SFxI2017

Som a menys d'un mes de les eleccions municipals. Unes eleccions sempre diferents i que enguany adquireixen la categoria d'excepcionals. Prat de la Riba deia: "Tenir els ajuntaments és tenir també Catalunya. Renovar la vida de les corporacions municipals, deslliurar-les de l'esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya". És cert que les eleccions municipals tenen la seva especificitat. Reconeixem que els problemes de cada municipi i les possibles solucions tenen un alt grau d'importància a l'hora de votar per una o altra candidatura... Ara bé, aquestes eleccions no les podem considerar com un parèntesi obligat dins del procés d'independència, ans al contrari, cal convertir-les en una etapa més dins d'aquest procés. Tots estarem d'acord que la política municipal té com a eix bàsic garantir l'interès comú dels ciutadans ...

La situació de la gent treballadora és cada cop més precària. La crisi no s’ha aturat. Els rics cada cop son més rics i els pobres cada vegada més pobres. La manca de feina, els salaris que van minvant, la precarietat laboral, la manca de futur del jovent en edat laboral i les retallades esdevenen, a tall d’exemple, els resultats de les polítiques neoliberals fetes els darrers anys tant a Madrid com a Catalunya que permeten que la pobresa s’estengui considerablement a tots els barris de les nostres ciutats. Ha arribat l’hora que la gent treballadora de Catalunya sigui escoltada per afrontar el nostre futur. Cal, per tant, canviar les polítiques econòmiques i socials. La independència (n’és L’ OPORTUNITAT) és el camí per aconseguir una societat molt més justa i igualitària. Volem construir: Un país nou amb drets per a tothom: treball, habitatge, salut, educació, prestacions socials, renda mínima correcta per tal que aquestes mesures esmentades siguin la base del nostre treball. És nec...

Aquest article és el darrer que faig com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, ja que el proper dia 9 de maig hi haurà eleccions al secretariat nacional i una setmana després, el 16 de maig, se n'escolliran els nous càrrecs. Aprofito l'ocasió per agrair-vos el suport que m'heu donat durant aquests tres anys extraordinaris i l'oportunitat que he tingut de conèixer moltes de les persones que han fet possible aquest procés, perquè l'ANC és i ha estat un projecte col·lectiu que no s'entendria ni s'hauria pogut fer sense la implicació personal i l'esforç de milers i milers de persones. No deixo res, només de ser presidenta, però continuaré formant part de l'Assemblea perquè és el meu projecte i perquè ara, més que mai, ens caldrà treballar per l'objectiu pel qual vam néixer: eixamplar la majoria social independentista, explicant els beneficis d'un estat català i els valors que ens mouen a construir la república catalana. Aquest projec...

"PP i PSC han de renunciar als 601.244 euros de diner públic que, en cas contrari, recaptarien de forma immoral" Alícia Sánchez Camacho es va comprometre , fa quatre anys, a acabar amb les llistes fantasma. No ho ha fet. I el PSC ha volgut camuflar la seva davallada territorial fotocopiant els DNI's d'un grapat dels seus militants i fent-los candidats a pobles que, sovint, no saben ni on són. Tots dos partits tenen en comú un menyspreu evident cap als ciutadans d'un gran nombre de municipis que són utilitzats, contra la seva voluntat, per recaptar diners a costa de la democràcia. Així les coses, és una exigència cívica que tots dos partits renunciïn a aquestes llistes. No pot ser que el PP exigeixi la retirada d'una candidata de Sant Cugat perquè es defineix com a independentista i, per contra, mantingui uns noms que no tenen cap relació amb el poble on es presenten a l'alcaldia. Exigència radical en un cas, laxitud absoluta en l'altre. Pura conveniènc...

L’activitat d’aquest mes d’abril ha estat intensa i variada, i sobretot marcada per la nostra participació per quart any consecutiu en la Festa Major del barri. La xerrada de Vicent Partal del dissabte 18 va ser un llarg col·loqui amb el públic, que omplí la sala a vessar i va saber traslladar a la concurrència la dosi d’autoestima que reconeix la feina feta fins ara, malgrat els molts condicionants que hem patit. El diumenge 19, situats al bell mig de la jornada castellera-gegantera, estrenàvem el nou format de paradeta informativa . Entre les moltes visites que hi vam poder atendre, destaquem la de Carme Forcadell, com podreu veure en el vídeo: El cap de setmana del 25 i 26 vam ser presents a la Fira Encantsnous Primavera i al Sopar de Festa Major . Aprofitem l’oportunitat per a agrair la feina feta per l’equip de voluntaris que han col·laborat en l’organització dels actes de la festa i en el repartiment de diaris del 17 d’abril, com també als socis que es van desplaçar a Lleida per...

No vull la independència de Catalunya només per raons històriques o només per raons culturals. La vull per tenir l'oportunitat de fer un país nou on els responsables del model només siguem nosaltres, és a dir, les nostres idees i els nostres vots. Catalunya, amb Espanya i en general amb tot Europa, ha entrat en una deriva de valors altament malaltissa que podria posar fi, si ja no ho ha fet, a la seva capacitat d'innovació, creativitat, emprenedoria i dinamisme. Jo no vull un país on es castigui la intel·ligència i es premiï la mediocritat dels escaladors sense projecte, i el que és pitjor, sense escrúpols. Jo vull un país que recuperi l'esperit dels que al llarg de la història, més enllà de discursos i promeses, es varen arriscar per posar fonaments nous als aspectes més bàsics de la societat com per exemple va fer la Mancomunitat empesa pel seu president, Enric Prat de la Riba, amb tots els nivells de l'educació i la sanitat. Jo prefereixo la gosadia de nomenar la Mar...

Un dels principals al·licients que té la independència de Catalunya és la possibilitat de fer un nou estat, començant de zero. O gairebé de zero. Dic un estat, i no un país, perquè el país ja el tenim. I, de fet, els qui volem una Catalunya independent vivim en una mena de feliç contradicció entre la convicció que ja tenim un gran país, prou madur per ser capaç d’emancipar-se, i l’evidència que aquest país necessita amb urgència una gran esbandida i una posterior posada a punt per aspirar a cotes més elevades de benestar i justícia social. Seria un error, doncs, vincular la nostra ambició d’independència a cap mena de superioritat moral. Els catalans, particularment els que volem la independència, individualment, no som ni millors, ni més capaços, ni més honestos que la resta de la humanitat. Senzillament, creiem que podríem disposar de millors instruments per fer progressar el país. CERTAMENT, FER UN NOU ESTAT des de zero és una oportunitat tan extraordinària per assolir aquest object...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Són les subvencions que rebran pel sol fet de presentar candidatures en el 50% de cada província, i per cada regidor que obtinguin sumaran 270 euros més Presentar una llista fantasma en un poble, amb un sol candidat que no visqui en aquesta població és legal. La Llei orgànica de règim electoral general (Loreg) no només ho permet, sinó que ho premia. L'article 193.2 estableix que “per cada província, aquells que concorrin a les eleccions en, almenys, el 50% dels municipis, podran gastar, a més, uns altres 150.301,11 euros per cadascuna de les províncies en què compleixin l'esmentada condició”. Això vol dir que el PSC i el PP, cobraran de les arques públiques de l'Estat, al marge de si obtenen un sol vot o no en aquests municipis -aquesta subvenció, a diferència d'altres, no està vinculada als resultats-, 601.244,44 euros cadascun. És a dir, que les llistes fantsma del PSC i el PP només a Catalunya, 145 i 140 respectivament tal i com ha publicat El Singular , costaran a t...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Els serveis de l'Estat i els poderosos econòmics i financers, en la seva gran ofensiva contra el sobiranisme, han arribat a la conclusió que usar la brunete mediàtica espanyola no té sentit a Catalunya: els baixos índexs d'audiències i vendes de 13TV i la Cope, així com de TVE, La Razón, ABC, El Mundo, etc., no garantitzen capgirar l'opinió de la majoria social catalana ni dels sectors indecisos quant a la transició nacional. Davant d'això s'ha decidit des de fa ja unes setmanes pressionar el Grup Godó perquè extremi encara més --amb subtilesa, per no perdre lectors i audiències televisives-- el seu punt de vista prounionista creant dubtes i pors en els sectors més conservadors del sobiranisme. La Vanguardia, mascaró de proa d'aquesta ofensiva del Grup Godó, s'ha llançat a desprestigiar el sobiranisme amb tot tipus de tècniques comunicatives--compaginació, situació dels textos, notícies i opinions a les pàgines del rotatiu, jugant amb les mides i extensions ...

Catalunya representa entre el 19% i el 20% del PIB espanyol. És la comunitat autònoma que aporta més a l’economia espanyola. Així mateix, cada any Catalunya contribueix en termes nets a les arques estatals amb uns recursos que representen al voltant del 8% del PIB català. És el dèficit fiscal del nostre país amb l’administració pública central. És a dir, si al total d’ingressos impositius que l’Estat detreu de Catalunya li restem el que l’Estat hi gasta (inversions, pagament de pensions, etc.), queda un guany d’uns 16.000 milions d’euros anuals (8% del PIB) per a les arques estatals. Per tant, Catalunya és una peça clau de l’economia espanyola. Davant d’aquest fet, he trobat catalans que creuen que la independència del nostre país deixarà molt malparada l’economia espanyola i els sap greu. Són persones que consideren que deixarem els espanyols a l’estacada. Fins i tot poden arribar a creure que la independència és una mostra de falta de solidaritat, que és un acte insolidari. La majori...

Agustí Bordas (Sabadell, 1975) és un alt funcionari del govern canadenc, conseller en política internacional sobre matèria energètica. També és militant de Convergència Democràtica de Catalunya. - Per què i per a què voleu la independència de Catalunya? - Per a garantir que els catalans puguin gaudir d'un estat que els sigui útil. Amb exemples com el sostingut drenatge fiscal de Catalunya, l'actual procés recentralitzador o bé els obstacles posats al corredor ferroviari mediterrani, hom ha arribat a la conclusió que Catalunya no és una nació sense estat, sinó una nació amb un estat en contra. Per exemple, és gairebé còmic que el govern espanyol justifiqui despeses ingents en TGV sense rendibilitat econòmica o social emprant l'excusa de la 'cohesió territorial'. No havíem quedat que les autovies de franc a la resta de l'estat també tenien l'objectiu de garantir la 'cohesió territorial'? No garantiria millor la cohesió, en aquest cas social, tenir un ...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

El Palau Sant Jordi va ser ahir l'epicentre d'una nova demostració de voluntat ciutadana per portar Catalunya a una independència que hores d'ara és no pas una solució als problemes de la població sinó l'única possibilitat real de supervivència d'una comunitat política mil·lenària que l'Estat espanyol ha decidit eliminar per la via de l'assimilació legal, cultural i lingüística. La demostració de l'independentisme va ser ahir una prova més que cap alternativa a la llibertat nacional disposa actualment d'una capacitat de mobilització similar i que aquesta capacitat de mobilització, de mobilització i de seny constructiu és persistent en el temps i constant en la reivindicació. Els ciutadans de Catalunya han de poder decidir el seu futur a curt termini, en les eleccions que han estat anunciades per al 27 de setembre però que encara no han estat convocades. No s'entendria cap altra solució, perquè l'única solució alternativa possible seria un ref...

"Trenta anys més tard, la minoria extraparlamentària independentista s’ha convertit en una força que suma majoria absoluta al Parlament de Catalunya" L’any 1985 la imprescindible Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes va centrar bona part de les seves accions en la reivindicació de l’ús del català a la Renfe. Cinc dels activistes que van participar en aquelles accions van ser empresonats a petició del llavors fiscal –i avui destacat defensor de Podemos- Carlos Jiménez Villarejo. Aquell mateix any la policia espanyola va rebentar la diada de Sant Jordi atacant de forma indiscriminada les parades que s’havien situat a la Rambla de Barcelona. Era la resposta brutal i desproporcionada a la manifestació convocada pel Moviment de Defensa de la Terra. Trenta anys més tard, Sant Jordi –la festa dels llibres i de les roses-, és una referència cultural internacional i és una mena de segona diada nacional que viu, precisament, pel fet de ser un ...

El conseller Santi Vila, que és aquell conseller que s'anava fent fotos amb la ministra Pastor mentre la resta de consellers es barallaven amb la resta de ministres del govern de Madrid, l'un per la llei Wert, l'altre pel límit d'endeutament i l'altre pels preparatius del 9-N; el conseller Vila, deia, ha vist la llum. Mesos enrere, Vila signava un dia un gran acord perquè l'Estat fes no sé quantes carretes, desdoblaments i variants a Catalunya i, al cap d'un temps hi tornava i anunciava grans inversions a Rodalies. O era ingenu o ho feia veure, que això només ho sap ell, però la qüestió és que ell anava fent, anunciant inversions milionàries que feien content tothom. O ho semblava. Perquè alguns anàvem dient allò d'ai, ai, ai. Vila, però, deia, ara vist la llum. Ha tocat de peus a terra. Ho dic perquè el conseller se'n va anar l'altre dia a can Basté (a Catalunya sembla que hi ha molta gent que la desperta en Basté) i va fer la seva diagnosi de l...

Vídeo del discurs íntegre del periodista a l'acte d'Ara és l'hora' al Palau Sant Jordi El periodista Antonio Baños ha fet el discurs més reeixit de l'acte al Palau Sant Jordi de la plataforma 'Ara és l'hora'. 'Catalunya serà lliure si la vida dels catalans és digna', ha declarat el membre de Súmate, que ha fet una crida a participar en la manifestació de l'Onze de Setembre vinent, en què l'ANC ha cridat a omplir l'avinguda Meridiana de Barcelona. 'L'Onze de Setembre veniu a casa, veniu a la Meridiana. No serà una manifestació qualsevol', ha dit, recordant que, sovint, la Meridiana és vista com 'aquella nosa que has de passar ràpid per evitar embussos'. I ha afegit: 'Però és que Catalunya és una terra de pas. Trobareu la Catalunya que segrestava autobusos per reivindicar millores als barris', recordant la lluita veïnal dels barris. I ha reblat: 'Un català és això, aquell que es queda entre tots els que p...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

L’Estat espanyol deu estar molt molest perquè poc a poc va veient que ha per­dut tota autori­tat a Catalunya. No els hi fem ni cas, no ens molestem a respon­dre, i això que s’esforcen per xinxar-​nos però la nos­tra resposta és sem­pre riure’ns exager­ada­ment a la seva cara, la nos­tra resposta és la indifer­èn­cia més abso­luta, i no la poden supor­tar. I reconec que m’encanta veure com es van posant cada veg­ada més nerviosos, com no saben ni que fer ni com fer-​ho, veure els pals de cec que van fument a la deses­per­ada i que aquí ignorem. Ho dic per moltes raons, de fet, ja m’hi he referit més d’una veg­ada en aque­sta edi­to­r­ial. Ara el que ha pas­sat és que just abans de Sant Jordi, la Fis­calia Supe­rior de Catalunya, que no deixa de ser un òrgan espanyol al nos­tre país, ha dem­anat noves diligèn­cies al jutge que instrueix la querella per des­obe­dièn­cia con­tra el pres­i­dent Artur Mas, la vice-​presidenta Joana Ortega, i la con­sellera Irene Rigau. Conc­re­ta­ment, dem­a...

Qui ha dit que l’independentisme estava desinflat? Qui ha dit que l’unionisme havia fet la feina? Qui ha destapat l’ampolla de vi escumós mesetari?L’acte d’Ara és l’Hora ha aconseguit, de ben segur, l’objectiu que buscava: reactivar la gent per aquest mig any de cicle electoral que ens ve a sobre. El Palau Sant Jordi de Barcelona ple i milers de persones a l’esplanada de l’anella olímpica han estat la millor mostra de força per callar boques.L’Estat ja torna a notar la pitjor de les sensacions: aquella suor fredaque ja va experimentar durant tota la tardor passada. Emocionant, dinàmic, plural, multitudinari... És difícil descriure l’acte de les entitats sobiranistes en una sola paraula. Tanmateix, es podria descriure com ‘èxit en majúscules’ i com a ‘objectiu complet’. En el comiat de Carme Forcadell en un gran acte de la societat civil com a presidenta de l’ANC -i també comiat de Vila d'Abadal al capdavant de l'AMI-, s’han sentit veus d’actors, periodistes, juristes, polítics,...

Forcadell: «Cap estat ni cap govern pot evitar que el 27-S guanyi la república catalana» La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha tancat l'acte que la seva entitat i Òmnium han organitzat al Palau Sant Jordi. En el seu discurs, el darrer amb el càrrec, Forcadell ha llençat una advertència a aquells que volen aturar el procés i impedir una majoria independentista en les properes eleccions. 'Cap estat ni cap govern pot evitar que el 27-S guanyi la república catalana', ha sentenciat, tot afegint que el 24 de maig 'demostrarem que els catalans quan votem, votem majoritàriament independència'. La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, que ha intervingut just abans, ha demanat 'unitat, urnes i independència' per les municipals i el 27-S, i ha alertar que els sobiranistes 'no es rendiran'. Vegeu el discurs íntegre de Forcadell: Font: VilaWeb

"Els vencedors escriuen la història, cert, però també són els que posen etiquetes" Potser ha arribat l’hora de ser més acurats a l’hora d’etiquetar les persones que tenen com a objectiu polític que Catalunya continui depenent d’Espanya. Es tracta simplement d’una qüestió d’arrel semàntica. Si hom vol que Catalunya depengui d’Espanya és un dependentista, en contraposició amb aquells que no ho volen que són independentistes. Fins ara aquesta funció l’havia acaparat la paraula unionista, un concepte que –per bé que és molt gràfic- resulta un xic imprecís. Un unionista és una persona que està per la unió, així en general, i per tant esdevé un principi filosòfic més que no pas un objectiu polític. Si ens posem hippies, tothom vol la unió dels pobles, que no hi hagi fronteres, que no existeixin les banderes i Imagine all the people living for today. El problema és que sovint els que prediquen el cosmopolitisme després parlen deterritorio nacional, Audiencia Nacional, Lotería Nacion...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

El 27S serà plebiscitari? Uns ho cerquen en els vots, d’altres en la majoria de diputats. Vana discussió. Què importa? A qui? A Madrid? A Brussel·les? Als Unionistes? Les autonòmiques seran solament una formalitat. Una formalitat jurídica internacional. No cal cercar res més. El President ha inaugurat el catalanisme del segle XXI. Deixa enrere la vella teoria de la correlació de forces espanyola i el mercadeig polític madrileny (casta crua i pelada) i obre, finalment, la via internacional. Espanya no és democràtica. No respecta les minories i per més manifestacions, propostes parlamentàries, etc. que els fem, mai dels mais no permetran que votem (nova incoherència democràtica). El president és l’avantguarda del nou catalanisme. El tren de sigles ICV, Oda Colau, Podemos, PSC, Unió, etc., s’hi afegiran seguidament. Les seves posicions no tenen recorregut. Són el passat. Quan s’entri en l’àmbit internacional i Madrid negociï, aleshores cauran del cavall, com Pau de Tars. No es tracta de ...

El periodista Martí Anglada (Girona, 1949), excorresponsal a l'Orient Mitjà, Roma, Londres, Washington, Brussel·les i Berlín, visita avui el programa Via Europa d'El Punt Avui Televisió (22.00). Anglada és el delegat de la Generalitat a París des del setembre passat. França és el país més hostil al procés sobiranista? A Europa qualsevol independència o modificació de fronteres es veu i viu de manera problemàtica. A Catalunya també. És una voluntat col·lectiva d'una part de la població molt majoritària en alguns moments, però de problemàtic, ho és. Això no vol dir que no es pugui resoldre. França no es cap excepció. Un estat multinacional com la Gran Bretanya té més capacitat per entendre-ho. O els d'estructura federal, com Alemanya, Àustria o Suïssa. Però a França, amb aquesta estructura centralista, els costa més. Com són les relacions amb el govern francès? Correctes, en alguns moments amb dificultats, però que provenen més de l'ambaixada espanyola que no pas del ...

El dimecres 27 de maig, a les 7 de la tarda, a l’Espai 210 (C/ de Padilla, 210) celebrarem l’assemblea general ordinària de socis adscrits a la Territorial Sagrada Família per la Independència (SFxI) amb el següent ordre del dia: Anàlisi del moment actual. Informe d’activitat del 1r trimestre de 2015. Presentació i aprovació si s’escau. Estat de comptes tancat a 31.3.2015. Presentació i aprovació si s’escau. Informe d’activitats en curs. Renovació de càrrecs del Secretariat Territorial. Presentació i votació de Candidatures. Torn obert de paraules. L’assemblea és l’oportunitat de retrobar-nos, valorar la feina feta i els projectes de futur. Aquesta vegada s’hi afegeix la renovació reglamentària del Secretariat Territorial, d’acord amb el procés electoral que s’ha encetat i que finalitza el 15 de maig. L’assistència és oberta als socis, adherits i simpatitzants, i limitada a l’aforament del local. Comissió de Comunicació ANC-SFxI

"Símbol de força, de determinació, de lluita. Sant Jordi no és només tan sols un heroi, són uns ulls que miren una terra, és la mirada de la història, de la vida i de la llibertat" El cavaller, el mite, l’heroi, el patró de Catalunya. Envoltat de núvols i cavalcant un cavall blanc, Sant Jordi acompanyà el comte Borrell II l’any 985 per recuperar la ciutat de Barcelona dels musulmans; també es va aparèixer a Jaume I en la conquesta de València i Mallorca. Invocant-lo ("Sant Jordi, firam, firam!"), els catalans van fer seva la Mediterrània sencera, i la seva creu s’alçà al castell de Cetines, l’Acròpolis d’Atenes. Les Corts catalanes reunides el 1456 a Barcelona, fa 559 anys, proclamaren Sant Jordi patró de Catalunya ja que "mossèn Sant Jordi és patró i advocat del senyor Rei". Durant segles, els reis catalans van remoure cels i terres per aconseguir-ne alguna relíquia. A la capella del Palau de la Generalitat se'n conserven dos ossos. El cap del cavalle...

Aquest dijous, en una acció conjunta de les territorials de Barcelona ciutat, s’ha organitzat una parada de l'ANC a la plaça de Catalunya / rambla de Catalunya, on han estat convidats diferents autors per a signar llibres. La previsió horària de signatures és la següent: Matí Eduard Voltes, de 10 a 11 Santiago Vidal, de 12 a 1 Jordi Freixas i Núria Clotet, de 12 a 1 Francesc Canosa i Liz Castro, d’1 a 2 Joan Bosch, Pere Pugès, Miquel Sellarès i Miquel Strubell, d’1 a 2 Tarda Pere Martí, de 3 a 4 Vicent Partal, de 4 a 5 Josep M. Espinàs, de 5 a 6 Roger Buch, de 6 a 7 Germà Bel, de 6 a 7 Bona diada de Sant Jordi! Comissió de Comunicació ANC-SFxI

El 24 d'abril omplirem el Palau Sant Jordi i tota l'Anella Olímpica per donar suport a les candidatures independentistes a les eleccions municipals. Tornen les urnes, tornem al carrer! Si encara no t'hi has inscrit, fes-ho a araeslhora.cat .

La campanya unitària ARA ÉS L’HORA ha omplert les 15.500 localitats del Palau Sant Jordi, després que obrís les inscripcions el passat dilluns 30 de març. L’acte, doncs, ha desbordat la capacitat del Palau. L’organització d’ARA ÉS L’HORA ampliarà l’acte a l’exterior de l’Anella Olímpica de Montjuïc amb actuacions i intervencions per tal d’aplegar el màxim de gent a dins i a fora del Sant Jordi a fi d’enfrontar amb força uns mesos determinants fins a les eleccions de 27 de setembre. Per als qui vulgueu anar-hi junts, a la nostra territorial organitzarem la sortida en grup. Lloc de trobada: Av. de Gaudí / C. de Provença Hora: 3/4 de 6 de la tarda Us hi esperem! No hi falteu: ho tenim a tocar! Comissió de Comunicació ANC-SFxI

La Gigaenquesta va mobilitzar més de 30.000 voluntaris. Es van visitar més d’1 milió de cases de gairebé tots els municipis de Catalunya – és a dir, més d’una tercera part de totes les llars catalanes. I, tot això, només entre el 4 d’octubre i el 7 de novembre de 2014. És a dir, en poc més d’un mes. De totes aquestes visites n’hem extret més de 250.000 enquestes, 15.000 de les quals rebudes per correu postal. Hem processat els resultats de 85.342 enquestes, que són les d’aquelles persones que, més enllà de respondre l’enquesta, ens han facilitat l’ús i divulgació de les seves dades. Ens trobem, doncs, davant d’un projecte colossal, que ha requerit mesos de feina per sistematitzar els resultats. És cert que no es van poder completar totes les enquestes previstes. Entre d’altres motius per manca de temps i pels imprevistos polítics que es van produir durant la campanya -suspensió de la Llei i Decret de consultes, reconversió de la consulta en un procés participatiu i dubtes sobre la seva...