SFxI2017

Catalunya no es regeix per l'Estatut aprovat pel poble català en referèndum l'any 2006 sinó per l'Estatut modificat per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. Aquesta és la situació injustificable i impensable en un país de la Unió Europea. Perquè en una democràcia la legalitat emana de la voluntat popular i a ella s'ha de sotmetre. Aquest Estatut no votat ha fet sagnar de nou la ferida de 1714 quan les Constitucions, les Corts i la Generalitat catalanes van ser abolides basant-se en la sobirania absoluta de Felip V i el dret de conquesta. Aquest és el conflicte que els representants del Parlament català haurien de presentar amb la màxima dignitat i fermesa el proper dia 8 d'abril al Congrés dels Diputats. Aquesta és la llançada que ha fet sortir al carrer a més d'un milió de catalans, tres vegades des de 2010. Aquesta lesió és més cruenta perquè la modificació de l'Estatut aprovat en referèndum infringeix l'article 152.2 de la mateixa Consti...

'Catalans want to vote. Human towers for democracy' és el lema de l'acció, promoguda per Òmnium Cultural amb el suport de la Coordinadora de Colles Castelleres París, Brussel·les, Londres, Lisboa, Ginebra, Berlín i Barcelona. Són les set ciutats europees confirmades que acolliran el pròxim 8 de juny una aixecada de castells per reivindicar el dret de decidir dels catalans. L'acció, impulsada per Òmnium Cultural , porta per lema ' Catalans want to vote. Human towers for democracy ' -'Volem votar. Castells per la democràcia'-, i vol aprofitar la rellevància internacional del món casteller, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010, per reclamar que es pugui realitzar la consulta del 9 de novembre i també 'internacionalitzar' el procés sobiranista mobilitzant la societat civil tant dins com fora de Catalunya. Per fer possible l'acció, s'ha endegat una campanya de 'micromecenatge' per recaptar un mínim de 120...

No cal que els digui que no m'ha sorprès gens la nova sentència del tribunal Constitucional espanyol. Tampoc la seva unanimitat. En tot cas, el que sí que m'ha xocat són algunes veus de casa nostra mostrant-se satisfetes perquè l'alt tribunal, diuen, ha respectat el dret a decidir dels catalans. Ja són ganes de veure el got mig ple! Tenim dret a decidir sempre que siguem capaços de fer una cosa més difícil que arribar al cim de l'Everest amb xancletes i a peu coix: modificar la sagrada Constitució Espanyola. Més enllà d'unes lectures dels temps de la puta i la Ramoneta, allò que realment ha fet el TC és negar a Catalunya el caràcter de “subjecte polític i jurídic sobirà”. És a dir, que “Catalunya no és titular d'un poder sobirà, exclusiu de la Nació espanyola constituïda en Estat”. Aquesta, i cap altra, són les majúscules i la lletra petita d'una sentència que novament ens diu que el dret a l'autogovern de Catalunya neix de la generositat de la Constituc...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Hi ha etapes personals o col·lectives que semblen marcades per la lentitud i la monotonia. Cada diumenge i cada dilluns resulten idèntics als diumenges o els dilluns anteriors, i res del que hi passa no mereix quedar singularment registrat en el record. No hi ha expectatives de canvi; només pura reiteració. Com si la vida hagués quedat frenada; en suspensió. Però hi ha també altres etapes, lluminoses, plenes d’acció i dinamisme. Llavors el brogit ho inunda i ho mou tot. Tot sembla provisional i accelerat, a punt per a una gran sacsejada. Ens sorprenem identificant senyals desconcertants i desenllaços imprevisibles. Percebem que són temps especials; d’encavalcaments i d’acceleracions. Temps de transformacions, de decantaments, d’incerteses, d’il·lusions, de dubtes, de velles pors i complicitats noves, d’ambicions i d’esperances... Temps com els actuals. La importància històrica d’aquests dies no la determina cap posicionament del Tribunal Constitucional o de l’Estat. Ni les afirmacions ...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

La nova cadena dedicarà, a partir de mitjan setmana, gran part de la seva programació a emetre les imatges de tots i cadascun dels trams de la cadena humana de l'Onze de Setembre passat El Punt Avui Televisió comença avui (30 de març) una programació especial de vint-i-dos dies dedicats en bona part a l'Assemblea Nacional Catalana. La nova cadena, que no començarà la seva programació regular fins al 22 d'abril, la vigília de Sant Jordi, va arribar dies enrere a un acord amb l'ANC per dedicar el mes d'abril a fer un repàs de les activitats d'aquesta entitat i a recordar l'èxit de la cadena humana de l'Onze de Setembre passat, un acte que va mobilitzar més de dos milions de catalans. Aquesta nit, de dos quarts de deu a dos quarts de dotze, la nova cadena, que és fruit de l'acord de cessió de llicències amb l'antic Canal Català, emetrà el primer espai Fem Via!, que tindrà una durada especial de dues hores i que acabarà, a partir de dos quarts de dot...

S’eliminaria el dèficit i fixaria un superàvit del 7,2% segons un exhaustiu estudi de la institució cameral en base a la construcció d’un nou estat dins de la UE La Cambra de Barcelona assegura que el sector públic d'un estat català independent seria financerament viable i a llarg termini tindria un superàvit del 7,2% i un marge d'actuació superior a l'actual, segons Joan Ramon Rovira, cap del servei d'estudis i director de l'estudi 'El sector públic a Catalunya i Espanya. Impacte econòmic de diferents escenaris polítics'. En xifres basades en el 2010, l'estudi assegura que una Catalunya independent naixeria amb un dèficit del 2,4% i Espanya sense Catalunya hauria d'incrementar el seu dèficit en dos punts percentuals. L'estudi sempre basa les seves conclusions partint que la construcció del nou estat es fa per la via negociada i mantenint-se a la Unió Europea. En el pitjor dels casos molt millor econòmicament que seguir dins d’Espanya L'estud...

“No parlar és de burros”, ha dit Miquel Roca, en un excés verbal impropi de la seva proverbial contenció. Era la setmana de la santificació d’Adolfo Suárez. Roca, que va esmerçar tantes hores en els telers que van teixir les tovalles del nou règim -que es van posar sobre les del franquisme, plenes de forats, de llànties i de sang-, volia aprofitar el clima sentimental del moment per fer una crida perquè es trenqui el mur d’incomunicació entre govern espanyol i Generalitat. Roca té raó: tard o d’hora s’haurà de parlar, com més aviat millor. Ara bé, parlar de què? Quan sento apel·lacions al diàleg sense concretar, especialment des del món econòmic, tinc la sensació que el que es demana és simular algun canvi perquè res canviï. Parlar requereix tres condicions: el reconeixement de l’altre com a interlocutor (és a dir, com a subjecte polític), uns protocols bàsics de comunicació (que cadascú sigui capaç d’entendre el que diu l’altre, sense negacions prèvies del tipus “el dret a decidir no ...

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) farà públic el proper 1 d’abril la Gigafoto de la Via Catalana, en què hi apareixen tots els participants que eren a la primera fila de la mobilització del passat Onze de Setembre. De moment, a la web on es farà publica, www.gigafoto.assemblea.cat , hi apareix un compte enrere. Serà el proper dimarts que l’ANC presentarà la Gigafoto en roda de premsa a Barcelona.

La versió oficial unionista és que la independència de Catalunya és inconstitucional i, per tant, impossible, i que arribat el cas el nou estat quedaria immediatament fora de la Unió Europea. Acostumats a sentir i llegir tota classe d'advertències apocalíptiques, moltes d'elles ja no són analitzades críticament. La de la UE, emperò, mereix una mica més d'anàlisi i reflexió des del moment que Espanya ha aconseguit que la Comissió Europea oficialitzi que un nou estat sorgit de l'actual territori comunitari deixaria de pertànyer a la UE de manera automàtica. D'entrada, el primer que cal dir és que efectivament la independència és inconstitucional i, per tant, impossible de dur a la pràctica respectant la legalitat espanyola. En conseqüència, és obvi que la constitució de Catalunya en estat independent es produirà sempre per la via de fet, trencant democràticament el marc legal. Però d'això se'n deriven conseqüències molt diferents de les sostingudes explícitame...

I avui al raconet, màgia de nivell amb un sèxtuple truc. Res per aquí, res per allà, i, al mig del no res, patapam!!!, apareixen 10 autopistes de peatge! On? A Catalunya? No. Aquestes són al voltant de Madrid, Múrcia i Alacant. I, casualment, apareixen al costat d’autovies que són com autopistes, però gratuïtes, a diferència de Catalunya, on l’alternativa a l’autopista de peatge és una mena de camí de carro. Això sí, asfaltat. I aquí ve el segon truc: res per aquí, res per allà, i patapam!!!, el trànsit apareix només a les autovies, que són com autopistes, però que són gratuïtes. Lògic, no? Podent circular gratis, per què hem de pagar? Mentrestant, a les autopistes de peatge, tercer truc: res per aquí, res per allà, i patapam!!!, gens de trànsit. I, per tant, gens d’ingressos. Arribem així al quart truc. Vareta màgica, i patapam!!!... apareix un dèficit que, segons la font, és de 3.800 o de 4.600 milions d’euros i que ens porta al cinquè truc. Aquest consisteix en res per aquí, res...

"Sovint no calen ni grans decisions de Tribunals Constitucionals ni abracadabrants articles de la premsa espanyola a Catalunya per adonar-se del pou provincià en el que (mal) vivim" Ahir, l'amic Ferran Sáez, al diari Ara, es preguntava: "I si no som un subjecte, què som?", tot fent referència a la darrera sentència del TC sobre la declaració de sobirania de Catalunya. Se'm va ocórrer fer un tuit tot dient que: "Per a Espanya no som un subjecte, som un complement indirecte", més que res, perquè alguna cosa devem ser. Immediatament, en Jordi Corrons i en Màrius Serra replicaven que més que "indirecte" érem un complement circumstancial" (en Quim Vendrell encara afinava més: "complement circumstancial de lloc"). En Jaume Aulet, per la seva banda, afirmava que "som una oració subordinada. I de les relatives, no pas de les explicatives". Tanmateix, per en Gabriel Salvadó som un "adverbi de negació", a la qual ...

La sentència del TC sobre l’Estatut al juny de 2010 va ser el detonant que ha propiciat que els partidaris de la independència augmentin del 39 (gener 2010) al 60% (març 2014) i els detractors disminueixin del 43 (gener 2010) al 30% (març 2014). Part de la feina feta, no ho negarem. Però ens queda la més determinant i feixuga:convèncer el 10-15% de persones que encara no tenen clar el seu posicionament. Per tal d’aconseguir-ho, els que tenim voluntat de contribuir-hi d’una manera o altra crec que ens hauríem de consagrar a aquests 10 manaments: 1. Ha de ser una causa inclusiva. Hi ha motius diferents que porten persones diferents a voler la independència. Si no hi troben respecte, aquesta no serà la seva opció. 2. Ha de ser coral. Per tal de compartir els esforços i els guanys, però sobretot les patacades. I ser així menys vulnerables. 3. Ha de ser unitària. La unitat requereix enormes dosis de generositat per transigir a favor del consens, però ens farà invencibles. 4. Ha de ser pos...

II Assemblea General Ordinària de l’Assemblea Nacional Catalana el 5 d'abril

Disculpin, excel·lentíssims magistrats del Tribunal Constitucional espanyol, però han de saber que ens importa un pèsol el seu veredicte sobre la declaració de sobirania. Bé, ens importa ben poc qualsevol cosa que facin. Catalunya és sobirana i vostès ja poden dir missa. Que volen declarar nul un punt del document? I què? En el moment que ens vam declarar sobirans vam acceptar implícitament que aquest tribunal deixava d'importar-nos. O som sobirans --com va aprovar el parlament-- o no ho som! I si es va aprovar la declaració de sobirania, ara cal actuar en conseqüència i no reconèixer el Tribunal Constitucional espanyol. La declaració diu que Catalunya és un 'subjecte polític i jurídic sobirà'. Per dir-ho sense embuts: la declaració estripa la constitució espanyola de dalt a baix. Que el parlament va fer una acció il·legal? I què? Que no volem fer això, justament? Que no estàvem disposats a declarar la independència? I això no seria trencar la legalitat espanyola? Sí, és cl...

Entre membres de ple dret i simpatitzants i col·laboradors l’entitat arriba als 55.000 adherits. Més de 30.000 persones ja són membres de ple dret de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). El passat divendres 14 de març eren més de 22.000 els membres de ple dret de l’entitat, i des d’aleshores l’allau de noves inscripcions no ha fet més de créixer: el dijous 20 de març se superaven els 25.000 i aquest dimarts 25 de març s’han superat els 30.000 a les dotze del migdia. En concret, l’entitat comptava a aquesta hora amb 30.131 membres de ple dret. Juntament amb els simpatitzants i col·laboradors, l’Assemblea ja arriba a les 55.000 persones adherides.

L'Estat espanyol ha fet un pas més cap al seu objectiu d'aturar com sigui la consulta que els catalans celebrarem el proper 9 de novembre. Per a això, ha utilitzat novament el Tribunal Constitucional per rebutjar que Catalunya tingui la categoria de subjecte jurídic i sobirà, defensant amb rotunditat la unitat de l'Estat espanyol i l'exclusivitat de la sobirania nacional en el poble espanyol. El mateix tribunal que ens va negar, en la tristament famosa sentència sobre l'Estatut de Catalunya, la nostra condició de nació en afirmar desafortunadament que de nació només n'hi havia una i aquesta era l'espanyola. El Tribunal Constitucional és actualment l'òrgan judicial més desprestigiat en el nostre país, un òrgan inexplicablement de naturalesa política, en el que deu dels seus dotze membres són escollits directament pel poder polític (cinc pel Congrés dels Diputats i cinc pel Senat), mentre que els altres dos són escollits pel màxim òrgan del poder judicial,...

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència . Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dissabte, 29: Al matí, d'11 a 2, al Mercat de Sagrada Família (Padilla / Provença) Diumenge, 30: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

Comunicat del Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana respecte de la Sentència del Tribunal Constitucional de 25 de març de 2014 en relació amb la impugnació de la Declaració de sobirania i del dret a decidir del Poble de Catalunya, de 23 de gener de 2013. En relació amb la Sentència dictada el 25 de març de 2014, el Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana declara: 1.- El poble català té la condició de subjecte polític i jurídic sobirà i, per tant, les decisions del Tribunal Constitucional espanyol sobre la nostra sobirania són irrellevants i inoposables a aquesta condició. 2.- La sobirania significa, per a nosaltres, poder decidir lliurement sobre els lligams que ens uneixin amb la resta de les nacions del món. Catalunya mai no ha renunciat al seu dret a decidir. Ni abans ni ara. Per tant, la Sentència del Tribunal Constitucional no canvia la situació. 3.- La Declaració de sobirania i del dret a decidir del Poble de Catalunya, de 23 de gener de 2013, del Parlamen...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

L'ex-director de La Vangurdia diu que el govern espanyol té un pla per evitar la imatge d'un independentisme pacífic, lúdic i festiu El periodista José Antich, ex-director de La Vanguardia, creu que des del Partit Popular de Madrid hi ha un pla perquè s'acabi la imatge d'un independentisme pacífic i lúdic. Segons que ha dit, el PP té una cèl·lula pendent del cas català que actua en dos àmbits. Per una banda, estudia les possibles accions legals contra el referèndum. Per una altra, malda per introduir la imatge de confrontació. Antich ha fet aquestes declaracions en la tertúlia d'aquest matí a RAC-1: Antich ha dit: 'Des de Madrid, els poders públics espanyols es mouen en aquests dos plans. Un és: què es pot fer amb la legislació vigent a la mà? [...] En aquest pla es parla permanentment de si es pot suspendre l'autonomia, il·legalitzar, prohibir la consulta, etc. I al costat de tot això hi ha un pla polític de la cèl·lula del PP que analitza els passos que s...

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la ‘Declaració de Sobirania i pel Dret de Decidir del poble de Catalunya’ és inútil. Simplement perquè la Declaració aprovada pel parlament català no s’emmarca ja dins la legalitat espanyola, no hi fa referència, sinó que anuncia un fet a la comunitat internacional. On el constitucional espanyol simplement no hi té jurisdicció. Ben sovint hi ha qui pregunta ‘i quan s’atrevirà el parlament a trencar amb Espanya?’ Aquesta és una pregunta que sempre em sorprèn i que sovint responc dient que ho va fer el 22 de gener de 2013. Precisament amb aquesta declaració. Els diputats del parlament van votar aleshores que ‘el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà’ i això canviava i canvia de fet ja tot el que puga passar a continuació. Quan un país, una comunitat humana, es declara ‘subjecte polític i jurídic sobirà’ implicitament el que està dient és que no reconeix cap sobiran...

"Ells tenen al seu abast tots els instruments del poder i els utilitzaran com han fet sempre, per la via de la força" A mesura que s’acosti el 9 de novembre veurem augmentar els intents de crear un clima de violència a Catalunya. No pas una violència desfermada, però sí una violència conceptual i estratègicament orquestrada que permeti a l’Estat construir el relat mediàtic, de portes enfora, d’una Catalunya al caire de l’abisme. La frase de José María Aznar, “abans es trencarà la unitat de Catalunya que la d’Espanya”, ho resumeix molt bé. Es tracta de fer creure al món, amb la col·laboració d’alguns caps de pont catalans del nacionalisme espanyol, com ara Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera, Enric Millo, Pere Navarro, Maurici Lucena, etc., que a Catalunya hi ha una gravíssima fractura social fruit del procés independentista. És a dir, que si no hi hagués independentisme no hi hauria fractura. El fracturador és l’independentista, el fracturador és el sotmès que té la gosadia...

Són ben conegudes les prediccions catastròfiques que fa el ministre García-Margallo sobre una Catalunya independent. En concret, ha declarat que la independència seria un desastre econòmic per a Catalunya, que se li reduiria el PIB entre un 20% i un 25%, ja que quedaria exclosa de la Unió Europea i, per tant, del mercat interior. Però cal respondre-li que a Catalunya hi ha un ampli consens en considerar inqüestionable la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, i les raons són molt senzilles i fàcils d’entendre. En primer lloc, el fet que Catalunya quedi fora de la UE és una qüestió política i, per tant, a hores d’ara ningú pot saber exactament què passarà. Però fins i tot si ens situem en el pitjor dels escenaris, i temporalment Catalunya quedés fora de la UE, avui en dia és impensable que s’aixequin fronteres i s’estableixin aranzels, quan la lògica de la UE amb altres països europeus que no són comunitaris és totalment la contrària. A més, cal tenir present que Catalunya és...

Cinc dels partits polítics que representen els ciutadans al Parlament de Catalunya van anunciar la convocatòria d’un referèndum el dia 9 de novembre d’enguany per a decidir si volem esdevenir un Estat independent. CDC, UDC, ERC, ICV-EUiA i CUP van comprometre’s tots a escoltar la veu del poble després que el president de la Generalitat signi la convocatòria oficial el proper mes de setembre. Les autoritats governamentals d’Espanya i també el grup del PSOE al Congreso de los Diputados ja han dit que no la permetran. Així, doncs, després que el president de la Generalitat signi la convocatòria es preveuen dos escenaris. Que els 82 diputats que van votar a favor del referèndum (deixo estar els del PP que ho van fer per error) i el Govern de Catalunya en ple renunciïn a acomplir el seu compromís davant la ciutadania i, per tant, després de signar la convocatòria el president de la Generalitat signi la desconvocatòria, o bé que el Gobierno de España juntament amb el PSOE la vulguin impedi...

"No se sap de cap jurista que no accepti que a Espanya es faci, per exemple, una consulta –fins i tot un referèndum– sobre monarquia o república" No cal ser un expert jurista per arribar a la conclusió que en un Estat democràtic es pot votar qualsevol idea. Convé remarcar el terme – “Estat democràtic”– perquè el problema és quan el primer valor –“Estat”– se superposa al segon –“democràtic”–. Per als espanyols de pàtria en boca, què és més important, Espanya o la democràcia? Ja que parlem de valors... En un Estat democràtic es pot consultar qualsevol proposta. No se sap de cap jurista que no accepti que a Espanya es faci, per exemple, una consulta –fins i tot un referèndum– per determinar si la majoria dels ciutadans es decanten per la monarquia o per la república. La república és constitucional? De cap manera. N’és la monarquia parlamentària. I tanmateix, es podria plantejar un referèndum que després, segons el resultat, desemboqués en una reforma constitucional. El que es di...

Enraono amb el meu amic Pepe, un andalús que va fer cap a Falset quan era un noi i que hi ha treballat tota la vida. Jubilat, encara s’ocupa de la seva vinya perquè no sap fer res més que treballar i perquè la pensió que li ha quedat és tan petita que no se’n sortiria sense fer-ho. Cada any organitzem la verema conjuntament: lloguem la mateixa colla i fem servir dos tractors. Una única colla pot treballar més dies seguits encara que, com que es cull per varietats i aquestes no maduren alhora, la verema sigui un procés molt discontinu. Disposar de tots dos tractors permet que la colla segueixi treballant mentre un dels dos va a portar la càrrega a la cooperativa. El Pepe em diu que aquest any ja no podrà ser. L’han advertit que, com a jubilat, no pot treballar fora de la seva finca perquè perdria la pensió si fos descobert. S’ha acabat també que pagesos jubilats -pràcticament tots els que queden a Falset ho són- s’ajudin mútuament, com s’ha fet des de sempre. Creu que tampoc el podrà aj...