SFxI2017

Diu Rajoy: “Cataluña y Escocia son dos realidades absoluta y totalmente diferentes.” I, mira, aquest cop hi estaríem d'acord. Escòcia no és Catalunya. Catalunya no és Escòcia. Evidència palmària. No hi ha dues nacions iguals. De la mateixa manera que tampoc hi ha processos d'independència idèntics. Les realitats són diverses, complexes, distintes. No es poden fer, per tant, paral·lelismes automàtics. Òbviament. I si això és cert –que ho és–, no és menys veritat que hi ha principis que són universals. Hi ha elements que s'expliquen de la mateixa manera a Barcelona i a Edimburg. Conceptes que volen dir el mateix a Catalunya, a Escòcia, al Quebec i a Flandes, però també a Washington, a Tel-Aviv i a Berlín. Arreu. Principis que entén tothom i que formen part del conjunt de pilars que sustenten les democràcies madures. El principi, per exemple, que tota nació té el dret a definir lliurement el seu futur. A determinar allò que vol ser. A les urnes, en pau i llibertat. És a dir, a...

“Sí, amb nosaltres” es una asociación sin ánimo de lucro, y no partidista, constituida por integrantes de la comunidad catalana originarios de diversas partes del mundo que desean participar activamente en la construcción de una Catalunya nueva. “Sí, amb nosaltres” tiene como objetivo explicar y promover el debate acerca de la necesidad de poder ejercer el derecho a decidir, fundamentalmente dirigido hacia ciudadanos catalanes originarios de las diversas partes del mundo, con el fin de crear un espacio de discusión y participación activa de los mismos en el proceso de autodeterminación.

En el procés d'exercir el dret a decidir és obvi, dia darrere un altre, que Europa no farà res. Com Pilats se'n rentarà les mans, del que els catalans demanin a Espanya i del que el govern espanyol faci a Catalunya. Sempre amb el benentès que no es passi una ratlla vermella. De cara a Europa, el govern espanyol no pot fer cap acte de violència ni cap actuació que se situï fora de la Constitució en vigor. En el cas català seria una línia vermella no seguir totes i cada una de les passes democràtiques que estan, altra vegada, en el si de la Constitució Espanyola. Per això s'ha de ser tremendament meticulós en el control dels fets, de les accions i les demandes que de bona fe, o amb mala intenció, hom plantegi. Europa és un ens tan complex, amb tantes garanties de tota mena, d'un barroquisme de gestió que palesa una manca real de poder actuar més enllà de decisions econòmiques i lleis molt generals l'impacte de les quals no es noten sinó amb els anys. L'Europa ofic...

Si no em falla la memòria, resulta que si Catalunya esdevingués independent hauríem de sortir de l’euro, quedaríem fora de la Unió Europea, els títols universitaris deixarien de tenir validesa, no es podrien pagar les pensions, hauríem de “retornar” -a petició de Guillermo Fernández Vara-, els 150.000 extremenys -més els fills i els néts- que ens vam “emportar” fa 40 anys, el PIB cauria un 20%, tindríem la renta de Xipre, perdríem tot el mercat espanyol, hauríem de pagar aranzels a les fronteres, cap empresa estrangera voldria instal·lar-se a Catalunya ni fer negocis amb nosaltres i seríem un estat pària “vagant per l’espai pels segles dels segles”. Poca cosa. Aquesta setmana Jorge Fernández Díaz ha afegit un nou capítol a la sèrie post-apocalíptica de producció espanyolíssima, i resulta que una Catalunya independent ja no només quedaria fora de la Via Làctia sinó que seria com una mena de Gotham City sense Batman. Concretament, seria “terreny adobat pel terrorisme i pel crim organitza...

La trobada comptarà amb ponents d'excepció com l'expresident Jordi Pujol, la presidenta de l'Assemblea (ANC), Carme Forcadell, el dirigent de CiU Josep Rull o el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Barcelona · Un dels espais més distingits de complicitat i de trobada entre tots aquells que comparteixen un mateix horitzó nacional, la  Universitat Catalana d'Estiu (UCE) , ha arribat aquest 2014 a la seva 46a edició. Una edició que enguany està més reforçada que mai per la presència de personalitats de l'àmbit polític, social i nacional catalans, i que aquest 2014 se celebrarà com sempre a Prada (Conflent) del 16 al 24 d'agost. Segons els organitzadors, l'UCE d'enguany, que se celebra a poques setmanes del 9 de novembre, té previst ser un trampolí per a la tardor més transcendent de Catalunya en els darrers 300 anys. Sota el lema '1714-1914-2014', la universitat explorarà tres dates destacades per a la història dels països catal...

Recull d'imatges del Dia de Sant Jordi, 23 d'abril de 2014, celebrat a diferents ciutats del món i campanya Signa un Vot.

"Tenim 4 mesos per endavant. Ara és el moment de creure en Catalunya" A quasi 4 mesos de la consulta del 9N arriba el moment de la màxima concentració. Som davant del repte més important de nostre país en 300 anys. I només amb un gran sentit d'estat, d'estat català, ens en podrem sortir. Floten en l'ambient tota mena de teories, impulsades pels que els sobra sentit d'estat -d'estat espanyol- , que tractaran d'acorralar el votant catalanista emparant-se en qualsevol gest borbònic o almoina competencial. Tampoc no descarto el joc equívoc de les esquerres de les esquerres, si no som capaços d'afermar la tesi de la revolució nacional en aquest col·lectiu. Tot això passarà i la pressió serà esborronadora. Mirem-ho d'una altra manera. L'independentisme constata avui l'èxit de la seva consolidació en l'espai central ideològic del país; ara cal transformar-lo políticament de manera explícita. Tota una generació no tindrem una segona oportun...

Voleu que ens prenguem seriosament una hipotètica proposta de tercera via? Entesos. Diuen que faran una proposta. Parlem-ne. Sigui com sigui, una proposta d'última hora no ens farà pas retirar la pregunta sobre la independència. Els catalans ens expressarem sobre si volem un estat independent tant sí com no. Si algú es pensa que un joc de mans improvisat impedirà que es consulti sobre allò que fa molts anys que es prepara amb honestedat, va ben servit. Però siguem generosos i no descartem d'entrada la possibilitat de prendre'ns seriosament la tercera via. Que l'estat espanyol demani perdó per l'afusellament del president Lluís Companys en un acte solemne amb les màximes autoritats presidides pel rei Felipe VI. Que el Tribunal Constitucional esmeni la decisió de liquidar l'estatut aprovat pels catalans en un referèndum i que es restitueixi íntegrament el text aprovat al parlament el setembre del 2005. Que el govern balear del PP retiri el decret de llengües (TIL)...

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 21 de juny de 2014, a Barcelona, tenint en compte el marc polític que s’està dibuixant a partir dels resultats de les passades eleccions europees, dels indicis del canvi d’estratègia per part de l’Estat espanyol en relació al nostre procés d’independència, en la perspectiva immediata d’entrar en la campanya de la Consulta del 9 de novembre i que tindrà un punt àlgid l’11 de setembre, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta DECLARACIÓ DE JUNY PREÀMBUL 1.- Sobre les eleccions europees A Catalunya les eleccions europees celebrades el passat 25 de maig han representat un clar triomf de les forces polítiques que en el seu programa incloïen la defensa de la celebració de la Consulta del 9 de novembre i la petició d’empara al Parlament europeu en el cas que l’Estat espanyol ho impedís. De retruc, han representat el pitjor resultat de les opcions que s’oposen a la celebració d’a...

L'ha editat la Fàbrica a partir d'una idea de l'escriptor Joan-Lluís Lluís 'En totes les causes, per justes que siguin, pot haver-hi comportaments contraproduents i actituds excessives que acaben generant el contrari d’allò que es proposen. En la causa de la independència de Catalunya, també, encara que puguin ser de bona fe.' Així comença la introducció del ' Breu manual de bones pràctiques de l’independentista ' (pdf) que ha editat l'equip d'activisme independentista la Fàbrica , dirigit pel sociòleg Salvador Cardús, a partir d'una idea de l'escriptor Joan-Lluís Lluís. 'Aquest breu manual de bones pràctiques té una sola ambició: ser una base de reflexió pràctica per a aquells que treballen per eixamplar la base social de l'independentisme', explica la justificació del llibret. El manual consta de deu consells acompanyats d'una explicació breu: 'Refusem les desqualificacions', 'No propaguem rumors ni falses notíci...

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència . Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dissabte, 28: Al matí, d'10 a 2, intensiu a Sant Adrià Diumenge, 29: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Carta a los inmigrantes sudamericanos que adoptamos Cataluña como una patria nueva y que a la vez fuimos adoptados por Cataluña. Quisiera compartir algunas reflexiones sobre nuestra situación dentro de un proceso político-histórico de enorme trascendencia para todos los catalanes nativos y para nosotros mismos, catalanes de adopción. Llegamos a este país por razones diversas, por motivos y motivaciones innumerables. Estamos sujetos a las leyes y normas establecidas en la constitución española y en el estatuto de Catalunya. Hablamos en catalán y en castellano, o en ambas lenguas. Dentro de este proceso de independencia posible, se abre en primer lugar un debate sobre el derecho a decidir o como le llamábamos en nuestro país de origen, en mi caso Uruguay; El Derecho a la Autodeterminación de los Pueblos. Ese derecho como es natural no está incluido en las constituciones de los estados, porque lo que menos interesa al Estado hasta ahora es que los ciudadanos decidan mediante sufragio uni...

Això que acaba de fer Wert és molt perillós. Per a nosaltres, certament, però també per a ells. Per a nosaltres per raons òbvies. Ara resulta que pagarem la despesa de cada xiquet que vulga ser escolaritzat en espanyol al Principat? Caram. La idea deu violar no sé quantes normes, però supose que en un país com Espanya això tant hi fa. Ara, alerta, perquè aquesta actuació és també perillosa per a Espanya: ens regala un argument de legitimitat democràtica impagable, si és que arriba el dia que hem de justificar legalment al món la proclamació de la independència. M'explique. En política internacional una de les raons que es pot posar sobre la taula per a justificar un procés d'autodeterminació és la greu violació dels acords interns d'autonomia. La cosa és que si hi ha un acord sobre autonomia política entre un estat i un territori i es pot demostrar de manera fefaent que l'estat ha violat sistemàticament aquest acord, i que ha impedit el funcionament normal de l'auto...

"Quan El Procés acabi es podrien escriure novel·les o guions de pel·lícula sobre què hauria passat si l’Estat Espanyol hagués actuat d’una altra manera en plena efervescència independentista" Quan El Procés acabi, l’estratègia de ‘seducció’ de l’Estat Espanyol envers Catalunya s’haurà d’estudiar a les facultats de Polítiques sobre com no s’ha de fer front a un conflicte territorial si el que es vol és retenir aquell territori dins del mateix estat. Aquesta setmana hem tingut dues noves mostres, però fa mesos que n’hi ha una cada dos per tres. En dos dies de diferència, el ministeri de Foment i el de Cultura, han aportat dues decisions per ajudar a –mode ironia activat- fer més atractiva per als catalans la continuïtat de Catalunya a Espanya. El primer d’aquests gestos de màrqueting emocional és el perpetrat pel ministeri de Foment, aquell ministeri gestionat per l’amiga de Catalunya i promotora del diàleg intergovernamental, Ana Pastor. Foment, a través de Puertos de l’Estado...

"Està cometent l'error clàssic dels governants espanyols en els processos d'independència, que és el d'obsessionar-se a no negociar fins al punt de perdre de vista la realitat, la correlació real de forces" El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, segueix tancat en banda, tot i que cada dia s'acosta una mica més la consulta del 9 de novembre. Rajoy va assegurar ahir que no hi ha cap novetat en la situació de Catalunya perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, continua defensant la consulta, i només es va mostrar disposat a escoltar-lo si renuncia a aquest referèndum. Rajoy està cometent l'error clàssic dels governants espanyols en els processos d'independència, que és el d'obsessionar-se a no negociar fins al punt de perdre de vista la realitat, la correlació real de forces. Quan Espanya estava a punt de perdre Cuba (1898), li va oferir 'in extremis' una autonomia (1897), que d'haver-la plantejat una dècada abans hauria ...

Des que l’hi vaig sentir dir a l’Anna Cabré en una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans, ho he fet servir repetidament. La directora de l’Institut Català de Demografia afirmava que, a diferència del que havia estat habitual, en aquests moments li era més fàcil fer pronòstics a 25 anys que no pas a cinc anys vista. Doncs bé: pel que fa als canvis polítics passa exactament el mateix però escurçant els períodes. És més fàcil saber què passarà d’aquí dos anys que d’aquí cinc mesos. Vaja: que és més difícil saber del cert si farem la consulta el 9 de novembre d’enguany que pronosticar que el 2016 Catalunya serà un estat independent. Perquè aquesta és la gran pregunta del moment: hi haurà consulta, el 9 de novembre? Doncs bé: aquest és el meu assaig de resposta. D’ENTRADA, CREC QUE cal que posem totes les esperances en la consulta del 9-N i hi sumem totes les voluntats possibles. Sabem que tindrem la llei de consultes aprovada pel Parlament que definirà una legalitat pròpia, i que el...

La renúncia de Navarro ha desfermat la crisi al PSC. És Miquel Iceta el líder adequat? Per les seves capacitats polítiques personals, probablement és la persona més indicada en aquest moment, tenint en compte que qui se'n faci càrrec ha de tenir un suport majoritari i potent. Ara, la posició política del PSC els últims anys és la que ha fixat gent com Iceta. Per tant, no cal esperar cap canvi, tot i que segurament li sabrà donar un to més agradable. Molts pensem que la dinàmica del PSC és sobretot conseqüència de les posicions polítiques, i no de les característiques personals dels dirigents que l'han conduït en la darrera dècada. També Madina apunta a nou líder del PSOE, i va dir que no li feia por una consulta legal, tot i que l'endemà va rectificar... A Madina li ha tocat rectificar una frase en què no havia dit res concret, aquest és l'estat de la situació. Veig políticament inviable que el PSOE accepti la consulta, independentment de la voluntat que tingui una part...

El setembre del 2013 es va presentar públicament a Bellvitge aquesta associació de castellanoparlants per la independència. És formada per gent molt diversa, unida per la il·lusió de construir un nou país, independentment d’on hagi nascut cadascú. Volen un país obert, divers i ric, on càpiguen totes les identitats. No volen perdre més temps i també veuen la independència com una oportunitat de futur per a tots els qui vivim a Catalunya. El divendres 27 de juny, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic Sagrada Família (Provença, 480), en un acte organitzat per ells mateixos, ens explicaran les seves raons.

"No passa dia que el govern de l’Estat no perpetri una nova restricció per deixar més en evidència la fragilitat i la dependència obligada de la Generalitat" En la darrera entrevista que li va concedir Joan Carles I, el president de Foment del Treball Nacional, Joaquim Gay de Montellà, va portar al rei en procés d’abdicació un document. Una proposta – redactada, segons sembla, per la CEOE– que concreta la rebregada “tercera via”. Els punts clau del paper eren un secret a veus. Fa temps que se’n parla. En primer lloc, un nou estatus fiscals, lluny del concert basc però que estableixi una quota de solidaritat raonable i que mantingui el criteri d’ordinalitat. Un blindatge, també, per a la llengua i la cultura catalanes. Una referència explícita a Catalunya en la Constitució, en forma de disposició transitòria, que l’equipari als drets històrics forals de Navarra i Euskadi. Aquesta és la proposta que el govern de l’Estat hauria de presentar a la Generalitat. Artur Mas ha afirmat...

Les distàncies marquen la interpretació dels fets principals de la nostra vida col·lectiva. Per exemple, entre la majoria de l’opinió publicada a Madrid, l’abstenció de CiU a l’abdicació era titllada d’incomprensible i errònia, mentre que -segons el sondeig que ahir va publicar La Vanguardia- un 47,9% d’espanyols la consideren justificada, xifra que entre els catalans puja fins a un contundent 57,1%. Es demostra així que la valenta decisió de Mas connecta amb una gran majoria social a Catalunya alhora que -celebrem-ho- és perfectament digerible per a quasi la meitat de la societat espanyola. Tots els gestos del president davant el relleu a la Corona -incloent-hi el fet de no aplaudir el discurs de la proclamació- no són capricis sinó l’expressió molt mesurada d’un nou consens català que -agradi o no- és més fort que les inèrcies i peatges de sempre. El canvi profund de la societat catalana des del 2010 no és una falòrnia. Però hi ha molts tipus de distàncies, en el quadre polític que a...

ZAPATERISME. El calendari ofega i l’agenda catalana treu fum. L’objectiu de l’Estat ha de ser treure ferro a aquestatardor calenta que hauria de culminar el 9 de novembre. Som a finals de juny, l’agost és inhàbil i el setembre serà un compte enrere per a l’enèsima demostració popular de la Diada. Per tant, si passa alguna cosa ha de ser en les pròximes tres setmanes. Qui vulgui fer una proposta, ha de parlar ara o callar per sempre; no és estrany que Duran i Lleida s’esgargamelli demanant un gest que eviti (o li eviti) encarar el desenllaç inevitable amb un milió i mig de persones al carrer. Com és obvi, el sentit comú ens diu que el que no s’ha resolt en quatre anys -comptant des de la sentència sobre l’Estatut- no es resoldrà en un termini tan breu. Però del que es tracta aquí no és de resoldre el plet català, sinó de mostrar ganes de resoldre’l, que és molt diferent. És una mena de zapaterisme evolucionat. Certes ments preclares consideren que amb una solemne declaració de bones int...

Si la successió reial hagués tingut lloc fa només 4 o 5 anys, les conseqüències haurien estat devastadores per a l'independentisme. L'onada de simpatia popular davant el conte de fades del príncep i la plebea hauria estat considerable. Els cops de colze que es produïen en les primeres edicions de la trobada anual de la Fundació Príncep de Girona entre la burgesia provinciana, per sortir a la foto, s'haurien multiplicat. La primera visita dels nous reis a Barcelona hauria sigut una desfilada en tota regla, saludant iaies i minyones amb la revista Pronto sota el braç. Sortosament, en aquests 4 o 5 anys el país ha fet un salt endavant tan enorme que els escenaris descrits, absolutament plausibles, ara ens semblen impossibles. Una minoria (amb molt de poder, però minoria al cap i a la fi) ha posat les fitxes en una hipotètica intervenció de Felip que, deus ex machina, resoldrà el conflicte i convertirà Espanya en un Neverland federalista. L'esperança s'ha esvaït tan bon...