SFxI2017

En diferents cercles unionistes de l'Estat ja hi circulen anàlisis, propostes i estratègies que permetin poder sortir del fracàs i el bloqueig de l'unionisme davant de l'estratègia dels sobiranistes i els partidaris del dret a decidir. L'Estat i les seves clavegueres segueixen no només nerviosos sinó també emprenyats per la manca de resultats de l'ofensiva projectada a tots els nivells en contra la transició nacional de Catalunya. Allò que els cercles unionistes i l'Estat no han digerit encara és el fracàs del 12 d'octubre a Catalunya: tot i haver portat de fora 2.500 persones en autobusos, la concentració pacífica a l'entorn de C's i el PP a la plaça Catalunya de Barcelona fou un fracàs. No van passar ni 48 hores després de la concentració quan els serveis de l'Estat més seriosos van fer veure als unionistes que hi havia a la plaça un màxim de 9.000 persones, i a Monjuïc unes 325 --comptant-ne, esclar, els infiltrats dels cossos policials que vi...

En el procés polític actual a Catalunya els silencis de polítics i empresaris compten tant o potser més que les pressions públiques de l'Estat i les manipulacions dels mitjans de comunicació moderats . El president del Parlament Europeu, el Sr. Martin Schultz, de visita a Catalunya la setmana passada, va deixar clar que el procés d'autodeterminació català "no és un tema europeu, és un tema de Catalunya i Espanya que cal resoldre aquí". Per descomptat, això no es deu a cap mena d'ignorància o menysteniment perquè, com va dir a les seves declaracions , tot i que "la qüestió [catalana] és un tema que es debat contínuament a Brussel·les", "per nosaltres com a Unió Europea és impossible prendre posició". En altres paraules, la UE ha de callar perquè tant els catalans i els escocesos com els espanyols i els britànics són ciutadans europeus. Aquesta posició d'exquisida neutralitat l'honora. De la mateixa manera que els posicionaments públics d...

'Rajoy ordena al PP que eviti l'enfrontament amb Catalunya. Els populars arriben a la conclusió que els xocs nodreixen el sobiranisme. El PP evitarà les estridències.' Era un titular de La Vanguardia del 2 d'octubre i es parlava d'una 'nova estratègia de Rajoy amb Catalunya'. Ho havien constatat durant mesos i la Via Catalana havia confirmat el fracàs. Les enquestes són, l'una darrere l'altra, inapel·lables. Les últimes indiquen més d'un 80% en favor d'un referèndum i els sís dupliquen els nos. I el PP i el PSC s'ensorren. L'unionisme ha comès molts errors, però el més bàsic ha estat el de la propaganda, que ara, ells no ho saben, se'n diu 'comunicació'. Ho havia explicat Miquel Sellarès: les guerres del segle XXI no es fan amb armes, sinó amb els serveis d'intel·ligència. Quan una quarta part del total de la població surt al carrer en contra d'allò que has pregonat durant anys en règim d'oligopoli és que vas p...

«Potser els espanyolistes s'adonaran d'aquest error algun dia, però quan ho facin la independència de Catalunya serà ja inevitable» El govern espanyol, el PP i el PSOE han triat el discurs de la por com a eix argumental per intentar aturar el desafiament independentista català. Aquest discurs es fonamenta en exposar totes les possibles calamitats que ens poden passar als catalans si ens independitzem: inviabilitat econòmica de l'estat català, caiguda del PIB, impagament de les pensions, sortida de la Unió Europea i de l'euro, etc. En definitiva, l'objectiu final és que abandonem el procés sobiranista per por al que ens pugui succeir. Però el discurs de la por és un greu error estratègic abocat al fracàs . A la llarga, aquest discurs afebleix la posició de l'espanyolisme davant la imparable puixança de l'independentisme, pels següents motius. En primer lloc, el discurs de la por és un error estratègic perquè l'Eestat espanyol no té credibilitat per bran...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi ?

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència . Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Divendres, 29: A la tarda, de 6 a 8, davant del mercat de la Sagrada Família (Mallorca, 429) Dissabte, 30: Al matí, d'11 a 2, davant del Claror (Rosselló/Sardenya) Diumenge, 1: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Marina/Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

El dissabte 23 vàrem acudir a la concentració de parades informatives que es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet, juntament amb totes les territorials del Barcelonès, i que va permetre constituir 19 taules i mobilitzar més de 150 persones. La nostra ubicació era al parc d’Europa, i vam tenir l’oportunitat de xerrar amb colomins d’adopció, que amb una llarga càrrega de lluita veïnal i obrera, es fan creus de com l’Estat espanyol discrimina la gent que viu a Catalunya i creuen que és l’hora de no perdre més temps parlant cada dia de què hem de fer. Hi ha molta gent que s’ho passa malament i cal fer via. Comissió d’Extensió ANC-SFxI Aquí teniu unes quantes fotografies:

Aquest matí l’ANC ha fet públic el vídeo ‘Catalunya mestissa!', un testimoni de persones que defensen el seu anhel d’independència, alhora que reivindiquen el mestissatge com a element fonamental de la societat catalana, una societat amb arrels també andaluses i d’altres zones de l’estat espanyol. Fet en col·laboració amb la plataforma “Altres Andalusos”, els testimonis reivindiquen la validesa de totes les formes de viure la catalanitat i defensen la pluralitat de la població catalana actual. Els participants reivindiquen també una independència social que faci justícia a les generacions que als anys 40s-70s van immigrar de diverses zones de l’estat espanyol per treballar i per buscar una vida millor. Demanen la independència d’una Catalunya orgullosa de la seva història social, que recordi que la lluita per la llibertat i per la justícia és un patrimoni nacional viu i compartit.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta DECLARACIÓ DE NOVEMBRE PREÀMBUL L'Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d'acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent. L'11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d'un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L'11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d'organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una c...

MAJORIES. Dues formacions sobiranistes lideren les enquestes electorals i el vot favorable a la independència es manté ferm malgrat les barroeres campanyes a què ha de fer front. És normal que la gent de l'estelada se senti eufòrica i ocupi l'espai públic amb certs aires de victòria moral. S'ho han guanyat a pols després de moltes dècades d'ostracisme. De la mort de Franco ençà, el catalanisme moderat i la progressia pija van ridiculitzar l'independentisme entaforant-li una barretina i un trabuc. De vegades amb justícia, i de vegades no. Però després, ves per on, les seves idees s'han obert camí pel mateix pes de la realitat, i per absència d'alternatives. Per tant, és normal que els de l'estelada treguin pit i sobreocupin l'espai públic. Ells són els que obren camí, els que mobilitzen, els que estiren del carro. I si arribem a bon port el mèrit serà, en primer lloc, ben seu. Però si volem acabar sent un estat necessitem una majoria una mica més ampl...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi ?

«Mentre continuï sota l'influx de Madrid Catalunya tindrà enormes dificultats per fer foc nou i renovar la seva democràcia» El relat de la Transició celebra la derrota del franquisme com una victòria de l’oposició però una mirada crítica més aviat deixa entreveure una simple democratització del règim. A l'Europa occidental el temps de les dictadures s’havia acabat i la mort del general Franco va permetre integrar l'oposició en una evolució tranquil·la i controlada. Lligat i ben lligat. La democràcia vertical va caminar cap a la democràcia sense adjectius però l’ànima de l'Estat es va mantenir pràcticament intocada. Les elits del gran Madrid han canviat més aviat poc. Les nissagues de militars, diplomàtics i advocats de l'Estat que condueixen Espanya des de fa segles continuen instal·lades a la sala de màquines. Els antics monopolis públics s’han transformat en oligopolis paraestatals i mantenen una relació estreta i perillosa amb polítics i alts funcionaris. La di...

La batalla final es lliurarà sobretot en dos terrenys: la cohesió popular i el suport internacional. En el moment que es declare la independència del Principat aquestes seran en definitiva les dues forces que podran decidir cap on va el futur. De la cohesió popular no en tinc cap dubte. Em sembla evident que la gent és on ha de ser i com ha de ser. El suport internacional és més discutible però sóc també optimista. Més encara després de la setmana que hem passat. La política internacional és el regne del cinisme. Els estats reconeixeran o no la nostra independència si els interessa a ells. Ningú no serà, per principis, al nostre costat. Però un cop dit això cal reconèixer que al nostre favor juga també un element interessant: la permanent antipatia que genera la gestió de la diplomàcia espanyola. Aquesta setmana la Gran Bretanya i la Xina, per raons diferents, han cridat a consultes l'ambaixador espanyol, enfadades. Gran Bretanya per l'enèsima i absurda actuació a Gibraltar i l...

Un representant de l'SNP (el partit independentista que governa Escòcia amb majoria absoluta) i una representant del Partit Laborista van comparèixer dilluns a la comissió d'estudi del dret a decidir del Parlament. El resum: una lliçó de democràcia al voltant del referèndum que celebrarà Escòcia el 18 de setembre. El més sorprenent de tot plegat, vist des de Catalunya, és l'actitud decididament favorable al referèndum dels que defensaran el no. El motiu és obvi: els laboristes escocesos, malgrat que estan en contra de la independència, per sobre de tot són demòcrates i accepten que la independència d'Escòcia és una decisió que correspon a tots i cadascun dels ciutadans escocesos. Perquè votar, com a mínim en les democràcies de llarga tradició, és l'essència de la democràcia. Ja ens agradaria que l'estat espanyol tingués la mateixa delicadesa democràtica que hi ha al Regne Unit. I, en canvi, cada dia -amb una virulència creixent- els representants del govern espa...

“Ei, senyor Wert, jo penso en català!”  El grup infantil Macedònia ha fet una cançó contra la política educativa del ministre d'Educació, José Ignació Wert. La peça és una de les 13 cançons del nou disc de la banda integrada per cinc noies que sortirà el proper dia 26. Amb Sr. Wert, el grup ha denunciat "una llei que aniquila la immersió lingüística que fa tant i tant de temps que dóna bons resultats, minimitza el paper del consell escolar, discrimina els alumnes amb dificultats i fomenta la competència entre moltes altres coses". Alhora, han remarcat al seu lloc web que han decidit "fer soroll perquè aquesta llei no tiri endavant". "Ei, senyor Wert! jo parlo català perquè és la meva llen­gua i no ho podrà evitar", diuen a la cançó. "Ei, senyor Wert! si estudia català li ensenyaran a escriure mots com 'respectar'", assenyalen. En una altra estrofa de la cançó, Macedònia assenyala que "no ens cansarem de deixar clar que som, catal...

Bona iniciativa de    Sants-Montjuïc per la Independència : El 4 de novembre, l’eurodiputat Ramon Tremosa va fer un tuit en què reproduïa les preguntes que s’han fet als darrers referèndums d’autodeterminació. Nosaltres et demanem quina d’aquestes preguntes és la que t’agradaria més respondre amb un sí. Perquè t’ho imaginis millor, substituïm el nom del país en què es va fer el referèndum per Catalunya, en idèntica posició dins la pregunta (consignem abans de cada pregunta el país de què es tracta). Pensa-hi. Mantindrem l’enquesta oberta fins al dia abans que es faci pública la pregunta al desembre. S'està carregant... Font: Sants-Montjuïc per la Independència

Les dades del CEO d'aquest últim any indiquen una estabilització del suport social a l'independentisme En cas que Catalunya celebrés ara un referèndum sobre la independència, el sí aconseguiria un 54,7% dels vots, confirmant-se com l'opció preferida dels catalans. Els partidaris del no són un 22%, mentre que els abstencionistes se situen per sota del 16%. Són les dades del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió ( estudi, en PDF ), publicades ahir. Però, com que en un referèndum compten només els vots, amb les dades del CEO i descomptant abstencionistes, vots en blanc i indecisos el sí superaria el 71% i el no no arribaria al 29%. Tenint en compte aquesta distinció, el novembre del 2012 un 73,6% hauria votat sí a la independència i un 26,4%; el Febrer del 2013, un 72,6% i un 27,4% i el juny del 2013 un 70,4% i un 29,6%. La tendència entre el sí i el no es va mantenint des de fa un any, fet que el director del CEO, Jordi Argelaguet, ha atribuït a la maduresa d...

El juliol del 2012 vam engegar des de la nostra territorial la iniciativa Comerç amic amb un doble objectiu: presentar el projecte de l’ANC a aquest col·lectiu i demanar la seva col·laboració en la difusió dels actes territorials i nacionals que necessiten publicitat de proximitat. I quina valoració en fem? Doncs una valoració totalment positiva, ja que, lluny encara d’haver dut a terme totes les visites personals, en aquest moment tenim al nostre blog prop de 70 botigues perfectament classificades per activitats, la qual cosa equival a una acceptació que supera el 75% de les visites fetes. El barri compta amb una bona xarxa de comerç –agrupada majoritàriament en tres associacions de comerciants– i un mercat municipal que acaba de celebrar la festa del 20è aniversari de la seva renovació, a la qual vam ser amablement convidats. Val a dir que aquest projecte ha estat adoptat per altres territorials, com la de Sants-Montjuïc ( http://smxi.cat/establiments-amics/ ), i probablement en segu...

"Catalunya no pot esperar-ne res, perquè per a ells –com ens recorda tot sovint el senyor Navarro– no som res més que una “singularitat” Aquests dies hem assistit a un galdós espectacle anomenat Conferència Política del PSOE, en què, més enllà de les lluites internes de partit, tot Catalunya ha pogut veure fins a quin punt socialistes i populars són dues cares d’una mateixa moneda. Aplaudits fins al deliri per Pere Navarro i la sucursal catalana del partit, aquests dos grans nacionalistes espanyols que són Alfredo Pérez Rubalcaba i Susana Díaz, han fet ben palès el que en pot esperar Catalunya: res de res. Absolutament res. Catalunya no pot esperar-ne res, perquè per a ells –com ens recorda tot sovint el senyor Navarro– no som res més que una “singularitat”. El terme és tan bonic que fins i tot han vingut a dir que tenen un projecte polític meravellós consistent a canviar el nom de l’Estat de les Autonomies pel de l’Estat de les Singularitats. Com els ‘Coros y Danzas de España’, p...

"Queda clar que una bona majoria d’ Espanya considera que Catalunya és una part seva" Segons l’enquesta de EM un 48,2% dels espanyols estarien a favor de suspendre l’autonomia de Catalunya en cas que aquesta convoqués un referèndum per decidir el seu futur dins o fora de l’Estat. En un divorci sempre hi ha un membre que està molt més decidit a trencar la parella que l’altre, en la majoria dels casos la decisió de partir peres neix d’un sol cònjuge, i és una minoria la que arriba a convèncer el reticent. De tota manera en això que definim com a “parelles civilitzades” els intents d’arribar a la ruptura per mutu acord s’esgoten fins al final. És el que Catalunya està fent amb Espanya: “ens anirà més bé cadascú pel seu costat” “junts no serem mai feliços”; tot i així sempre s’acaba quan un dels dos fa les maletes (o se’n va amb la bossa de mà i les criatures) i l’altre no té més remei que acceptar els fets consumats. Naturalment que una ruptura és fruit d’una sèrie de problemes ...

Que el Govern del PP no autoritzarà mai una consulta per permetre els catalans decidir el futur del país ja ho sabíem. O ho hauríem de saber. Com tampoc ho farà el PSOE, ni de casualitat. Aquest, ras i curt, és el motiu que porta a coneguts líders polítics catalans (a la dreta i a la presumpta esquerra) a condicionar la pregunta a un acord amb el Govern espanyol. L'actitud d'uns i altres, amb algun matís més aviat insubstancial, és d'un cinisme exasperant. Sotmetre la consulta a una condició impossible és una presa de pèl majúscula, una entabanada dialèctica pròpia de polítics mesquins. Però no és pas menys pervers perpetrar una pregunta que sigui una estafa monumental si el seu resultat, l'endemà, és d'impossible digestió davant la multitud d'interpretacions que se'n podrien derivar. L'epitafi 'estat propi' és un clar exponent d'una pregunta enrevessada que ens deixaria exactament on érem amb l'agravant que ens hauríem fet trampes al sol...

"Quan hi hagi el veritable xoc de trens, en el moment en què Espanya ordeni i Catalunya no acati, Espanya s'hi tornarà. S'hi tornarà amb totes les males arts que li permeti el seu poder" Que Oriol Junqueras digués a Brussel•les que Catalunya podria aturar l'economia durant una setmana va ser, segurament, poc hàbil. Va servir en safata la rèplica dels qui tenien moltes ganes de dir que Esquerra segueix sent tota ella una astracanada. Però per poc hàbil que fos i per molt que alguns es posessin les mans al cap, Junqueras va encertar el pinyol. El que jo crec que volia deixar clar amb les seves declaracions és que els catalans independentistes, per guanyar el pols amb Espanya, hauran d'estar disposats a pagar un preu més alt que el de sortir al carrer un dia festiu a l'any. Quan hi hagi el veritable xoc de trens, en el moment en què Espanya ordeni i Catalunya no acati, Espanya s'hi tornarà. S'hi tornarà amb totes les males arts que li permeti el seu p...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi ?

Què és el FLA? El Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) és una línia de crèdit que el govern central posa a disposició de les diferents comunitats autònomes quan aquestes tenen problemes per fer front a les seves necessitats de tresoreria (pagaments) El que cal saber sobre l’estafa del FLA Font: Economistes per la independència

Després del Consell Nacional extraordinari del PSC del passat diumenge podria fer-se evident que el PSC es posiciona en contra del dret a decidir. El resultat de les votacions podrien fer-ho evident. Però això no és ben bé així. Què ha passat al Consell Nacional del PSC? Ha passat allò que passa a tots els Consells Nacionals dels partits polítics: la direcció ha dominat i controlat l'aparell del partit i aquest ha fet formar els consellers nacionals. Però allò que no s'ha dit sobre el consell és que no hi van assistir 135 consellers, tan sols s'ha informat de la presència dels 41 que van votar en contra de la proposta de la direcció del partit. Què passaria si hi haguéssin assistit tots els consellers nacionals? Potser el partit hauria quedat dividit en dues parts pràcticament iguals. També és important en aquesta anàlisi no confondre el Consell Nacional i els militants que en formen part amb els militants de la base --i molt menys amb els electors! Tot plegat ha colocat el...

"Els catalans no podran decidir mai si demanen permís previ del govern o les institucions de l’Estat. El PSC enterrava ahir fer efectiu aquest dret" Després de la conferència política del PSOE, el PSC ha liquidat l’ambigüitat que havia mantingut fins ara en el procés sobiranista. Pere Navarro ha decidit que s’ha acabat fer el joc “als que volen tancar la porta”. Cal llegir-se amb calma el document que ahir va aprovar el consell nacional extraordinari del partit per una amplíssima majoria. S’han acabat els experiments que poden portar “a l’experiència fallida del Pla Ibarretxe”. A partir d’ara el PSC “votarà en contra de qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i pactada amb el govern d’Espanya”. Això vol dir, ras i curt, que a partir d’ara el PSC votarà sistemàticament en contra de totes les propostes que presentin i pactin al Parlament Convergència i Unió, Esquerra Republicana, Iniciativa o la CUP. Senzill...