SFxI2017

L’Estat repeteix el cerimonial. Primer, el dictamen favorable a la impugnació votat per unanimitat del Consell d’Estat. Després, l’aprovació del recurs en Consell de Ministres amb l’argument repetit, una i altra vegada, que es defensen la legalitat i la sobirania “de todos los españoles” . Finalment, utilització del Tribunal Constitucional, un cop més, per deixar fora de la legalitat la iniciativa del govern català i d’una amplia majoria del Parlament d’escoltar la voluntat del poble de Catalunya. Fins aquí tot igual. Un ‘déjà vu’ en poques setmanes. Madrid actua com si liquidar aquest nou 9N fos exactament el mateix que liquidar el vell 9N. Però els actors polítics de l’immobilisme de l’estat (el Partit Popular de Mariano Rajoy i també el PSOE de Pedro Sánchez) comencen a veure ja que el resultat pot ser ben diferent del que va tenir la impugnació de la llei de consultes i del decret que va signar el president de la Generalitat el 27 de setembre passat. El proble:ma de l’Estat, digui...

El govern espanyol ha decidit solemnement d'impugnar el 9-N, una altra volta. Caram. Tant que se'n burlaren i ara resulta que han de córrer i inventar-se vés a saber què. Algunes de les portades exultants de la premsa madrilenya l'endemà de la suspensió del 'vell' 9-N deuen fer molt mal, ara, a Madrid. Resulta que el nou 9-N és més perillós que el vell i tot. En prenc nota. Ja ho diuen: riu bé qui riu darrer. Amb tot, he de dir que l'originalitat de la resposta al nou 9-N és ben decebedora. Ciclostil i fotocòpia i repetir les bajanades de fa tres setmanes. Però en un context molt pitjor. Perquè avui el driblatge del president Mas es veu molt més clar que no aleshores: els ha deixats fora de joc. I no saben ben bé ni què impugnar. De manera que, preu per preu, sabates grosses: sembla que estan disposats a impugnar-ho tot. Literalment. Tot. I, sincerament, la cosa no crec que els resulte. Ja ho entenc, que si poguessen impugnarien el país de cap a cap. Impugnarien...

Del 5 al 8 de novembre participa a la Marató 9N. Milions de trucades ompliran les urnes.

La qüestió catalana està servint a la ciutadania de l’Estat per evidenciar un problema més profund i que l’afecta més directament: Espanya experimenta un col·lapse multiorgànic. Les seves institucions s’han rebaixat fins al punt de semblar una caricatura. El seu prestigi internacional ha davallat a nivells turcs. El nivell de malestar social fa pensar en períodes prerevolucionaris. Gràcies a l’estupidesa de molts espanyols addictes a un nacionalisme banal, no semblen adonar-se que la irritació pel nostre independentisme és símptoma d’una decadència imparable. El nostre procés ha servit per evidenciar la nul·la cultura democràtica hispànica i demostrar que no han sentit mai a parlar de Montesquieu. Que l’Estat fa servir els seus poders –brigada Aranzadi, TC, Brunete mediàtica i BOE– com a agents colpistes; que la gestió de crisis com la de l’Ebola manifesta una fatxenderia suïcida, que la corrupció ha passat de ser estesa en el sistema a esdevenir sistèmica, o que l’actitud autoritària ...

"Votem o no se’ns deixi votar, la imatge de cues de catalans davant dels seus col·legis electorals donarà la volta al món" Amb –confio- el permís de Josep Ganyet & Jordi Calvís, autors d’aquest lema i de la il·lustració que han popularitzat arreu del país, vull titular aquest article, perquè reflecteix al mil·límetre el meu estat d’ànim actual. Literalment tenim un vot. Jo escrit aquestes ratlles havent-me imprès la papereta del 9N, via el web participa2014.cat. Conec també on he d’anar el dia 9N a votar. Ja no em cal saber res més. A les 9 en punt seré davant les portes del meu col·legi electoral amb el meu vot pel SíSí. Al llarg del dia d’avui, dijous, probablement sabrem que el Consell d’Estat impropi, aquella institució del Juràssic que acull exemplars franquistes del mateix període, emeten un informe per al govern de l’Estat impropi afirmant que el 9N s’ha de suspendre. Probablement divendres, el govern impropi enviï al Tribunal Constitucional impropi, aquell organis...

S'ha obert una secció amb informació per als voluntaris de la consulta Els ciutadans cridats a participar en la consulta del 9 de novembre ja poden saber el local i la mesa on els toca votar. El govern català ha habilitat un formulari a la web www.participa2014.cat , en què l'usuari pot introduir l'adreça que consta en el seu carnet d'identitat i, de manera immediata, obté la informació del local i la mesa a què és adscrit per poder participar en el procés. La informació es pot imprimir en un format de targeta, perquè sigui d'utilitat a l'hora de localitzar el local i la mesa. Durant els primers minuts en què el formulari ha estat actiu hi ha hagut dificultats de funcionament, però s'han resolt al cap de poc. També s'ha activat una secció amb informació per als voluntaris. El 9 de novembre hi haurà 6.695 meses de participació, distribuïdes en 1.317 locals i 942 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya. A cadascú li pertoca un col·legi o un altre segons ...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Cada dia que passa els partits polítics espanyols estan més nerviosos i descol·locats davant la nova consulta del 9-N; s'han trobat que no hi ha cap decret ni cap document per poder portar als tribunals i no saben què han de fer ni com han de reaccionar. Immediatament després que el president Mas anunciés que la consulta no es faria, d'acord amb el decret de convocatòria que havia signat, van felicitar-se perquè havien aconseguit aturar l'aventura independentista. Creien que amb la suspensió del decret per part del Tribunal Constitucional n'hi havia prou per liquidar el moviment sobiranista. De vegades penso que, tot i viure a Catalunya, alguns no entenen res o no ho volen entendre. Com poden pretendre aturar als tribunals la voluntat de la majoria dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país? Ben aviat es van convèncer que s'havien equivocat i que la nova consulta es faria perquè la gent té ganes d'anar a votar, per això van intentar desqualificar-la, dient qu...

ARA ÉS L’HORA tenyirà el Camp Nou de groc aquest dissabte 1 de novembre a les 20h en motiu del partit de la jornada 10 de la Lliga BBVA que enfrontarà el FC Barcelona amb el Celta de Vigo. La campanya unitària de l’ANC i Òmnium Cultural convida a tots els aficionats culers a lluir diferents elements grocs, el color que ARA ÉS L’HORA associa a la consulta, la democràcia i la llibertat, com samarretes, estelades, bufandes... Triple acció del #PalauGroc En aquesta mateixa línia, el grup d’animació del Palau Blaugrana ‘ Dracs 1991 ’ ha proposat als seguidors de les seccions del FC Barcelona tenyir de groc el pavelló del club en els partits de l’Eurolliga de bàsquet d’avui divendres a les 20.45h contra el Turow Zgorzelec, el derbi de futbol sala del dissabte a les 12.45h entre el Barça i el Marfil Santa Coloma i el clàssic del bàsquet català entre el Barça i el Joventut del diumenge a les 12.30h. El país canvia de color Aquestes iniciatives s’uneixen a les diferents accions que el ‘País g...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

"L’absolutista, per començar, fa una llei que li garanteixi una majoria perpètua, i, tot seguit, d’aquella llei, en diu democràcia" La legalitat és l’arma més poderosa de les dictadures. S’estira i s’arronsa com un xiclet i marca els límits dels drets més bàsics de la ciutadania en funció dels interessos del poder. Si aquest poder absolutista se sent fort i segur de si mateix, pot arribar a mostrar-se complaent en alguns detalls. Però si se sent amenaçat i dubtós de les seves forces, reacciona amb còlera i no escolta raons. La llei, per tant, una llei feta a imatge i semblança seva, li serveix per criminalitzar els drets socials que el poden qüestionar. Sempre ha estat així i em temo que sempre ho serà. La llei, en estats democràtics, deia que les dones eren éssers inferiors als homes; la llei, en estats democràtics, deia que els negres eren éssers inferiors als blancs; la llei, en estats democràtics, deia que les dones no podien votar; la llei, en estats democràtics, deia qu...

La xifra gairebé dobla la que demanava el govern · Demà es publicarà la llista de col·legis Un total de 38.706 voluntaris s'han apuntat per ajudar en el procés participatiu del 9 de novembre. Ahir a migdia, quan passaven cinc minuts de tres quarts d'una, es va tancar el termini d'inscripcions. El procés per a apuntar-s'hi havia començat el 17 d'octubre. La Generalitat demanava la col·laboració d'uns 20.000 voluntaris, dels quals uns 3.000 haurien de ser funcionaris. En 24 hores ja es va arribar a 11.696 inscrits. Els voluntaris faran funcions a les meses de votació, com ara identificar els votants o fer el recompte de paperetes. No rebran cap compensació econòmica ni el dret d'obtenir permís laboral. Aquesta setmana hi ha unes quantes dates importants del procés previ i de preparació de la votació del 9-N. Vegeu-les ací: - Demà, dimecres 29, ja es podrà consultar el lloc de participació: a la web participa2014.cat , al 012 i als ajuntaments. - Dijous 30 come...

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Diumenge, 2: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Últimament el president Rajoy i altres membres del Partit Popular afirmen de manera molt contundent que Espanya és el país més descentralitzat del món. És cert? El primer que hem de dir és que la descentralització es produeix tant en països unitaris, és a dir, amb dos nivells de govern (central i local), com en països federals amb tres nivells de govern (central, regional i local). En segon lloc, la descentralització implica que el govern central traspassi a les administracions més pròximes als ciutadans capacitat de decidir i de gestionar determinades polítiques, ja que tant els governs regionals com els locals són els que coneixen més bé les preferències i necessitats dels seus ciutadans i, per tant, poden adaptar millor les polítiques a aquestes preferències. D’aquesta manera, la descentralització genera uns nivells de benestar més elevats que la provisió centralitzada, uniforme i homogènia, que no té en compte les diferències territorials. En tercer lloc, la descentralització, perq...

Els catalans han anat a votar cinc vegades en referèndums oficials El dia 9 de novembre els catalans són convocats a les urnes perquè donin l'opinió sobre la independència de Catalunya. No serà la primera vegada que hom els demana que opinin directament sobre un tema concret. Fins avui, cinc vegades han estat cridats a les urnes oficialment: per la constitució espanyola (1978), l'estatut (1979), l'entrada a l'OTAN (1986), la constitució europea (2005) i l'estatut (2006). A més a més, també hi hem inclòs una sisena avinentesa: les consultes populars que es van fer arreu per iniciativa popular i que van començar a Arenys de Munt. VilaWeb ha volgut comprovar quin havia estat el suport dels catalans en consultes anteriors, i en el gràfic que us oferim no us mostrem la participació, sinó la quantitat de catalans que van votar a favor en cada consulta. El 9-N podrem saber si hi ha més independentistes que no pas gent que va votar a favor de la constitució europea, per exe...

El Partit Popular, en aquesta legislatura, s’ha convertit en l’executor del Govern espanyol amb la imposició brutal del corró parlamentari com a conseqüència de la seva majoria absoluta. Tot i aquesta actitud, el PP confon tenir majoria absoluta amb tenir la raó absoluta. I així es dedica a menystenir tots els ciutadans que representem els partits polítics de l’arc parlamentari. Les urnes atorguen el poder. És un fet indiscutible i democràtic. Ningú no ho qüestiona, però el diàleg parlamentari, el respecte i la negociació són part indissociable d’una democràcia participativa, perquè si no es fa així hi ha el risc de caure en situacions que esdevenen tot el contrari. És aleshores quan es pot definir aquesta manera de fer les coses com un abús en tota regla. Hi ha diversos exemples que posen clarament de manifest aquesta pulsió, aquesta necessitat del PP per a demostrar la seva dissociació amb el consens. En aquest sentit, els Pressupostos Generals de l’Estat tornaran a tirar endavant...

Com saps, ja ha arrencat la campanya pel Sí a la independència d’Ara és l’hora. Els propers dies continuarem amb les actuacions planificades per realitzar la GigaEnquesta al Districte de l’Eixample, en concret al barri de Sagrada Família. Per tal que aquesta campanya sigui un èxit, necessitem el màxim de voluntaris possibles per arribar a totes les llars del barri i escoltar les propostes dels nostres veïns en relació al País que volem. Et convoquem, doncs, dilluns 27, dimarts 28 i dijous 30 d’octubre al punt de trobada següent: Centre Cívic de la Sagrada Família. Carrer Provença, 480 (rampa d’accés). L’horari de trobada pels nous Voluntaris és a les 18.00 hores (per rebre una formació específica); als voluntaris que ja heu col·laborat en la GigaEnquesta us esperem a les 18.30 hores. Finalitzarem sobre les 20.30 hores, quan haurem de tornar al punt de trobada per retornar la documentació generada. Porta un amic, parent o veí, ens ajudaràs a ampliar la base de voluntaris i serà mes...

«Sóc un dels voluntaris del 9-N. Per això no em dóna la gana dedicar ni una sola ratlla d'aquest article a picabaralles polítiques» Catalunya és país de voluntaris. Ben mirat, no ha de sorprendre a ningú que quan ens disposem a preparar la primera consulta organitzada per un Govern sobre la possibilitat de tenir un estat independent, bona part del dispositiu de votació depengui de milers de persones disposades a prestar-hi voluntàriament el seu temps, el seu compromís cívic i el seu esperit democràtic. El fet que en poc més de quatre dies la Generalitat hagi tingut la resposta d'uns 30.000 voluntaris per fer possible un primer tast d'exercici d'autodeterminació és, per ell mateix, un indicador significatiu. És una resposta contundent, pacífica, democràtica i no impugnable a un Estat espanyol que nega Catalunya com a subjecte polític. No, la resposta dels voluntaris no és cap sorpresa, com tampoc no ho és el paper decisiu del món local en aquesta gran operació de país. N...

Ara tenim la possibilitat de construir un país nou de cap a peus, i un dels reptes que es presenta a la Catalunya que ve però que porta una certa controvèrsia és la reforma horària. Quants de nosaltres no estem insatisfets de plegar tard i cansats de la feina després que ja fa estona que els fills han sortit de les mil activitats extraescolars que han de fer mentre esperen els pares per a sopar? Els avis, l’escola mateixa o un cangur són els encarregats de portar la mainada amunt i avall fins a l’hora de sopar. Amb aquests horaris, tampoc no es pot participar gaire en la vida social, o trobes que sí? Les nostres entitats són plenes de voluntaris, però bàsicament es tracta de jubilats o d’algú que té la sort de disposar d’un horari més racional, gaudir de jornada intensiva, treballar a temps parcial o que, malauradament, està a l’atur. Volem que les empreses finalitzin la jornada laboral a les cinc de la tarda, com a les escoles? Volem un comerç que tanqui a les set del vespre? I el sec...

La setmana prèvia a la Festa de Tardor ha estat especialment moguda pel trencament anunciat, el dimarts 14, de la unitat d’acció dels partits sobiranistes que impulsen la jornada del 9 de novembre. Aquest fet va motivar una reacció immediata de totes les assemblees territorials a obrir un debat intern per a arribar a un posicionament propi que permetés, com així ha estat, que el ple del Secretariat Nacional (SN) elaborés la proposta definitiva que es va presentar diumenge en l’acte de la plaça de Catalunya. Nosaltres no hem estat absents d’aquest debat i, davant la impossibilitat de convocar una assemblea general extraordinària de socis –com tocava fer– per limitacions de local, vàrem optar per fer una reunió extraordinària de l’Equip de Coordinació, convidant-hi tots els membres actius de les tres comissions que tenim. D’aquesta reunió de més de trenta persones en va resultar una proposta que fou enviada al SN i que està en línia amb la que es va anunciar diumenge. Hem tingut, doncs, ...

Aquest 9N, és de vital importància que absolutament tots anem a votar . Tant fa si alguns partits encara es barallen. Tant fa si en lloc de consulta se li diu procés participatiu. Tant fa que intentin ridiculitzar per tots els mitjans aquesta votació. Fins i tot tant fa que no vulguin dir-ne votació. Perquè el fet realment important és que serà el primer cop que podrem, per fi, comptar quanta gent vol la independència. I ho farem sense lligar-ho a cap opció política. No serà aquell joc que sovint es fa, després d'unes eleccions, de sumar els vots d'uns partits i uns altres, i suposar quina opció tindria més suport. És cert que aquesta no serà la votació definitiva. Però és la més important, de moment. Perquè sense aquesta difícilment seguiran les altres. Ja vindran eleccions per triar un nou Parlament que proclami la independència. I després un referèndum de debò, organitzat ja pel nou estat català, per tal que la població ratifiqui amb totes les garanties la decisió presa pel...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

L'economista presenta el llibre 'Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent' i apunta que, si s'expulsa Catalunya de la UE i li va bé, podria incentivar que altres en marxessin "El repartiment del deute públic és una gran arma de Catalunya per negociar la independència amb l'Estat. Per garantir la continuïtat en els tractats internacionals, com la pertinença a la UE, Catalunya pot oferir un repartiment del deute amb Espanya". Aquest és un dels arguments que la degana d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, defensa en el seu nou llibre 'Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent', que ha presentat aquest dimarts en una entrevista amb l'ACN. L'economista analitza el potencial econòmic d'un estat català i explica com Catalunya podria pagar les pensions, disposaria de més recursos fiscals i es mantindria dins de l'euro i de la UE. L'economista ha argumentat que, ...

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Diumenge, 26: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

Sento un dels escassos argumentadors polítics del no dient que això de l’independentisme és una mostra d’insolidaritat: els rics se’n van per no haver de pagar als pobres. I que això en l’Europa de l’estat del benestar és indecent. Em sap greu, perquè necessitem arguments democràtics del no, però em fa l’efecte que viuen en un món que ja no existeix. La independència insolidària era possible fa cent anys, amb mercats nacionals, fronteres i aranzels. No és un concepte raonable dins de la Unió Europea. Perquè aquesta solidaritat es dóna, a través de la Unió Europea. I es dóna entre estats independents. No és tan sols que el nord d’Itàlia sigui solidari amb el sud, és que el nord d’Europa és solidari amb el sud. Alemanya ha sigut enormement solidària amb Espanya, tot i que Espanya és independent d’Alemanya. Però la solidaritat dintre de la Unió Europea figura que se situa en paràmetres més racionals, pactats i sostenibles que la solidaritat imposada a l’interior d’alguns estats, com l’esp...

La nit del 13 d’octubre passat moltíssims catalans van patir una gran decepció en saber-se que el consens dels partits sobiranistes, amb relació a la consulta del 9-N, s’havia esquerdat. Va ser una decepció lògica, ja que el mandat que aquests partits havien rebut de la ciutadania en les darreres eleccions al Parlament era que fossin capaços de superar les seves diferències i que fessin un exercici de maduresa i generositat en benefici del país. Malauradament, però, la unitat no ha reeixit i ha predominat aquell tret tan català del desacord, cosa que des d’un punt de vista psicològic és comprensible, perquè tres segles de sotmetiment i captivitat fomenten més la picabaralla interna que no pas l’audàcia i l’assertivitat, però hi ha moments en la història dels pobles en què els seus representants polítics han d’estar a l’alçada dels esdeveniments. Sobretot si està en joc el bé més preuat de la vida: la llibertat. Tanmateix, no cal dramatitzar. Deixem el dramatisme per als partits espanyo...

Ho hem tornat a fer. Tossudament alçats, com diria l'amic Llach. Més de 100.000 persones vam tornar a ratificar ahir la força i voluntat de la societat civil catalana. La plaça Catalunya va ser un clam per decidir el nostre futur polític ben aviat, tal com vol una majoria social i política del nostre país. Els últims cinc anys els partits i les institucions han estat a l'altura i han anat fent camí. Construint un procés ple de tensions i d'acords, però avançant junts. I malgrat les hores d'incertesa i el perill del desànim, ahir vam traslladar als partits que hem de continuar junts el camí, com fa Òmnium amb l'ANC i altres entitats de la societat civil. Els partits han de refer aquesta unitat perquè la consulta del 9-N s'assembli tant com sigui possible a la consulta convocada pel president Mas el passat 27 de setembre. Gràcies a la unitat va començar tot; amb ella ho hem de saber acabar tot. Unitat, urnes i independència. Aquests són els tres punts del nostre p...