SFxI2017

Alguns detalls són discutibles, però la fórmula Mas és la bona: la llista unitària pel sí és una aposta imbatible si es fa amb amplitud de mires, amb voluntat d’incidir en els no convençuts, amb una fesomia clarament social. La independència serà social o no serà. Si és així, li auguro un resultat espectacular, molt superior a la suma aritmètica de les expectatives demoscòpiques que fins ara tenien CiU i ERC. Perquè tot i que els focus estiguin posats en aquest binomi, la jugada va més enllà: es tracta de sumar l’energia de l’ANC i Òmnium, però també de la societat civil amb inquietuds socials. A la llista hi caldran, sí o sí, personalitats amb aquest perfil. Mas hi està ben disposat i és cap aquí cap on ha d’empènyer ERC. Si ho fa, hi haurà sorpreses agradables, no ho dubteu. Qui no vol participar en un projecte guanyador, fundacional, social i obert? ICV i la CUP hauran de rumiar molt bé què fan. La seva lògica els empeny a quedar-ne al marge, però el marge pot fer-los marginals. Sob...

“I si no surt bé això de la independència?” Sovint sento aquesta pregunta feta des del dubte de si serem capaços de construir un nou estat que funcioni. Em sorprèn. Em sorprèn perquè molta gent ho pregunta contraposant aquest escenari a un estat que, segons ells, funciona. L’estat espanyol. És evident que Espanya funciona millor que Síria i que molts altres estats, no vull fer demagògia. Però realment funciona adequadament? És molt obvi que no és així. No fonamento el meu posicionament en factors àmpliament coneguts com la plaga de la corrupció, la terrible taxa d’atur, la manipulació política del rol del Tribunal Constitucional, la crisi recent de la institució monàrquica, etc. Em baso en tres eixos fonamentals de qualsevol societat democràtica: la justícia, el frau fiscal i la indesitjable utilització de la mentida en la vida pública. Anem a pams. En primer lloc, la justícia. No hi ha veritable democràcia sense càstig ràpid, eficient i garantista a qui delinqueix i abusa de la confia...

Rajoy vindrà aquest cap de setmana a Catalunya per a moltes altres coses que no pas fer un acte al seus militants desmoralitzats de Catalunya. El president espanyol ve a Catalunya perquè la intel·ligència de l'Estat --o una part d'aquesta-- li ha comunicat que l'operació Catalunya, endegada en contra del procés unionista és un rotund fracàs i un búmerang contra l'Estat, després del 9N i de la proposta del president Mas el 25N. Rajoy ve a Catalunya, doncs, pels següents motius: 1.- Parlar amb el PP de Catalunya sobre què es fa en un futur a mig termini amb Alícia Sánchez Camacho i Enric Millo, les cares visibles del fracàs a Catalunya. 2.- Parlar i exigir rigor, feina i astúcia a Societat Civil Catalana, sobre la qual tantes esperances hi havia posat Rajoy. Aquesta, però, no aconsegueix més que ser una entitat testimonial a Catalunya. 3.- Esbrinar les següents coses: què ha passat perquè, inclòs Josep Antoni Duran i Lleida va anar a votar el 9N, i perquè la vicepresident...

Us exposem el full de ruta proposat pel president de la Generalitat El president de la Generalitat, Artur Mas, en la conferència que ha fet a l’auditori del Fòrum de Barcelona, ha traçat un full de ruta per a atènyer la independència. Ha definit un camí a recórrer en un any i mig, a partir del moment que al Parlament de Catalunya hi hagués una majoria clara de diputats pel sí. En aquest document us exposem quins són els passos que ha enumerat per a fer-ho possible. 1. Eleccions avançades amb una llista pel sí ‘que tingui prou força’.  En paraules de Mas: ‘Si hi ha més d’una llista a favor del sí, n’hi ha d’haver una que per ella mateixa obtingui la majoria absoluta en el nou Parlament. És a dir, a parer meu, el tema no és quantes n’hi ha. El punt decisiu és que una tingui prou força, prou massa crítica, prou acceptació popular, prou majoria perquè es pugui dir i s’entengui a tot arreu que el sí ha guanyat la consulta duta a terme en forma d’eleccions.’ Ha de ser una llista mixta, b...

Les votacions del 9-N han estat un dels fets més excepcionals que hem viscut com a país en els darrers 300 anys, per primera vegada hem desafiat l'Estat i hem desobeït el Tribunal Constitucional i ho hem fet de manera conscient, ordenada i organitzada. Evidentment, aquesta votació ha deixat descol·locat l'Estat espanyol, que tenia l'esperança que el dia 9 els col·legis electorals o els locals de participació, com els vulgueu dir, no s'obririen perquè els catalans i catalanes no gosaríem desafiar la maquinària de l'Estat. Però ho vam fer, ens vam atrevir a dir i a demostrar que érem sobirans. El Parlament de Catalunya va fer una declaració de sobirania el passat 23 de gener del 2013, però mai no l'havíem exercida; el passat 9 de novembre ho vam fer, vam exercir, per primer cop, la nostra sobirania, vam fer realitat aquella declaració feta, gairebé dos anys abans, pel nostre Parlament. L'Estat va reaccionar tard i malament, no s'esperaven l'èxit aclapa...

"Mai no havíem fet un acte d’insubmissió nacional tan colossal com el de la consulta del 9-N" Ara que ja han transcorregut uns quants dies després del 9-N, i que n’hem copsat els efectes, tant a Catalunya com a Espanya, és un bon moment per remarcar l’enorme importància de la seva celebració. De fet, l’èxit ha estat tan espectacular, tan esclatant, que gairebé sembla que assolir-lo hagi estat bufar i fer ampolles. Però no és cert. L’esforç requerit ha estat titànic, i les hores i l’energia invertides han estat tantes que és impossible comptabilitzar-les. Passa, però, que la realització ha estat tan perfecte, dintre dels marges que implicava tenir un Estat en contra, que hem aconseguit que semblés fàcil allò que semblava inconcebible. Just la mateixa impressió que causen alguns llibres o pel·lícules en llegir-los, que flueixen d’una manera tan esplèndida i natural que només els experts en detecten la complexitat subjacent. Doncs bé, sense desmerèixer en absolut el paper del go...

Ideològicament, la posició de Madrid és insostenible. Negar les urnes als catalans amb la sola excusa de la Constitució de 1978 és una estratègia del tot insuficient per aconseguir no ja la simpatia, ni tan sols la comprensió de l'opinió pública internacional. Cada dia que l'estat espanyol es nega a entrar en el debat és una renúncia a afrontar el conflicte des de la democràcia i una afirmació autoritària i colonial. Espanya encara pensa, erròniament, que la solidaritat entre estats constituïts és suficient per mantenir els catalans dins la gàbia jurídica que es va pactar a finals del franquisme. Però aquesta manera despòtica d'actuar ha fet que, poc a poc, els arguments del sobiranisme català hagin estat valorats i analitzats, fins el punt que comença a percebre's un corrent de simpatia creixent i explícit. Així ho ha entès la premsa anglosaxona, no gens habituada als cops de puny sobre la taula ministerial. Mitjans de prestigi internacional com Financial Times , The W...

[Text llegit en la concentració de la plaça de Sant Jaume, convocada per les assemblees territorials del Barcelonès, dilluns 24 de novembre del 2014] Bona nit, Avui ens hem reunit aquí per dos motius ben clars: Primer, perquè, com a poble, no podem acceptar de cap de les maneres que el president de Catalunya sigui acusat de cometre un delicte pel simple fet d’haver complert el seu programa electoral i d’haver permès una votació totalment democràtica sobre el futur polític de Catalunya. I, segon, perquè, també, li volem dir, encara amb més raó i contundència després dels darrers esdeveniments: “President, convoqui eleccions!”. Després de l’èxit de la jornada participativa del 9 de novembre, on el doble sí va recollir gairebé 1.900.000 vots, el sí-no més de 200.000 i, fins i tot, més de 100.000 persones van anar a votar pel no, l’anomenat procés català ja no té aturador. Però la situació de crisi per la qual estan travessant molts ciutadans d’aquest país fa que calgui accelerar el pas. S...

Estem arribant al cap del carrer, a una velocitat que no estava prevista. La decisió de la Junta de Fiscals de Sala d’avalar la querella del fiscal general de l’Estat contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau arran de la consulta del 9-N il·lumina de manera descarnada que la separació de poders a Espanya és una pura ficció i que, en el cor de l’Estat, hi ha una lluita oberta entre els executants de la vella política i alguns servidors públics que intenten actuar d’acord amb les regles de joc pròpies d’una democràcia homologada. El procés sobiranista català ha trastocat la profecia d’Aznar: no és Catalunya el que s’està trencant sinó la credibilitat, l’autoritat i la legitimitat dels poders espanyols i del Madrid oficial, començant per Rajoy i el seu Gabinet. Res no tornarà a ser com abans. La rebel·lió dels fiscals de Catalunya contra l’acció punitiva que exigeix el PP i la dreta mediàtica és un factor que ningú no va preveure, que tindrà conseqüències gre...

Benvolguts líders polítics del procés. D’entrada us vull declarar el meu més sincer respecte per tot el que heu fet aquests darrers anys. Francament, venint d’on veníem, era força impensable que fóssiu capaços de sumar esforços, de fer plegats un camí tan difícil. Representeu tradicions i ideologies no només diferents, sinó enfrontades. Sou rivals de tota la vida! I tanmateix heu sabut entendre-us. Tots som conscients que no ha estat gens fàcil, que heu hagut de superar fortes tensions internes als vostres partits i als vostres entorns, que heu estat sota la constant pressió escrutadora dels focus mediàtics, que d’alguna manera us heu sentit arrossegats per l’ímpetu de la societat civil, que la confiança mútua ha trontollat en més d’un moment. Heu viscut un període alhora apassionant i delicadíssim. I us n’heu sortit molt bé. Per això se us ha de felicitar. Però com bé sabeu, el que ha passat només era el preàmbul. Ara ve el moment realment decisiu, l’hora de la veritat. I haureu de to...

Per al dissabte 29 l’Associació de Veïns de la Sagrada Família i la Plataforma Recuperem el NIZA han convocat una manifestació ciutadana per a aturar el turisme massiu al nostre barri, a fi que l’ajuntament prengui les mesures adients que permetin una solució harmònica entre el turisme i el veïnat. Es farà un recorregut que s’iniciarà a les 12 del migdia a la cruïlla d’Aragó-Marina i que anirà pels carrers més afectats per aquesta problemàtica i pel voltant del temple. Comissió de Comunicació ANC-SFxI

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Davant la decisió del fiscal general de l’Estat de presentar una querella contra el president del Govern, Artur Mas; la vicepresidenta Joana Ortega, i la consellera Núria Rigau, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) vol: Denunciar l’enèsim atac de l’Estat espanyol a l’autogovern i a les llibertats democràtiques a Catalunya, en aquest cas intentant reprimir per la via judicial els representants legítims dels catalans i les catalanes. Mostrar tota la solidaritat al president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau davant d’aquest nou atac. Remarcar la manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol, que utilitza les lleis com a eina per coartar la llibertat d’expressió d’una societat, i que es querella contra els representants polítics que han posat les urnes per tal que els ciutadans es puguin expressar lliurement. Una actitud antidemocràtica que s’agreuja tenint en compte el recent exemple del Regne Unit i el referèndum escocès. Reiterar que el cas torna a deixar clara la i...

Les formacions i els dirigents d’adscripció espanyolista es troben manifestament incòmodes en un debat polític català centrat en el procés sobiranista. Tot i el temps que fa que dura aquesta etapa excepcional, i les proves reiterades de l’interès i la mobilització d’energies que la qüestió suscita, aquestes formacions no hi troben una posició confortable. Per comptes d’analitzar amb més profunditat què està passant a la societat catalana, han considerat que només es tracta d’un miratge. Una mena d’al·lucinació col·lectiva. Creuen que, en el fons, la realitat no ha canviat. Que tot just hi ha una mica de boira que tot ho entela i que s’ha instal·lat transitòriament damunt del país i la gent. Per això, malgrat l’arrel cívica i progressista de l’actual esclat catalanista, el seu diagnòstic no la reconeix: hauria estat el catalanisme conservador qui, per encobrir la seva inoperància davant la crisi, hauria aprofitat el malestar de la ciutadania i l’hauria canalitzat contra l’Estat, en una ...

"El 9N va aconseguir lligar el dret a decidir amb democràcia; i ara la querella que es presentarà contra el President ho farà amb la llibertat d'expressió d'un poble" Tant la Sra. Sánchez Camacho com el Sr. Iceta, preocupadíssims, alertaven de la frustració que tindrien els catalans el 9N. Tenien raó, a mitges. Perquè efectivament, el 9N ha estat una gran, immensa, colossal, fabulosa frustració. Aquesta és la part de raó que tenen. Però en canvi, s'equivocaren completament del subjecte: ells, precisament ells, i l'unionisme en general, han estat els frustrats. Veiem-ho en detall: La frustració del PP: el 9N ha fet explotar en mil bocins els precaris equilibris de la dreta espanyola. De fet, quan la democràcia és a penes una finíssima pell, sota la qual la monstruositat s'amaga, aquestes coses acostumen a passar. I els llops devoren les hienes i les hienes devoren els carners i els carners assalten les ovelles. Un espectacle abracadabrant que ha tingut un f...

Segons un analista de referència com Josep Olivé, la conjuntura econòmica europea és fluixa i per tant, el motor de l’Estat no tira. Pel 2015, pinten bastos i per això, l’esperança de Rajoy que el factor econòmic dissuadeixi el procés català, ha esdevingut vana. No només per raons econòmiques, sinó perquè la maldestra política en relació a Catalunya, ha convertit l’afer en una qüestió de dignitat democràtica. Les amenaces policials i judicials als voluntaris, als funcionaris i als mateixos ciutadans segur que van provocar –sociologia de cafè– uns centenars de milers de reculades de ciutadans; de la mateixa manera que hem pogut saber que es van produir baixes entre els voluntaris després de la furibunda campanya agressiva del Govern del PP. Però si malgrat tot això, 2.300.000 persones van anar a participar en un acte prohibit políticament i suspès judicialment, és perquè l’Estat ha perdut la legitimitat a Catalunya. I això passarà factura estructural. Per això, les agències de rating co...

El 9 de novembre, més de 2,3 milions de catalans i catalanes vam sortir al carrer a votar en un acte de desobediència cívica i pacífica contra la prohibició de l'estat espanyol per mostrar la dignitat, la determinació, la il·lusió i l'esperança de tot un poble per construir un país nou per a tothom. Després del 9N, ha començat l’etapa decisiva en la qual Catalunya haurà de decidir el seu futur com a país en unes eleccions al Parlament aquest 2015, i escollir el Govern que tindrà la responsabilitat històrica d’iniciar el procés constituent i proclamar la independència. No hi ha marxa enrere en aquest procés, no volem que s’alenteixi el pas, demanem unitat als nostres representants polítics, i coratge i intel·ligència per seguir avançant fins a assolir l’objectiu final. T’esperem aquest dilluns 24, a les 20 h, a la plaça de Sant Jaume, per donar suport a la reclamació d’unitat en les properes eleccions! Pels que vulgueu anar en grup, ens trobarem a la cruïlla de Gaudí / Provença...

En un moment que l’entitat començava a estabilitzar-se després de la successió de multes per TV3 i dràstica retallada d’ajudes, el Govern valencià ha instat el Govern espanyol per a que li imposi una nova multa de 45.000 € per les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià que ACPV haurà de pagar abans de Nadal. Per això, ACPV ha activat el Verkami “Cultura en Acció!” per a recollir els diners necessaris per a fer front a la multa i evitar l’embargament dels seus comptes. En un curs que pot significar un canvi de cicle social i polític al País Valencià, els Governs espanyol i valencià intenten ofegar una entitat germana i evitar que continui fent el seu treball per la llengua i la cultura catalanes, i contribuint a la mobilització social dels valencians. El mateix Govern que no permet que els catalans puguem votar, pretén acabar amb la principal associació valenciana. Òmnium Cultural, que forma junt amb ACPV i l’Obra Cultural Balear la Federació Llull, se sent particularment impli...

«La revolta dels fiscals catalans demostra que la desconnexió ja no és exclusiva del sector independentista» Ni en el cap del més optimista d'entre els dos milions llargs de persones que van participar en la jornada del 9-N –inclosos aquells hi que vam fer de voluntaris- hi cabia una resposta tan rellevant de la ciutadania per a una consulta simbòlica feta en mig de prohibicions, amenaces i ciberatacs. Però el que resulta encara més impressionant és fins a quin punt aquest gest de revolta cívica i democràtica ha trasbalsat les estructures de l'Estat i del govern espanyol als quals estem veient fins i tot retorçar-se de dolor en públic i, en alguns casos de ràbia, com no ho havíem vist mai fins ara. La revolta dels fiscals catalans contra les pressions del fiscal general de l'Estat, transmissor directe de l'alta corrent de nervis que s'han al govern espanyol, té una significació que va més enllà de la discrepància sobre presentar o no una querella contra el govern ...

Ho va dir el president Mas abans del 9-N i entenc que és la primera exigència que es desprèn de l'èxit de convocatòria d'aquell diumenge excepcional: després s'haurà de fer la consulta definitiva. Ara, doncs, és l'hora de la consulta de debò. I, com que no hi ha manera de plantejar-la en uns altres termes, aquesta consulta cal dirimir-la en unes eleccions. Que no seran unes eleccions autonòmiques ordinàries, per més que oficialment seran això, perquè les circumstàncies són extraordinàries. I perquè un cos considerable d'electors —més de 2.300.000 segons el recompte oficial del 9-N— no volem que ho siguin. Digueu-ne plebiscitàries o constituents: tant se val si són i les fem ben extraordinàries. I si les podem fer ben aviat. La primera cosa que cal perquè siguin extraordinàries és que hi hagi una candidatura unitària, potent, en què els partits polítics s'hagin indiferenciat i els seus líders comparteixin cartell amb figures de relleu dels diversos àmbits de la s...

A vegades equivocar-se és meravellós. Un servidor estava convençut que el nou 9-N, al provocar una esquerda en la unitat dels partits, tindria un suport popular molt inferior al de les anteriors mobilitzacions. Fals: avui ja sabem que va ser una fita històrica malgrat les condicions adverses en què es va celebrar. Un servidor creia que el seu aire de botifarrada era un greu error. Fals: ha acabat resultant una jugada mestra que ha deixat l'Estat nu i en evidència. Un servidor creia que no hi hauria garanties democràtiques suficients. Fals: diumenge va quedar demostrat que, malgrat no haver-hi cens, tothom va votar lliurement i ajudat per una organització impecable. Un servidor creia que el nou format no tindria legitimitat. Fals: que finalment votessin més de 2.300.000 persones, sovint després de cues interminables, converteix l'opinió expressada a les urnes en el mandat més legítim de tot el procés. Un acte oficial i solemne Un servidor creia que el Govern tindria un atac de p...

Del 9-N cal destacar-ne quatre fets fonamentals. En primer lloc, l’èxit de mobilització, assolida, cal subratllar-ho un cop més, sense campanya institucional, sense suport oficial clar i sense cap seguretat, el dia abans de la votació, que la consulta es podria fer. És veritat que alguns han corregut a interpretar la participació (al voltant d’un quaranta per cent de votants un cop descomptem el vot de no ciutadans, que va ser mínim) i la proporció de sí-sí com un resultat ajustat (o fins i tot deficient) per al sobiranisme tot insistint en la necessitat de mobilitzar entre 300.000 i 400.000 vots més a favor de la independència. Això, però, ens fa oblidar que la virtut fonamental del 9-N no va ser la de “comptar-se” (per això ja tenim enquestes que prediuen una majoria -encara que no sigui molt àmplia- a favor de la independència) sinó la de fer cristal·litzar una nació capaç d’actuar conjuntament, d’anar a les urnes i de fer-ho sense restriccions imposades des de fora. En segon lloc, ...

"Espanya ens voldrà dur al quadrilàter de la boxa, però el nostre terreny és el tauler d’escacs" No hi ha hagut mai ningú que hagi contribuït tant a la independència de les colònies espanyoles, al llarg de la història, com ho ha fet Espanya. Espanya ha estat, de sempre, l’eina més poderosa que han tingut tots els moviments independentistes del seu imperi per assolir la llibertat. Tota sola els ha fomentat, els ha alimentat, els ha vigoritzat i els ha refermat. És un cas interessantíssim de paradoxa exacerbada que la converteix en campiona de derrotes. Les col·lecciona de totes les formes i colors a través dels segles sense moure’s ni un mil·límetre. La col·lecció d’ultramar, per exemple, és esplèndida, una autèntica joia del declivi. I ara en comença una altra, la col·lecció peninsular, que manté expectants els historiadors d’arreu del món. En defensa d’Espanya, tanmateix, cal dir que té criteri. Passi el que passi, sempre és fidel a si mateixa, sempre actua de la mateixa man...