SFxI2017

El març de 1930 Mahatma Gandhi va emprendre una marxa a peu de 300 Km, fins l'oceà Índic, va endinsar-se a les ones i va agafar aigua salada amb un vol per extreure'n la sal. Aquest gest tant simple va acabat fent trontollar l'Imperi britànic; va desobeir la llei que prohibia aconseguir la sal del mar i obligava a comprar-la gravada amb un fort impost, al monopoli britànic. Gandhi era un advocat amb una consciència escrupolosa de complir amb els seus deures legals. Aquesta exigència íntima el va portar a legitimar el seu desacatament d'una llei injusta, fonamentant la seva decisió en el dret innat dels seus compatriotes a disposar dels seus recursos naturals. També formava part d'una nova estratègia política, la desobediència civil, després que les autoritats ocupants no haguessin fet cas de les vagues, boicots, vagues de fam i altres protestes que havia organitzat. L'acte de desobediència de Gandhi va desestabilitzar la potència més poderosa de l'època perq...

La CUP va presentar ahir les seues llistes per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Són un autèntic luxe, amb tot de noms de gent compromesa, intel·ligent, honrada, imaginativa, combatent… Serà fantàstic de veure a l’hemicicle Antonio Baños, Benet Salellas, Gabriela Serra o Julià de Jodar, només per a dir alguns noms d’homes i dones que fa anys que ressalten per la seua feina en favor de la gent i del país i que ara han fet el pas de demanar el vot. Els diputats de la CUP, que espere que siguen com més millor, tindran un paper clau i determinant al pròxim parlament. Tant si Junts pel Sí assoleix la majoria absoluta com si cal que les dues candidatures independentistes facen pinya per assolir-la. La tria que han fet els militants anticapitalistes, en conseqüència, dóna totes les garanties que, sense renunciar a res, sabran estar a l’altura d’allò que el moment històric reclama. La il·lusió que susciten tant l’una llista com l’altra és sens dubte el millor indici que la ‘revolució ...

«O revolució catalana per al benestar de les persones i el bé comú, o autonomia espanyola intervinguda amb malestar social» Després d'aquest final feliç –per dir-ho d'alguna manera- de la lluita caïnitaentre les diferents famílies del sobiranisme i, sobretot, després de veure com l'independentisme com a moviment social ha passat per sobre del sistema polític de la Transició arrasant partits tan històrics i immobilistes com el PSC i CiU-UDC, finalment ja ens hem plantat davant del repte més important de tota la història d'aquest país. El tauler polític de cara el 27-S, doncs, queda ben marcat per tres grans blocs: l'independentista (llista unitària + CUP), el d'una esquerra ni carn ni peix que potser acceptaria la independència (Podem-ICV) i les escorrialles unionistes que de ben segur ja tenen reservats els últims seients del Parlament. No cal insistir més que aquesta contesa electoral serà un plebiscit, els partits independentistes han guanyat clarament aquesta...

El candidat de la llista de Junts pel Sí creu que el procés 'acabarà bé' L’economista Oriol Amat serà el número set de la llista per Barcelona de Junts pel Sí. Aquest nomenament coincideix amb la reedició del llibre ‘ Economia de Catalunya: preguntes i respostes sobre la independència ‘, coordinat per ell i per Modest Ginjoan. Un llibre que, si arribés a cada casa, ben segur que seria el millor estímul per a votar sí a la independència. Fet per divuit economistes de pes, no necessàriament vinculats a l’ideari sobiranista, s’hi analitzen un per un els punts clau de l’economia d’una futura Catalunya independent. La principal virtut del llibre és la transversalitat, tant dels autors com de la temàtica. El resultat de l’anàlisi és contundent: l’economia de Catalunya hi sortirà guanyant. Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), amb moltes altres responsabilitats a l’espatlla, és partidari de...

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dijous, 30: A la tarda, de 6 a 9, a la cantonada dels carrers de Mallorca i Independència, al costat del supermercat Bon Preu. Junts ho aconseguirem! Què són les paradetes o com participar-hi

Entrevista al dirigent de Súmate i membre del secretariat de l'ANC · 'Podem fa allò que ja va fer fa més de trenta anys un advocat sevillà que es deia Felipe González: felipisme pur i pelat' D’independentistes provinents de la immigració, a Catalunya sempre n’hi ha haguts. Ja n’hi havia una bona colla als anys vint i trenta del segle passat, i tornaven a treure el cap en la represa del moviment a final dels seixanta i durant els setanta i vuitanta. Tan sols cal repassar les biografies dels personatges més coneguts de l’independentisme d’aquests últims decennis. La novetat d’ara, amb l’esclat definitiu del sobiranisme, és l’independentisme castellanoparlant, que té necessitat d’organitzar-se en plataformes com ara Súmate per mirar d’obrir camí en uns municipis i barris determinats. Una de les veus més fermes de Súmate és la de  Gabriel Rufián , que també és membre del secretariat de l’ANC. En tan sols sis mesos a Twitter, Rufián ja té més d’onze mil seguidors i els seus miss...

Als líders del procés sobiranista se’ls hi exigeix sovint que detallin , fil per randa, quins passos caldrà seguir per arribar a l’estat propi independent. Aquesta no és una reclamació sobrera si es té en compte la dimensió de la jugada política, la més gran que s’ha fet a Catalunya en segles. El ciutadà té la necessitat i el dret de saber com es farà aquest procés de desconnexió, i els partits i les entitats han de ser capaços de concretar les estacions de la ruta marcada per evitar que l’elector acudeixi a les urnes amb la sensació que votar que sí a la independència és fer un acte de fe. Cal dir-ho sense embuts. La independència és un salt d’una complexitat tan gran que ningú no pot assegurar, ara com ara, que la cosa acabi reeixint. En aquest sentit, els líders independentistes han de ser prou honestos i sincers per explicar que la seva aposta és curulla de problemes, un fet que, per cert, no fan aquells que defensen una tercera via de caire federal. Els representants d’aquesta op...

"El ministre s'escuda en la Generació del 98, la que va perdre Cuba. El traeix el subconscient" El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que el sobiranisme "es cura viatjant i llegint" . "El que cal buscar són les identitats que et fan ser més gran" en el món globalitzat del segle XXI, en comptes de cercar un espai "tancat en un Estat cada vegada més petit", ha argumentat. El planejament de Catalá és tan arnat que gairebé fa riure, tot i que a Espanya endins hi ha qui se'l creu. Si hi ha algú viatjat a l'Estat espanyol són els catalans, ni que sigui per proximitat geogràfica amb Europa. Però l'expressió de Catalá amaga més coses. Prové d'una afirmació de Pio Baroja, de la Generació espanyola del 98 , que assegurava que "el carlisme es cura llegint, i el nacionalisme, viatjant". És un exemple del patró polític espanyol al·lèrgic a tota negociació amb l'adversari, arrelat en un nacionalisme banal o tra...

He vist fer una revolució amb pancartes, escenaris, cadires plegables i micròfons. He vist petits, mitjans i grans responsabilitzar-se d'una victòria. He vist a molts sortir de fàbriques, oficines i cases i dedicar el seu temps lliure a explicar als carrers a qui vulgui escoltar-los el futur que imaginen. He vist llàgrimes en ulls que han perdut tant que només es mereixen guanyar. He vist a la mateixa taula a gent que mai ha pensat de la mateixa manera, emocionar-se i il·lusionar-se de la mateixa manera. He vist a grans polítics claudicar davant de grans reptes. He vist petits polítics enfadar-se davant d'aquest repte. He vist gent petita fer-se gran i he vist gent gran fer-se petita. He vist barris sencers escoltar els seus veïns demanant que s'alcessin d'una vegada. He vist un poble sencer agafat de les mans. He vist joves ensenyar a gent gran i gent gran aprendre novament. He vist un agricultor jubilat arrencar més aplaudiments que eminents pensadors. He vist grans a...

La saviesa popular diu que no hem de fer cas de les enquestes, que les (en)carrega el diable per decantar el vot. Doncs caram, també té el seu què. Si fem la mitjana dels sondatges electorals a l’estat espanyol, per exemple, resulta que els dóna majoria del PP, segona posició per al PSOE, a força distància el bronze per a Podemos i una mossegada de Ciudadanos. La resta són partits sense importància, residuals. Davant d’això, els ‘indepes’ cuitem a difondre els arcs quadricolors amb l’etiqueta #fadaralisma, i clavem un cop de colze als del ‘sí que es pot’ com volent dir: ‘Ui, sí que es pot, eh?’ I també els dediquem articles cofois explicant la gimcana de la reforma constitucional, que si dos terços del Congreso, dos terços del Senado –aquests són difícils, perquè no hi va ningú–, que si avança les eleccions estatals, que si torna-hi al Congreso i torna-hi al Senado i fes un referèndum i nananà… com si als nostres adversaris dialèctics els importés una merda, com es reforma la constituc...

Avui és el torn de Can Roger. Una societat es considera cohesionada si assegura el benestar de tots els seus membres, minimitza les disparitats entre ells i evita la marginació de qualsevol col·lectiu. El nostre barri no n’és aliè i Can Roger prou que ho sap. Us convidem a conèixer la feina que fan. Veure tots els vídeos publicats

Entrevista a la número 2 de la llista unitària: "Volem que Junts pel Sí sigui l'instrument per fer la independència" El discurs de l'Estat espanyol ha canviat. Ara ja parlen obertament d'independència i de la DUI. Com ho veu? És una estratègia. Ells la van variant tal i com avança el procés. Recordo que abans deien que no hi hauria 9-N, que no votaríem, i d'allà ja van passar als tribunals, amb les querelles contra el president, l'exvicepresidenta i la consellera d'Ensenyament. Sempre fan el mateix. Es pensaven que no hi hauria una candidatura com és la de Junts pel Sí, i en veure que s'ha materialitzat han pujat un grau més les amenaces, la por i la intimidació. Veuen que això guanyarà. Deien que el 27-S no es convocaria, que no seria plebiscitari, que impugnarien el decret de convocatòria... Quan han vist que el decret de convocatòria serà normal i que no podran fer res per a impugnar-lo, han pujat un grau més l'agressivitat. "Voteu i f...

La setmana passada la comissió constitucional del Congrés de Diputats va aprovar, amb el suport de PP i PSOE, el projecte de llei de seguretat nacional presentat pel govern espanyol. Considerant les dues conseqüències fonamentals que es deriven d’aquest text —un nou retrocés de les llibertats ciutadanes i, sobretot, un cop letal a l’edifici autonòmic—, sorprèn el silenci mediàtic i el suavíssim to crític amb què ha estat acollit. Com totes les males lleis —les lleis que reforcen el poder arbitrari de l’estat—, l’objecte del projecte, la “seguretat nacional”, és tautològic i, en definitiva, il·limitat. Després d’una exposició de motius de verb florit i contingut boirós, l’article 3 defineix la seguretat nacional com “l’acció de l’Estat per protegir la llibertat i el benestar dels ciutadans, i garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals”. Ara bé, com que això —garantir la seguretat, la llibertat i la felicitat dels ciutadans— és precisament el que fan tots...

Ja hi ha 45.000 persones apuntades a la Via Lliure i s'han exhaurit tots els autocars disponibles per l'acte de la Diada El ritme d'inscripcions per a la Meridiana, l'anomenada Via Lliure  que organitzen l'ANC i Òmnium per l'Onze de Setembre, ha superat les xifres de la 'V' de l'any passat en aquestes dates. Segons l'Assemblea s'han inscrit més de 45.000 persones a la manifestació de la Diada d'aquest 2015. "El ritme va molt bé, segur que omplirem la Meridiana", han apuntat a El Singular fonts de l'organització. De fet, ja hi ha alguns trams plens a l'avinguda. Segons aquesta piulada d'Ara és l'Hora -la campanya unitària de l'ANC i Òmnium-, els trams que van des del Parlament (el final de la Via Lliure) fins a la cantonada de la Meridiana amb el carrer Marina -on hi ha la seu de l'Assemblea- ja estarien plens. Es tracta dels trams 121 al 125 aproximadament, on teòricament hi van els catalans que venen ...

El “saldo fiscal” de l’Informe del Sistema de Cuentas Públicas Territorializadas 2012 que ha publicat el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas presenta uns resultats parcials i subjectius derivats d’una falta de rigor en la metodologia emprada, malgrat confirmar que el dèficit fiscal de Catalunya és una realitat. Tal com va fer l’any anterior, l’Estat espanyol ha continuat aplicant jocs aritmètics amb la intenció de presentar un resultat que convingui als seus propòsits. La xifra, tot i estar pensada per a oferir una informació diferent de les balances fiscals, segueix donant un saldo negatiu per a Catalunya de 7.438 milions d’euros. Amb la meitat d’aquest import es podria cobrir el dèficit pressupostari de la Generalitat i es podrien revertir de forma important les retallades en els serveis d’ensenyament, sanitat i benestar. Las cuentas territorializadas segueixen amb el criteri d’imputar a Catalunya béns i serveis públics d’àmbit estatal i d’interès general que encara ...

"Si fossin britànics pactistes, l'independentisme segurament ja estaria desactivat. Però no ho són, i per això tenen ara les de perdre" Mariano Rajoy no negociarà. El patró polític espanyol ha estat sempre aquest quan s'arriba al cap del carrer . Pactar s'interpreta com una cessió vergonyant, sobretot quan hi ha en joc qüestions territorials, i l'Estat no cedeix. Res a veure amb el patró polític britànic, que busca solucions polítiques i accepta referèndums, que intenta consensos interns des del segle XVIII. La història dels dos països és la que és i no ho canviarem. Aquesta actitud política inflexible, que ara també comparteixen PSOE i Ciutadans, imposava les seves regles a l'Espanya del segle XIX i fins i tot al XX, però s'ha afeblit en el món globalitzat. Mariano Rajoy té hores d'ara les de perdre, si a Catalunya el sobiranisme segueix fent les coses de forma coordinada i sense improvisacions, si no hi ha descontrol. Rajoy adverteix amb la sus...

Amb el principi d’acord assolit en dilluns 13 de juliol entre els dos principals partits sobiranistes, CDC i ERC, de construir una candidatura transversal amb més forces polítiques i persones de la societat civil, amb programa comú i compromís de cara al govern, l’escenari polític català i la perspectiva que les eleccions del 27S siguin un plebiscit, ha pres una nova volada. S’ha confirmat la candidatura “Junts pel Si” com una confluència de diferents partits (CDC, ERC, Demòcrates de Catalunya, MES, Avancem, Reagrupament) i encapçalada per persones significades de la societat civil, destacant Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals a la llista per Barcelona. També s’ha confirmat que la “CUP-Crida Constituent” es presentarà a les eleccions amb el seu indubtable compromís amb el procés sobiranista català, i que defensarà el caràcter plebiscitari i el SÍ a la independència el proper 27S. Com a reacció a la determinació d’aquestes dues candidatures i de tota la societat catalana que ...