SFxI2017

No és al barri, però no cau lluny. al parc de la Ciutadella Com anar-hi

Avui hem viscut un nou atac a les institucions democràtiques del nostre país. Una nova negativa de l’Estat a la voluntat d’aquest país d’expressar-se a les urnes. Un nou cop de porta a la democràcia. Davant d’aquest episodi, els homes i les dones demòcrates d’aquest país expressem el nostre suport ferm a les institucions catalanes que han convocat la consulta per al dia 9 de novembre. Davant d’aquest intent d’emmudir-nos, la societat catalana diem ben fort: més democràcia. El dia 11 de setembre gairebé dos milions de persones vam sortir al carrer per dir que votarem. El 80% de la ciutadania d’aquest país reclama votar. Una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya reclama votar. Més del 90% dels ajuntaments d’aquest país ja han deixat molt clar que el 9N votarem. Avui comencem la campanya política més gran que s’ha fet mai a Europa, amb cent mil voluntaris que arribaran a totes les cases. Una campanya festiva, il·lusionant, i decidida, que implica tota la ciutadania en la construc...

Han triat el xoc de trens. Ni fer una consulta basant-se en l'article 92 de la Constitució; ni fer-la a través de l'article 150.2; ni fer-la sobre la base de l'anterior llei de consultes i, evidentment, ni fer-la basant-se en l'actual. Res. Prefereixen el xoc de trens. Amb una celeritat envejable (envejable en d'altres casos, és clar), el Consell d'Estat, el Consell de Ministres i el Tribunal Suprem han fet reunions exprés i en dos dies han ventilat el cas. O s'ho pensen. Simplement, no volen que votem. En el fons, no s'enganyin, el que no volen és que siguem. Què ens hem cregut, voler decidir el nostre futur? De fet, no és que ens sorprengui. Ja ho sabíem, que aniria així. Simplement, no deixa de ser ben trist que a cada pas anem constatant, una vegada rere l'altra, l'immobilisme i el poc respecte que ens tenen. Però, saben què passa? Doncs que nosaltres som. No volen que siguem i, a més a més, menteixen. Diu Rajoy: “Qui ha posat en marxa això é...

La casualitat cronològica va fer coincidir ahir dos actes de naturalesa ben diferent. A Madrid el Tribunal Constitucional es reunia per acceptar la demanda de prohibició de la consulta del 9 de novembre. I, mentrestant, a Barcelona es presentava el 'Llibre blanc de la transició nacional'. És difícil d'ensenyar d'una manera més contundent la diferència entre allò que fan ells i allò que fem nosaltres. A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a di...

L’Estat va fer ahir de Goliat i va mostrar la seva musculatura davant un David que s’havia passat tres dies fent ziga-zagues i clavant-li puntades de peu. David sap que no pot guanyar Goliat en un combat de tu a tu, en un xoc frontal, i per això busca posar-lo nerviós, fer-li perdre els papers, el burxa per obligar-lo a mostrar-se tal com és, un gegant poderós, formidable, amb una força descomunal capaç de fulminar qualsevol adversari amb un cop sec, brutal, definitiu. I precisament perquè aquesta és la imatge que projecta, Goliat no és estimat per les opinions públiques, que se solen alinear amb els Davids del món que gosen qüestionar les relacions de poder i es rebel·len contra l’ordre establert. Per això, si David aconsegueix sobreviure moltes hores en el combat, cada vegada tindrà més possibilitats de guanyar, perquè el públic corejarà el seu nom i Goliat es trobarà desorientat i sorprès perquè la previsible victòria per KO no arriba. Llavors, si és hàbil, potser David tindrà una o...

El Tribunal Constitucional acaba de suspendre la Llei de Consultes i el Decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Davant d'aquest fet, reafirmem que el 9N votarem i que els catalans decidirem lliurement el nostre futur a les urnes. Us convoquem avui, dimarts 30 de setembre, a les 19h davant de tots els ajuntaments per iniciar de forma alegre, massiva i alhora decidida la campanya més important de la nostra història: la campanya perquè el proper 9 de novembre guanyi el Sí a la independència. Per fer-la possible, necessitem 100.000 voluntaris que dediquin una tarda de la seva vida per arribar a totes les llars del país i escoltar com volem que sigui el país nou que estem construint. Gràcies als més de 30.000 que ja ho sou. Us necessitem a tots. VULL FER-ME VOLUNTARI Ara és l'hora de la veritat. Ara és l'hora de guanyar. Junts ho farem possible. Carme Forcadell i Muriel Casals

DESCRÈDIT. Cal reconèixer que la tenacitat del president Artur Mas ha sorprès pràcticament tothom. El mèrit del que ha passat avui no és només seu, més aviat és mèrit de l’independentisme, tant el polític com el social. Però Mas ha fet un pas que no té precedents en la nostra història recent, i ho ha fet conscient de tot el que s’hi juga. Minimitzar-ho seria injust. Les reaccions en l’entorn del govern espanyol basculen entre el desconcert i la histèria, i s’entén: el desafiament de la majoria democràtica catalana obligarà l’Estat a passar de les paraules als fets; i entre una cosa i l’altra hi ha una gran diferència. Encara que el discurs diplomàtic defensi la integritat territorial dels estats, el cert és que cap govern de la Unió Europea ha hagut de girar la llei contra una part dels seus propis ciutadans. En el nostre cas, això implica reprimir una majoria parlamentària, que compta amb el suport del 93% dels nostres ajuntaments. Fins ara tot eren amenaces; ara Espanya haurà d’enfan...

La xifra d’ajuntaments que han celebrat plens de suport a la consulta del 9N ja és de 874 ajuntaments (el 92,29% del total). Tots ells ja han celebrat o han confirmat la seva intenció de celebrar plens extraordinaris per aprovar la moció que proposa donar suport a la convocatòria del 9-N en virtut de la Llei de Consultes, legitimada divendres al Parlament, així com per facilitar-ne tots els recursos necessaris. La població que representen tots aquests ajuntaments és de 6.417.248, un 85,48% de la població catalana. Entre les ciutats més importants que han aprovat la moció destaquen:Barcelona, Tarragona, Girona, Badalona, Mataró, Sabadell, Terrassa, Reus, Manresa, Igualada, Sant Cugat, Granollers, Ripollet, Cerdanyola, Mollet i Vic. També s’han fan plens extraordinaris favorables a 37 Consells Comarcals i les quatre diputacions. Fins ara només en les poblacions de Rubí, Sant Boi, Castelldefels i Viladecans la votació del ple ha estat desfavorable. Des del passat dilluns 22 de se...

Per primer cop des de la desfeta del 1714, un president citarà avui els catalans a les urnes per votar sobre la secessió Una jornada històrica. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha signat avui al matí el decret de convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya, que ha quedat formalment convocada pel 9 de novembre. La signatura s'ha produït després que el Parlament de Catalunya aprovés divendres 19 per una contundent majoria (106 vots de 134) la llei de consultes. Aquesta és la primera vegada des de la desfeta del 1714 que un president cita els catalans a les urnes per pronunciar-se sobre la secessió. El president ha dormit a la Sala dels Canonges del Palau de la Generalitat, i ha estat acompanyat en el moment solemne de la signatura pel president d'ERC, Oriol Junqueras, i la número dos dels republicans, Marta Rovira; els diputats de la CUP David Fernàndez i Quim Arrufat; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; a més dels dirigents de CiU Josep ...

La classe política catalana es troba actualment en una disjuntiva important. Estem davant una oportunitat històrica única i excepcional per al nostre poble de recuperar la nostra plena sobirania i llibertat, per la qual cosa és imprescindible que estigui a l'alçada que es mereix aquest procés. En un marc d'evident desafecció política per als reiterats casos de corrupció que han malmès considerablement la seva imatge social, és necessari que les forces polítiques ara es posin al costat de la seva ciutadania, siguin valentes i defensin amb fermesa la voluntat majoritària mostrada el passat 11-S pel poble català de ser consultat. No n'hi haurà prou en convocar simplement la consulta, sinó que hauran de fer tot el possible perquè aquesta consulta sigui una realitat. D'aquesta manera, la classe política catalana haurà de mostrar que realment està al servei del poble i no només al dels interessos d'una petita minoria. El missatge de l'11-S fou molt clar, rotund i expl...

ARA ÉS L’HORA, el moviment unitari impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, presenta nous detalls de la campanya per guanyar la consulta del 9 de novembre. Una campanya basada en escoltar els somnis i anhels de tots els ciutadans per a construir un nou país a través d’una gigaenquesta . Per arribar a totes les cases, però, cal assolir 100.000 voluntaris. Actualment n’hi ha 25.000, fet pel qual ARA ÉS L‘HORA ha intensificat la crida per tal d’incrementar el ritme d’inscripcions. Ser voluntari i assegurar l’èxit del 9N consisteix en dedicar dues hores per dur a terme en parelles una enquesta de tres minuts sobre el nou país; de manera absolutament festiva i cívica. Malgrat està previst que la campanya comenci el 4 d’octubre, duent a terme el porta a porta a més d’un centenar de municipis; el proper dimecres 1 d’octubre es farà una prova pilot a Martorell, a les 18:30 hores. Tot i això, si se suspèn la consulta, està tot preparat per iniciar la campanya aquell...

Tornem a estar en campanya. Hi ha la dels que continuen amenaçant des de les tribunes per obstruir les urnes, la democràcia i la sobirania catalana. Hi ha la del bloc favorable a la consulta, procurant assegurar-li les màximes garanties formals democràtiques -les altres ja les té-. I també hi ha la campanya cívica unitària del sobiranisme popular, posada en marxa per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, per acabar d’incorporar tota la ciutadania al debat sobre el futur del país. “Ara és l’hora”. Altra vegada una munió de gent es mostra disposada a cooperar per servir una il·lusió compartida. Generosament, persistentment, respectuosament. Fa molts mesos que la política catalana s’ha accelerat; encara que de vegades ens sembli que l’excés d’escrúpols de procediment la fan massa lenta. Tenim urgències, problemes molt greus i adversaris temibles. Però també tenim esperança, ambició i confiança en les pròpies forces. D’allargar l’espera no n’obtindrem cap avantatge. Per això ten...

DE L’11S AL 9N 2a FASE DE LA CAMPANYA «ARA ÉS L’HORA»  BLINDAR LA CONSULTA I GARANTIR LA VICTORIA DEL SÍ+SÍ Ara és l’hora d’escoltar la gent . Tan senzill i alhora tan revolucionari. Perquè construir un país nou requereix, sobretot, integrar els somnis individuals de cada català en un nou projecte col·lectiu. Des d’una actitud d’humilitat, volem arribar a totes les llars de Catalunya per preguntar com vol cadascú que sigui aquest país nou; no amb ànim de convèncer, sinó d’escoltar. Perquè la campanya mateixa ha de ser el reflex de l’actitud de respecte i participació col·lectiva que volem per a la Catalunya que naixerà de les urnes el proper 9 de novembre. El primer objectiu és arribar a totes les llars de Catalunya . Només es tracta d’escoltar a tothom per conèixer els seus somnis, per saber, un per un, per què els catalans, en la vida quotidiana, volen un país nou. El segon objectiu és divulgar per tot el país i per tots els mitjans imaginables quins són aquests somnis que hem e...

COL·LECTIU PRAGA (Grup de juristes) Una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya volem decidir el nostre futur col·lectiu i per això demanem ser consultats sobre si volem constituir o no un nou estat d’Europa. El Parlament de Catalunya ens dóna, avui divendres, un instrument jurídic plenament constitucional per poder-ho fer: la nova llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana. Quina diferència hi ha entre el referèndum consultiu previst en la Constitució i la consulta popular no referendària de la llei del Parlament? La resposta ens la dóna el Tribunal Constitucional. En primer lloc, a la sentència 103/2008 el Tribunal Constitucional estableix que el referèndum és “una espècie del gènere de consulta popular” i defineix les consultes populars no referendàries com un instrument a través del qual es pot demanar l’opinió de qualsevol col·lectiu sobre qualsevol tema d’interès públic a través de qualsevol procediment que tingui unes característiques diferents d...

El principal problema que tenemos, y ya viene de antiguo, es Madrid, no España El político catalán Manuel Duran i Bas, en una carta dirigida a su amigo Francisco Silvela, escribía: “Va penetrando en todas las clases sociales de Barcelona la doble idea de que en Madrid se desdeña en general todo lo que no son intereses exclusivos de la Corte y que se tiene mala voluntad a Cataluña. Y esta doble idea va uniendo a todas las clases sociales. Y hasta aproximando a todos los partidos. Lo cierto es que Madrid y Cataluña no se entienden”. Es un texto que parece escrito hoy, pero es de 1881, de hace 131 años. Duran no era un catalanista, al contrario, militaba en un partido español, el conservador, había sido diputado y después fue senador e, incluso, ministro de Gracia y Justicia con Silvela en 1899. Ahora bien, fíjense en que Duran no dice que el desencuentro se produzca entre Catalunya, o Barcelona, y España. No, la palabra España no sale mencionada a su carta. El antagonista de los catalane...

782 ajuntaments (el 82% del total) ja han celebrat o han confirmat la seva intenció de celebrar plens extraordinaris per aprovar la moció que proposa donar suport a la convocatòria del 9-N en virtut de la Llei de Consultes, legitimada divendres al Parlament, així com per facilitar-ne tots els recursos necessaris. La xifra d’habitants que representen aquests 782 municipis puja a 5.948.572, el que representa el 79,24% de la població catalana. És previst que en el decurs dels pròxims dies, el llistat continuï creixent, arran de la crida realitzada per l’Associació de Municipis per la Independència ( AMI ) i l’Associació Catalana de Municipis ( ACM) a tots els seus municipis adherits. El text de la moció ha estat pactat per l’AMI i l’ACMi els partits CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP. Podeu consultar aquí el llistat sencer , que s’anirà actualitzant diàriament, a: www.municipisindependencia.cat o a http://programa.wf/plens_ajuntaments_9N ). Els ajuntaments aniran penjant imatges dels plens en...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

L’any 1919 un jove i impetuós economista britànic assistia a la Conferència de Pau de París com a representant del Tresor britànic. Empipat pels termes pactats al Tractat de Versalles i en particular per les enormes compensacions econòmiques que els aliats exigien als vençuts, va dimitir i va tornar a Cambridge, on en tan sols dos mesos va escriure un llibre de gran impacte internacional titulat Les conseqüències econòmiques de la pau. El mite de John Maynard Keynes s’havia començat a forjar. Durant la dècada dels anys 20, Keynes va continuar la seva croada contra les compensacions desmesurades imposades sobre les Potències Centrals estudiant la qüestió des d’una perspectiva més analítica. Els escrits de Keynes sobre “el problema de les transferències” (o transfer problem en anglès) van generar un intens debat acadèmic en què van participar alguns dels economistes més brillants de la primera meitat del segle XX, com ara Pigou, Ohlin, Meade, Viner i Samuelson. El debat sobre el problema...

El tic tac del proceso sigue su curso y nadie sabe cómo va a acabar esto. Les voy a decir cómo no va a acabar: No pasa nada, todo sigue igual y todo el mundo para su casa. Esto no va acabar en nada, aunque el Gobierno crea que las heridas se curan solas. Si en el dibujo estratégico de Moncloa creen que esto es una pirotecnia, bonita pero inútil, es que la miopía del Gobierno ha alcanzado ya el nivel Rompetechos. No apelo al Gobierno. Sé que no voy a convencer a Rajoy y lógicamente tampoco creo que este señor vaya a leer esto que escribo. Me dirijo a usted, Carlos de Cuenca, Andrea de Dos Hermanas, José Luis de Gijón. Les pido que nos ayuden a salir de esto de la única forma que se puede salir, que es votando. Sí, lo sé. Han escuchado mil razones por las que no es posible votar. Me gustaría rebatir algunas de las excusas más comunes. ¿Me acompañan?. Es ilegal. La soberanía del pueblo español reside en el pueblo español Pues es cierto. Solo los españoles pueden decidir qué hacer con Espa...

Les gràfiques del referèndum escocès diuen que, si hagués sigut pels jóvens, a Escòcia hauria guanyat el sí. O, més clarament, que si ha guanyat el no és pel vot dels jubilats, de natural conservadors. Que la gent gran té més por no és pas notícia, perquè n'han passades de molt grosses, i els 'indepes' catalans ens demanem si, a l'hora de la veritat, el vot dels nostres avis també serà influït pels fantasmes d'un passat que, tot i essent passat, ells tenen prou present. Respecte a això, el politòleg de la UB Jordi Muñoz ha fet uns comptes que explica així: 'La intenció directa de vot al sí-sí entre els més grans de 65 anys és més de 10 punts inferior a la resta.' Ho llegeixo i penso en un cas proper: a cals meus avis, com en moltes cases, la por es podia tallar amb un ganivet. El meu avi, e. p. d., quan a nou anys es va trobar buscant trossos de son pare entre trossos de cadàvers calents, va ser inoculat d'un terror eficaç i definitiu, destinat a passar ...

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Diumenge, 28: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

"Espanya no es pot permetre el luxe d'obrir el camí als referèndums com vostès els coneixen a Suïssa", intentava explicar, esforçadament, José Luis Rodríguez Zapatero en una entrevista a Le Temps d'aquest mes de gener. "Si es votés com a Suïssa, Espanya cauria en la desagregació!" insistia l'expresident espanyol davant la perplexitat dels periodistes. Dit d'una altra manera, una dosi més gran de democràcia deixaria al descobert que l'independentisme és majoritari a Catalunya. Aquesta percepció internacional no ha fet més que incrementar-se des d'aleshores. Tots els mitjans de comunicació del món -amb la salvetat dels de Madrid, òbviament- consideren que la distribució dels escons al Parlament, sumada a una enorme capacitat de mobilització, indiquen que la ciutadania catalana és favorable a la independència de forma molt majoritària. A això també hi ha contribuït la diferència descomunal entre les xifres de la manifestació de Barcelona i la ...

Comence a tenir la sensació que a Madrid alguns criden tan fort perquè ja són conscients que les seues amenaces tenen molt poc recorregut. Molt poc recorregut legal, vull dir. Ells proven a veure si amb una actitud rocallosa ens espanten i ens fem arrere tot sols. Espantar-nos és l'única opció que tenen, de fet, perquè el camí que anuncien amb tanta prepotència és molt difícil que puguen transitar-lo sense prendre mal en un moment o un altre. Anem a pams. Insinuen que passaran dues coses si el president Mas convoca la consulta. La primera és que el Constitucional la tombarà i la segona és que ells prendran mesures contra Mas i contra la Generalitat. Però la pregunta que ens hauríem de fer és si això és possible. En el seu país ideal, o siga, en un país on la llei només fos la seua voluntat, potser ho seria. Però, malgrat el gran retrocés democràtic que hi ha hagut i malgrat que Espanya siga un país anormal, amb una dependència extrema del poder judicial respecte del poder polític, ...

Al Centre Cívic Sagrada Família  (C/ de Provença, 480)

Escòcia ha dit que no. Per un marge més estret que no s'esperava fa tan sols un mes, el poble escocès ha acudit en massa a les urnes i ha decidit: es quedarà una temporada més al Regne Unit. Que Escòcia no és Catalunya, ja ho sabem. I que el Regne Unit no és Espanya, encara més. En principi, no ha de sorprendre pas gaire el resultat del referèndum d'independència escocès, però és lògic que els sobiranistes catalans tinguem una certa decepció perquè ens hauria agradat un precedent que obrís camí a la Unió Europea. Què hi farem! No ha pogut ser i ara cal prendre'n nota i extreure'n lliçons. Heus ací les que se m'han acudit: Votar no és guanyar He sentit i llegit aquests dies l'eslògan 'votar és guanyar'. I he de dir que em sembla poc encertat. Ja sé que en el nostre cas no ens deixen votar i podem considerar que fer un referèndum és com una victòria. Però votar és i hauria de ser la cosa més normal i rutinària d'un país democràtic. Aquesta idea de pres...