SFxI2017

El missatge anual del president de la Generalitat, Artur Mas, no va servir per a convocar les eleccions, com ERC li demanava. Era previsible. Si ho hagués fet molta gent ho hauria interpretat més com un signe de feblesa, com una cessió davant els republicans, que no pas com un gest responsable. Tanta pressió mediàtica, tanta interpel·lació pública, tanta exigència verbal i escrita no faciliten pas les coses ni a l'hora de negociar ni encara menys a l'hora de presentar acords públicament; uns acords que a mi em sembla que s'assoliran. I s'assoliran simplement perquè no hi ha cap més remei. L'amenaça dels convergents de governar tots sols fins el 2016 és poc creïble. I Mas ha restat com presoner d'un bumerang. És ell qui proposa eleccions per a proclamar la independència en un període curt de temps i li seria molt difícil d'explicar que no ho fa i abocar tota la culpa als altres. Mas és cert que ha demostrat que s'ho juga tot per tot, quan creu necessari f...

La mobilització del 2014 se situa després de les concentracions al Pakistan (1986), El Caire (2011) i Roma (2003) La 'V de la Diada' és la quarta manifestació més gran de la història. El rànquing de concentracions el lideren els tres milions de pakistanesos que van rebre la primera ministra Benazir Bhutto, en el seu retorn al país el 1986. En segon lloc hi ha les mobilitzacions a la plaça Tahrir (el Caire, Egipte) del 2011, durant l'anomenada Primavera Àrab, amb 2 milions de persones. La manifestació a Roma del 2003 contra la guerra de l'Iraq (2 milions de persones) ocupa la tercera posició de les mobilitzacions més grans de la història. I seguidament ja apareix la 'V', de l'Onze de Setembre del 2014, amb 1,8 milions de manifestants a Barcelona. En cinquè lloc apareixen els 450.000 manifestants que van rebre el president dels EUA John F. Kennedy a Berlín el 1963, i després els 250.000 manifestants de la Marxa sobre Washington, el mateix any, on Martin Luthe...

Ara que entrem a la darrera fase del procés sobiranista i a favor de la independència de Catalunya, es veuen amb més claredat les seves fortaleses, però també les febleses que hauria de corregir. Entre les fortaleses, una de les qualitats més admirades de les mobilitzacions sobiranistes ha estat la cordialitat amb què s’han desenvolupat. En contra de les advertències de crispació i divisió de la societat catalana, l’expressió de l’aspiració a la independència no tan sols ha estat pacífica, sinó que ha creat un marc de bon rotllo exemplar. Bon rotllo i, de passada, una sensibilitat especial per filar molt prim en la seva fonamentació, de manera que s’evités l’identitarisme excloent, l’antiespanyolisme agressiu o el mercantilisme egoista. ARA BÉ, ÉS AQUESTA MATEIXA virtut allò que es pot transformar en feblesa. I és que, a mesura que el desafiament a l’estat espanyol avanci, les dificultats creixeran de manera exponencial. S’ha vist amb la celebració del procés participatiu, quan s’ha co...

TERCERA VIA . Les enquestes més recents vaticinen que Podem entrarà amb la força d’un tsunami al Parlament espanyol i també al Parlament basc (en tots dos casos com a segona força, trepitjant els talons de PP i PNB). A Catalunya, les seves perspectives són falagueres, però una mica menys, i no afecten la solidesa del bloc independentista, que manté posicions i fins i tot les eixampla: segons l’últim CEO, la suma de CiU, ERC i la CUP passaria de 74 a 78-79 escons. Podem es fa espai a costa de PSC, PP, ICV i Ciutadans. Per què, doncs, la seva irrupció ha generat tant de nerviosisme entre els sobiranistes? Doncs perquè el mateix sondeig refreda les expectatives del sí en un eventual referèndum sobre la independència. I tots els analistes coincideixen que bona part de la culpa la té Pablo Iglesias, que és vist com l’autèntica tercera via per tots els federalistes o confederalistes que, fins ara, pensaven votar sí a la independència com a mal menor, perquè consideraven que Espanya no tenia ...

L’admissió a tràmit de la querella contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d’Ensenyament fa que l’ANC posi en marxa una campanya per promoure l’autoinculpació massiva de la ciutadania en solidaritat amb les autoritats polítiques denunciades. Per aquest motiu, us animem perquè participeu a la Jornada d’Autoinculpació que es farà a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (pg. Lluís Companys 14, Barcelona) demà dia 29 a partir de les 09:00 h. Per participar-hi només caldrà que complimenteu el document d’autoinculpació que us adjuntem, i que l’hi porteu amb el vostre DNI. També us animem que difongueu la crida a través de les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, amb la imatge que també us adjuntem. Per seguir la jornada a través de les xarxes ho podreu fer amb l’etiqueta #autoinculpacions9n. De la mateixa manera podreu consultar tota la informació referent a l’acte des del web  autoinculpacions9n.assemblea.cat . Documents adjun...

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) desitja que tingueu unes molt bones festes i una gran entrada d’any. Després d’un 2014 carregat d’il·lusions i avenços cap a la llibertat, amb l’11S i el 9N com a moments culminants, encarem un 2015 que ha de ser determinant. Tenim la independència a tocar, i només depèn de nosaltres. Però caldrà que avancem i treballem com mai per a aconseguir-la. Ara és l’hora de dirigir-nos a tots aquells que encara no estan convençuts per explicar-los que la independència no és el final de res; és el principi de tot, la nostra oportunitat de fer un país més just, net, lliure i pròsper. El 2015, junts, ho farem possible! MOLT BONES FESTES! Equip Coordinació ANC-SFxI

És molt important que en el procés cap a la independència totes les parts implicades sapiguem on som i quin és el paper que ens correspon. L'Assemblea Nacional Catalana va jugar un paper determinant durant la consulta del 9-N, ens hi vam implicar a fons, vam dedicar tots els nostres recursos humans i materials per fer que el 9-N fos l'èxit que va ser, va ser la consulta de la societat civil no pas la dels partits polítics, alguns dels quals s'hi van posar una setmana abans, mentre l'ANC i Òmnium hi estàvem treballant a fons des del juliol. La campanya Ara és l'hora va ser la campanya electoral més impressionant que s'ha fet a Catalunya, va mobilitzar milers i milers de persones pel 9-N i va aconseguir un èxit extraordinari de participació, tenint en compte que era una campanya prohibida per l'Estat i pel Tribunal Constitucional i que el fet de participar-hi podia i pot tenir conseqüències jurídiques. La força de l'Assemblea és la mobilització social i aq...

Centenars de persones (més de 600) han respost a la crida de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per iniciar la campanya d’autoinculpacions pel 9N, arran de l’admissió a tràmit de la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega i la consellera, Irene Rigau. Una cua de gent envolta encara bona part de l’edifici del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) per declarar que van votar el 9 de novembre lliurement. L’objectiu, a més de mostrar la solidaritat amb els representants polítics querellats per permetre que la ciutadania de Catalunya pogués expressar lliurement la seva opinió a les urnes, és el de manifestar la manca de garanties democràtiques de l’Estat espanyol. A l’entrada del TSJC, el vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, ha explicat “la gent ha d’estar tranquil·la, tot el procés és democràtic i pacífic”. Per la seva banda, el coordinador de la comissió de Sobirania i Desobediència, Andreu Porta, ha afirmat que “cap govern té dret a neg...

L’admissió a tràmit de la querella contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d’Ensenyament fa que l’ANC posi en marxa una campanya per promoure l’autoinculpació massiva de la ciutadania en solidaritat amb les autoritats polítiques denunciades. Per aquest motiu, us animem perquè participeu a la Jornada d’Autoinculpació que es farà a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (pg. Lluís Companys 14, Barcelona) demà dia 23 a les 12:30 h. Per participar-hi només caldrà que complimenteu el document d’autoinculpació que us adjuntem, i que l’hi porteu amb el vostre DNI. També us animem que difongueu la crida a través de les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, amb la imatge que també us adjuntem. Per seguir la jornada a través de les xarxes ho podreu fer amb l’etiqueta #autoinculpacions9n. De la mateixa manera podreu consultar tota la informació referent a l’acte des del web  autoinculpacions9n.assemblea.cat . Documents adjunts: Docume...

Des de fa molt de temps, però sobretot des de 2012, la il•lusió col•lectiva, el convenciment i la força de la gent ens ha fet arribar fins on som ara. Tu, nosaltres, vosaltres, la força de la gent és el que ens ha dut fins aquí, és la que ha fet canviar el rumb de la història d’aquest país. Durant aquests anys hem treballat junts, incansablement, per fer de Catalunya un Estat de dret, democràtic i social. Hem avançat molt i de manera ràpida i, en aquests moments, som del tot conscients que ens trobem davant dels mesos més decisius dels darrers segles. Tenim l’objectiu a l’abast de la mà i sabem que no podem fallar. Sabem que no fallarem. Tots els qui ho hem fet possible, com tu, com tots nosaltres, sentim ara una gran sensació interior d’urgència: volem que els partits polítics catalans arribin a un acord; volem que aquest acord ens permeti afrontar amb unitat unes properes eleccions que ens donin un mandat democràtic, clar i inequívoc; volem que el nou Parlament pugui iniciar el proc...

Resposta oberta a alguns dels comentaris que darrerament van apareixent a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació: Sempre que un ho vol, es poden buscar els tres peus al gat.. I els tres peus al gat en aquest cas es diuen candidatures i llistes. Companys i companyes.... ja no sé com dir-ho... la candidatura unitària de què parla la  Declaració de Cornellà de l'ANC  no és la llista de Mas! La candidatura unitària de l'ANC, que, per cert, figura en els nostres fulls de ruta des de fa més d'un any i mig, és una candidatura que reculli totes les sensibilitats polítiques i socials de l'independentisme. Així ho expressa molt clarament la Declaració. El que tingui interès a veure en això un suport a Mas i a CDC té una mirada política molt curta.. A més, MAI, MAI, MAI (ho poso en majúscules per remarcar-ho bé) hem parlat amb CAP partit polític de candidatures. Hem parlat i parlem sobre el QUÈ (que també està ben citat en la nostra Declaració) QUÈ volem, QUÈ hem d...

Aquests dies es viu una certa tensió a les bases de l'Assemblea (ANC) i, en menor intensitat, a Òmnium Cultural. Les forces polítiques intenten que ambdues institucions donin suport a la seva pròpia opció posant en perill, així, la unitat de la societat civil. Quan els llibres d'història escriguin i expliquin la transició nacional que des del 2010 s'ha dut a terme a Catalunya, a més de la poca traça i el radicalisme de l'Estat caldrà que també subratllin el paper d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea, que durant aquests anys han sensibilitzat i mobilitzat la societat civil tot respectant la pluralitat dels seus components i intentant que aquests no siguin manipulats per institucions, partits ni grups de pressió. Òmnium Cultural, primer de la mà de Jordi Porta –que va posar els fonaments i les bases de la nova dinàmica de la institució–, i després l'habilitat i continuïtat de Muriel Casals han convertit aquesta associació eminentment cultural en l'eina impre...

«Si no fos per la generosa contribució catalana a la “solidaritat”, Catalunya tindria un superàvit de 12.500 milions d’euros» L’enginyeria financera espanyola segueix avançant. Primer teníem Andalusia pagant operacions de canvi de sexe i Extremadura rebaixant impostos, mentre que Catalunya havia de demanar el rescat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Després venien els senyors del PP, PSOE i Ciudadanos dient que Catalunya pot sobreviure i pagar nòmines gràcies a la generositat i altruisme d’un Estat que ens estima, Espanya. Ara arriba la darrera almoina: el ministre Montoro concedeix a Catalunya, que no pagui interessos del deute. Mariano Rajoy pot treure pit i explicar que el seu govern dóna molt de suport a Catalunya , malgrat que Artur Mas estigui perdut en l’”órdago soberanista”. I Montoro vesteix els nombres amb els seus jocs de triler, per a qui s’ho vulgui empassar La veritat, però, és tota una altra. Si agafem l’any 2013, el dèficit de la Generalitat va ser de l’1,97% del ...

«No pot ser que l’extraordinari èxit del 9N no el sapiguem aprofitar abans de les eleccions municipals i del cicle electoral espanyol» No pot ser que a la revolució dels somriures, se li hagi quedat el somriure glaçat a la cara. No pot ser que després de l’any que ho ha canviat tot, sembli com si res no hagi canviat. No pot ser que parlem de noms i de llistes i d’eleccions i no d’un referèndum tunejat d’eleccions plebiscitàries. No pot ser que hàgim fet confiança a l’equip de professionals, professors i acadèmics que configuren el Consell Assessor de la Transició Nacional per després guardar els seus informes en un calaix. No pot ser que l’acord no sigui una recerca obsessiva, compulsiva, on dramàticament ens hi juguem la vida. No pot ser que l’aliança estratègica de societat civil i partits polítics es contamini també de desconfiances i mals humors. No pot ser que no riem. No pot ser que encara hi hagi qui deslligui la qüestió social de la qüestió nacional: volem la independència per ...

Ahir el president Mas va dir a Oriol Junqueras que, si les eleccions avançades no havien de servir per a fer el referèndum pendent, no n'hi hauria i es farien quan toquessin: el 2016. Junqueras li havia demanat si les convocaria abans d'acabar l'any i feia valer el gest d'haver renunciat a presentar esmena a la totalitat al pressupost del 2015. Mas li va respondre que l'una cosa i l'altra no tenien res a veure i que les eleccions no podien servir tan sols per a canviar l'aritmètica parlamentària. En definitiva, que van demostrar públicament que la distància entre les seves posicions en la qüestió de la fórmula electoral és la mateixa de fa setmanes. No han avançat. Hi ha algú que no cedeix ni un mil·límetre. Estem estancats. La preocupació s'estén entre els més ben informats de l'evolució de les converses, però també entre tota la gent que no ha deixat d'empènyer des de l'anonimat. Hi comença a haver un cert emprenyament entre la bona gent qu...

Molta gent espera que, abans de Nadal, el president Mas, Junqueras i la resta de protagonistes del procés democràtic català posin les bases de l'acord sobre el calendari i el programa de la propera etapa. Perquè aquesta és la qüestió prioritària. El com i el quan encara poden esperar. Si cal. Mentrestant, vull advertir d'un problema no menor per les forces democràtiques i sobiranistes. La reiterada i pesada discussió sobre el procés entre aquestes forces, i la d'aquestes amb les contràries a la sobirania, a l'entorn de legalismes ha bandejat greument el debat sobre el perquè. Sobre la necessitat i la justificació de la independència; que només la reiterada malaptesa del govern popular i les institucions polititzades de l'Estat ha continuat alimentant. Aquesta absència de debat des de fa uns mesos fa l'efecte que està congelant el progressiu augment de les files sobiranistes. Les mateixes entitats impulsores del procés semblen haver caigut en aquest greu error. S...

Em va quedar gravada la frase del bisbe Desmond Tutu a Barcelona quan ens aconsellava no malparlar amb duresa del rival perquè la pau sempre s’ha d’acabar fent amb l’enemic. I ara és bo afegir que, de la mateixa manera, el pacte i l’acord sempre es fan amb l’adversari. De manera que el pacte o l’acord, en el fons, no representen una dissolució de la discrepància ni han de ser vistos com una rendició i una derrota, sinó que són l’expressió més genuïna del valor de la dissensió posada al servei d’un objectiu superior comú. PER AIXÒ RESULTEN tan poc comprensibles els escrúpols dels que diuen fàstics de compartir el tram final del camí a la independència amb els adversaris polítics amb qui, tanmateix, comparteixen un objectiu comú. Sembla que hi ha qui confon “votar al costat de” amb “votar el del costat”. I que consti que no penso només en la fórmula de llistes amb què caldrà presentar-se a unes eleccions que amb caràcter plebiscitari puguin substituir l’impossible referèndum d’autodeter...

L'editorial d'ahir m'ha procurat unes quantes converses interessants i algun correu que guardaré amb cura una bona temporada. En essència, jo hi dibuixava el panorama polític que crec que s'obre al Principat si no hi ha acord per a fer eleccions ara. Ho remarque: si finalment no hi ha eleccions. M'adone que ERC, acomboiada i influïda pels socialistes que han abandonat el PSC i animada per ICV, comença a veure amb bons ulls una proposta de govern d'esquerres el 2016. I d'això, només se'n pot derivar que CiU prove de guanyar temps per a reinventar-se durant el 2015, comptant amb el greu handicap de saber que Artur Mas no es presentarà de nou. L'anàlisi, la faig fredament: les municipals seran el terreny de joc en què es dibuixarà el nou panorama. Frase escoltada: 'el tripartit va nàixer als municipis i el projecte que haja d'aparèixer al voltant d'ERC naixerà també des dels municipis'. No s'hi val a enganyar-se. I a partir d'ací...

Els errors propis i un finançament migrat i mesquí han portat la Generalitat de Catalunya a una situació de greu insolvència financera. És veritat que el govern no podria fer front ni als seus compromisos financers ni al pagament dels seus proveïdors sense el Fons de Liquiditat Autonòmic i sense el Fons del Pagament de Proveïdors, que decideix i reparteix l'Estat. És igualment veritat que el govern de Mariano Rajoy hauria d'haver revisat enguany un model de finançament que castiga especialment Catalunya i el País Valencià, els territoris més endeutats. I que senzillament no ho ha volgut fer. I és també veritat encara que els interessos que els governs dits autònoms –cada vegada menys– han de pagar a l'Estat per poder accedir a aquests dos recursos financers eren del 5,18 per cent el 2012, del 3,9 per cent el 2013 i han estat de més del 2 per cent aquest 2014. Ara diuen a Madrid que enguany deixaran de perpetrar la usura i que l'interès del FLA quedarà reduït a l'1 p...

Avui dimecres 17 de Desembre TV3 emet “ L’ENDEMÀ ” després del Telenotícies Vespre, a les 22 h. La gran majoria dels catalans volen exercir la llibertat i decidir si volen o no volen tenir un Estat propi. Certament un percentatge de la població té dubtes, interrogants substancials sobre com posicionar-ne davant una consulta. No tenen clar que pagui la pena crear un nou Estat. Tenen vincles emocionals profunds amb el poble espanyol. Dubten de la viabilitat de Catalunya com Estat. Temen que els jubilats no cobrin les pensions. Que les empreses catalanes perdin mercat i llocs de treball. Que l’atur encara augmenti més. L’Endemà és una pel·lícula documental que vol aclarir els nombrosos dubtes dels indecisos. Vol analitzar la realitat des d’una mirada oberta, crítica i gens convencional. Des d’uns ulls que tinguin en compte les preocupacions quotidianes del conjunt dels catalans. És el moment de fer una trucada a tots aquells que sabeu que no estan prou convençuts per votar Sí per la indep...

Un dels efectes col·laterals més remarcables del procés polític que ha viscut Catalunya al llarg de la darrera dècada és el de posar en evidència fins a quin punt, amb poques excepcions, l’elit intel·lectual i universitària espanyola està identificada amb el fons d’intolerància i dogmatisme que caracteritza la identitat castellana sempre que sent amenaçada la seva posició d’hegemonia, quasi de monopoli, sobre el concepte d’Espanya i tot el que se’n deriva. El fenomen ja es va manifestar durant l’etapa de tramitació del que seria l’Estatut del 2006. La presentació al Congrés de Diputats, el novembre de 2005, del projecte aprovat de manera massiva pel Parlament català va ser acollida pel Madrid dels escriptors, artistes i altres “forces de la cultura” amb una fredor glacial. Aquell hivern diversos intents de trobar complicitats intel·lectuals més enllà de la ratlla d’Aragó -recordo un dissabte sencer de seminari, a l’edifici de la Universitat Pompeu Fabra de l’Eixample barceloní- van des...

DE CARA. És bastant segur que l’independentisme peca d’il·lús, de maniqueu, de simplificador i d’emocional. Però crec, en canvi, que no practica la mentida conscient. És per això, justament, que s’ha passat tant de temps en la marginalitat política: perquè ha anat sempre de cara, venent un programa polític de complicadíssima execució. L’ideal de la independència va tenir una presència microscòpica en la Catalunya del segle XIX, anecdòtica -malgrat Macià- en la primera meitat del segle XX, menor des de la Transició fins al tripartit. El seu apogeu actual es deu a una suma de factors que seria llarg d’enumerar, però s’ha de concedir que en la base del sobiranisme català hi ha convicció, i no oportunisme. En cas contrari s’hauria dissolt fa molt de temps en l’oceà del possibilisme i del seny. Dic això perquè em sembla molt injust que els nous defensors de l’anomenada tercera via, que últimament surten com bolets, es presentin davant l’opinió pública com a estendards del realisme, i com a ...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Les dues entitats busquen facilitar i no condicionar el diàleg Mas-Junqueras per les plebiscitàries La negociació de la data i la pregunta de la consulta que es va tancar amb èxit avui fa un any no va ser fàcil, però al final els sis partits implicats van trobar una solució que encabia tots els partidaris del dret a decidir. El camí fins al 9-N, però, va deixar ferides i, a les portes de les plebiscitàries, l’escenari se simplifica: ara és a cara o creu. Artur Mas i Oriol Junqueras són els grans protagonistes polítics i juguen una particular partida de pòquer no exempta de tensió. El president vol que ERC faci pinya amb ell a la “llista de país” i hi vincula mantenir la velocitat de creuer del procés. El líder republicà prefereix una “llista de llistes” que garanteixi un suport que ell creu que serà més ampli. ICV i la CUP s’han desmarcat de la proposta de Mas i fan costat a la llista paraigua de Junqueras per no renunciar al contingut social, però no tenen un paper “principal” en la n...

Michel de Montaigne deia que la vida era ondulant. A fe de Déu, que ho és. Si el pensador occità hagués viscut el procés d'independència de Catalunya no hauria fet sinó confirmar i reforçar la seva tesi. Els independentistes passem de l'eufòria a la brega amb una facilitat que sobta. Abans de cada gran salt, fem debats a vida o mort i ho veiem tot perdut. Però cada vegada acabem fent un salt més gran que l'anterior. I és que la llavor de la desconfiança sembrada durant tants anys de subordinació no podia ser tan fàcil d'extreure. Com hem dit sempre, la independència comença en un mateix. Fins que no s'actua com un ciutadà lliure és molt difícil d'aconseguir la llibertat del teu poble. I la confiança és un ingredient imprescindible del ciutadà lliure. Després de l'eufòria justificada del 9-N i de la il·lusió suscitada per la proposta regeneradora del president Mas, ha arribat el desencís de la divisió. Però és el mateix desencís del trencament de la unitat pe...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

1 . L’ESGOTAMENT . En el seu sentit més ampli, es podria considerar que la Transició comença amb el pla d’estabilització del 59, i la inserció d’Espanya en el capitalisme internacional, i acaba amb l’entrada a la Unió Europea, el 1985. En el sentit més restrictiu, la Transició comença amb l’atemptat contra Carrero Blanco, el 1973, que deixa el règim sense hereu, i acaba amb l’accés del PSOE al poder. És la materialització institucional d’un canvi fet sobre una confusa avaluació de les relacions de forces -mai sabrem el valor real de l’amenaça militar- que garantia la protecció dels interessos de les elits del règim anterior, amb el rei com a garant. Si ens preguntem per què aquest règim té ara un molt seriós dèficit de legitimitat, ens hem de situar en el moment en què realment es consolida, és a dir, quan el PSOE arriba al poder amb una autoritat política i moral sense precedents. Després dels turbulents anys de la UCD, en què la dreta no va saber trobar l’autoritat i la cohesió que l...