SFxI2017

La llengua ha estat sempre un dels pilars fonamentals de la nostra pervivència com a poble. No n’hi ha prou, però, de comunicar-nos habitualment en català; l’hem de parlar i escriure bé, sense interferències, sobretot els qui ens adrecem al públic. Com es posen la data i l’hora per a anunciar una activitat? Hem de dir flyer o carpa ? Quan hem d’escriure Estat i quan, estat ? Aquest document, elaborat pensant en el llenguatge que fa servir l’ANC en comunicats i actes diversos, ens resoldrà els dubtes. Orientacions lingüístiques

Un informe del Col·legi d'Economistes considera que, amb la independència, Catalunya passaria de l'actual “bo porqueria” a ser un país de solvència notable UE Destaca com a més improbable la sortida de la UE i l'euro En les classificacions internacionals sobre la qualitat creditícia i la solvència, Catalunya se situa avui entre els països del que es qualifica com a “bo porqueria” (BB), on la inversió és especulativa, com Costa Rica, Guatemala i Hongria. Això impedeix a la Generalitat accedir autònomament i directa als mercats financers internacionals i fa que depengui de les decisions financeres del govern espanyol i de les transferències de fons d'aquell per mitjà del fons de liquiditat autonòmic (FLA) o del pla de pagament a proveïdors (PPP). La raó principal és que la Generalitat no disposa del poder fiscal i la gestió pròpia dels recursos que genera la seva economia. Un informe presentat ahir i elaborat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) conclou que u...

«Vostè, indecís, que és castellanoparlant i potser encara veu amb recança aquest procés d'alliberament que li han venut identitari» Un cop ha acabat el vodevil de les llistes i la treva s'ha imposat entre els dos grans partits del sobiranisme, ara per fi podrem començar a parlar de política amb majúscules i treballar incansablement per fer el salt més important de la història d'aquest país. Ara la intel·ligència, l'estratègia, la resistència i la sang freda s'hauran d'imposar per sobre d'hiperventilacions i de psicodrames. Per dir-ho d'una altra manera, comença la feina de la política institucional, ara és l'hora dels grans polítics. Concórrer amb llistes separades sota uns punts en comú ha estat un gran encert, i reconec que el fet de convocar les eleccions per al mes de setembre, sobretot després de l'acarnissament de les últimes setmanes, és l'opció més òptima per encarar millor unes eleccions que seran decisives. Tenim 8 mesos per convèn...

"Només depèn de nosaltres, dels electors, del poble de Catalunya" L’anunci del president Mas de convocar les eleccions del 27S, d’acord amb el pacte assolit amb ERC, amb la intenció política que fossin plebiscitàries, ha obert també la porta a l’enèsima discussió bizantina que hem de suportar. Com és sabut, en els últims dies de l’imperi romà d’Orient, quan els turcs ja assetjaven Constantinoble, els polítics i intel.lectuals bizantins es dedicaven a discutir sobre l’apassionant món del sexe dels àngels, enlloc de preparar la defensa de la ciutat davant del previsible atac enemic. El 29 de maig d’aquell any, la ciutat era conquerida, Constantí XI moria en la defensa i el seu cap decapitat era embalsamat per a gaudi de Mehmet II, el Conqueridor, el Gran Turc. El rei Alfons el Magnànim, preocupat per l’esfondrament dels regnes cristians, havia seguit una política d’intervenció a l’Orient, a Bòsnia, a Albània i finalment a Constantinoble mateix. Més de 200 soldats catalans van c...

Font: elSingular.cat

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Diumenge, 1: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença) Junts ho aconseguirem! Què són les paradetes o com participar-hi

No és la primera vegada que Mariano Rajoy utilitza una frase que els seus ideòlegs intenten convertir en marca-concepte per ser excretada en una tertúlia on calgui munició fast food. I la frase és: “Hi ha molts més catalans que independentistes”. Analitzem-la. La frase sempre serà certa perquè encara que fossin independentistes el 100%, mai podran ser més que el total. Com a molt els mateixos, però és impossible ser més. Entenent, esclar, que Rajoy es refereixi a independentistes catalans. Si parla d’independentistes en general, llavors sí, perquè s’hi inclourien els madrilenys, els tibetans o els austrohongaresos. Però crec que no és el cas. De la mateixa manera que hi ha més catalans que calbs catalans, més catalanes que dones catalanes que s’han operat els pits o més catalans i catalanes que catalans i catalanes que mengen calçots. Per tant, afirmar que hi ha més catalans que independentistes catalans és com dir que el sol surt per l’est i, per estar a l’altura, mereix una resposta ...

L'agost del 2013, el diputat del PSC Xavier Sabaté piulava: “Ningú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges? Avui 2 morts més. I el govern? Ah! Prepara la cadena.” Una setmana després, insistia: “Ahir un nou mort a la platja. Celebro que el govern se'n preocupi per fi”, tot acompanyant el tuit amb un linka una notícia de l'ACN on s'explicava que Interior i Sanitat dissenyarien un pla per lluitar contra els ofegaments d'ancians. Ara fa un parell de setmanes, el Sr. Sabaté hi tornava: “El desgovern del senyor Mas i del senyor Junqueras mata”, arran de la polèmica per la mort d'un veí de Tarragona el dia de Nadal. El Sr. Iceta va córrer a donar-li suport. Un cop, mira tu, no sé; però dues vegades no deixen opció: sembla clar que pel Sr. Sabaté, l'independentisme mata. Els independentistes, obsedits, anestesiats, zombis mutants, actuant bojament, presos d'uns irreparables danys mentals psiquiàtrics, acabem matant d'una...

Manllevant Jordi Grau i alhora Jordi Carbonell: “Que el partidisme no ens faci traïdors” Diuen que els homes no podem fer dues coses alhora i crec que als partits polítics els passa una cosa similar. En aquests moments, doncs, són incapaços de treballar per dos objectius a un mateix temps i el que estan fent és prioritzar. No cal dir que, ara per ara, guanyar les municipals és el seu principal objectiu. Les eleccions avançades, malgrat semblar una contradicció, s’han endarrerit. I a hores d’ara més d’un desitjaria que l’ANC entrés en una crisi interna profunda. O bé, com a mal menor, que ens dediquéssim exclusivament a dinamitzar i mobilitzar la societat l’11 de setembre. Més d’un voldria que la feina de l’Assemblea es limités simplement a això i que deixéssim que la política la facin els polítics. L’Assemblea fa nosa i d'aquí provenen alguns dels intents de desprestigiar-la. Només heu de veure les darreres filtracions interessades a la premsa. La unitat d’acció, la real i no la qu...

Els historiadors que d'aquí a 50 anys escriguin la crònica de la independència segurament posaran cada líder polític en el seu lloc. Els que van posar al davant la necessitat d'assolir la plena sobirania tot col·locant en un segon terme les legítimes aspiracions polítiques, i els que no van poder fugir de la dinàmica partidista de curta volada ni assumir les renúncies necessàries. Mentrestant, tornem a l'any 2015. Estem més a prop de la independència del que no somiaven fa quatre o cinc anys. Tanmateix, hem de mantenir la pressió ciutadana per evitar que el cicle electoral que comença ens faci perdre el nord. La feina que tenim al davant fins a les eleccions plebiscitàries –que ho seran, agradi o no al Sr. Duran– és molta i és molt important, però no cal posar-nos més nerviosos del compte. És cert que, com més avancem la feina de muntar les estructures del nou estat, més fàcil serà la transició entre la comunitat autònoma que deixarem enrere i la república que volem ser. Ar...

El responsable del disseny del model de gestió de la Hisenda catalana assegura que Catalunya podria pagar-se el pressupost d'un estat capdavanter i les millors polítiques públiques El director del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, ha remarcat que hi ha "infinitat d'estudis" que demostren que Catalunya té ja "capacitat suficient avui per pagar el pressupost d'un estat capdavanter, unes institucions de govern pròpies i unes polítiques públiques avançades i alineades amb les dels millors estats" del seu entorn. Iglesias ha participat en un acte de l'ANC per esvair dubtes sobre la hisenda pròpia. La presidenta de l'Assemblea, Carme Forcadell, ha cridat a eixamplar la base social de la independència fins al 27-S i ha apuntat que ara toca defensar l'acord entre CiU i ERC malgrat no ser el seu. Catalunya té superàvit Iglesias ha remarcat que ell no és el constructor de la hisen...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

L'home del carrer, que no està sotmès a les diatribes que corren per les xarxes socials --moltes d'elles d'aparença fratricida (o nacionalment suïcida)-- sap que el 27 de setembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Si habitualment posa la televisió espanyola, creurà que es tracten d'unes simples eleccions autonòmiques (i, per tant, haurem de preveure que el PP no farà campanya a favor de la unitat d'Espanya!) Per contra, si habitualment veu la televisió catalana, sabrà que es tracten de les eleccions més transcendentals dels darrers 300 anys (bé, durant la major part d'aquest temps no hi va haver eleccions!) perquè si la majoria dels votants es manifesten a favor de les opcions que defensen la independència, recuperarem la nostra completa sobirania amb o sense l'aquiescència del Gobierno de torn, al final d'un procés curosament democràtic que mereixerà el beneplàcit de la comunitat internacional . Si viu a Catalunya instal·lat en una actitud ...

"I ara, el lladre demana que se li torni el botí que va robar a cop de pistola" Fa uns mesos, l’”Asociación Salvar el Archivo de Salamanca”, que impulsa el Sr. Policarpo Sánchez, va començar una campanya que va acabar en un manifest demanant que la Generalitat “retornés els centenars de milers de documents” que manté il.legament en el seu poder. Posteriorment, aquest manifest va rebre el suport de tots els partits polítics espanyols: PP, PSOE, IU, UPyD, Ciudadanos, VOX, Foro Asturias, ‘Seguí por Valencia’ i URCL. Aquesta setmana, el nou director general de Belles Arts i Arxius i Biblioteques d’Espanya, Sr. Miguel Ángel Recio, en plena sintonia amb el Sr. Policarpo Sánchez, ha dit que ja ho ha reclamat formalment a la Generalitat. “Es tiempo de que Cataluña devuelva los papeles de Salamanca sin dueño”, titulava l’ABC, en l’entrevista que li dedicava. Pausa. Respirin. Tot això que vostès han llegit, increïblement, és veritat. El Sr. Policarpo Sánchez existeix, i també una Asoci...

Hem començat el 2015 amb l’excel·lent notícia que CiU i ERC, per l’exigència i el neguit de la gran majoria sobiranista encapçalada pels màxims representants de l’ANC, Òmnium i l’AMI, finalment han aconseguit arribar a un pacte de gran transcendència política per a desenvolupar les estructures d’estat que són del tot imprescindibles i convocar tots els catalans a escollir, el 27 de setembre, en unes eleccions de caràcter plebiscitari, el nou Parlament que ha de portar Catalunya a la independència de l’Estat espanyol. S’obre, doncs, una etapa històrica en la qual hem d’aspirar a sumar en aquest acord, molt abans del 27S si és possible, les altres forces polítiques sobiranistes i democràtiques perquè, junts i en plena campanya electoral, fem arribar el missatge alt i clar, que l’única opció real per a esdevenir una societat lliure, digna, progressista, justa i cohesionada socialment és la independència. Però aquesta gran empresa, com hem vist i patit en les darreres setmanes, no ha de se...

La història es repeteix, el dia 12 de desembre del 2013 el president de la Generalitat, acompanyat de tots els líders polítics que donaven suport al dret de decidir, va comparèixer al Palau de la Generalitat per anunciar la data i la pregunta de la consulta. Aquella data i aquella pregunta no eren les desitjades, ni les proposades, ni les defensades per l'Assemblea Nacional Catalana, però les vam assumir per responsabilitat, perquè la unitat dels sis partits polítics catalans que donaven suport a la consulta, simbolitzada en aquella foto històrica, tenia una força extraordinària davant del país i davant del món. No podíem dir que no a un pacte entre els partits demòcrates, els que posen la voluntat dels ciutadans, expressada al carrer i a les urnes, per davant d'una constitució obsoleta, redactada i aprovada sota la vigilància de l'exèrcit. No podíem obrir una escletxa entre la societat civil i els partits polítics catalans que hauria estat molt difícil de tancar i que ens ...

A causa de la persecució que està tenint el jutge Santiago Vidal per participar en un projecte de Constitució per a Catalunya, s’ha engegat una campanya de suport consistent a enviar un missatge electrònic a favor seu. Entre els primers signants hi ha Quim Torra, Sílvia Bel, Eduard Hugh, Albert Sánchez Piñol, Xavier Sala i Martín, Carme Forcadell, Ventura Pons o Muriel Casals. Per a simplificar l’operació, aprofitem la feina que han fet els companys de l’ANC del Vallès Occidental. Aquí teniu l’enllaç ; només cal posar-hi el nom i l’adreça electrònica i polsar ENVIAR. Signa aquí a favor del jutge Santiago Vidal

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Diumenge, 25: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença) Junts ho aconseguirem! Què són les paradetes o com participar-hi

"Talment com en les dictadures, tota activitat privada que no concordi amb la ideologia del règim està tipificada com a delicte" El cas del jutge Santiago Vidal, que el govern espanyol, mitjançant els òrgans judicials, pretén inhabilitar per haver participat en la redacció d’una Constitució catalana, és una mostra fefaent de fins a quin punt l’Estat espanyol és una democràcia totalitària. Talment com en les dictadures, tota activitat privada que no concordi amb la ideologia del règim està tipificada com a delicte i els qui la practiquin s’exposen a patir càstigs que els afectaran tota la vida. Situats en aquest punt, és una sort que siguem al 2015 i no pas al 1940. En aquella època, per una acusació com l’esmentada, els qui manaven haurien convidat el jutge Vidal a fer turisme pel Camp de la Bota. Ara, en canvi, les depuracions són molt més civilitzades. I també més profilàctiques. Ara ningú no s’embruta les mans. Ara, com en les mascarades de luxe, les depuracions tenen un c...

Durant les darreres setmanes, els independentistes hem estat convivint amb una estranya barreja de sensacions. Els dies han anat transcorrent enmig de la perplexitat, la decepció, la impotència, la indignació... Finalment, el dimecres 14 de gener, l'acord va arribar i, el mateix dimecres al vespre, vam poder escoltar com els dos actors principals d'aquest trist serial que ha durat setmanes ens n'explicaven l'abast. Volíem l'acord o, millor dit, el necessitàvem, per acabar d'una vegada amb aquest maleït carreró sense sortida en què havíem entrat i que amenaçava el propi procés d'independència. L'acord era imprescindible perquè la unitat d'acció de l'independentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes. Aquest acord té aspectes negatius? I tant! Aquest no és l'acord que demanava l'Assemblea, ni pel que fa a la data, ni en la forma, ni en com s'ha desenvolupat, ni tampoc perquè no ens mostra cap full de ruta perfectament tancat ...

1.386.628 ciutadans i ciutadanes de Catalunya i 3.703 càrrecs electes van signar el passat novembre del 2014, coincidint amb la celebració de la consulta sobre la independència, una denúncia contra l’actitud antidemocràtica del Govern espanyol envers el dret a decidir dels catalans. La recollida de signatures va ser promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP; i es va dur a terme el mateix 9 de novembre a les portes dels col·legis electorals, en el cas de la denúncia ciutadana; i del 5 al 9 de novembre, en el cas de la denúncia dels càrrecs electes. Les signatures ciutadanes acompanyen i donen suport a les signatures de denúncia dels càrrecs electes del país als diferents parlaments on hi ha representació catalana, als consells comarcals i als ajuntaments de Catalunya. Aquesta recollida va fer-se del 5 al 9 de novembre amb la implicació de l’AMI i l’Associació Catalana de Municipi...

A hores d'ara, a les diferents tertúlies de les ràdios i televisions de l’altiplà castellà -també a les seves diverses sucursals- així com en els articles de premsa (en paper i digital) patim descaradament una estratègia de mortificació i menyspreu de la nació catalana; és a dir, contra tot el que significa el procés d’alliberament nacional de Catalunya. I això va in crescendo: és un moviment irracional, de manipulació de tota mena de dades socials i estadístiques (ni se’n parla dels 16.500 milions d’euros d’espoli fiscal d’ençà de 1986) que pretén escindir la qüestió social i la qüestió nacional catalana, quan és el mateix combat i, el més important, no s’esmenta el problema de debò: que “l’status quo” actual implica, pel 100% dels ciutadans de Catalunya, la precarietat més absoluta. Aquesta tàctica és un atac directe contra la democràcia en majúscules; és a dir, contra les ànsies i els anhels de dignitat i llibertat nacional del poble de Catalu...

Després que es convoqués el referèndum sobre la independència d’Escòcia, el març de 2013, l’unionisme britànic va anar desgranant les previsibles conseqüències econòmiques negatives de la separació. Ho va fer amb més precisió un cop es va conèixer el llibre blanc de la independència, Scottish future. Agafant el que va dir el prestigiós The Economist un es pot fer una idea bastant precisa del debat econòmic que hi havia obert. L’argumentari del saberut setmanari anglès girava bàsicament al voltant de sis punts. Ara que el procés català té a l’horitzó les eleccions del 27 de setembre, convé que contrastem aquests punts amb el cas espanyol enfront del procés català. Primer: el petroli del mar del Nord. The Economist estenia dubtes sobre l’abast dels beneficis del petroli que pregonaven els independentistes escocesos, argumentant bàsicament que les millors reserves ja havien estat explotades, que molts camps quedaran secs en la propera dècada, que obrir-ne de nous seria cada vegada més car...

L’executiu de Mas, auditat per ERC, ha de culminar l’esquelet de la Hisenda pròpia i la Seguretat Social La fotografia de dimecres al vespre al Palau de la Generalitat, que il·lustra l’actualització del pacte CiU-ERC per transitar cap a les eleccions del 27 de setembre, obliga el Govern a accelerar la gestació de les estructures d’estat que han de permetre vertebrar una futura Catalunya independent. En la compareixença en què va posar data als comicis, Artur Mas es va comprometre a culminar aquest treball legislatiu. Conscient de la pressió dels republicans, que penetraran en l’entramat del Govern per vigilar el desplegament de les estructures d’estat, Mas té l’exigència de concretar elements cabdals, com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social catalana, prioritats ja incloses en el pacte d’estabilitat que convergents i republicans van rubricar el desembre del 2012. En el procés cap a la cita electoral de la tardor, Mas també prioritzarà la legislació catalana per davant de l’espanyola...

«Per Catalunya, que ja ha decidit que marxa d’una casa en ruïnes, la promesa d’emblanquinada de parets només pot ser motiu d’hilaritat» Ves per on, Mariano Rajoy n’ha tingut prou amb unes poques frases per demostrar fins a quin punt la proposta de reforma de la Constitució espanyola del Partit Socialista, com a eix del seu programa electoral, és una gegantina mentida. No, no és que els socialistes no vulguin fer-hi retocs. Sí que en volen fer, però només aquells que permetin que tot continuï exactament igual. Per això no els poden dir, perquè si ho fan la riallada a Catalunya serà tan forta que arribarà al despatx madrileny de Pedro Sánchez. El senyor Sánchez sap que les engrunes poden ser acceptades per un poble submís que ha fet una rebequeria, però mai per un poble adult que està treballant per la seva independència. I com que ho sap –encara que es faci el desentès– fonamenta la seva estratègia en una simple frase –“reforma de la Constitució”- sense explicitar en què consisteix. Les...

Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern, i el ministre Fernández Díaz, ambdós caps de la seguretat, la intel·ligència i les clavegueres de l'Estat, han aprofitat la conjuntura internacional després dels atemptats a França i Bèlgica per escombrar cap a casa i redissenyar una política de seguretat "nacional" que es pot instrumentalitzar per afrontar reptes de seguretat i crisi, i també possibles situacions complicades institucionalment a Catalunya i Euskadi. CEEC · I tot això ho poden fer sense haver de recórrer a les mesures excepcionals que preveuen les lleis actuals. El president Rajoy podrà assolir el comandament de Mossos i de l'Ertzaintza liquidant d'aquesta manera les competències de seguretat integral d'aquestes dues nacions. L'Estat recentralitza en seguretat adduint que l'amenaça del gihadisme és una bona coartada per deixar més en pilotes, encara, les policies nacionals de Catalunya i Euskadi. Avui l'Estat ja controla centralitzadam...