SFxI2017

El Ministeri de Foment va anunciar divendres, curiosament després d'una setmana caòtica a Rodalies, que ara invertirà un total de 93 milions d'euros en millores a la xarxa de tren a l'àrea de Barcelona. I nosaltres, en comptes de fer-nos-hi un tip de riure, ens ho creiem i ho posem, un cop més, de titular als diaris, a les teles i a les ràdios. Fa trenta anys que ens prenen el pèl amb Rodalies. I nosaltres vinga a creure'ns-ho. Un cop rere l'altre. El 20 de febrer del 2009, després d'anys i panys de reivindicacions, el Consell de Ministres va prendre una gran decisió: va aprovar el Pla de Rodalies de Barcelona, que suposava una inversió de més de 4.000 milions d'euros. L'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va sortir ben cofoia a explicar-ho en roda de premsa. I res de res. Com sempre, no van complir res. El gener del 2010 ens van traspassar Rodalies sense cap inversió i nosaltres, què varem fer? Res. Tornar a ...

Dissabte 27 de juny torna la Motorada per la independència. Inscripcions obertes. Els companys de la  Motorada per la Independència ja estan en marxa ! L’any passat va ser molt impressionant, i enguany encara promet ser-ho més. No t’ho perdis! Vine a la Segona Motorada per a la independència! Ja et pots inscriure en aquest enllaç . El proper 27 de juny, a tres mesos de les eleccions, rodem pel Circuit de Catalunya (Montmeló) i anem fins al Moll de la fusta de Barcelona. Si vols saber què es farà, entra aquí

"Un servidor, humil ciutadà que el dia 27 de setembre ha d'anar a votar, agrairia molt saber si el vot a Catalunya en Comú comptarà amb el Sí o amb el No per saber qui ha guanyat, saber si el vot a Catalunya en Comú serà un mandat per marxar de l'estat espanyol o per quedar-s'hi" A veure, recapitulem i disculpin que dediqui els quatre primers paràgrafs de l'article a coses que vostès ja saben. Sigui sobre el matrimoni homosexual o sobre la pena de mort, un referèndum és una qüestió de sí o no. Pots tenir mil matisos, mil esmenes, mil dubtes, però si vas a votar només tens dues opcions. Si dius que sí, els gais es podran casar. Si dius que no, no es podran casar. El teu vot té una conseqüència directa i concreta. Seria fantàstic poder fer un referèndum sobre la independència. Però l'estat espanyol no ens deixa. I alimentar l'esperança que ens el deixarà fer comença a ser una broma de mal gust. Dels quatre partits que remenaran les cireres al Congrés de ...

De cara a la Final de la Lliga de Campions del proper 6 de juny que es disputarà a Berlín entre la Juventus i el F.C.Barcelona, estem preparant una acció que permeti donar visibilitat al procés d’independència de Catalunya. Per a fer-ho, estem buscant voluntaris que es desplacin a Berlín i que estiguin disposats a realitzar una petita tasca que durarà poca estona i que cada voluntari podrà realitzar de forma autònoma. Aquells que estiguin disposats a donar un cop de mà agrairem que enviïn un correu a  actes@assemblea.cat indicant-nos: Lloc de residència.  Amb quin mitjà de transport vas cap a Berlín (avió, bus, cotxe particular) i des d’on surts. En cas que sigueu socis o simpatitzants de l’ANC, a quina Assemblea Territorial pertanyenui si hi teniu algun càrrec (coordinador/a, secretari/a o tresorer/a). Us agrairem que pugueu fer difusió d’aquesta cerca de voluntaris entre els vostres amics i entre les Penyes Blaugranes del vostre territori. Font: ANC Vallès occidental

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

L’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes fan una crida perquè els aficionats que assisteixin a la final de Copa del Rei, que es disputarà dissabte al Camp Nou, aprofitin el ressò del partit per reivindicar que Catalunya vol ser un estat lliure i independent. Per aquest motiu, les dues entitats demanen que tothom qui pugui porti una estelada a l’estadi per desplegar-la i, com ja és tradicional en els partits que el FC Barcelona juga al Camp Nou, els aficionats cridin “Independència!” quan acabi de sonar l’himne espanyol i al minut 17:14 de cada part. El partit entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao és un punt de trobada de dues aficions que representen dos països, Catalunya i el País Basc, que formen part de l’estat espanyol però tenen el desig de ser independents. Per això, ja que el partit serà un focus d’atenció mundial, animem els aficionats catalans a reivindicar la llibertat del nostre poble de manera esportiva i pacífica, que és la seny...

El nou president de l'entitat independentista la va explicar ahir en una conferència de premsa L'ANC i Òmnium Cultural van fer ahir una compareixença davant la premsa per valorar el resultat de les eleccions municipals de diumenge. Jordi Sànchez i Muriel Casals, els presidents de totes dues entitats, van dir que estaven satisfets perquè l'independentisme n'havia sortit reforçat. A més, Sànchez va respondre una pregunta sobre com creia que s'havia d'encarar la dificultat de penetració de l'independentisme a l'àrea metropolitana. De primer, va exposar una premissa: abandonar la idea que els habitants de l'àrea metropolitana eren una mena de gent estranya diferent de la resta de població catalana. Podeu veure la fórmula de Jordi Sànchez per a l'àrea metropolitana en aquest vídeo: Font: Vilaweb.cat

Barcelona acapara les portades i serveix com excusa per dir que el sobiranisme ha perdut el 24-M, però res més lluny de la realitat, i l’estat espanyol ho sap.. Veiem per què? 1/ Nombre de regidors: Els regidors de les tres forces sobiranistes (CiU, ERC i CUP )ha augmentat i molt, amb un total de6.077 regidors a tota Catalunya, dels 9.077 que s’escollien (5.345 el 2011, quan CiU encara no havia virat clarament cap a l’independentisme), i ara representen un 67% del total de regidors.L’unionisme (PSC, PP i C’s) només arriba al 18,4%, amb 1.668 regidors 2/ Nombre de vots: CiU, ERC i CUP i SI i MES sumen 1,408.000 vots. PSC, PP i C’s sumen 992.297 vots. L’Entesa amb, ICV i Barcelona en Comú, 366.008 vots Tot i el retrocés del voltant de 100.000 vots per CiU, respecte al 2011, que segueix sent la primera força, ERC ha guanyat més de 250.000 vots i la CUP uns 160.000 més. En conjunt l’independentisme guanya més de 272.000 vots i l’unionisme ( PP, PSC, C’s) en conjunt, tot i la pujada del pa...

Abans de res vull felicitar els i les votants del País Valencià i les Illes per haver foragitat del poder el Partit Popular, aquest ha estat un dels èxits més clars i contundents de les eleccions d'aquest 24 de maig. Enhorabona a Compromís, la nova força emergent i sòlida del País Valencià. Les forces independentistes han guanyat les eleccions a Catalunya, i han sumat uns 300.000 vots més respecte a les darreres eleccions del 2011. Convergència i Unió ha tornat a ser la força més votada. Esquerra Republicana i la Candidatura d'Unitat Popular han entrat amb força a l'àrea metropolitana i Catalunya s'ha decantat a l'esquerra, malgrat el triomf de CiU. Els altres èxits d'aquests comicis han estat la davallada del PP a tot l'Estat, però especialment a Catalunya, on ha passat de 400 i molts regidors a 214, i el relatiu fracàs de Ciudadanos, que ha entrat en ajuntaments i comunitats autònomes, però no tant com s'esperava i, especialment, el fracàs d'aquest...

El debat sobre el compromís d'Ada Colau i Barcelona en Comú amb el procés d'independència ha estat recurrent, abans i després de les eleccions del 24 de maig. Avui el president de l' Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, ha fet una valoració del resultat electoral conjuntament amb la presidenta d' Òmnium , Muriel Casals. Sànchez ha volgut explicar per què considerava que els guanyadors de les eleccions a Barcelona eren sobiranistes i per què era injust d'excloure'ls d'aquesta definició. Tot seguit podeu veure un vídeo amb les explicacions de Sànchez: Font: Vilaweb.cat

(Reproduïm un text enviat per l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes de l’Assemblea Nacional Catalana a les assemblees territorials. Ens ha semblat prou valuós per publicar-lo tot i ser una comunicació interna, només suprimint-ne un parell de paràgrafs destinats a organitzar els contactes amb les assemblees territorials.) Benvolguts, benvolgudes, membres, col·laboradors i simpatitzants de l’ANC, Des de l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) ens dirigim a vosaltres per tal de fer-vos saber: Que cada dia som més els joves que estem implicats amb el nostre futur. En tot el territori, volem decidir i ho volem decidir ja. Que som conscients del moment que estem vivint, de la importància que tenim com a col·lectiu i que no estem disposats a deixar passar l’oportunitat de formar-ne part. Som una generació que tenim molt a dir i molt a fer. Que estem preparats per afrontar aquest relleu i aquesta regeneració democràtica que està vivint el nostre país. És un moment de con...

«L’autodeterminació de tots els pobles (i no només els colonials) és avui dia un principi estructural del dret internacional» El diari “La Vanguardia” ha publicat un article d’opinió, signat per quatre diplomàtics, en el qual venen a afirmar que l’única solució possible per al cas català és trobar un encaix pactat amb el govern i el parlament espanyol, vistos els gravíssims problemes que, al seu entendre, comportaria la independència de Catalunya des del punt de vista del dret internacional i de la Unió Europea. Tot i que aquesta argumentació no fa més que repetir un cop més un discurs llançat reiteradament des de determinats àmbits, des d’un punt de vista estrictament jurídic, s’hi poden observar nombrosos tòpics, veritats a mitges i llacunes enormes que és important tenir en compte. Per començar, sorprèn que uns diplomàtics experimentats, com són els signants de l’article, vulguin presentar com una mena de principis irrefutables el que en realitat, són objectis de la política exteri...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és el president de l'Assemblea Nacional Catalana des del maig d'enguany. Abans d'agafar les regnes de l'entitat sobiranista era adjunt al Síndic de Greuges. Dins l'activisme polític, va ser portaveu del moviment catalanista Crida a la Solidaritat fins a principi dels noranta. - Per què i per a què voleu la independència de Catalunya? - Forma part de la democràcia que puguem decidir lliurement els nostres governants i les estructures de poder que ens han de regir. La independència és una convicció democràtica que no es pot negar al segle XXI. La voluntat del poble s'ha de poder concretar d'una manera ràpida i contundent a través de les urnes. A més d'això, també vull la independència per a poder tenir a l'abast els instruments de govern de què disposen totes les societats i què ajuden a desenvolupar les potencialitats de cada país, tant econòmicament com cultural. I la independència també la vull per a garantir que to...

El proper dissabte, dia 30, és la final de la Copa, que se celebra a Barcelona. Amb motiu d’això, la Coordinadora del Barcelonès i el Grup d’Acció per la Independència «Els Quatre Arreplegats» (E4A), entre d’altres, organitzen diverses accions per tot Barcelona, una de les quals, el Camina Independència , ja va tenir lloc l’any passat al nostre barri. Nosaltres hi col·laborarem muntant una parada al punt habitual de l’avinguda de Gaudí amb Provença, el dissabte 30, d’onze a dues, per tal d’acollir i informar els visitants bascos que vinguin a veure el temple. Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Junts ho aconseguirem! Què són les paradetes o com participar-hi

Rotundament no. El procés no està en perill. O, si més no, no ho està pas arran de les eleccions del cap de setmana passat. Però com que ahir alguns mitjans insistien en aquesta tesi (“Revés al soberanismo en Cataluña”, titulava La Razón), correm el perill de sempre, que és el de creure'ns-ho. El procés, facin memòria, ja el donàvem per mort el desembre del 2013, quan no hi havia acord per la data i la pregunta de la consulta. El vàrem tornar a donar per mort quan CiU i ERC es barallaven en les cimeres i el vàrem tornar a donar per mort abans del 9-N, quan molts vaticinaven que no hi hauria urnes al carrer perquè el TC les va prohibir. I ara ens passarem uns dies donant per mort el procés perquè Trias no és alcalde de Barcelona i ara a la capital catalana no hi governa una força independentista. No en facin cas. La derrota de Trias és un cop dur, sobretot emocionalment, per a CiU i per al mateix president Mas. Però no encalla el procés. A les eleccions de diumenge va quedar ben cla...

Dos dies després de les municipals, l'indepe barceloní o barcelonina s'estira al divan. L'especialista treu el bloc de notes i li demana com se li han posat, els resultats de les eleccions; que li expliqui com se sent, si tot va pel bon camí, si ha notat millora. 'L'indepe' barceloní o barcelonina, en endavant 'indepe del barcelonat', o simplement 'l'indepe', fa tres respiracions i comença. Comença dient que servidor o servidora, ja ho sap el doctor o la doctora, és dels qui pensen que el moment propici ja va passar, i que ara toca pujar l'Everest per la cara nord. Que ja sap que no és de gaire català canviar d'opinió, i molt menys canviar-la cap a bé. En aquest punt coincideix amb l'especialista: sempre podrà tornar a la llera de la negror i l'arrossegament. El cas és que avui, després de mil enquestes i elucubracions, per fi pot llançar un grapat de vots constitucionals als de 'la majoria silenciosa'. Ha portat un pa...

Malgrat que el camí a recórrer encara és molt, crec que ens hem de felicitar pels resultats obtinguts en les municipals d'ahir. Amb petites llacunes (o grans, depenent de com t'ho miris) l'independentisme surt reforçat de les eleccions. Algunes xifres... Any 2011. Sumant els vots de CiU, ERC, CUP i SI, l'independentisme sumava 1.128.999 vots. Any 2015. Sumant els vots de les mateixes forces hem arribat a 1.401.303 vots. Any 2011. Els vots de els candidatures PSC, PP, C'S van sumar 1.115.319 vots. Any 2015. Els vots aconseguits per les mateixes forces sumen 992.439. En números rodons, l'independentisme guanya 272.304 vots. L'unionisme (incloent-hi el PSC, que no ho és del tot) ha perdut 122.880 vots. Mirem el nombre de regidors obtinguts... 2011. Els partits independentistes van obtenir un total de 5.332 regidors mentre que el 2015 n'han obtingut 6.090. Una diferència en positiu de 758 regidors més. Els partits unionistes el 2011 van obtenir 2.543 regidor...

1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys. Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensam...

Des de la primera consulta a Arenys de Munt el 2009 fins avui, el procés no ha deixat de fer passes endavant. Està clar que les voldrien més fàcils i més nítides, sense partidisme i amb lleialtat de tothom. Però Déu n’hi do. Més enllà del soroll de la victòria, en condicions força especials, d’Ada Colau a la capital, si aixequem el vol, si guanyem perspectiva, a mi em sembla que hi ha prou elements per afirmar que aquestes eleccions municipals han suposat un nou (i bon) pas endavant per a l’independentisme. No només per l’aclaparadora majoria de regidores i regidors independentistes al Principat (6.077 dels tres grans partits sobiranistes, contra els 2.027 que sumen PSC, ICV, PP i C’S), sinó, sobretot, per l’evolució en vots absoluts dels dos blocs. Vegeu, si no. CiU, ERC i la CUP han sumat 295.707 vots al procés, amb una importantíssima aportació de l’esquerra nacional de 408.878. En sentit contrari, la suma de PSC, ICV, PP i C’S recula de 6.627 vots. I encara, si deixem en terreny in...

Tu, ciutadà de Catalunya que ahir al matí vas quedar atrapat al servei de Rodalies més desastrós de l'Europa occidental i part de l'estranger. Tu, ciutadana de Catalunya que vas fer tard a la feina perquè per arribar-hi cada dia t'has de refiar d'un servei ferroviari que és una perfecta calamitat des de fa anys. Tu, conseller del lliri a la mà. Vosaltres, gent que us heu indignat com a usuaris defraudats, que poseu el crit al cel, que us vau emprenyar com mones, que us enfileu com carbasseres, que renegueu ferros i claus, que vàreu dir el nom del porc al revisor, al maquinista, als directius de Renfe i Adif i que vàreu tenir un record molt especial per a les seves mares respectives. Vosaltres que sou uns contribuents disciplinats i complidors que aspireu a viure en un país de primera perquè per això passeu per caixa a Hisenda puntualment. Vosaltres que esteu convençuts que això no pot continuar així ni un dia més, sapigueu que no només continuarà així, o molt pitjor, si...

CiU, ERC, la CUP i Millor BCN firmen un manifest de l'Assemblea en defensa del procés El nou president de l’ANC, Jordi Sànchez, no ha perdut el temps i 48 hores després de ser escollit ha cridat a votar aquest diumenge els partits que “estiguin compromesos amb la independència”. Ho ha fet en un acte que ha servit precisament perquè les formacions sobiranistes -CiU, ERC, CUP i Millor BCN (coalició de Reagrupament i Solidaritat)- signessin un manifest conjunt amb l’Assemblea en defensa del procés. “Heu de fer que el pròxim alcalde ho sigui en favor de la independència. No val a badar ni despistar-se. El compromís que us demanem és que l’alcalde o alcaldessa ho sigui per posar la ciutat al servei dels ciutadans i de projecte de la república catalana”, ha indicat Sànchez, que a comptat amb el suport de representants de totes les candidatures independentistes. “No podem equivocar el vot”, ha conclòs. Font: elSingular.cat

La teva assistència en el moment actual és molt important!

9N: 400.000 vots a BCN (SíSí), municipals 2011: 210.000 (CiU+ERC+CUP). “Si la bèstia es desperta, les enquestes faran el ridícul” assegura l’editor de la revista Time Out BCN En un seguit de reflexions expressades via twitter, el periodista Eduard Voltas ha aportat dades molt interessants pel debat sobiranista. Concretament ha posat en contradicció les enquestes que pronostiquen una suma de 200.000 vots a la ciutat de Barcelona pels tres partits independentistes (CiU+ERC+CUP), quan el 9N els vots del SíSí varen ser el doble. Les dades El passat 9 de novembre, a la ciutat de Barcelona van votar 507.454 persones, de les quals el 78,42% van votar SíSí, 397.933 vots totals. A les darreres eleccions municipals, les de 2011, la tendència havia estat una altra: un total de 219.420 persones van decantar el seu vot per CiU, ERC i CUP. El bloc unionista pur (PSC+PP+C’s) va sumar un total de 250.135. El front indefinit, bàsicament en aquell moment ICV, va obtenir un suport de 62.939 persones. “Si...

"Diguem-ho clar: l’artefacte d’Ada Colau és una operació nacionalista espanyola disfressada de fals progressisme el discurs de la qual, a més d’hipòcrita, per bé que ornamentat amb alguna gent de bona fe, és profundament tronat" La potenciació mediàtica d’artefactes polítics d’ideologia espanyolista disposats a violentar la societat catalana forma part d’una estratègia per intentar destruir el seu procés d’alliberament. No és pas cap estratègia nova, tanmateix. Només cal mirar uns quants anys enrere per trobar més intents, per bé que en contextos diferents. La diferència és que ara, l’estratègia, té més fondària perquè Espanya necessita frenar com sigui el procés català. I té dues poderoses raons: la primera és l’orgull, ja que el marc mental espanyol no pot imaginar una humiliació més gran que veure Catalunya independent; i la segona és l’espoliació, ja que sense Catalunya no li és possible mantenir el pla nacionalista d’autovies sense vehicles, de trens d’alta velocitat sen...

Com més va més complicat ho veig. Els qui em coneixen de prop saben que no sóc pas de mena pessimista. Al contrari. Sóc dels qui sempre creuen que serem capaços de fer-la prou grossa per a girar la truita. Però em fa l'efecte que la truita se'ns enganxa a la paella. També pot ser que m'afecti la pugna electoral entre els qui considero més meus. Però si puc ser sincer, ara mateix no veig pas com ens en sortirem. Ens hi juguem tant, en aquestes inoportunes eleccions municipals, que, veient com s'inflen per art de màgia determinades plataformes personals mancades de la sinceritat i la coherència mínima exigibles, perdo la confiança en la nostra capacitat de saber en quin moment històric som. Tothom veu clar que si les forces independentistes perden l'Ajuntament de Barcelona i algunes diputacions serà pràcticament impossible de fer el salt que volem fer? Em sembla que no. Encara hi ha qui es pensa que tot es pot esquivar i que la bona fe mou muntanyes. Ho sabem, que és ...

La votació al Parlament de Dinamarca d'una moció sobre la independència de Catalunya i tot el que ha passat durant la llarga setmana que ha anat de la votació en comissió a la de plenari és una demostració clara de com Espanya està perdent el control de l'agenda catalana. Tots els recursos abocats per l'Estat amb la intenció d'impedir la votació o canviar-ne l'orientació han acabat aconseguint només l'abstenció dels liberals. Res més que això. Ni un sol vot en contra, ni un de sol, en un país que gaudeix d'una de les democràcies més perfeccionades de la Unió i que ha esdevingut el primer estat a marcar-li el terreny de joc a Espanya: cal dialogar sobre la independència de Catalunya, amb Catalunya, i abstenir-se d'usar la violència. Un canvi d'una dimensió històrica. Hi ha detalls en la resolució que cal destacar. En cap moment s'usa l'expressió afer intern. Perquè ha deixat de ser-ho. El cas català després de la votació danesa ja no és un afe...

Potser aquest front primaveral de núvols que ha creuat el país aquests dies, de banda a banda, no només haurà anat bé per als boscos. Potser les pluges modestes que ha deixat hauran netejat l’aire i els carrers (“Passen núvols corrent i somrient, / regalant aigua i raigs de sol lluent”). I s’hauran endut racons de pols i de pol·len, esbandint algunes al·lèrgies i ajudant-nos a respirar millor (“i sadollem el pit d’aire del cel / per cantar l’alegria de la terra, / tan si’n surt un místic bèl / com si’n surt un crit de guerra”). Ni la demoscòpia retocada ni la poesia no ens alteren les emocions i les expectatives d’aquest diumenge. Però, amb el record de les eleccions municipals de l’abril del 1931 al cap -que, per cert, van resultar plebiscitàries-, goso compartir aquesta innocent exaltació maragalliana del maig. Diuen que llegir poesia durant la jornada de reflexió desintoxica dels excessos verbals de la campanya. Aquestes hores una mica més humides i ennuvolades han refrescat una cam...

L’ANC fa campanya per aconseguir que els 400.000 barcelonins que van votar sí-sí el 9-N donin suport a opcions sobiranistes a les municipals. No és un repte fàcil, si tenim present que el 2011 la suma de CiU, ERC i la CUP amb prou feines va superar els 200.000 vots a la capital (només Maragall, als anys preolímpics, va arribar als 400.000). Uns comicis locals no s’haurien de comparar amb un plebiscit, però la premsa de Madrid porta dies ressaltant que la candidatura d’Ada Colau pot impedir una majoria sobiranista a Barcelona. Molta gent del PSC, ICV i l’esquerra alternativa -incloent-hi la mateixa Colau- van votar sí-sí el 9-N, però tots sabem que només els vots de CiU i ERC (els de la CUP també... si entra al plenari) es tindran en compte a l’hora de jutjar si Barcelona és més a prop o més lluny de ser capital d’estat. Font: ara.cat

Les famílies que demanen el castellà a les escoles, teledirigides pel partit d’Albert Rivera a través de l’entitat Assemblea per una Escola Bilingüe Que la reivindicació per acabar amb la immersió lingüística és una creació de Ciudadanos, més que de la societat civil, és quelcom que molta gent subscriu. Ara bé, que estigui directament darrere de les poques famílies que demanen l’escola també en castellà ja és més difícil de provar. Tanmateix, tots els indicis apunten que el partit d’Albert Rivera teledirigeix les famílies denunciants mitjançant l’entitat Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). L’objectiu de Ciudadanos de “retornar el català a la situació d’abans de 1978”, tal com va destapar el directe!cat fa tres mesos , necessita eines, i l’AEB és una d’elles. 'Factoria Ciudadanos' L’Assemblea per una Escola Bilingüe neix l’estiu de 2013 amb un focus a Sant Cugat del Vallès com un moviment de pares que defensen l’ensenyament també en castellà i que donen suport a les famílie...