SFxI2017

"Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?" Aquesta és la pregunta que finalment el Secretariat Nacional de l'ANC ha decidit sotmetre a l'aprovació o no dels associats. A primer cop d'ull, la pregunta en si planteja alguns problemes: Massa llarga. Una pregunta que vagi més enllà d'una línia i mitja complica la lectura i, sobretot, la comprensió. Des del punt de vista de redacció, una sola frase de 4 línies no és mai adequada. No és engrescadora. El caràcter mitjanament ambigu d'algunes expressions no és, possiblement, el que esperava la gent. Les dues qüestions anteriors ens aboquen a una tercera: la gent està desorientada i no acaba d'entendre què pot arribar a significar votar sí o votar no. Estic segur que des de l'ANC arribarà ben avia...

L'ha presentat la portaveu Neus Munté després de la reunió de govern d'avui La vice-presidenta del govern i portaveu, Neus Munté, ha presentat avui l'informe ' Crònica d'una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les persones de Catalunya ' (pdf). En aquest document l'executiu acusa l'estat espanyol d'ofegar, limitar i laminar l'autogovern de Catalunya, amb greus conseqüències per al benestar dels ciutadans. Entre més qüestions, s'hi denuncia la manca de voluntat de diàleg de l'estat espanyol, l'atac a l'escola catalana, una reducció de la inversió a Catalunya del 71% entre el 2009 i el 2014 i retallades socials, com ara les relacionades amb la llei de dependència. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, demanarà de comparèixer al parlament per compartir aquest informe. L'informe va ser encarregat pel govern en la reunió del 3 de març passat, en vista del degoteig constant de decisions de l'estat espanyol q...

Com ja hauràs rebut des del Secretariat Nacional, aquest cap de setmana, es farà una consulta a tots els membres de ple dret de l’ANC, relativa al paper que ha de tenir en el procés. La nostra territorial no té un local propi amb connexió a Internet, motiu pel qual, hem decidit col·laborar amb Fort Pienc, com ja vam fer a les eleccions al SN del passat mes de maig. Els punts de votació més propers són AT Fort Pienc Alí Bei, 94 (cantonada Sardenya) AT Dreta de l’Eixample Llar d’Infants Drac Màgic Consell de Cent, 435 baixos (al costat de l’Hospital de Nens) En ambdós casos, l’horari és el següent: Divendres 3, de 17h a 21h (Fort Pienc, de 18h a 21h) Dissabte 4, de 10h a 14h Aquesta vegada, també es podrà votar per correu electrònic. Per a més informació consulta els següents enllaços: Consulta cens 4J Butlleta ANC F.A.Q. Consulta 4J Si ets fora, pots anar a votar a qualsevol altra territorial.Tindràs els punts de votació disponibles a la web de l’Assemblea , a partir de la nit de dijous...

La meva explicació sobre la consulta de l'Assemblea, a títol personal Quan el president ens demana de fer una “llista amb el president”, la resposta no és fàcil. Si diem que sí, alienem una bona part de la població, i si diem que no, n'alienem l'altra part. Més important encara: ens desviem de l'objectiu real: la independència. La independència es guanya complint dos requisits: una victòria el #27S dels candidats independentistes i que les eleccions es considerin plebiscitàries. Per tenir caràcter plebiscitari, la gent ha de saber que ho són, han de saber què voten, i que no són eleccions normals per decidir la composició del Parlament sinó per decidir la independència. La comunitat internacional, que avaluarà les eleccions a l'hora de concedir el reconeixement o no, ha de veure clar que la gent vota independència sí o no. La manera més senzilla de fer-ho és amb una sola llista, és cert. Els resultats quedarien claríssims aquí i a fora. Però no és l'única manera...

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dijous, 2: A la tarda, de 6 a 9, al carrer Indústria, tocant Marina (Bonpreu) Junts ho aconseguirem! Què són les paradetes o com participar-hi

Avui us convidem a conèixer una de les entitats que fa més de 75 anys que treballa des del nostre barri a favor de les danses tradicionals catalanes. Ens referim a l’Esbart Gaudí, i el vídeo que us presentem és el nostre petit homenatge a la seva trajectòria. Veure tots els vídeos publicats

Queden menys de cent dies per al 27-S. Conscients de la importància del moment, l’ANC i Òmnium ajunten esforços en el marc d’una nova campanya: 27º09’2015”. On tot comença. Encarem la darrera etapa, la més dura, la més delicada, la més determinant. El 9-N va quedar clara una cosa: molta gent, sigui o no independentista, no demana altra cosa que democràcia. Som on som després d’anys de protagonitzar les mobilitzacions més grans a Europa dels darrers temps, i d’intentar-ho tot, de manera pacífica, amb paciència i voluntat de diàleg. Hem seguit tots els passos que tocava fer, de manera legal (dret a decidir, transferir competències), i malgrat tot continuem amb la negativa com a resposta i la querella com a proposta. El país està dividit? Sí, malauradament: entre els qui creuen en la democràcia (i no la temen) i els qui no hi creuen. L’ statu quo ja no és una opció vàlida per a cada vegada més gent. O avancem de debò cap a una sobirania plena, igual, si més no, a la que tenen altres estat...

El 27-S s'ha d'obrir un procés constituent, no per a l'autodeterminació a Catalunya, sinó per coordinar-nos amb els altres pobles d'Espanya que volen un canvi. Aquesta frase, que podria haver pronunciat qualsevol dirigent polític de la Transició, és del candidat de Podemos a la Generalitat. Les mateixes rodes de molí que ens han portat a la situació actual de dissolució de l'autogovern i de la identitat cultural. Estic segur que ho proposen de bona fe, però convé reflexionar sobre la seva proposta. D'antuvi, tots els canvis que proposen s'han de fer en el marc de la legalitat espanyola, tal com deixa clar Pablo Iglesias quan parla de Catalunya. O sigui que caldrà reformar la sacrosanta Constitució Espanyola. Per fer-ho, hauran de controlar dos terços del Congrés i del Senat. Un cop aprovada, hauran de dissoldre les cambres, tornar a guanyar i tornar a controlar dos terços del Congrés i el Senat per a la seva aprovació definitiva. Després, s'haurà de sotm...

Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha visitat aquest dijous 25 de juny l'espai 'Moment Zero' d'El Punt Avui per compartir la "il·lusió" per un canvi que "tenim a tocar" i que ara precisa d'un nou impuls "omplint la Meridiana" aquest 11S i omplint les urnes del 27S de "vots per la llibertat". En un moment clau per al procés, Sànchez ha explicat que "volem arribar al 27S amb la certesa de guanyar" i això "només depèn de nosaltres". Per ampliar la majoria social favorable a la independència, Sànchez ha remarcat que "fa falta que tots ens posem les piles" per explicar arreu el país nou que volem construir. De la Meridiana al 27S Per tal d'omplir la Meridiana i guanyar el 27S, la fórmula de Jordi Sànchez passa per "mobilitzar als 'nostres'" i també per "arribar a tota aquella gent que encara no ha fet el pas". Així, el president de l...

"És bo tornar als clàssics en moments de neguit i ànsia" En plena guerra del desastre nacional, Joan Sales va enviar una carta al seu amic Màrius Torres on l'advertia que: “si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la”. És bo tornar als clàssics en moments de neguit i ànsia. El catalanisme, és a dir, l'independentisme, viu aguantant la respiració, massa temorós, massa inquiet, pendent sempre dels altres. No podríem fer la V baixa, no omplirem la Gran Via ni la Diagonal, no votarem el 9N i no arribarem al milió de votants, etc.. El que necessitem és una tramuntanada. Netejar les pors i les boires de les enquestes electorals. L’independentisme ha de generar confiança en la victòria, saber que som majoria i que tenim a l'abast el que cap generació abans que la nostra havia somniat. Per què? Senzillament perquè estem al bell mig del país. Que ningú no s'eq...

La proximitat del 27-S i la volatilitat evident que s'observa en el panorama polític català propicien un considerable error d'enfocament sobre el procés d'independència. Hom intenta domar-lo a base de presentar-lo com un (comprensible) episodi anormal. I això és exactament el que no és. Espanya cerca l'escletxa per a esbotzar el procés d'independència, i ho fa de maneres molt diferents. Crec que ja es pot dir que Podem, i la seua llista unitària del SíSePuede, n'és l'ariet polític principal, actualment. Però, evidentment, també hi ha ariets mediàtics i ariets intel·lectuals, entre més. Aquests darrers, sobretot, han començat a repetir, fixeu-vos-hi, una vegada i un altra la idea que això de l'independentisme a Catalunya és com un accident cronològic —cosa que ahir assumia Pablo Iglesias amb aquest nou eslògan segons el qual amb ells al govern d'Espanya els catalans ja no voldríem marxar. Alerta, però, que no caiguem en aquesta trampa. És indiscutible...

La Plataforma per la llengua ha palesat que s'han aprovat 64 noves disposicions que obliguen l'ús del castellà a Catalunya i 2 que obliguen a usar el català. La Plataforma per la Llengua ha fet públic un estudi de novetats legislatives en matèria lingüística a Catalunya corresponent al 2014. L'entitat ha comprovat que, com a mínim, s'han incorporat a l'ordenament jurídic 64 noves disposicions que imposen el castellà a Catalunya i només 2 que imposen el català. També s'ha aprovat una normativa estatal que obliga a usar la llengua de signes espanyola en un cicle formatiu a Catalunya i una altra, autonòmica, que obliga les administracions catalanes a atendre a qui se'ls adreça en la llengua de signes catalana. A més de les normatives que s'incorporen a l'ordenament jurídic, l'Administració central espanyola ha aprovat 6 bases de convocatòries que exigeixen algun ús del castellà. L'Administració catalana ha aprovat 14 bases de convocatòries que e...

RESPOSTA Tot fa pensar que sí. Les normes de la diplomàcia internacional obliguen els Estats a mantenir una actitud molt prudent quan es tracta d’un canvi important en un Estat existent. No cal dir que el canvi més important és que una part d’aquest territori esdevingui un Estat propi. Per això és natural que els representants dels estats siguin molt discrets pel que fa a Catalunya, i vulguin esperar els resultats de la votació abans de pronunciar-se. És cert que hi ha hagut algunes mostres d’animadversió, però els països poden canviar d’opinió i fer-ho de pressa. Eslovènia, per exemple, va rebre l’amenaça conjunta de la UE i els Estats Units que no seria mai reconeguda i al cap de dos dies proclamava la independència i era reconeguda internacionalment. És membre de la UE i l’any 2008 li va correspondre el torn de presidència. Un altre exemple interessant en aquest sentit és el de Kosovo. Tot i fer una declaració unilateral d’independència, va aconseguir el reconeixement de 51 estats ...

Continuem amb la presentació setmanal de vídeos d’entitats encetada la setmana passada. Aquesta vegada us convidem a conèixer una altra entitat fortament arrelada al barri, els Castellers de la Sagrada Família: Veure tots els vídeos publicats

L'ANC i Òmnium activen una 'conversa' d'un milió de trucades · Ara és l'hora anuncia els eixos de la mobilització d'aquest estiu ' Ara és l'hora ', que inclou l'ANC i Òmnium, es proposa de fer la campanya de mobilització més gran de la nostra història. Una campanya amb tot un seguit d'accions des d'ara fins a la Diada per a guanyar tanta gent com sigui possible en favor de la independència, amb vista al 27-S. La mobilització de la Meridiana de l'Onze de Setembre serà el moment culminant de tota aquesta campanya, però ahir ja va arrencar això que han anomenat 'macroconversa', que consisteix a fer 1,2 milions de trucades, gràcies a l'ajut de centenars de voluntaris, per a parlar amb milers de persones sobre què ens hi juguem el 27-S. Ho explicava ahir Raül Romeva, responsable de campanya d'Òmnium: 'Farem 1,2 milions de trucades telefòniques per demanar de manera neutral l'opinió de la gent sobre la situació del p...

Per a un poble que no ha accedit a l'estatalitat sobirana, no hi ha res de més nacional que l'obtenció de la independència. Com a objectiu nacional per excel·lència, la independència és de tota la societat, no tan sols d'una classe social determinada, d'una ideologia concreta o d'unes sigles en exclusiva. La independència catalana és transversal, de tots els qui lliurement vulguin reivindicar-la, tant se val l'origen, el lloc de residència, les preferències polítiques o els motius. Els uns plantegen una estratègia d'emancipació en termes clàssics d'alliberament nacional, comprensibles internacionalment. Uns altres entenen la independència com a oportunitat privilegiada de canvis generals, profunds, amb un model de societat nou. D'altres s'hi troben convençuts d'una qualitat de vida (material, democràtica, cultural) superior a l'actual i hi ha qui ha arribat a l'independentisme simplement per fatiga democràtica, en adonar-se, un cop i ...

Gabriel Rufián, membre del Secretariat Nacional de l'ANC, conversa amb Toni Aira de @RevistaEsguard

"El front del Sí s'ha de tornar a posar les piles perquè convocar un plebiscit no vol dir guanyar-lo" No ha estat la millor setmana per als escèptics, cínics i burletes de dins i fora de Catalunya que mai no van creure que el procés anés de debò. Perquè resulta que va tan de debò, que és tan veritat que el 27S és un plebiscit sobre la independència, que CDC i UDC s'han divorciat. Allò que mai no havia de passar, aquell pronòstic de quatre eixelebrats, s'ha esdevingut. De la nit al dia escèptics, cínics i burletes han substituït el somriure condescendent per una ganyota a mig camí entre l'estupefacció i la preocupació. Sí, el procés va de veres. T'agradarà més o menys, però va de veres. Votarem, doncs, i ens comptarem. I hi haurà tres llistes que, si sumen més de 68 diputats, iniciaran formalment el procés de desconnexió de l'estat espanyol i creació d'un nou estat independent (una afirmació, aquesta, que fa quinze dies hauria generat somriures fote...

"Què passar-ia si... Només estarem a favor de la justícia social a Catalunya si l’Estat espanyol també ho està" Què passaria si.... “Només estarem a favor de la justícia social a Catalunya si l’Estat espanyol també ho està”. “La justícia social per Catalunya la decideixen tots els ciutadans de l’Estat”. “No farem cap acció per evitar desnonaments si no és amb el vist-i-plau de les entitats bancàries”. “Consultar a la ciutadania sobre si és millor un govern d’esquerres o un govern de dretes divideix la societat i les famílies”. “Estem a favor de la justícia social sempre que no l’encapçali Gemma Ubasart, si no, ja ens estan bé les desigualtats”. “La justícia social l'hem de fer sense Teresa Forcades”. “Com que a la consulta a favor de la justícia social hi van participar 2,3 milions de persones interpretem que els 5 milions restants hi estan en contra”. “A més de la justícia social, hi ha altres prioritats”. “No cal trencar amb les desigultats, només reformant-les una mica...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

«L’esquerra espanyola ha demostrat moltes vegades que és capaç d’aprofitar-se de la voluntat dels catalans de transformar l’Estat per arribar al poder i després deixar-nos tal com estàvem» Ara que ja han passat les eleccions municipals és moment de començar a pensar en el 27-S, una data en què tindran lloc les eleccions més transcendentals de la història del nostre país. I en aquestes eleccions hi ha un partit, Podem, que concorrerà per primer cop al Parlament de Catalunya amb el repte de convèncer un bon gruix d’electors indecisos sota el paraigües de la renovació i la transformació social i intentant no sortir escaldats del debat independentista. Perquè sembla força evident que aquest discurs poc clar i sovint ambivalent, és calculat i té la voluntat d’atraure tant votants del Sí com del No. És veritat que els seus dirigents catalans aposten per fer un referèndum i anar fins al final si el 27-S guanyen les forces del Sí, però s’abstenen de concretar què votarem en aquest referèndum i...

'El 27-S què votem?' Cal tenir clar que la resposta a aquesta pregunta no és cap decisió que puguen prendre els partits. I també que és la més transcendental de totes. Primer de tot, hem de respondre a això. El 27-S votem per obrir el procés d'independència i emprendre, per tant, el procés constituent que hauria de portar a la proclamació final de la república catalana durant els primers mesos del 2017 o votem per canviar o ratificar el govern autonòmic? La pregunta és tan senzilla i directa com això, i cadascú l'ha de respondre en el seu interior. No solament això: cadascú ha de votar en consciència a partir de la resposta que n'obtinga. El que hi ha en joc no admet dubtes ni incerteses. Com més va amb més claredat: els partits independentistes ens proposen una votació que siga un referèndum, un plebiscit, sobre la independència. I el gest, històric, de CDC trencant amb Unió sense contemplacions i de manera neta i directa va en aquesta línia. Unió diu que vol ser p...

No m’agraden els dis­cur­sos der­ro­tistes i penso que no ens porten enl­loc. Tam­poc crec que estiguin jus­ti­fi­cats perquè som un gran país, només que podríem ser un país encara mil­lor. N’estic ple­na­ment con­vençut i penso que aque­sta ha de ser la base del dis­curs guanyador de cara al 27 de setembre. No som el país on res no fun­ciona. Som el país on mal­grat les difi­cul­tats con­tin­uem tenint un sis­tema san­i­tari enve­jable que fa que gent d’altres paï­sos europeus i comu­ni­tats d’Espanya vul­guin venir aquí a operar-se. Som un país que ofer­eix san­i­tat uni­ver­sal a tothom i no excloem a ningú que neces­sita aten­ció mèdica per raó d’origen com si passa a Espanya. Som un país on grans cien­tífics i inves­ti­gadors ens han sit­uat al cap­da­vant en la recerca de vac­unes con­tra el càncer, el VIH, la hepati­tis C o la tuber­cu­lo­sis. Podríem ser mil­lor, molt mil­lor evi­dent­ment, per això volem la inde­pendèn­cia perquè Espanya no se’ns quedi una part tant impor­tant...

D’ençà de la Transició que es veia a venir. El vestit s’ha esquinçat i les costures estan estripades. Era vell i la crisi l’ha acabat d’espelleringar. No hi ha prou retalls, ni mans destres, ni fils ni agulles per mirar d’apedaçar-lo. Sortirà més a compte fer un vestit nou, de la mida i la textura necessàries. Amb les competències i els recursos perquè, com a mínim, la gent no hagi de patir tant. No cal identificar més símptomes ni inventariar més efectes indesitjables per concloure que el nostre sistema social està malalt i que no resol bé ni l’organització del treball ni la distribució de la riquesa. El model econòmic de referència és injust i ha produït greus desequilibris. I el sistema polític és feble, subsidiari de l’estat espanyol, poc eficient, i exigeix un canvi d’orientació i d’escala: regeneració democràtica i sobirania plena. Cal considerar, però, que l’economia catalana també incorpora un teixit laboral, empresarial i professional diversificat, amb sectors de molta projecc...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

“L’expulsió de Catalunya de la UE no se sustentaria ni jurídicament, ni econòmicament, ni històricament”. Així de contundent va mostrar-se Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea, durant una conferència organitzada per la Fundació Catalunya Oberta. Des d’un punt de vista jurídic, va dir, l’expulsió d’un territori o d’un conjunt de ciutadans que ja formen part de la UE “no està prevista enlloc”. A més, va argumentar, en el cas que Espanya no reconegués la independència de Catalunya, el país seguiria sent part de l’estat espanyol i, automàticament, de la UE. Des d’un punt de vista econòmic, el ponent va assegurar que l’expulsió de Catalunya tindria efectes negatius per totes les parts implicades, sobretot per Espanya: “Patiria molta inestabilitat financera, i més tenint en compte que en aquest escenari Catalunya no assumiria la part del deute que li pertoca”. Segons el representant del Govern a Brusel·les, a més, una expulsió de Catalunya no lligar...