SFxI2017

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat aquest divendres 27 de febrer, a set mesos del 27 de setembre, el camí per guanyar la independència i construir un país nou, més just i democràtic. Ho ha fet a Cornellà amb 2.000 persones que han omplert la Fira a 27092015: On tot Comença , un acte per explicar accions del pla d’actuació destinats a ampliar la majoria social favorable a la independència. Al discurs de cloenda, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha refermat que el “27S votarem en unes eleccions plebiscitàries per construir la república catalana”. “Ni estem cansats ni ens aturarem fins aconseguir la independència”, ha afirmat, per afegir que “cada cop som més” i que “estem vivint el projecte més il·lusionant i engrescador d’Europa”. Forcadell ha deixat clar que la independència “és l’única oportunitat de canvi, l’únic projecte engrescador i radicalment democràtic”. La presidenta de l’Assemblea ha demanat als representants polítics “que actuïn amb sentit d’estat [...] ...

Necessitem un estat per a poder administrar racionalment els impostos que generem entre tots. Perquè amb els nostres impostos i cotitzacions tenim garantides les pensions des del primer dia de la independència; no seria així si seguíssim a Espanya; podrem pagar els serveis de sanitat, educació i benestar; podrem pagar totes les estructures d’estat necessàries i fer aquelles infraestructures que el país necessita. Els proveïdors podran cobrar puntualment. Pels estudis que hem fet sabem que Catalunya és, junt amb Suïssa i Alemanya, un dels tres únics països d’Europa, on l’any 2015, els ingressos que tindríem com a estat són suficients per a mantenir els serveis i pagar les infraestructures. També sabem que serà un estat financerament solvent, dos nivells més solvent que el País Basc i Navarra, quatre nivells més que Espanya i set nivells més que la Catalunya actual. Les empreses, al poder competir millor en una economia globalitzada, podran generar activitat econòmica i podran generar oc...

Si ets de Sagrada Família, ens trobarem a les 11h a Gaudí-Provença per anar-hi junts.

«Es més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que el TC reconegui el dret dels catalans a decidir el seu futur» Ara que volen que els nostres fills tornin a resar a l'escola i reconeguin que no poden assolir la felicitat sense Déu si volen aprovar, deixeu-me que grati en la meva cultura religiosa per retratar el moment polític. Perquè aquesta setmana m'ha vingut al cap unes quantes vegades aquell passatge del Nou Testament. "Jesús digué als seus deixebles: us asseguro que difícilment un ric entrarà al Regne del Cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu" (Mateu 19, 23-30) Aquesta setmana ha tornat a quedar clar , per exemple, que és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que el TC reconegui el dret dels catalans a decidir el seu futur polític lliurement (sentència anul·lant la consulta del 9N). Que és més fàcil que un camell passi pe...

Sembla imminent la resolució de l'expedient que el Consell General del Poder judicial té obert contra en jutge Santiago Vidal per haver participat en la redacció d'un projecte de constitució per a la futura República Catalana. No podem restar indiferents davant d'aquest atac a la llibertat d'expressió i per això us anunciem que si, com ens temem, la resolució és condemnatòria, cosa que podria implicar l'expulsió de Santiago Vidal de la carrera judicial, les territorials de l'ANC del Barcelonès convocarem una concentració pel dissabte següent a les 12 del migdia davant de la Delegación del Gobierno , carrer Mallorca cantonada Llúria. Us n'informarem, però com que és possible que ho haguem de fer amb poc marge de temps, us ho anticipem perquè estigueu preparats. Tots hi som cridats! Comissió de Comunicació ANC- SFxI

El comissionat per la Transició Nacional explica el disseny jurídic de la desconnexió El comissionat per la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, ha explicat avui que "ara hem de concretar les mesures per assegurar que no farem pas un salt al buit. No continuarem fent informes, amb els que ja s’han fet ara durem a terme la part executiva". "Està tot pensat i preparat per fer la desconnexió", ha detallat en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'. Viver Pi-Sunyer ha detallat que "quan es produeixi la desconnexió demanarem l’ingrés a la Unió Europea dient que assumirem els seus principis des del primer moment". El Banc Central Català"no el crearem fins que no siguem independents perquè, si no, seria inconstitucional i nosaltres ens mourem sempre dins la legalitat". Estructures d'Estat "Seran poques les estructures que podrem anar implementant ja, i poc potents, perquè ens hem de moure dins la legalitat. Això sí, podem c...

De vegades pot semblar que el camí no fa baixada, però no és cert. El que estem fent a Catalunya, el que està protagonitzant la societat catalana és extraordinari. Cert també que no és pas cosa senzilla fer possible un escenari que permeti construir un nou país i començar de nou per tal de bastir un Estat, la nostra República, que possibiliti socialitzar la riquesa i gaudir d’una democràcia d’excel•lència en la qual els poders polítics no estiguin supeditats als poders financers. De fet, si l’empresa no fos titànica, ben segur que altres generacions que ens han precedit, possiblement més valentes i sacrificades que no pas nosaltres, ja haurien assolit l’objectiu. I que quedi clar, hi ha a Catalunya qui mira de sabotejar el procés. En podríem dir l’oligarquia, és a dir els poders econòmics que durant tants anys han viscut prou bé gràcies al BOE per poder acumular beneficis i que s’han casat de totes totes amb l’oligarquia espanyola. Tenen diners, i molts, i pressionen, compren, financie...

"No votar la independència seria pitjor que perdre la votació" No som res. Literalment. Catalunya no és res, res que pugui decidir per ella mateixa, ni tan sols una consulta. Tot anul.lat, i és que com es pot pretendre que res decideixi sobre alguna cosa? El TC es limita a aplicar allò que és una veritat universal a l’Estat espanyol: Espanya una. Just constatada per enèsima vegada aquesta inexistència, l’amic Pere Carles, company d’Òmnim, es plantejava: “I ara haurem de desvotar?”. I suggeria un lema pel 27S: “El 27 S, vine a desvotar amb nosaltres!” Em sembla magnífic, m’apunto a desvotar. Perquè per Espanya tant és si votes com si desvotes, res no serà mai acceptat, perquè res no pot ser mai acceptat per qui ho és tot. Hem superat l’estadi colonial, ja no som ni una colònia, som res. Cinc anys d’històriques manifestacions, i ara podem afirmar que els milers de catalans que col·lapsaven la Via Catalana feien el turista, que a la Diagonal o la Gran Via s’hi van plantar 2 mili...

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) marcarà el punt d’inici del camí decisiu cap a les eleccions del 27 de setembre, en què els catalans i catalanes podran votar sobre la independència, a l’acte nacional 27092015: On tot comença. L’acte es durà a terme el divendres 27 de febrer a les 20:00 hores a la Fira de Cornellà (C Tirso de Molina, 34) Volem que ens acompanyis per començar amb força i impuls aquesta nova etapa. L’aforament és limitat, inscriu-t'hi a: www.assemblea.cat/27f2015 Comptem amb tu! És l’hora de somriure, és l’hora de guanyar!

Artur Mas ha exposat aquest dimarts els passos que seguirà el seu govern fins que es dissolgui el Parlament el proper agost. Són deu punts alguns dels quals ja es coneixien, com ara el de la creació de les delegacions a l'Àustria i Itàlia, i el reforç a Brussel·les mitjançant la figura d'Amadeu Altafaj. El més rellevant dels nou restants pel que fa al procés, però, és la creació del comissionat per a la creació d'estructures d'estat , un òrgan personificat en Carles Viver i Pi-Sunyer. El també president del Consell per a la Transició Nacional (CATN), serà l'encarregat de coordinar totes les accions per a desenvolupar les estructures d'estat que en teoria s'han de preparar abans del 27S. És a dir, de deixar-ho tot preparat per a desconnectar d'Espanya si la tardor vinent hi ha una majoria independentista al Parlament . Viver i Pi-Sunyer haurà de fer, en primer lloc, un 'inventari' de les estructures d'estat disponibles ara i identificar què s...

Quan Rajoy va assegurar ahir al migdia que no permetrà que es posi en dubte la unitat d'Espanya, els diputats del PP van esclatar en un aplaudiment. Una interrupció en els pocs més de tres minuts que el president del govern espanyol va dedicar a Catalunya en el discurs inicial del debat de política general. El temps necessari per desqualificar el 9-N, que va titllar d'esdeveniment propagandístic sense legitimitat democràtica ni efecte polític –aleshores, per què la querella contra Mas, Ortega i Rigau? Rajoy va insistir en “la disposició permanent a parlar” i va advertir que no permetrà que “es pretengui violar” el que diu la Constitució. Poc més de tres minuts –per no dir res– en un discurs d'hora i mitja d'autobombo. La cosa no va millorar amb l'aparició del líder de l'oposició. Pedro Sánchez va introduir una gairebé imperceptible pinzellada sobre Catalunya “com a símptoma” de la falta de projecte de país del PP. Com si el procés català no fos més que un estern...

"No fa gaire, Ana Pastor, ministra espanyola de Foment, també es va voler afegir a aquest joc dels disbarats dient que 'és difícil enraonar amb algú que vol fer una consulta'" Ignoro si existeix en algun lloc del món un museu de l’atzagaiada, però si no existeix caldria crear-lo perquè és fascinant la quantitat de barbaritats que s’han arribat a dir i que es diran al llarg de la història. Només amb el material polític, el gènere humà ja podria fornir uns quants palaus. És veritat que hi ha moments de major i de menor intensitat, d’acord amb els esdeveniments, però, en general, la producció és constant. El procés català, concretament, ha propiciat una allau gegantina d’atzagaiades que en el futur, a més de ser negades pels seus autors, provocaran que els seus descendents s’amaguin sota les pedres cada cop que hom en faci esment. La senyora Alícia Sánchez-Camacho, en aquest sentit, ja fa temps que és en si mateixa una font inesgotable d’atzagaiades. Són tan hilarants, q...

El 10 de novembre passat, fa només tres mesos,The Times obria en portada sobre la votació per la independència de Catalunya del dia abans, amb les paraules següents: “Milers de catalans voten amb esperança la separació d'Espanya.” Un titular perfecte, i no només pel “milers” o el “separació d'Espanya”, sinó sobretot per l'“esperança”. Certament, la revolució dels somriures s'ha basat en l'esperança d'un país nou, millor, més just i més pròsper. I per això en aquests mesos que tenim fins al 27-S ens cal, més que mai, recuperar-la, combinant-la amb l'ambició, l'audàcia i el compromís que ens van portar al 9-N. Hem anat passant pantalles, falcant cada avenç com a punts de no retorn. Ens queda la darrera, prèvia al big bang, la del referèndum impossible segons l'Estat espanyol, que hem hagut de tunejar d'eleccions. Tenim el pitjor dels instruments, d'acord, però en tenim un. I malgrat tot, l'important és el concepte revolucionari que suposa: ...

NOVA POLÍTICA . A Espanya, la gran ficció de l’anomenada “nova política” és la creença que l’establishement s’està veient derrotat per corrents populars que estan bastint una nova hegemonia des de baix. El cert, però, és que tot el que està passant políticament a Espanya no hauria tingut lloc sense la benedicció de la premsa majoritària (i per tant, de les grans empreses que la mantenen viva amb crèdit i publicitat). Els minuts de televisió són caríssims i quan un polític apareix en un plató de manera reiterada mai no és casualitat. La Sexta ha convertit Pablo Iglesias en un líder de masses gràcies a donar-li hores i més hores de televisió, i en les condicions atmosfèriques més propícies (sempre l’encaren amb aquell feixistoide d’Eduardo Inda, que fa bo a qualsevol). Com a resultat, Podemos té expectatives de vot increïblement altes sense haver-se hagut de desgastar. En molts municipis on no té ni agrupació local, les enquestes li donen l’alcaldia. Aquesta mena de democràcia vertical, ...

Qui no recorda les setmanes anteriors a la Via Catalana, quan tots els altaveus asseguraven que seria impossible d'aconseguir? Molts independentistes s'ho van creure, i fins i tot va haver-hi campanyes per omplir els trams més fluixos. El resultat va ser que en molts llocs es van fer dues, tres o quatre vies paral·leles per poder encabir tota la gent que s'hi va mobilitzar. L'any següent, el mantra era que no podríem mantenir la tensió mobilitzadora any rere any, per la qual cosa la gran V a Barcelona tenia tots els números per punxar. Fer una manifestació quilomètrica, i a sobre amb la gent ordenada per colors? Una idea esbojarrada condemnada al fracàs. Ho deien els unionistes, però també independentistes que queien en el parany desmobilitzador. Tanmateix la V va ser un altre immens èxit col·lectiu. El 9-N, després d'anades i vingudes, també tenia totes les de perdre. “Si no es mobilitzen un milió i mig de persones, serà la fi del procés”, deien. Doncs dos milions ...

"Una papallona que, amb el seu aleteig, agita l'aire de Pequín avui, pot desencadenar en una tempesta el mes que ve a Nova York." Aquesta frase de l'escriptor i periodista James Gleick és coneguda popularment com "l'efecte papallona", que exemplifica metafòricament que qualsevol petita qualsevol petita pertorbació, o error, en les condicions inicials del sistema pot tenir una gran influència sobre el resultat final. Ja fa setmanes que el calendari de l'ANC presenta tres dates marcades en vermell: 24 de maig, 11 de setembre i 27 de setembre. Tres dies estretament lligats perquè tot el que passi,tot el que ja està passant, a partir d'avui influirà de manera decisiva en cadascuna d'aquestes dates i, encara més, en el procés posterior al 27S. L'Assemblea ha convocat un acte important per al proper divendres 27 de febrer. Serà l'acte de rellançament de l'Assemblea després d'uns mesos dedicats a una tasca de caire més intern, més di...

"Sento en la meva sang la gratitud per la seva confiança i en el meu cor l'admiració total que va suscitar en mi la seva immensa talla d'estadista". La frase es refereix a un dels dictadors més sanguinaris d'Europa: Francisco Franco. Però no es va escriure en temps de la dictadura, sinó ara mateix. Pot llegir-se -amb el conjunt del text hagiogràfic- en la  web de la Fundació Nacional Francisco Franco, una entitat que l'estat espanyol reconeix legalment com una associació que es dedica a fer una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit i que, tal i com ells mateixos anuncien , poden arribar fins el 75 per cent. Amb tot plegat munten  actes d'exaltació feixista on s'homenatgen individus perseguits per la justícia internacional com José Utrera Molina, exministre de la dictadura i autor del text que encapçala aquest article...

Les conseqüències econòmiques de tenir un estat propi són incertes. També ho són les conseqüències de continuar formant part d’Espanya. Tanmateix, és inqüestionable que una Catalunya independent seria econòmicament viable: avui dia seria el desè país de la Unió Europea en termes de PIB per capita, just per darrere de Finlàndia i per davant del Regne Unit, i el quinzè en termes de població, per davant de Dinamarca o d’Irlanda. És igualment indiscutible que un estat propi tindria més recursos per a finançar els diferents serveis i inversions que demanem els ciutadans, perquè tots els recursos que ara marxen cap als fons de solidaritat es podrien utilitzar a Catalunya i en benefici dels seus ciutadans. (Font: Colectiu Wilson ) El divendres 27, a la Sala d’Actes del Centre Cívic Sagrada Família (Provença, 480) , tindrem l’oportunitat d’escoltar Modest Guinjoan i debatre com es pot aspirar a una societat cohesionada i pròspera, prenent com a referència vuit països europeus de dimensions co...

Amb un somriure modest i prudent, però convençut i confiat, adoptem el nou compàs. I el nou calendari post 9-N: primer, municipals de maig; després eleccions al Parlament al setembre. No; no hi ha una aturada del procés ni del moviment sobiranista. No hi ha retrocés ni desinflament. Només canvi de ritme. Tot just una pausa per respirar; per prendre alè. Per posar en evidència la fragilitat de la política quan no hi ha l’impuls i l’energia de la gent. Per greixar les organitzacions i actualitzar els arguments. Per fer la feina discreta de cada dia sense pirotècnia. Per fer normal l’hegemonia assolida i no haver de dir a cada moment que allò que s’acaba de fer ha estat històric. Per acumular forces i deixar que la política institucional faci la seva tasca. Per anar forjant la majoria política i el mandat democràtic del setembre. Durant la dècada final del segle passat, a Catalunya, tot i la sacsejada olímpica, es va fer perceptible la progressió de l’anomenatindependentisme tranquil. L’e...

Entre 2012 i 2014 Espanya ha disposat de 32.648 milions d’euros del fons de reserva de la Seguretat Social, un 35,2% del total, amb la finalitat d’adquirir les emissions del seu propi deute davant l’aversió al risc dels inversors. És a dir, Espanya s’està finançant a costa de les prestacions dels contribuents quan no pot adjudicar el seu deute en els mercats internacionals . El recurs a aquesta pràctica no és excepcional i, en qualsevol cas, contravé la legislació espanyola. La normativa vigent obliga a la diversificació de les inversions realitzades amb diners provinents del fons de reserva de la Seguretat Social, i obliga també, a destinar les inversions en productes de baix risc. Espanya incompleix les dues normes en destinar el 87% de la inversió a adquirir deute públic espanyol. Aquesta pràctica posa en greu perill la viabilitat del sistema de pensions espanyol. Mantenint l’actual ritme de disposicions, l’any 2017 el fons de reserva de la Seguretat Social s’haurà extingit definiti...

L’incombustible Margallo ha estat l’encarregat de projectar la imatge d’una Catalunya vagant per l’espai sideral durant generacions, per manca de reconeixement internacional. En el seu moment, l’ocurrència va tenir prou ganxo mediàtic, no per catastròfica i apocalíptica, si no per còmica. Això és el que passa quan en comptes d’arguments sòlids, es simplifica el discurs fins el punt que en queda un simple eslògan tronat. Amb tot, Margallo continua insistint en la idea que ningú reconeixerà una Catalunya autoproclamada independent i, que conseqüentment, no podrem aplicar els tractats internacionals avui vigents en el nostre territori; entre ells 130 tractats que permeten el lliure comerç. Per tant, els nostres ciutadans i les nostres empreses perdrien els seus drets a l’estranger. Tot un despropòsit que des de les nostres institucions no es rebat amb prou contundència. L’article 2.b de la Convenció de Viena de 1978 defineix la successió d’Estats com «la substitució d’un Estat per un altr...

Tenim 227 dies per incrementar el vot independentista entre aquells sectors de la societat catalana indiferents, incrèduls o desconeixedors dels beneficis que comporta tenir un estat propi. Tenim 227 dies per parlar amb els que tenen dubtes raonables i legítims sobre aquest procés. Tenim 227 dies per guanyar la independència i per explicar per què és l'única sortida digna i viable per als ciutadans i ciutadanes d'aquest país. Hem d'explicar els beneficis de la independència a aquells que ens acusen de voler fer només un canvi de banderes, tot i que, ben mirat, pel sol fet de canviar la bandera ja tindríem molt més recursos dels que ara tenim. Tots aquests diners en forma d'impostos que marxen a Madrid es quedarien a Catalunya, tindríem entre setze mil o deu mil milions d'euros més, segons qui ho compti, per millorar la vida dels ciutadans, per tenir més bons serveis, per ajudar els que més ho necessiten, per augmentar el benestar de tots. Guanyar les eleccions del 2...

"Alemanya ha fet estudis que busquen solucions perquè si arriba el cas Catalunya no hagi de sortir de la UE", assegura el delegat a França i Suïssa de la Generalitat Sense titubejar, Martí Anglada ha afirmat aquest vespre a Barcelona que si a les eleccions del 27 de setembre s’imposen els partits independentistes amb més del 50% dels vots “hi haurà segur una negociació amb Madrid i Brussel·les” per acordar la secessió. “Encara que hagin de portar el govern espanyol agafat de l’orella”, ha reblat el veterà periodista expert en internacional i actualment delegat a França i Suïssa de la Generalitat. “A Europa ho tenen clar. Saben que el problema existeix i es pregunten fins on arribarem els catalans. Projecten escenaris a l’espera dels comicis. Només depèn de nosaltres”, ha indicat Anglada. En un acte organitzat per l’ANC a la sala Tradicionàrius de Gràcia, plena amb gairebé 200 persones, presentat per Martí Estruch, Anglada ha volgut subratllar que avui parlava a títol personal...

Divendres a la Cadena SER diversos tertulians indignats parlen de Grècia: “És que és molt fàcil establir mesures antiausteritat quan els diners són dels altres”, diu un, aproximadament. “És que hem de recordar que els diners de Grècia també els hi ha deixat Espanya...”, diu una altra, aproximadament. És una idea que es repeteix en moltes tertúlies: “Ara el govern grec pensa readmetre els funcionaris acomiadats, però si es poden permetre aquest, diguem-ne, luxe, és perquè paguen o han pagat els altres. I pagar els luxes dels altres a ningú no li agrada, sobretot quan també la balla magra”. Els sento i ric, perquè justament aquesta sensació que tenen de cornuts i pagar el beure és la sensació dels catalans independentistes amb Espanya. Però quan es tracta de Catalunya pagant a Espanya en diuen “solidaritat”. Jo també m’indigno com ells quan sento el president de la Junta d’Extremadura, José Antonio Monago, que diu que tornarà la paga extra als funcionaris de la seva comunitat. Amb quina ...

"El govern català obre oficines a l’exterior perquè les oficines espanyoles no sols no satisfan els interessos de Catalunya, sinó que hi van en contra" L’obertura de les delegacions catalanes a Roma i a Viena, que s’afegeixen a les que ja tenim a Brussel·les, París, Londres, Berlín i Washington/Nova York, ha tret de polleguera el govern espanyol i ha reaccionat com era d’esperar: menyspreant Catalunya, negant-li el dret a comunicar-se amb el món per si mateixa i amenaçant amb l’ús de tots els aparells de l’Estat per tancar-les. Com més insegur és un govern, més repressiu es mostra. “Si la Generalitat vol presència a fora, la convidem a fer servir les ambaixades d’Espanya”, ha dit Alícia Sánchez-Camacho, que, cada dia, amb el seu carret, reparteix la propaganda que li ordena Madrid per les bústies catalanes. I aquesta propaganda diu que les oficines del govern de Catalunya a l’exterior envaeixen competències de l’Estat, que els catalans, com a menors d’edat que som, no podem a...

En el procés cap a la constitució de Catalunya com un estat independent s’ha passat molt temps parlant del procediment per arribar-hi, però encara no s’ha fet una difusió extensa dels beneficis que comportaria la independència. És cert que han aparegut moltes contribucions (llibres, articles de premsa) fetes per experts que tracten el tema, principalment des del vessant econòmic -és a dir, que analitzen la viabilitat econòmica del nou estat-, però no s’ha fet cap campanya informativa a gran escala des d’institucions públiques o organitzacions socials sobre els possibles beneficis. Cal que els ciutadans arribin al 27-S amb la màxima informació sobre el tema. Els que estem convençuts que els beneficis de la independència superen amb escreix els costos fem el possible per divulgar-ho per escrit i en forma de xerrades o conferències. El problema és que a aquests actes només hi vénen els ja convençuts de la bondat de la independència. S’ha de fer arribar el missatge a tothom, però particula...