SFxI2017

Fins ara, en el procés de transició nacional, els independentistes ho hem fiat tot als arguments, perquè els estudis i les constatacions ens van donant la raó dia rere dia. Cofois podem afirmar que guanyem en aquest camp. Per això ens hem despreocupat de les emocions, les hem tractat com una cosa que no ens afecta, de baixa estofa, especialment perquè la més important de totes en la política, la por, ha sigut el gran cavall de batalla dels contraris a la independència. Però cal reconèixer-ho, i cal reconèixer-ho ara que l’acord entre CDC i ERC pel full de ruta ha aclarit l’horitzó del procés: la política són també (si no sovint, sobretot) emocions. Cada vegada més, fins i tot, ho reconeix la ciència política, obsessionada durant les darreres tres dècades en les teories de l’elecció racional. “No és el que dius, és el que la gent sent” o “No és el que es diu, sinó qui ho diu” no són mers eslògans dels nous gurus de la comunicació política, sinó el resultat de mecanismes que la neurocièn...

CDC, ERC i les principals entitats sobiranistes del país van presentar ahir un pre-acord on s'estableix com creuen que hauria d'avançar el país a partir del 28 de setembre. Amb aquest text, CDC i ERC es comprometen a completar el procés d'independència en un període màxim de divuit mesos si el 27 de setembre les forces independentistes guanyen les eleccions. Des d'ahir, per tant, hi ha una data final marcada al calendari i hi ha també un camí conjunt pactat per una part substancial de la política catalana, amb la intenció d'arribar a la proclamació de la independència. La notícia, l'acord, és molt important, transcendental. Ara caldrà fer-lo evolucionar i que més forces polítiques el discutesquen i s'hi sumen. És prou obert per a permetre-ho i és prou concret alhora per a no témer que quede aigualit de cap manera. Hi ha temps i carretera per a recórrer, especialment si el país torna a pressionar els polítics com ho ha fet fins ara. Per als més dubitatius, ca...

Partits i entitats sobiranistes signen el preacord que estableix els passos per a la sobirania La independència es farà en 18 mesos. CDC i ERC han signat aquest dilluns amb les entitats sobiranistes, l'ANC i Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), el preacord sobre el full de ruta pel 27-S. Ha estat confeccionat de tal manera que s'hi puguin afegir altres formacions com la CUP, MES, Unió i EUiA, una questió que dependrà dels acord interns d'aquests partits. El document estableix un període de 18 mesos a partir del 27-S, en cas de majoria sobiranista, que culminaria amb referèndum i eleccions per ratificar o no la independència. Anteriorment s'havia explicat que aquest acord conté una  estructura de quatre fases per desenvolupar el procés després dels comicis del mes de setembre, que ha de convocar el president Mas. El text acordat afirma que els partits que el subscriguin han de deixar clar " com a punt primer i destacat ...

Doblegar Catalunya, derrotar Catalunya, anorrear Catalunya; és el primer objectiu de l'Íbex 35 espanyolíssim, a través del seu braç polític executor: Ciutadans. Per altra banda, a Andalusia s'ha vist clarament que l'opció teòricament rupturista de Podemos encara està molt verda i, a més, no és de fiar. El bipartidisme al gran sud hispànic encara és molt fort. En qualsevol cas, es posa de manifest que aquí l'única ruptura de debò, la veritable sacsejada política de l'Estat espanyol és la independència de Catalunya. Per aquesta raó, els autèntics poders fàctics (molts dels quals fan fàstic) pretenen doblegar Catalunya per tal que es vegi obligada a admetre la seva derrota: el seu anihilament total. No hi ha dubte que davant dels esdeveniments tan durs que se succeeixen, la data del 27-S adquireix més importància i rellevància que mai. També cal dir que la feblesa catalana continua provocant ensurts. Els partits polítics catalans que han de portar l'iniciativa cont...

La campanya unitària ARA ÉS L’HORA, encapçalada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), durà a terme el proper divendres 24 d’abril a les 8 del vespre un gran acte al Palau Sant Jordi de Barcelona. Aquesta nova mobilització es farà just un mes abans de les eleccions municipals i té com a lema “Tornen les urnes, tornem al carrer!”. L'objectiu és reivindicar la feina a fer per tal de guanyar les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, posant especial èmfasi a les municipals del 24 de maig, que han de servir per reforçar el procés cap a la independència des dels ajuntaments. L’acte, que ha de donar un nou impuls de cara als mesos determinants que afronta el país, comptarà amb actuacions i les intervencions dels representats de les entitats, entre d’altres. Per tal d’assegurar que s’ocuparan les més de 16.000 places del Palau Sant Jordi, ARA ÉS L’HORA habilitarà a partir d'aquest divendres un sistema ...

COMPLEXITAT. Els sobiranistes i els que no ho són poden debatre hores i hores sobre si Catalunya és una nació, i sobre si mereix -o necessita- ser un estat independent. En canvi, no trigaran gaire a coincidir que Barcelona és una capital. No només en el sentit demogràfic, econòmic o administratiu; no només a un nivell simbòlic, com a cap i casal ; Barcelona és també la nostra marca mundial, i una baula important de la gran xarxa de ciutats que articula la pluralitat europea. Tot això, que fa gran Barcelona, també situa el país per damunt del nivell de representativitat regional al qual l’han condemnat durant segles. El caràcter nacional de Catalunya se sustenta en la identitat, però també en el fet de disposar d’una capital com la nostra, capaç d’atreure i irradiar persones, empreses i idees ben diverses. Dit d’una altra manera: Barcelona és força més que una ciutat catalana, però no seria el que és si no fos la capital de Catalunya. La formulació pot semblar complexa, però totes les r...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Estem a 6 mesos de decidir, de can­viar les nos­tres vides, d’assolir allò pel que tant hem llui­tat, tan hem somiat, tan hem patit i tan hem tre­bal­lat. Els dar­rers anys hem fet una accel­eració impres­sio­n­ant, hem can­viat, o potser ens han fet can­viar, però no som iguals. Abans érem la soci­etat del no, la soci­etat desan­i­mada. Érem aque­lls aco­mo­dats que posàvem la seg­ona galta quan ens fumien un mas­te­got. Érem els empreny­ats i alhora aque­lls que ens queixàvem en veu baix­eta per no molestar. Quan ens enfadàvem molt sortíem a protes­tar, en con­tra d’una i altra decisió, en con­tra dels atacs a la llen­gua, dels atacs a la edu­cació, dels atacs a l’autogovern, a la nos­tra iden­ti­tat, a la nos­tra dig­ni­tat. En con­tra del que avui rep­re­senta l’Estat Espanyol. Del que ells inten­cionada­ment han volgut representar. Ara hem can­viat, i això ens apropa a la vic­tòria, i és que ja no som els del no, ara som els del sí, som el movi­ment il·lusionador, els qui ho can­v...

Tornem als orígens de tot plegat. Per què nosaltres? Per què ara? Si apleguéssim els conceptes que ens han portat fins aquí, potser podríem resumir-los així: 1. Agonia i extenuació del projecte autonomista, derivat en un regionalisme encaixista amb Espanya, avui en mans de l'establishment i els lobbys econòmics. 2. Urgència per frenar la residualitat, i la desaparició, a la que el país es veuria abocat si no hi ha un canvi que li permeti disposar dels recursos que ell mateix genera. 3. Trasllat del focus de la lluita política, des de la "identitat" a la "llibertat" i als valors republicans. 4. Pas d'un independentisme impulsiu a un independentisme lúcid i reflexiu basat en els arguments de la prosperitat, la justícia social, la cultura i l'educació. 5. Centralitat i transversalitat del projecte de la nova República de Catalunya: projecte compartit per un espectre social i polític amplíssim. 6. Maduresa i radicalitat democràtica: no es tracta de reformar ...

No us adoneu que ens queden només dos partits per guanyar la Champions? I no em refereixo a la cinquena del Barça justament, si no a la que no hem guanyat des del 1714. La llibertat del nostre país que es juga el 24 de maig i, diuen, el 27 de setembre. Què us passa periodistes? No teniu a la taula de la vostra redacció les fotos dels 11S dels darrers tres anys? No veieu aquests dos milions de catalans il·lusionats? Som allà, no només per la Diada, si no cada dia, a cada moment! No hi hem deixat de ser des del 2012, ans el contrari, ens multipliquem a cada volta. En canvi trobem a faltar el vostre escalf i comprensió. Ens manca que estigueu a l’alçada dels locutors que narren la primera final de Champions del seu equip, i que retransmeten durant els 90 minuts la il·lusió, l’esperança, i la confiança que els oients busquen a centenars de quilòmetres del camp. Volem que ens transmeteu informació per vèncer aquells dubtes que alguns puguin tenir, i sobretot per vèncer la intoxicació dels m...

L'independentisme es dispara progressivament davant les reaccions estatals a l'intent --per a molts, el darrer intent-- de Catalunya de trobar un encaix còmode a Espanya. La sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que trinxa l'Estatut de 2006 accelera el procés: és l'estocada definitiva a les esperances dels federalistes. Tanmateix, diferents enquestes indiquen que el nivell de suport al federalisme es manté relativament estable. Pot semblar un contrasentit, però la causa és clara: bona part de l'antic suport al federalisme ha passat directament al suport a la independència; però hi ha un nou suport al federalisme, entre molts dels que fins fa no gaires anys optaven pel sistema existent de les comunitats autònomes. És a dir, l'status quo avui dia només satisfà una minoria, i encara decreixent, de la població de Catalunya. L'expansió del suport a la independència es localitza clarament, per tant, entre els antics federalistes que encara són fidels a aqu...

Feia ja unes quantes hores que escoltava programes de ràdio perquè sóc membre del jurat dels premis Ràdio Associació i de sobte, enmig d'un programa de RAC1, escolto la veu de l'Enric Millo dient que el procés per la independència ha punxat i el president Mas demanant a totes les forces polítiques que deixin de banda les petites estratègies partidistes en favor del bé comú. He tingut un moment de confusió a causa del cansament i m'he pensat que una vegada més el president demanava unitat i que el PP, amb l'enquesta del CEO a la mà, repetia la consigna de la fi del moviment sobiranista. Però enmig de les meves cabòries ha tornat la veu d'en Millo dient que la V seria un fracàs. Tot plegat, un malson. Imma, no és la ràdio d'avui la que estàs escoltant, és una falca informativa dins d'un programa cultural del darrer 30 d'agost. La primera reacció ha estat d'alleujament i la segona, d'alerta. El procés continua viu, la V va ser un gran èxit i el 9-N,...

Comparem els punts més importants de les propostes del CATN, l'ANC, CDC, ERC, la CUP i la Taula de les Forces Polítiques i Socials Com s'ha d'aconseguir la independència? La voluntat de respondre aquesta pregunta ha portat el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), l' Assemblea Nacional Catalana (ANC), el president Artur Mas , Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i la  Taula de les forces polítiques i socials per a l'estat propi (CDC, ERC, EUiA, RCat, MES, AMI, ANC i Òmnium) a preparar documents o fer conferències per traçar el camí cap a la creació d'un nou estat per Catalunya. Hem comparat aquests documents en relació a uns quants punts determinants com el moment de la declaració i la proclamació d'independència, la creació d'un govern d'unitat després del 27-S, la negociació amb l'estat espanyol, el reconeixement internacional, les estructures d'estat, el procés constituent i ...

Aquesta crònica es publica abans d’acabar el mes perquè anoteu a les vostres agendes tota l’activitat que s’engegarà el mes d’abril: - 12 d’abril: III Assemblea ANC a Lleida.  Ja es pot fet la inscripció d’assistència i viatge amb autocar. - 18 d’abril: Intensiu paradetes a l’Hospitalet.  Acció conjunta de les territorials del Barcelonès. - 18 i 19 abril: Festa major de la Sagrada Família.  Organització de dos actes a càrrec la nostra territorial. - 23 d’abril: Sant Jordi.  Col·laboració en paradetes a la Rbla. de Catalunya i a la Pl. de Catalunya. - 24 d’abril: Palau Sant Jordi.  Acte nacional organtizat conjuntament per l’ANC, Òmnium i l’AMI. És evident que la maquinària nacional i territorial s’ha posat en marxa per afrontar la campanya de les municipals i continuar treballant en els eixos socials i polítics de cara al 27 setembre. Quant a l’activitat del mes de març, la nostra territorial va col·laborar amb l’equip de voluntaris desplaçats al Congrés Mundial...

Les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre han de ser definitives per començar la construcció d’un país nou. Amb l’objectiu d’assegurar el màxim de vots per opcions independentistes, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat una campanya per mobilitzar el vot exterior de cara al 27S. Es tracta de la iniciativa internacional prioritària a l’ANC aquest 2015, especialment per les 37 Assemblees Exteriors que té arreu del món. Actualment, els catalans residents a l’estranger amb dret a vot superen els 200.000 (189.438 estaven inscrits al Cens Electoral de Residents Absents –CERA- el febrer del 2015; xifra a la que cal sumar-hi aquells catalans que estan inscrits al Registre d’Espanyols Residents Temporalment Absents (ERTA), així com també aquells que, tot i residir a l’estranger, no s’han registrat ni a l’un ni a l’altre) i poden ser decisius per assegurar una majoria independentista a les plebiscitàries. L’eix principal de la campanya Mobilitzem el vot exterior és l’estrena de ...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Diumenge, 29: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença) Ho aprofitarem per a continuar recollint signatures per a l’ILP mentre anem dissenyant un nou model de parada. Junts ho aconseguirem! Què són les paradetes o com participar-hi

El Cercle Català de Negocis adverteix que Catalunya concentra el 31,01% dels desnonaments i de les execucions hipotecàries de tot l’Estat espanyol (2008-2014) malgrat representar només el 16,03% de la població. La pressió de la gran banca espanyola sobre les classes empobrides a Catalunya, dobla la que ens correspondria si els desnonaments i els llançaments hipotecaris es distribuïssin de forma equitativa al pes demogràfic de cada comunitat autònoma. Així, Catalunya a patit més de 170.000 desnonaments del total de quasi 568.000 produïts a tota Espanya. És a dir, Catalunya ha patit 79.389 desnonaments i execucions hipotecàries de més dels que li tocava segons el seu pes demogràfic, en el supòsit que la persecució de les entitats bancàries contra els impagats fos equitativa a tota Espanya. En canvi, en altres regions com Madrid, la correspondència entre el seu pes demogràfic i el percentatge de desnonaments i d’execucions hipotecàries és quasi exacta (13,74%). Altres comunitats amb esb...