SFxI2017

La principal carència d'Espanya, allò que fa que no només molts catalans sinó també molts espanyols se'n desentenguin, és que no té cap projecte il·lusionant que vagi més enllà de la propaganda i d'explotar els tòpics més tronats aplegats en una anomenada marca Espanya morta d'inanició. Veient la falta d'idees motivadores que apostin pel futur per crear un país on tothom se senti còmode, els principals líders han de recórrer a la tàctica de sempre: invocar grans principis que no volen dir res perquè s'han desgastat a còpia d'utilitzar-los només quan arriben les eleccions per oblidar-los ràpidament un cop passen. Els governs d'Espanya no poden oferir res a Catalunya perquè Espanya depèn en gran part de les aportacions econòmiques del nostre país, i qualsevol concessió suposaria empobrir-se i disposar de menys recursos per fer i desfer. En vista de la impossibilitat d'oferir res concret, que seria l'argument democràtic per contrarestar l'indepe...

Entrevista amb el cap de llista per a Tarragona de Junts pel Sí L’estat espanyol s’ha activat en aquesta pre-campanya del 27-S. El darrer missatge apocalíptic sobre el procés d’independència ha vingut guiat per l’ex-president del govern espanyol Felipe González, que diu que les propostes de Junts pel Sí poden portar els catalans a ‘una aventura il·legal i irresponsable’ que deixaria Catalunya ‘desconnectada d’Europa’. Justament per parlar d’una manera enraonada de quines són les propostes de Junts pel Sí, de com es farà el camí cap a la independència si el sí obté una majoria el 27-S, hem entrevistat el cap de llista per a Tarragona de la coalició, Germà Bel. Bel és a punt de tornar a ser diputat, més d’una dècada després d’haver ocupat un escó al congrés espanyol al grup socialista. Ara, en canvi, serà al parlament català, amb el propòsit de formar part d’una majoria a la cambra que permeti de portar endavant el procés cap a la independència. - Quan es pronunciarà la UE sobre la indep...

Es la prepotencia. Es la chulería. Es el autoritarismo. Es la agresividad. Es el insulto. Es el menosprecio. Es esa actitud de perdonavidas que te mira por encima del hombro. Es la vocación de chulo de discotecas o matón de futbolines. Es la patética insuficiencia para pactar o negociar. Es la falta más absoluta de inteligencia emocional o social. Es el imperialismo codificado en el ADN. Es la colonización integral. Es también el paternalismo castrador. Es esa especie de desafío a la gravedad que proporciona la levitación por encima del bien y del mal. Es el desplazamiento de culpa. Es la negación de las neurosis colectivas. Es el miedo a lo desconocido. Es la incapacidad secular por admitir y potenciar la diversidad. Es la ignorancia como actitud vital. Es la negación como militancia. Es la puta manía de dividir el mundo entre buenos y malos. Es la enfermiza disposición para ocultar la complejidad. Es la censura. Es la mentira. Es la tergiversación. Es el maniqueísmo. Es la demagogia ...

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix. Aquesta cèlebre frase d'Albert Einstein és ben aplicable a la política catalana. Durant dècades, des de Catalunya s'ha intentat buscar un encaix amb l'Estat espanyol que, lluny d'aconseguir-se, només ha servit per constatar que es tracta d'un plantejament inviable. La consciència de ser una nació que tenim a Catalunya no només no ha estat reconeguda per les institucions i pel poder polític de l'Estat, sinó que ha estat negada i combatuda. Espanya mai ha vist la plurinacionalitat de l'Estat com una riquesa sinó que l'ha viscut com una anomalia que cal corregir. D'aquí ve que, a Espanya, l'únic consens polític possible per reformar la Constitució només permeti recentralitzar i uniformitzar més les autonomies. En només cinc anys, la independència ha esdevingut la posició central de la política catalana; ha obligat a les formacions polítiques a definir-se i ha convertit en una opció inversemb...

Els qui fan bandera de la Constitució espanyola i l'esgrimeixen per negar el dret dels catalans a votar o bé per consagrar la unitat d'Espanya, s'obliden de molts altres articles del text constitucional que són incomplerts sistemàticament. Un dels casos més flagrants és la vulneració que es fa d'un dret fonamental recollit a l'article 20.1: el dret dels ciutadans a “rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”. Un dret constitucional considerat, hi insisteixo, “fonamental” que cada dia neguen els mitjans espanyols als ciutadans d'arreu de l'Estat. Premsa, ràdios i televisions d'àmbit estatal dediquen pàgines i més pàgines, minuts de ràdio i franges televisives en prime time al debat sobiranista català, i en la immensa majoria dels casos no hi apareix cap independentista. Només els polítics catalans unionistes –o bé, en casos excepcionals, els federalistes– tenen veu als mitjans de comunicació espanyols, fet que atempta greument contr...

A mesura que s’acosta la cita es van perfilant els detalls de la mobilització que aquest 11 de setembre està cridada a omplir la Meridiana de colors. La Via Lliure que ahir es va assajar a les festes de Sants comptarà amb més de 50 colles castelleres, a falta d’algunes confirmacions, que resseguiran el recorregut i acompanyaran el punter a mesura que avança cap al Parlament. En aquesta setmana d’efervescència castellera per la proximitat de Sant Fèlix, volem compartir el mapa gairebé definitiu de les colles castelleres que estaran distribuïdes pels diversos trams de la Meridiana ( https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?usp=sharing&mid=z3vnkLHBCfag.kZGRHhKm371c ). Si bé, a partir de les 16.00 cada colla podrà fer les actuacions que desitgi, una vegada comenci a moure’s el punter per la ‘Via Lliure’ (17.14), les s’aniran carregant els castells a mesura que l’onada de colors els passi pel davant. Després de la crida a incrementar el ritme d’inscripcions que es va fer la setmana pass...

EN POLÍTICA, NO HI HA MAI CASUALITATS. Aquesta és una veritat d’universal aplicació i, per tant, és perfectament aplicable als escorcolls d’aquest divendres a la seu principal de CDC. L’aparatós desplegament de la Guàrdia Civil, que proveix els mitjans de comunicació de les imatges necessàries per il·lustrar la notícia, i el generós desplegament de mitjans, gràcies a preavisos no menys generosos, parlen per si sols. Com que l’estat espanyol no pot impedir el debat polític sobre la independència de Catalunya, es reserva el dret de posar-hi el focus i dirigir la mirada de la societat. És en va. Per desgràcia, estem al cap del carrer sobre el mal que ens ha fet la corrupció, i aquests escorcolls, per bé que pugen un graó més amb l’entrada a la seu de Convergència, no ens fan caure de la figuera, precisament. Sense ser experts en investigacions judicials, sembla bastant improbable que, a hores d’ara, a la seu del carrer Còrsega CDC hi pogués guardar algun document provatori. Els esforços d...

Miembro de Súmate y del Secretariado Nacional de la Assemblea Nacional Catalana Es una de las figuras que está llevando con más insistencia el mensaje independentista a diferentes rincones de Catalunya; sobre todo, de la Catalunya que duda. Como miembro de Súmate, entidad en la que ingresó en 2014, Gabriel Rufián no pierde la ocasión de lo que en catalán se conoce como 'picar pedra'; participar en múltiples actos, tertulias y debates ante indecisos y escépticos; explicando, aportando datos, resolviendo dudas. En definitiva, argumentando el por qué de un sí. Es también una cara y una voz que en los últimos meses se ha hecho un hueco con perfil propio en diferentes medios de comunicación donde se analiza y debate el Proceso. Nieto e hijo de andaluces, vive actualmente en Sabadell. Diplomado en Relaciones Laborales y graduado social, es desde el pasado mes de mayo miembro del Secretariado Nacional de la Assemblea Nacional de Catalunya. Bombers per la Independència: Parece como si ...

"Mentre tu faràs com sempre, el país començarà a actuar com mai: el govern serà netament independentista i no de partit, omplirà el Parlament enlloc de les avingudes" D’aquí a un mes exacte serà dilluns, 28 de setembre. Un dilluns laborable, com sempre, on faràs el de sempre. Et llevaràs, et dutxaràs, et prendràs el tallat o el que sigui que prenguis, i sortiràs al carrer per anar a la feina o a buscar feina. Agafaràs el metro o el cotxe, la moto, la bici o el tractor de sempre per arribar a la mateixa oficina, botiga, taller, fàbrica, aula o camp de sempre. Faràs trucades, atendràs clients, prendràs apunts, agafaràs el tornavís o redactaràs informes; dinaràs de pressa, i tornaràs a la feina, com sempre. Després cap a casa, o a recollir els nens. Soparàs alguna cosa, faràs zàping, i te n’aniràs al llit com sempre. D’aquí a un mes exacte serà dilluns, 28 de setembre. Mentre tu fas com sempre, el país començarà a actuar com mai: el govern serà netament independentista i no de p...

L'amic Vicenç Pedret m'ha deixat llegir aquest estiu la seva tesi doctoral, Historiografia i filosofia política (Tucídides, Maquiavel, Hobbes), dirigida pels professors Sales i Montserrat, i qualificada amb els màxims honors. Certament, aquests tres autors, punyents, lúcids, pragmàtics, ens proporcionen encara avui una autèntica lliçó per entendre la realitat política que ens envolta. De Tucídides (que sospito és el personatge que més atrau Pedret dels tres) és la cita següent: “La màxima esperança proporciona també el màxim coratge”. I si la portem als nostres dies, si mirem enrere, si mirem els darrers cinc anys passats, si ens aturem un segon a recordar el 9-N, veurem que hi ha motius clars per a l'esperança en la seva màxima expressió, i per seguir avançant endavant, sempre endavant, cap a la independència de Catalunya. Al llarg d'aquests sis anys i quatre històriques manifestacions (2010, 2012, 2013 i 2014), hem vist un poble abraçar la causa de la llibertat, llum ...

Només aquesta setmana: 1.- Adif ha anunciat que atura (un cop més) el corredor del mediterrani. Ni més ni menys que un dels trams més crítics, el que embolcalla el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, és a dir, el que dóna sortida i entrada al port de Barcelona i a tots els polígons industrials de la zona, que no són pocs. 2.- El govern espanyol obliga les companyies aèries del Japó i l'Índia que vulguin operar amb l'aeroport de Barcelona que també ho facin amb Madrid. Bé, de fet és una condició sine qua non: si no s'allarga el vol fins a Madrid, no hi ha vol amb Barcelona. 3.- El PP es nega a reformar la Constitució i ho exclou del programa electoral. Com que per començar el procés de reforma calen dues terceres parts del Congrés, caldrà que el PP tregui menys de 117 diputats (una cosa que no passa des de les majories absolutes de Felipe González) i que la resta de partits es posin d'acord per canviar-la. A aquesta trilogia de coses que han passat aquesta setmana, ca...

Aquest any serà el més decisiu de la història per al nostre país i per això hem de fer que aquest 11-S sigui el definitiu! El teu ajut és imprescindible! Forma part de la història i apunta’t a col·laborar amb la nostra territorial com a voluntari en les diverses tasques que s’hauran de fer al llarg de la Diada: https://goo.gl/BXXkOO . En aquest enllaç trobaràs les tasques que s’han de fer; digue’ns quina prefereixes i intentarem assignar-te la que hagis triat, però és probable que facis falta en una altra feina i ens veiem obligats a canviar-te de grup. Et recordem que els trams assignats a la territorial de la Sagrada Família són el 49, 50, 51, 52 i 53 , que formen l ’àrea H , amb l’eix temàtic «Oberts al món». L’espai va des de la cruïlla amb el carrer Felip II fins a la del carrer Espronceda i compartirem la ubicació amb els companys de les assemblees del Maresme. Si encara no t’hi has inscrit, encara que t’hagis apuntat com a voluntari per a la territorial, inscriu-t’hi a: https:/...

Una part del TRAM 49 el reservem a les persones d’edat, fràgils o amb mobilitat reduïda del barri. Perquè la participació ciutadana democràtica és un dret de tothom, perquè sabem que els fa molta il·lusió i que hem de fer possible que TOTS JUNTS FEM VIA , i així demostrem la capacitat inclusiva i autoorganitzativa del poble català. Tots, malgrat les possibles limitacions i fragilitats, som ciutadans actius i de ple dret, amb capacitat de decidir el nostre futur i també d’influir col·lectivament en el de les noves generacions; però algunes dificultats, de caire motriu o de resistència física, poden limitar la voluntat i el dret social de participar en les manifestacions de la societat civil si les organitzacions no preveuen algunes mesures que ho facilitin. L’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions 2012 va posar un èmfasi especial en la participació social i el reconeixement de capacitats (personals, socials, polítiques...) de la població d’edat avançada. ...

He vist fer una revolució amb pancartes, escenaris, cadires plegables i micròfons. He vist petits, mitjans i grans responsabilitzar-se d'una victòria. He vist a molts sortir de fàbriques, oficines i cases i dedicar el seu temps lliure a explicar als carrers a qui vulgui escoltar-los el futur que imaginen. He vist llàgrimes en ulls que han perdut tant que només es mereixen guanyar. He vist a la mateixa taula a gent que mai ha pensat de la mateixa manera, emocionar-se i il·lusionar-se de la mateixa manera. He vist a grans polítics claudicar davant de grans reptes. He vist petits polítics enfadar-se davant d'aquest repte. He vist gent petita fer-se gran i he vist gent gran fer-se petita. He vist barris sencers escoltar els seus veïns demanant que s'alcessin d'una vegada. He vist un poble sencer agafat de les mans. He vist joves ensenyar a gent gran i gent gran aprendre novament. He vist un agricultor jubilat arrencar més aplaudiments que eminents pensadors. He vist grans a...

«Fins i tot els que diuen defensar el dret a decidir saben que mai no hi haurà un referèndum si depèn de Madrid. Haurien d'admetre la veritat» Els telenoticies, les ràdios i les xarxes ja comencen a inundar-se de confrontació política . Cap sorpresa. Som a les portes del setembre i tot va sobre el guió previst. Algú assegura no veure-hi en tot plegat més que un "Artur Mas recautxutat", encara que qui ho diu sap perfectament que aquest procés és tota una altra cosa. Cada cop que algun candidat o dirigent català, probablement ben intencionat, insisteixi en que caldria "esperar a que arribi el canvi polític a Espanya" podríem convidar-lo a repassar les darreres enquestes o les declaracions de dirigents del PSOE. La veritat és que el canvi espanyol no acaba de ser avalat pels sondejos i que les possibilitats d'una reforma constitucional que doni als catalans la facultat de decidir es negada taxativament pel PSOE, el partit que presumptament, hauria de liderar un...

Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dijous, 27: A la tarda, de 6 a 9, al carrer Rogent amb Aragó. Diumenge 30: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença). Junts ho aconseguirem! Què són les paradetes o com participar-hi Vine a buscar la teva samarreta:

Les eleccions del 27-S no són unes eleccions normals, fins i tot els que voldrien que ho fossin ja han reconegut que no ho seran. Són excepcionals perquè són el referèndum que no ens van deixar fer el passat 9 de novembre, per això la manera de presentar-nos-hi és diferent, hi ha partits del sí i partits del no. Hi ha partits que volen que Catalunya esdevingui un nou estat, una república, que tingui les eines i els recursos per solucionar els problemes dels ciutadans, per fer els canvis socials que el país necessita, i els que volen continuar amb l'statu quo. És cert que no tenim alternativa, però també és cert que ho volem fer, que necessitem i volem tenir les eines i recursos d'un estat perquè volem sobreviure com a país, perquè no volem desaparèixer com a poble i perquè tenim la voluntat de millorar la justícia social i la vida de les persones. Tenim un estat en contra que, des de fa 300 anys, està intentant fer-nos desaparèixer i nosaltres, tossudament i reiteradament, este...

Veneçuela, el Riu de la Plata, Xile i Perú havien declarat la independència o n'havien iniciat el camí, a començaments de la segona dècada del segle XIX. Quina va ser la resposta espanyola? “El mantenimiento completo de las Américas y el afianzamiento definitivo de la tranquilitat tradicional, será la obra de algunos meses”, pronosticava un document oficial de Madrid per aquelles dates. Una clarividència que no sembla haver variat gaire en els dos segles posteriors. “Cuba no será nunca independiente”, assegurava el president del govern Cánovas del Castillo al Congrés dels Diputats de Madrid el 1896. És ben sabut que Espanya no va oferir l'autonomia reclamada per Cuba fins que la secessió no va ser irreversible. També es coneguda l'ordre del 22 de març de 1820, que disposava que “las provincias de ultramar pueden llevar a les Cortes los Diputados que eligieran”, quan la independència dels nous estats americans ja era un procés sense retorn. Encara més ridícula va ser la pret...

No sé si a vosaltres també us passa... Més que res als que ja tingueu una "certa" edat... A mesura que s'apropa la data del 27-S cada vegada penso més en aquells que ja no hi són i que no podran viure aquesta gran jornada que representarà la victòria de l'independentisme. La gran jornada que representarà, després de més de 300 anys, la recuperació de la llibertat i l'inici de la construcció de la nova República catalana independent. Penso en els meus pares... Penso en amics que he anat perdent pel camí... Penso en aquells companys amb els quals vam iniciar junts aquesta extraordinària història que ha acabat sent l'Assemblea Nacional Catalana... Penso en molta gent... també en aquells que no he conegut personalment... Penso en tanta gent anònima que no ha passat als llibres d'història, però que durant més de 300 anys ha fet possible que nosaltres siguem aquí, a les portes de la independència. Des del Tractat dels Pirineus (1659) i les revoltes catalanes al ...

Quedem a la seu del’ANC després de la roda de premsa d’aquest dimarts. En Jordi Sánchez no para: tot just a l’acabar, diferents periodistes volen parlar amb ell. Li sona el telèfon un parell de vegades i atén a una televisió. A mitja entrevista hem de parar un moment ja que ha de respondre whatsapps amb urgència i, a més, rep una trucada d’una ràdio recordant que a les dues de la tarda entrarà en directe. ‘Quin estrès!’ li dic amb cara d’incredulitat i un mig somriure. Fa que sí amb el cap mentre confirma per telèfon que a les dues estarà a punt. Tot i així, en comptes de veure’l esgotat, se’l veu amb més energia que mai, content i il·lusionat amb la tasca que li ofereix el càrrec que ostenta: ser el president de l’ANC, la principal entitat sobiranista del país. Comencem! Justament avui fa exactament 3 mesos que ets president de l’ANC. Acaben els 100 dies de cortesia. Com ho portes? Ho valoro positivament. És una oportunitat que agraeixo la que em van donar, tan els socis primer com el...