SFxI2017

No he pogut llegir totes les reaccions a la reunió del president Mas amb Mariano Rajoy. Però no crec que tardem gaire a sentir el Miquel Iceta de torn demanant al govern que dialogui amb Madrid per desencallar l'embolic que hem creat els independentistes. Sabeu què passa? Que el problema no és de diàleg. Podríem passar hores dialogant amb l'estat espanyol sense arribar a cap entesa. Ja ho diu, més o menys, la dita: 'Si un no vol, dos no dialoguen.' Tan bon punt s'ha constatat que l'estat espanyol no es vol moure ni un mil·límetre, quan s'ha comprovat l'immobilisme espanyol, és l'hora de tirar pel dret. Si mai decideixen de moure's, ja ens ho faran saber. I ja veurem si no fan tard. Concentrem-nos. Primera estació: Onze de Setembre a Barcelona. Si fem una V com Déu mana, això no ho pararà ningú. Ja poden fer tantes portades amb Jordi Pujol com vulguin. Encara no han entès de què va, això de la independència. L'afer Pujol no és sinó un estímul ...

Amb la meitat de l’import que calculen es cobriria el dèficit pressupostari de la Generalitat i en sobraria per apujar sous als funcionaris catalans. De la lectura de l’informe de las cuentas s’arriba a una primera conclusió: el dèficit fiscal de Catalunya és reconegut com una realitat. Malgrat l’enrenou mediàtic, el que ara publica l’Estat és una diferència poc important en relació al que ha calculat la Generalitat. Després de mig any d’enginyeria fiscal intentant presentar un resultat que convingués als seus propòsits, mig any calculant i tornant a calcular per maquillar el dèficit fiscal català, resulta que troben una xifra escandalosa: 8.500 milions d’euros. Amb la meitat d’aquest import es podria cobrir el dèficit pressupostari de la Generalitat i en sobraria per apujar sous als funcionaris catalans. Tanmateix, aplicant la metodologia càrrega-benefici , aquests 8.500 milions que presenta l’executiu espanyol s’han de comparar amb els 11.000 que calculava el conseller Mas-Colell. El...

Aquests últims dies he estat enfeinat a l'hort de casa, mentre sobre la Serralada Litoral creixien núvols que anunciaven tempesta. Aprofitant alguna estona de repòs, he pogut veure la desafortunada entrevista que TV3 oferia a l'ambaixador d'Israel i les explicacions del professor Sala i Martín sobre com la Generalitat presenta el repartiment de béns i deutes de l'estat espanyol. Com sempre, una classe magistral. Ni l'autor de l'informe del CATN no ho hauria pogut fer millor si n'hagués tingut l'ocasió. I, en acabat, he tornat a l'hort des d'on observo i reflexiono; encara que darrerament l'única cosa que hi veig créixer és la meva inquietud. Ja fa temps, el Cercle Català de Negocis es va manifestar a favor d'una candidatura unitària a les passades eleccions europees. Per nosaltres, era una proposta de mínims. Allò que veritablement volíem era rebentar les urnes amb una candidatura de la societat civil, abans que altres capitalitzessin el ...

"Mas ha enviat un missatge molt clar: està disposat al que sigui" El president de la Generalitat anirà ‘net’ avui a la reunió que tindrà amb Mariano Rajoy a la Moncloa. S’ha desfet, amb 72 hores, del llast estratègic que li suposava el cas Pujol. Ha estat la decisió més colpidora que ha pres des que és president tal com va admetre ahir. Va reconèixer que Pujol era el seu pare polític. I ahir, forçat per la força del procés, el va matar. Des que Pujol va confessar, Madrid no ha parat de vendre-ho com una victòria: “No era Espanya qui robava als catalans, sinó Pujol”, deia ahir Esperanza Aguirre. Com si des de divendres, el dèficit fiscal hagués desaparegut (des de divendres fins avui, 135 milions d’euros). Com si des de divendres la llei Wert ja no existís. Com si des de divendres els peatges haguessin desaparegut i els plans per reduir els canals de TV3 haguessin estat una imaginació. Ho estan intentant des de divendres, que el cas Pujol ho tapi tot. I encara que aquesta és d...

"L'atac directe a TV3, en definitiva, respon al fet que les telecomunicacions són una estructura d'Estat" Desmantellat Canal 9, al País Valencià, desmantellada Som Ràdio i residualitzada IB3, a les Illes, i tallada la reciprocitat de recepció de canals als Països Catalans, ara toca desmantellar TV3. Una de les vies per aconseguir-ho, i que ja fa temps que està en marxa, és l’ofec econòmic a què el govern espanyol sotmet Catalunya. Aquesta és la causa per la qual s’han reduït dràsticament els pressupostos de l’emissora, han minvat els sous dels treballadors, també s’ha reduït la cobertura d’actes i d’esdeveniments i ha desaparegut la delegació que hi havia a la Catalunya del Nord. Però com que malgrat tot això TV3 encara resisteix, ara s’ha activat una segona fase del projecte FAES per tancar-ne, com a mínim, dos canals abans de l’1 de gener de 2015. L’objectiu seria aquest: “Ja que no podem tancar-la tota, afeblim-la”. La idea, en definitiva, és que d’aquest afeblimen...

Fins a quin punt afecta la confessió de frau fiscal del president Pujol al sobiranisme? Des d’Espanya i des de l’unionisme, la resposta és que molt. L’estructura lògica d’aquest argument, dirigit a rebaixar la superioritat moral de l’independentisme (com feia José Antonio Zarzalejos diumenge mateix), consta de dues parts. La primera consisteix a afirmar que el pujolisme (que ara, després d’haver-ho negat repetidament, han decidit identificar amb el catalanisme) és el pare del sobiranisme i que aquest arrossega tots els trets i defectes del primer. La segona part sosté que, en el supòsit d’una hipotètica independència, Catalunya es convertiria, sense la tutela d’Espanya, en una república de mafiosos dirigida per mini-Berlusconis i mini-Sarkozys. La commoció pública que ha produït la confessió del president Pujol és la millor prova de la magnitud política de la seva persona i del seu rol decisiu a l’hora de definir i practicar el catalanisme polític de l’últim quart del segle vint. Jordi...

El CATN presenta els 8 darrers informes i conclou que la independència seria completament viable econòmicament.  El Consell calcula una caiguda del 2% del PIB en cas de boicot "La Generalitat seria completament viable fiscalment i financerament després de la independència de Catalunya". Així de contundent es mostra el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) que en un informe sobre la viabilitat financera d'un Estat català, que forma part de la darrera fornada de vuit informes lliurada aquesta tarda al Govern. De fet, el CATN considera que la supervivència d'una Catalunya independent està assegurada hi hagi acord amb l'Estat espanyol o no. Segons aquest estudi, la Generalitat necessitaria entre 4.500 i 5.000 milions d'euros al mes en cas de Declaració Unilateral per tal de pagar funcionaris, la seguretat social o les polítiques d'Exteriors. Un import que el CATN creu que es podria afrontar amb crèdits amb garanties reals com ports o aeroports, e...

El CATN assegura que la desaparició del dèficit fiscal compensaria una caiguda "transitòria" del PIB català El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer ha presentat aquesta tarda els vuit informes que faltaven sobre com serà la creació del futur Estat català. La compilació d'aquests documents i dels altres deu que ja s'han lliurat, permet que la Generalitat diposi ja del "llibre blanc de la independència" , que es presentarà al setembre vinent. El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha estat al costat del president del CATN en la presentació dels documents que mancaven i ha reconegut "la immensa feina feta". Entre les conclusions, el CATN assenyala que Catalunya podria patir una "reducció dràstica i sobtada de les exportacions" com a conseqüència d'un boicot, o el què s'anomena efecte frontera. Aquesta disminució de les exportacions comportaria una caiguda d'"en...

Una de les circumstàncies de l’actual moment polític a Catalunya que no poden entendre des de Madrid, és la concreció dins l’imaginari col·lectiu català d’una nova forma política, l’Estat propi. Esclaus de la vella política dels personatges i les converses de cafè, o de restaurant, entre figures, la creació d’un univers altre que el marc constitucional espanyol escapa, irremeiablement, de la capacitat mental dels polítics madrilenys i, malauradament, també de la d’una part dels nostres. Un mite no neix a remolc d’una consigna o eslògan, per molt afortunats que siguin. S’instal·la en la consciència col·lectiva sovint de manera imperceptible, fins arribar un moment que trenca els mites previs i esdevé referent primari. Durant bona part dels 300 anys posteriors a la pèrdua de l’Estat català, el mite predominant ha estat el pactisme i la pedagogia. El nostre poble, en general, i els seus líders en particular, consideraven que si eren maltractats per l’Estat Espanyol era, en bona mesura...

«Amb el 16 per cent de la població de l’Estat, Catalunya ha aportat el 39% dels participants als Jocs Olímpics i prop del 45% de les medalles» El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya és un escàndol, tant si s’agafen els 8.455 milions d’euros dels comptes regionals territorialitzats del govern espanyol com els 11.087 milions d’euros calculats pel mètode càrrega-benefici o els 15.006 milions d’euros que surten amb la fórmula del flux monetari xifrats per la Generalitat. Aquestes quantitats superen amb escreix la línia vermella de la vergonya de qualsevol estat que pretén ser una democràcia homologable. Sobretot perquè és una situació que dura de fa quaranta anys i perquè se suposa que la solidaritat territorial no és pas caritat sinó una ajuda per a què les comunitats més pobres s’espavilin. sembla que ja va ser hora que ho facin. Ara: pel que fa l’esport, el dèficit de la contribució de l’esport català als èxits de l’esport espanyol encara és més descomunal. Amb el 16 per cent de la ...

Què passaria si preguntéssim als espanyols si són independentistes? Probablement, el mateix que si ho preguntàvem a un francès o a un nord-americà. És a dir, quedarien desconcertats perquè probablement mai ningú no els ho ha preguntat, ni mai s’ho han plantejat. En la mesura que el seu país ja és un estat sobirà i independent, sembla absurd ser independentista. No és una condició que es vegi amenaçada ni, per tant, que s’hagi de defensar. Ara bé, si el que els preguntem és si volen preservar la seva independència, aleshores no tinc cap dubte que hi hauria una extraordinària majoria rotundament favorable a fer el que calgués per conservar-la. Només cal recordar, per al cas espanyol, com van reaccionar per la invasió de l’illot de Perejil el 2002; o què estan disposats a pagar per conservar les dues ciutats colònia africanes de Melilla i Ceuta, o com s’excita periòdicament la política espanyola amb Gibraltar. Naturalment, el mateix passaria si a aquests ciutadans els preguntéssim si són ...

Ho vaig escriure fa molts mesos: Espanya ja no ens pot derrotar, però nosaltres podem perdre. En realitat nosaltres som el principal enemic nostre. Per la nostra capacitat eterna de dubtar, pel pessimisme històric, per la pràctica habitual de l'enveja, per la por de guanyar. Aquesta setmana l'estat ha començat a intensificar l'ofensiva. Li queda massa poc temps i ha de posar tota la carn al foc. Ho va fent. Ha convençut Merkel, Hollande i Valls perquè diguen allò que vol que diguen. Ha presentat unes balances fiscals que fan riure, però que permeten als diaris de Madrid de passar a l'ofensiva. Fins i tot aquests de la SC s'han permès de publicar un vídeo ridícul qüestionant la xifra de participants en la Via Catalana. Només és l'inici de l'ofensiva final i més val que estiguem preparats. Perquè ells dispararan amb tot allò que tinguen a l'abast, units i conjuntats, sense importar-los si és veritat o mentida, si fan el ridícul o si, com han fet amb les ba...

Finalment, el ministre Montoro i el seu empleat Ángel de la Fuente, exinvestigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, han publicat els seus “comptes territorialitzats”. Després d’una primera lectura, aquestes són les meves reaccions. Primera. És una vergonya que el ministre amagui les dades que haurien de ser de propietat pública i no les publiqui perquè els economistes puguin fer els càlculs de les balances que més els agradin, incloent-hi els mètodes científics que s’han utilitzat durant anys. Amagar les dades i només publicar unes “ cuentas territorializadas ” totalment cuinades per economistes afins és una vergonya intel·lectual. Als països democràtics les dades són dels ciutadans, i no pas del ministre o del rei, i els exacadèmics respectats no haurien de participar en aquesta ocultació. Segona. Ja he dit mil vegades que no hi ha balances fiscals bones i balances fiscals dolentes. Cadascuna és la resposta correcta a...

D'aquí menys de 4 mesos els catalans serem cridats a votar. Anar a les urnes és sempre important i ho fem amb molt respecte, però el 9N serà una votació especial, transcendent. Serem preguntats sobre quina relació volem que Catalunya estableixi amb Espanya. És a dir, expressarem quina volem que sigui la nostra situació al mapa polític internacional. Ara tenim l'oportunitat de decidir si en els futurs mapes hi haurà un color més, el color català. Situar-nos dins d'Europa amb el nostre propi estat és la culminació de l'esperança de generacions de catalans que de manera tenaç, sense defallir en els moments més durs, han treballat amb l'objectiu de la sobirania. Hem dit i hem repetit que som una nació; durant molt temps ens definíem com una nació sense estat. Ara volem ser un país normal i, com els altres països, volem ser una nació amb les seves estructures d'estat. Amb eines per decidir sobre el seu present i el seu futur. Volem un estat perquè és l'instrument...

El dimarts 22 es va celebrar a l’Espai 210 l’assemblea general ordinària de la territorial, corresponent al segon trimestre del 2014, amb una bona assistència de socis, tal com calia preveure en el moment que estem vivim. Es va llegir i aprovar l’informe d’activitats que donava compte de les quatre xerrades organitzades, de la participació en actes lúdics reivindicatius, com la campanya d’Òmnium «Castells per la democràcia», la cercavila de Som Escola, la bicicletada Pedalem per decidir, l’aplec llampec pel Sí Sí, etc., i de les paradetes informatives al barri o en altres ubicacions del Barcelonès. Es va presentar i aprovar l’informe econòmic que reflectia l’increment d’ingressos motivat pel major nombre de socis de quota (un 13% més que el trimestre anterior) i l’augment de despeses fruit de la forta activitat desenvolupada. El romanent final ha estat positiu i ens permet afrontar amb tranquil·litat les activitats en curs. Seguidament es va entrar a fons en l’explicació de la campanya...

Ara és l'hora: ANC i Òmnium impulsen una campanya unitària perquè guanyi el sí a la consulta del 9N “Ara és l’hora” és la campanya unitària per aconseguir que una majoria molt àmplia faci guanyar el sí a la consulta, un resultat imprescindible per començar un país nou que esdevingui un Estat d’Europa. L’impulsem l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, entitats que representem de manera transversal la voluntat popular dels catalans i catalanes a través d’un moviment pacífic, democràtic, participatiu i inclusiu. Amb els millors professionals del país i especialistes d’arreu del món hem preparat una campanya molt potent i d’ampli abast per garantir l’èxit que el país necessita. Més informació a www.araeslhora.cat

"Hay quienes dicen que estamos locos por inaugurar un aeropuerto sin aviones. No han entendido nada. Este es un aeropuerto para Castellón, para las personas. Durante mes y medio cualquier ciudadano que lo desee podrá visitar esta terminal o caminar por las pistas de aterrizaje, algo que no podrían hacer si fueran a despegar o a aterrizar aviones". Carlos Fabra Carreras. - Expresidente de la Diputación de Castellón -. ¿Se acuerdan...? Esta semana Cristóbal Montoro, ministro de Hacienda, ha rehusado a que el Gobierno español vaya a embarcarse en una ‘reinvención’ del Estado para calmar las reivindicaciones soberanistas de Catalunya y también ha descartado darle un marco fiscal propio. Ya les va bien como están ahora. En una entrevista al diario Wall Street Journal, Montoro afirma que un régimen fiscal propio para Catalunya no ayudará necesariamente a la economía de esta comunidad y podría entorpecer la incipiente recuperación económica del país. El descaro o la caradura son sup...

"Com més ultra és el nacionalisme espanyol més obligat es veu a disfressar-se amb termes que volen dir just el contrari" Una de les coses que posen en evidència la galdosa feblesa intel·lectual del nacionalisme espanyol –tant de dretes com d'esquerres– és la necessitat imperiosa que té sempre d'amagar la seva ideologia. N'és tan conscient, del rebuig que provoca en la societat catalana el terme 'nacionalisme espanyol', que hi dedica muntanyes de temps i d'energia a la recerca d'eufemismes que l'emmascarin. I mentre ho fa, és clar, no s'està de titllar de 'nacionalistes' tots els catalans que no se sotmeten a la pretesa nació espanyola. Fixem-nos que com més ultra és el nacionalisme espanyol més obligat es veu a disfressar-se amb termes que volen dir just el contrari. Ciudadanos, per exemple, és una formació que nega el dret de la ciutadania a expressar-se per mitjà de les urnes, i, per justificar-ho, afirma que la ciutadania catalan...

El temps passa, aquesta és de les poques certeses que tenim. El temps passa i això té conseqüències. Copsar-ho és una de les dificultats més clares del procés polític que viu el Principat: és fa difícil de recordar on érem no fa pas tant temps. Ahir Duran i Lleida va plegar del càrrec de secretari general de CiU. Alguns es pensaven que no passaria mai i ara que ha passat és ben sorprenent que encara hi haja qui hi done poca importància. Els ulls, la mirada, ens traeixen. Diuen que el temps més difícil de llegir no és el molt curt ni el molt llarg, sinó aquest que hi ha a mig camí. Segurament des de la claredat dels anys a venir veurem aquest adéu de Duran i Lleida com un dels grans senyals que el procés d'independència es fa sòlid i definitiu a mesura que s'acosta el 9 de novembre. Però ara, abocats en la voràgine de les notícies, ho passem com un fet més. I ací ens equivoquem. Duran ha lluitat molt per allò que creu. I està bé. Tinc la sensació, només és una sensació, que Dura...

Fa poques setmanes el ministre d’afers exteriors espanyol va fer pública la posició del govern central respecte el repartiment del deute espanyol. L’informe Margallo afirmava que Catalunya haurà d’assumir 170.000 milions d’euros de deute de forma directe (sense negociacions ni condicions). I ens adverteix que encara hi haurem d’afegir el deute de la Generalitat, malgrat que ja estava inclòs en el de l’Estat i, per tant, ens el computin dues vegades. D’entrada ja sabem que la nostra no serà una secessió pactada. Per tant, Rajoy no farà com en Cameron. No sortirà a “tranquil·litzar” els mercats i els creditors internacionals comprometent-se públicament amb el pagament de tot el deute, almenys fins que no arribi a un acord amb Catalunya. Però no passa res. L’haurà d’assumir igualment. La transmissió del deute només pot respondre a una manifestació formal de la voluntat de les parts. I els creditors que tremolin, deu pensar Rajoy. Doncs que tremolin. Recentment el Consell Assessor per a la...