, ja que li permetria admetre la consulta tot garantint-se un...

Hem sentit a dir moltes vegades que Espanya és un país molt descentralitzat. Qui diu això es basa en el volum de despesa gestionada per les autonomies, però no pas en l'autogovern de què aquestes gaudeixen. Una cosa és la gestió i una altra molt diferent, el poder polític. L'any 2008 la despesa autonòmica va arribar a representar el 36,4% de la despesa del conjunt del sector públic espanyol. Va ser el període que va assolir un pes més alt. Les comunitats autònomes gestionen un volum més alt de despesa que, per exemple, els lands alemanys (22%), però no pas encara com les províncies canadenques (46%). No obstant, en els últims anys el volum de despesa gestionada a nivell autonòmic ha disminuït en termes relatius. L'últim any de què es disposen dades, el 2011, el seu pes havia passat a ser del 34,3%. Aquesta pèrdua de pes ha vingut compensada per un increment del de la despesa del govern central, que entre el 2008 i el 2011 ha passat del 50% al 53,5%. Per tant, les autonomies...

L’incident protocol·lari de dijous passat a Foment del Treball és enganyós perquè, en lectura superficial, alimenta la creença que hi haurà un xoc de trens quan, en realitat, el gest de Sáenz de Santamaría respon perfectament a una estratègia menys dramàtica, adoptada pel Govern Rajoy per combatre el sobiranisme català i evitar qualsevol consulta sobre el futur de Catalunya. Aquesta estratègia consisteix en una suma d’accions que podem observar des de fa mesos: asfixiar financerament la Generalitat, subratllar que el poder de debò és a Madrid, intentar desacreditar el president de Catalunya, propagar el catastrofisme sobre la proposta d’independència i explotar la desunió entre els partits catalans. El resultat que els poders formals i fàctics d’Espanya busquen -això ho ha escrit també Rafel Nadal- és que la societat catalana, un cop cansada i espantada, deixi de mobilitzar-se per poder votar, es regiri contra Mas, i acabi pensant que conformar-se amb el que hi ha és el mal menor. El p...

¿Quines reflexions faig arran de l'interessant Seminari celebrat a l'Institut d'Estudis Europeus de la University College London amb la coorganització de Diplocat, més enllà de celebrar la presència de molts acadèmics i recercadors britànics, i representants de diferents ambaixades, entre el centenar llarg d'assistents? En faig, aquí, només quatre. Primer, l'abismal diferència entre els processos escocès i català , no només per l'origen de les iniciatives (des de dalt, i des de la base respectivament), sobretot per l'actitud i estratègia dels respectius Estats. Davant d'una primera coincidència –una majoria parlamentària electoralment compromesa a celebrar un referèndum-, els uns desarmen i desinflen el sí, permetent la votació i acceptant les peticions escoceses, i els altres no fan més que estimular i inflar el sí, negant-lo. Les diferents opcions factibles per fer aquesta votació que assenyala el primer dels  dinou informes del Consell per la Trans...

'Tossudament alçats' proposa una nova actitud, desafiant, pel tradicional símbol del ruc Un vídeo en fa la presentació. Van apareguent Aznar, Zapatero, Wert, Juan Carlos i a cada sentència inoblidable el ruc català s'enerva un poc més. Fins que, fart del tots, esdevé 'Tossudament alçats' , una reedició catalana del famós 'Cavallino rampante' de la factoria de Maranello, disposat també a competir i guanyar. La imatge, creada pel conegut dissenyador Albert Planas, té totes les característiques per a esdevenir una ícona del nou temps que viu Catalunya. Segons el seu creador, 'l'ase català ha estat un símbol de la tossuderia del nostre poble respecte la prepotència castellana. Davant del brau d'Osborne, imponent, soberbi, testosterònic i amenaçant, el catalanisme adopta la imatge de l'ase com a contrapunt irònic d'una manera radicalment diferent de veure el món. La cosmologia catalana s'ha desmarcat, mitjançant un animal de raça genuïname...

«De concessions i terceres vies, no en pot fer: els llops del PP i els xacals de la senyora Díez i fins i tot algun tauró del PSOE se li tirarien a la jugular» Que Pere Navarro & Co oferissin votar un canvi de la Constitució a canvi de no votar la qüestió prèvia de quedar-se o no a Espanya, i que de seguida en Rajoy saltés a dir que no es canvia la Carta Magna és perfectament lògic. Als catalans, ni aigua. Hem de ser conscients que Espanya ens està preparant el pitjor dels escenaris, perquè ja ha vist que no té altra manera de frenar el sobiranisme. De concessions i terceres vies, no en pot fer: els llops del PP i els xacals de la senyora Díez i fins i tot algun tauró del PSOE se li tirarien a la jugular. Pitjor escenari? Mirem-ho. 1) Cap mena de consulta: que els catalans no puguin informar al món de forma plàstica que l’independentisme és democràticament majoritari. Les plebiscitàries sempre són confuses. 2) “No tindran valor per proclamar la independència” 3) Si tenen valor i ...

EUFEMISMES . Ens passa una cosa molt catalana: hem enaltit el dret a decidir però després n'hem fet un mantra, una excusa per -justament- no haver de decidir res. El sobiranisme l'utilitza com un eufemisme per no espantar els indecisos; Iniciativa, com una eina dilatòria davant les seves contradiccions internes; els de la tercera via, al contrari, aprofiten tota l'amplitud del terme per encabir-hi opcions d'allò més diverses, amb l'esperança que acabin diluint-se mútuament. Al cap i a la fi, l'Estatut d'Autonomia vigent es va votar en referèndum, i si l'aparell de l'Estat no s'hagués comportat d'una manera tan estúpida, ara estaria en vigor com a fruit irreprotxable de la nostra decisió democràtica. Consultar la gent és un principi polític molt valuós, però no vol dir res si no precisem què estem decidint, i quin és el subjecte polític que pren la decisió. De tota manera, ¿què fem discutint això, si tots els dirigents polítics del país van di...

Josep Cuní ha entrevistat Josep Antoni Duran i Lleida aquesta setmana. I aquest darrer, un tant deprimit, li ha respost clar i ha reconegut que, ara per ara, l'independentisme desperta molta il·lusió al país. Però també que ell, i d'altres, estan atrapats i en un embolic. Ho estan perquè ja ningú no els fa cas a Madrid, i perquè a Catalunya se senten qüestionats: atrapats, doncs, per la seva pròpia societat i a una passa de ser rebutjats. Per als sobiranistes les declaracions de Duran i Lleida ens han suposat un altre pas endavant: la tercera via de Duran no sols no existeix sinó que ha fracassat abans de posar-se en marxa. I aquell qui podria haver sigut el seu líder, en Duran, ha deixat clar que "ara, la feina principal consisteix a continuar treballant per a la consulta". Duran i Lleida també a reconegut a l'entrevista que cal fixar la pregunta de la consulta d'immediat amb un acord de CDC, UDC, ERC i ICV --i si pogués ser-hi també el PSC, millor. Amb tot, ...

Actualment, l'independentisme és una opció molt estesa i transversal al nostre país, especialment a Catalunya. Però, realment, els independentistes són tan independentistes com diuen? Qui tingui interès a saber el seu grau d'independentisme disposa d'una nova eina específicament dissenyada per saber-ho. Juno Creations acaba de penjar a Google Play l'aplicació  IndAPPendència , que com un joc proposa de superar preguntes sobre la història de Catalunya i el moviment independentista, especialment dels esdeveniments més recents. El format del joc és un clàssic quiz, expliquen els autors: una pregunta, quatre respostes, catorze segons per respondre i la possibilitat de fer servir quatre comodins. Al final, un baròmetre en forma d'estelada mostra quin és el grau de coneixement del jugador sobre el tema i permet de publicar el resultat a Twitter. L'aplicació funciona amb dispositius Android i properament arribarà també als aparells amb iOS. Font: VilaWeb

La campanya impulsada per Òmnium Cultural “Un país normal” ha començat avui al matí amb una bustiada massiva i simultània arreu del país. Un miler de voluntaris han repartit 500.000 fulls volants en una seixantena de poblacions catalanes, amb l’objectiu d’apuntalar l'exercici del dret a decidir de Catalunya. Els fulls volants de la campanya “Un país normal” difonen arguments diversos i en positiu, amb lemes inicials com: “és normal voler un país normal”, “és normal que un país decideixi la seva educació” o bé “és normal que la gent pugui dir el que pensa”. Així, volen combatre els arguments de la por i enfortir un debat democràtic i plural al voltant de la consulta sobre la independència de Catalunya. Els voluntaris i voluntàries que han participat en la bustiada, que havien rebut formació prèvia, han sigut coordinats per una trentena de comitès locals. Aquesta acció d'abast nacional donarà pas a d'altres accions locals de proximitat, que volen implicar entitats i persones ...

Un militant d'ERC i un del PSC castellanoparlants expliquen els motius que els porten a defensar una república catalana (Article de Lluís Pérez Lozano i José Rodríguez, publicat originalment en espanyol a unadocenade.com. El reproduïm íntegre, traduït al català amb autorització de unadocenade.com.) D'un temps ençà, no passa ni un dia sense que els mitjans catalans i espanyols publiquin notícies, debats o opinions sobre l'auge de l'independentisme català. No és segur si sempre ho fan amb tota la punteria desitjable. En particular, una part de la premsa repeteix diàriament allò que, segons el nostre parer, és un gran tòpic: el d'una Catalunya presentada com una mena dictadura ètnica on l'independentisme vindria a ser el cop de gràcia contra uns soferts i silenciosos castellanoparlants. En realitat, l'independentisme català es fonamenta en un patriotisme cívic és habitual de trobar Garcías, Pérezs, Nadals, Piqués i, cada vegada més, Mohameds i Zhangs . Tots ju...

"Tot el que proposa el líder d’Unió requereix un acord amb els dos grans partits d’Espanya, PP i PSOE" El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida , és un personatge que acostuma a no deixar indiferent al seu interlocutor. O cau bé, o cau malament. El seu perfil socialcristià i de centre dreta, ben connectat amb l’empresariat i les classes dirigents d’aquí i d’allà, poc sospitós de vel•leïtats independentistes i –important—contrapès de Convergència dins de la Federació l’han fet atractiu entre sectors allunyats del que representa Artur Mas. Els mateixos atributs, i la traça per estar sempre un pas endavant, endarrere, a la dreta o a l’esquerra del que diuen els convergents, l’han convertit en un personatge incòmode pels independentistes i per una part important de CDC. Sigui com sigui, ningú li pot negar a Duran el mèrit d’haver sabut mantenir en primera línia política un partit, Unió, que des de fa 35 anys comparteix cartell electoral amb CDC formant CiU, i que si es presen...

Crec que és molt important que el dirigent del PSOE vinga a Barcelona a oferir una reforma de la constitució espanyola. És important primer perquè demostra una voluntat de diàleg fins ara poc visible i que, per tant, cal atendre. Però també perquè és la prova que a Espanya comencen a creure's allò que no s'han volgut creure fins ara, que és que això, el procés sobiranista, va de veres. Pérez Rubalcaba fa una proposta i crec que és important d'escoltar-la i respondre-hi. És cert que no ha estat gaire explícit. Però algunes coses crec que ja es poden dir. En primer lloc --i és el dubte fonamental que tinc--, s'ha de saber de quina manera pensa acomplir aquesta reforma. Pel nombre de diputats necessari, és simplement impossible de fer-la sense el suport del Partit Popular. Ha vingut a insinuar que Rajoy i ell parlen, però caldria molta més concreció, i no cal que siga ara ja. Sense que PP i PSOE aproven aquesta reforma constitucional conjuntament, em sembla que serà molt d...

El proper dilluns 28 d'octubre a les 7 del vespre a l'Espai 210, C/ Padilla 210 (entre València i Aragó ), t’esperem a l’Assemblea trimestral Ordinària de Socis amb el següent ordre del dia: 1.- Informe de l'activitat del 3r. trimestre. 2.- Informe de tresoreria a 30.09.2013 3.- Pla d'actuació ANC 2013-2014 4.- Proposta d'activitat territorial 4t. trimestre. 5.- Torn obert de paraules L’assistència és oberta a Adherits i Simpatitzants i limitada a l’aforament del local. Coordinador Territorial Assemblea.cat / Sagrada Família M'apunto a Vindré a la propera assemblea del barri El contingut de les darreres assemblees generals en format crònica el pots consultar en aquest enllaç Cròniques de les assemblees anteriors

La Festa de Tardor del barri de la Sagrada Família ha comptat un cop més amb la participació de l’Assemblea Territorial de l’ANC a través de diverses activitats que s’han dut a terme durant els tres dies de celebració. Una paradeta informativa va estar oberta des de el primer dia per a donar a conèixer la nova campanya de l’ANC, denominada «Signa un vot per la independència», a banda de portar a terme la seva tasca pedagògica entre tots els ciutadans interessants en el procés. El dissabte al matí es va organitzar una gimcana infantil per a oferir als visitants de la festa una bona estona de jocs, a més d’un refrigeri final amb participants, acompanyants i monitors. A la tarda, una conferència al Centre Cívic sobre el Federalisme, a càrrec de Jaume López, professor de la Universitat Pompeu Fabra, ens va a posar al corrent dels estats federals actuals, dels principis bàsics que inspiren el federalisme, com són el repartiment de poder polític entre els estats federats, el principi de subs...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi ?

Dimecres 23 d'octubre al Palau de Pedralbes se celebrarà el Fòrum Econòmic del Mediterrani Occidental, organitzat pel grup Diàleg 5+5, amb la presència dels ministres d'Exteriors de deu països, cinc de cada llera del Mediterrani. Des de Les Corts per la Independència convoquem una concentració davant del PALAU DE PEDRALBES DIMECRES 23 D'OCTUBRE A LES 18 HORES per donar la benvinguda als representants estrangers amb un bany de estelades a l'entrada del Palau. Us convidem a assistir-hi i us agraírem que ens ajudeu a fer la màxima difusió de la concentració. Fem sentir el nostre clam de forma pacífica! Esdeveniment al Facebook

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència . Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Divendres, 25: A la tarda, de 6 a 8, davant del Mercat de Sagrada Família (Padilla/Provença) Dissabte, 26: Al matí, d'10 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí/Indústria) Diumenge, 27:Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Marina/Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

El 7 d'agost de 1954 Josep Tarradellas era elegit president de la Generalitat de Catalunya. En un acte a l'ambaixada de la república espanyola a Mèxic, en ple franquisme. Un acte molt discutit per diversos sectors de l'exili. Tarradellas, el va nomenar un insòlit Consell de Catalunya, convocat pel president Irla, que integrava, a més dels diputats que quedaven del vell parlament republicà, també els ex-diputats a Madrid i representants diversos d'institucions catalanes. Era, òbviament, un acte unilateral català --que avui a més té moltes ressonàncies amb allò que ha passat a Kossove--. Segons la legalitat espanyola, la institució havia estat dissolta arran de l'ocupació de Catalunya i la Generalitat no existia. Els diaris espanyols de l'època no en van parlar, lògicament, però si haguessen pogut parlar haurien dit que tot allò era una bajanada sense cap fonament jurídic i que no portaria enlloc. I tanmateix el 29 de setembre de 1977 el president del govern espan...

Darrerament els que s’oposen de totes les maneres que els catalans decidim el nostre futur s’omplen la boca repetint un cop i un altre l’afegitó “lo mucho que nos une” per desqualificar qualsevol vel·leïtat democràtica com és el fet de fer servir les urnes per dirimir els conflictes. Però un té una certa curiositat per saber quin contingut té el “lo mucho que nos une”, que tant aprecien els que manen de terres de l’Ebre enllà i que aquí molts no sabem apreciar. Deixant de banda els lligams familiars quasi l’únic que crec que uneix uns i altres és la lliga de futbol i algun plat de cuina. Què se’n sap a Madrid de la cultura catalana?, què ensenyen a les escoles?, què cal pensar de la diputada mallorquina que negava que Ramon Llull escrivís en català?, què coneixen dels nostres intel·lectuals que sovint són més coneguts a l’estranger que no pas a la resta d’Espanya?, on és el respecte per la diversitat? Només cal veure el coneixement que demostren de la realitat catalana, de la seva his...