Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Jordi Sánchez: «No ens falleu. Feu la feina bé i ràpid i no discutim més»

Imatge
“Us demanem que feu la feina ben feta i ràpid. També que no ens perdem en més discussions de calendari. Sabem el que hem de fer, no discutim més”. El president de l’ANC, Jordi Sánchez, ha enviat un missatge clar i directe als partits que fan costat al procés independentista després de les darreres polèmiques sobre el calendari del full de ruta. Sota el lema “Endavant República”, l’Assemblea ha organitzat aquest vespre un acte al recinte firal de Cornellà. Han seguit els parlaments des de la primera fila el president i la portaveu de JxSí, Jordi Turull i Marta Rovira, però els qui han intervingut en nom dels grups independentistes han estat el diputat de JxSí Lluís Llach i la diputada de la CUP Mireia Boya. Hem d’anar plegats Llach ha subratllat que l’independentisme compta ara amb “eines magnífiques” gràcies al nou Govern i el Parlament amb una majoria de 72 diputats, però també la seva crida ha estat clara: “Hem d’anar plegats”. “No marxeu, vigileu-nos, empenyeu”, ha demanat el diputa...

Marina Llansana: «El pla hidro-ideològic»

Imatge
Tornen els malsons de la pitjor època del Partit Popular. Toca tornar a desenterrar les samarretes blaves amb el nus i els crits de “lo riu és vida” perquè el govern espanyol en funcions ha tirat pel dret aprovant un pla hidrològic que deixa el riu Ebre sense cabal. El Consell de Ministres ha desobeït les recomanacions de la Comissió Europea i aprova unilateralment sense escoltar la veu del territori ni del govern de la Generalitat un pla que posa de nou en risc el cabal ecològic del riu i la pervivència de la riquesa ambiental d'un territori. Finalment s'ha fet realitat aquella famosa frase del ministre Arias Cañete durant el govern d'Aznar, que l'any 2000 va assegurar que el pla hidrològic s'aprovaria “per collons”. La derrota del PP el març del 2004 va permetre deixar sense efecte el Plan Hidrológico Nacional (PHN), però el fantasma ha ressorgit en l'actual govern en funcions amb el pla de conca del Delta. En diem pla hidrològic, però en realitat és un pla id...

Marta Lasalas: «En marxa el compte enrere independentista»

Imatge
Amb la posada en marxa de la legislatura s’ha activat de nou el compte enrere del procés independentista. Tot i que la “declaració d’inici del procés” que va aprovar el Parlament el 9 de novembre havia de ser el primer pas per engegar aquest calendari, la impossibilitat d’investir el president en aquell moment i engegar la legislatura va congelar el rellotge. Aquesta setmana, amb el Govern constituït, el Parlament en marxa i les comissions legislatives a punt, el comptador torna a córrer. Més enllà de les declaracions dels darrers dies, el full de ruta és molt precís i transcorre en 18 mesos. La primera fita apareix en l’article cinquè de la resolució del 9 de novembre d’inici del procés , pactada entre Junts pel Sí i la CUP al Parlament. 30 dies En aquest article es fixa que s’ha d’iniciar “en el termini de 30 dies” la tramitació de les lleis de procés constituent així com les que afecten les estructures d’Estat –seguretat social i d’hisenda pública–. Aquestes lleis s’aniran impulsant...

Ramón Cotarelo: «El Tribunal Constitucional, ministeri del govern espanyol»

Imatge
"És molt d'agrair que el govern espanyol no empri en principi l'exèrcit per contrarestar el sobiranisme català" El govern espanyol presumeix d'enfrontar-se a l'independentisme català només amb les armes de la llei i l'Estat de dret. Amb aquest esperit, la seva vicepresidenta, a la roda de premsa de divendres, després del consell de ministres, va anunciar que el govern instava el Tribunal Constitucional a anul·lar tots els actes que la Generalitat realitzés sorgides d'una declaració d'independència. Sostenia que era lògic, ja que si la declaració va ser anul·lada en el seu dia per aquest tribunal, les seves conseqüències han de ser nul·les. En efecte, és molt d'agrair que el govern espanyol no empri en principi l'exèrcit, la Guardia Civil, la repressió i la violència, com ha fet tradicionalment per contrarestar el sobiranisme català. Que recorri a la justícia i insti els jutges a actuar en el marc de la legalitat en comptes de procedir a reb...

Toni Brosa: «Afers exteriors»

Imatge
L'Estat espanyol es disposa a perseguir tot allò que bellugui a Catalunya. Sembla que la investidura de Puigdemont ha superat la censura de Don Cicuta, però no canteu victòria, perquè el decrèpit censor deTacañón del Todo, al cor de l'Espanya eterna, ja té el dossier de la comissió del Procés constituent i el de la conselleria d'Afers Exteriors i el de l'Agència Tributària Catalana i els que estan en camí... La quantitat no l'espanta. És guardià de les essències i té el monocle a punt per escrutar fins a l'última coma, perquè allà saben de bona tinta que darrere les comes s'hi amaguen atemptats contra la castedat i la unitat d'Espanya. Per allò mateix de la castedat se li devien eriçar tots els pèls del cos amb el telegrama que els va portar les declaracions del vicepresident Junqueras, recordant des delFinancial Times als mercats internacionals que Espanya deu el 100% del seu PIB (un bilió), que el forat continua creixent, que és insostenible i que Cata...

Germà Capdevila: «Referèndum? Quan vulguin»

Imatge
Catalunya ha posat en marxa aquesta setmana la maquinària parlamentària que ha de bastir el marc jurídic de la nova república. Mentrestant, des de l'Estat espanyol les respostes són tres, i totes tres són variants de l'unionisme. L'unionisme ranci ens llença per sobre la piconadora judicial. L'unionisme guai ens promet una reforma de la constitució que ens afluixarà una mica la corretja i potser –només potser– ens deixarà sortir els caps de setmana, sempre que no tornem tard. L'unionisme democràtic –el que accepta el dret a l'autodeterminació però que no vol la independència– ens assegura que aconseguirà un referèndum vinculant quan no han pogut ni tan sols formar grup parlamentari propi a Madrid. El que trobo més sorprenent de tot plegat, és aquesta insistència a convèncer els catalans independentistes d'abandonar el full de ruta engegat, i esperar que Madrid convoqui un referèndum que hem demanat més de quinze vegades sense èxit. Valorem molt la seva volun...

Gabriel Fernàndez: «"Patria grande" (o una República per a tothom)»

Imatge
«Això sí, una "patria grande" de veritat, inclusiva, on tots puguem sentir-nos convocats a formar part, i que doni igual on hàgim nascut o d'on venim» M’estreno en aquest espai –i per ser-te honest des del principi apreciat lector- amb una intenció molt clara: la d'ajudar a connectar a molts dels ciutadans catalans que com jo hem nascut en altres llocs del planeta, amb aquest moment social i polític tan singular que estem vivint com a país. Raó per la qual aniré escrivint evidentment pensant en els/les lectors/es habituals de NacióDigital però dirigint-me al mateix temps i molt especialment a una part de la població que encara no ho fa, és a dir "a vos". I segurament per això començo parlant-te de "pàtria". Així, clarament, de primera i sense cap complex. Quina culpa tinc jo (o vos) que per aquestes latituds a la paraula "pàtria" uns impresentables l'hagin segrestat, primer els de la dictadura franquista i després alguns altres en nom...

Borja Vilallonga: «La Catalunya federal»

Imatge
Una de les coses que més ens hauria d’espantar en la futura República Catalana és que calqui el centralisme espanyol a l’hora de definir l’organització territorial. L’oportunitat de la independència ha de permetre esmenar l’herència funesta de la política territorial que ha perpetuat un pòsit fermament centralista, antidemocràtic i autoritari. De la mateixa manera que cal trencar amb l’Espanya del vell corregiment borbònic, la província decimonònica i l’hegemonia radial de Madrid, cal trencar també amb la Catalunya autonòmica planificada des de Barcelona. Una Catalunya independent necessita autoorganitzar-se a partir del principi federal. La tradició federalista de Catalunya no és un simple projecte fallit per a la vertebració d’una Espanya més democràtica i menys castellana: és també l’expressió d’una voluntat d’organització radical per i per a catalans. La construcció d’una organització territorial des de baix i a partir de la federació d’unitats autònomes per formar una col·lectivit...

Nicola Padovan: «L’odi a Mas»

Imatge
Tant odi a Mas, tant odi a Mas i, ara que ja no hi és, què fotrem? S’ha enfonsat tot. Ens hem d’inventar alguna cosa nova, spin doctors! Ai... l’odi en política! Quin motor més potent, dòcil i obedient, veritat? Si es necessita un revulsiu ràpid, un instrument que solucioni unes enquestes preocupants, si no tenim idees noves que puguin entusiasmar la platea i els assessors estan tancats, de fa dies, sense proposar res de decent, no cal que ens preocupem: una mica d’odi ho soluciona tot, mou muntanyes. Provocar i concentrar en un sol individu el rebuig d’una part de la societat, fer-lo personalment responsable del que no funciona, dels problemes de la ciutadania, i elevar-lo a símbol meritori d’atac constant és un art subtil i delicat que es mou segons moviments musicals ben estudiats, entre unadagio, un allegretto i un prestissimo. Jo he viscut aquesta música pedant i pesada a Itàlia, on, durant més de 20 anys, el debat polític s’ha anat concentrant sobre el dilema Berlusconi sí / Berl...

Roger Buch: «Tornar al referèndum. I tant que sí!»

Imatge
«Tenen tota la raó ja que el referèndum era, és i serà sempre la millor opció. Per a Catalunya mateix, per Espanya i per al món» En els darrers mesos sectors rellevants de l’esquerra catalana han fet bandera de la idea de “tornar al referèndum”, de tornar al consens del dret a decidir, allí on la societat catalana disposa de majories clares. Critiquen que l’independentisme hagi tirat pel dret i hagi optat per la unilateralitat quan aquesta proposta no compta amb un suport tant majoritari com el que té la convocatòria d’un referèndum. Argumenten que unes eleccions plebiscitàries no eren la millor opció i el resultat diabòlic del 27-S els dóna la raó ja que no tots els partits van acceptar que fossin plebiscitàries. Efectivament, ni els vots Catalunya Si que Es Pot, ni els d’Unió ni els del PACMA es podien comptar en el "sí" o en el "no". Tenen tota la raó ja que el referèndum era, és i serà sempre la millor opció. Per a Catalunya mateix, per Espanya i per al món. Un ...

Marta Rojals: «Som una humiliació»

Imatge
«A l'estat espanyol l'atribut de 'nacional' només empara els qui poden presentar uns paperots legalment vigents que certifiquin que la seua és una nació» M’assabento per aquest article del periodista Enric Borràs que les piulades catalanòfobes que van denunciant els advocats de Drets.cat acaben arxivades per això i allò (resumeixo, ja el llegireu). I que ‘això’ i ‘allò’ només són excuses, segons que explica el president de l’associació, perquè des de la fiscalia ja els han dit i repetit que, ‘com que els catalans no existim com a col·lectiu nacional, la catalanofòbia no està tipificada al codi penal’. ‘Aaah, amigooo!’, que deia aquell. Els catalans no existim com a ‘col·lectiu nacional’. Som una altra cosa, no sé què, una massa de carn susceptible de ser menystinguda, humiliada, deshumanitzada com a conjunt, però ep: nacional, no. I si no, ‘¿qué pone en tu Estatú?’ I a l’Estatut diu, cap allà al cul del preàmbul: ‘El Parlament de Catalunya (…) ha definit [Catalunya com...

Salvador Cardús: «L’única sortida: tirar endavant»

Imatge
Podem s’estavellarà per culpa d’allò que l’ha catapultat cap amunt. Són les maltempsades de la lògica política, quan la ideologia topa amb la realitat. Més de la meitat dels diputats -36 de 69- ho són pel vot d’una perifèriaespanyola que, d’una banda, sent la incomoditat d’una Espanya unitarista que la maltracta però que, de l’altra, no se sent -encara- amb prou força per trencar els llaços d’interès o sentimentals que hi manté. Els vots de Galícia, el País Basc -amb Navarra- i els Països Catalans fan més de dos milions i mig de vots dels cinc i mig que va obtenir Podem el 20-D. En aquests territoris va obtenir el 24,7 per cent dels vots. A la resta de l’Estat, només un 17,6 per cent. Ara Podem es troba atrapat entre la línia vermella del referèndum que va prometre a Catalunya i el mur altíssim del nacionalisme espanyol, absolutament hegemònic enllà dels territoris on el partit d’Iglesias ha tingut els millors resultats. I, si t’hi empenyen, una línia sempre fa de més bon saltar que un...

Josep Sort: «La DUI, com a pòlissa d'assegurança»

Imatge
«Els parlamentaris independentistes, els 72 que n'hi ha, pel cap baix, i fins i tot gosaria dir que n'hi ha algun o alguna més, tenen a la punta dels seus dits declarar la independència de Catalunya de forma unilateral» La declaració unilateral d'independència (DUI) ha tornat a agafar protagonisme politicomediàtic en els darrers dies. És una bona notícia. Tenim un president independentista. Un govern independentista i un parlament amb una sòlida majoria independentista. Una DUI, per definició, només la pot implementar un parlament, una assemblea legislativa o un òrgan format per càrrecs electes, que de tot ha passat en la història de les Independències que s'han donat al llarg dels darrers anys i dècades. En el cas de Catalunya, de la Catalunya-Principat, l'òrgan encarregat d'aprovar-la és, naturalment, el Parlament de Catalunya. Amb això, vull dir que la DUI, per definició, no és una competència dels ciutadans. Els ciutadans, en tot cas, la poden ratificar, si ...

Les propietats de l’estat espanyol que caldria negociar en cas d’independència

Imatge
La sectorial d'arquitectes de l'ANC ha fet un inventari dels edificis i terrenys de les institucions públiques espanyoles a Catalunya La sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per a la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha impulsat una iniciativa per a mostrar el patrimoni immobiliari de l’estat espanyol a Catalunya. L’objectiu és de ‘recollir propostes de nous usos per a immobles desocupats, tancats o amb funcions duplicades o innecessàries en el futur estat català’. S’anomena ‘ Inventari per la independència ‘. ‘Tot el patrimoni públic –diu l’entitat– és una riquesa del conjunt de la societat i el seu ús ha de ser útil i eficient, des de l’àmbit local fins a nivell de l’estat.’ Defineixen l’inventari que preparen d’aquesta manera: ‘Una eina que ajudi la ciutadania a participar en els afers públics: pensant en les necessitats d’equipaments o serveis, participant en un debat obert amb veïns, associacions i ajuntaments, i definint propostes de nous us...

Concert cor polifònic Sagrada Família «XV aniversari» el 31 de gener

Imatge

Independència, deute i mercats financers

Imatge
Davant l'inesperat acord de Junts x Si i la CUP per formar govern a Catalunya, i del relleu d'Artur Mas pel president Carles Puigdemont, els mitjans unionistes s'han quedat sense els únics arguments dels últims mesos: Mas i corrupció. No els ha quedat cap altre recurs que recórrer al ja caduc i rebatible discurs de la por. Així doncs, des del CCN, un cop més ens disposem a deixar en evidència la pobresa argumental en l'àmbit econòmic dels qui abanderen l'unionisme. Un bon exemple el tenim en l' article d'opinió de Josep Oliver Alonso a La Vanguardia del divendres dia 15 de gener passat1. L'article conclou que la independència no és possible, ja que una Catalunya independent naixeria amb un deute tan elevat (140% PIB català) que estaríem supeditats als mercats financers. En primer lloc, l'articulista calcula que una Catalunya independent hauria d'assumir 240.000 milions d'euros del deute de l'Estat espanyol, i caldria afegir-hi 60.000 mil...

Toni Soler: «Un ‘remake’ massa previsible»

Imatge
TRAMA. En les últimes setmanes, hem sentit a dir que les giragonses de la vida política catalana semblen obra d’un guionista especialment creatiu. I potser sí, que els girs argumentals i els desenllaços sorpresa han fet que la realitat catalana es disfressi de vodevil o de sainet. Però si tot el que ens ha passat es pogués atribuir al talent d’un únic creador, un guionista de cinema, li hauríem de retreure certa falta d’originalitat en la trama principal del film. Quina és, la trama principal? Més o menys aquesta: Catalunya és un país amb identitat nacional, històricament insatisfet amb la seva pertinença a Espanya, però sense prou força ni energia per bastir un projecte propi. Això ha generat en els últims dos segles un cicle continu d’estira-i-arronsa, amb períodes de revolta a Catalunya, intents de reforma a Espanya i refluxos repressius que ens situen, una vegada i una altra, a la casella de sortida, l’empat etern. The end. REFERÈNDUM. La vigorosa irrupció de l’independentisme polí...

El 7F natros baixem a Amposta!

Imatge
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha convocat una manifestació per al 7 de febrer a Amposta contra l’aprovació del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre i per cridar l’atenció d’Europa sobre un projecte que representa la mort del Delta. L’ANC ha donat suport a aquesta iniciativa i ha fet públic el seu posicionament que podeu llegir aquí . EL TRANSPORT: Les assemblees territorials de Fort Pienc i Sagrada Família posarem a disposició dels nostres socis i simpatitzants autocars per al desplaçament. Les places són limitades, el preu és de 10 € i no inclou el dinar. S'haurà de pagar en efectiu abans de pujar a l'autocar. A Sagrada Família, el punt de trobada serà a les vuit del matí (8 h) a Mallorca/Padilla. A Fort Pienc, el punt de trobada serà a dos quarts de nou (8.30 h) a Gran Via/Marina (Monumental). Podeu fer la reserva mitjançant aquest formulari . L’aforament és limitat: no trigueu gaire a apuntar-vos-hi. Si no us contactem, considereu la vostra reserva confirmada...

Germà Capdevila: «La democràcia espanyola, a la cuneta»

Imatge
«Les fosses comunes de la dictadura feixista espanyola són obertes per ordre d'una jutgessa argentina, i un ex-jerarca del règim buscat per Interpol parla de cançons a la tele» El magnífic documental de TV3 La cançó censurada ens mostrava un exjerarca de la dictadura franquista, Rodolfo Martín Villa –amb una ordre de detenció de la Interpol que l'Estat espanyol es nega a executar– parlant tranquil·lament a càmera de cançons i cantautors censurats. Poques hores abans, a Guadalajara, una anciana de 90 anys, Ascensión Mendieta, assistia emocionada a l'exhumació de les restes del seu pare, Timoteo, enterrades en una fossa comuna al costat d'altres centenars de republicans assassinats pel terrorisme d'Estat als voltants del cementiri de la ciutat. Dos detalls que tornen a posar de manifest que la democràcia, a Espanya, és a la cuneta, com tantes fosses comunes encara per identificar i obrir. L'espanyola és una democràcia de cartró pedra, sense divisió de poders i amb...

Empar Moliner: «Junqueras, negociant amb Espanya»

Imatge
Inés Arrimadas, cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, ha emès les esperades (i no per això menys sentides) crítiques al Govern de Carles Puigdemont. A part de no trobar bé que Catalunya provi d’expandir el seu turisme, cultura, gastronomia o indústria gràcies a la secretaria d’Afers Exteriors, també troba que el Govern està “al servei de l’independentisme” i que els càrrecs no han estat nomenats “per les seves aptituds personals i professionals”. La primera part de l’enunciat és indiscutible, sí. El Govern està al servei de l’independentisme. Però em pregunto com sap això de les aptituds personals. Com es poden mesurar les aptituds personals d’un conseller? Amb un test psicològic? El cas és que, a tall d’exemple, ha fet servir el nom d’Oriol Junqueras. Com a conseller d’Economia, diu ella, no està “en posició de negociar amb el govern espanyol millores de finançament per a Catalunya”, cosa que troba del tot imprescindible, perquè “ningú més ens dóna crèdit”. Ai, mugrons. Precisa...

Presentació «Les línies de treball a seguir per construir una nova República» el 30 de gener

Imatge
Després de tres mesos de negociacions hem aconseguit un acord que ens reforça, tenim president i un govern declaradament independentistes que tenen la missió i la intenció de fer realitat el mandat que els catalans i les catalanes vam expressar a les urnes el passat 27 de setembre. Ara però cal empènyer més que mai, més junts que mai i més forts que mai, perquè tenim la independència a tocar i la volem aconseguir. Per aquest motiu el dissabte de la setmana que ve ( 30 de gener ) organitzem un acte a la Fira de Cornellà (19.00 – 21.00) en el que presentarem les línies de treball a seguir per construir una nova República més justa i democràtica. És molt important que hi assistim el màxim de persones possibles per tal d’oferir la imatge del que som: un poble unit, alegre i decidit. A causa de l’aforament limitat de l’espai, només es permetrà l’accés a aquelles persones que s’hagin inscrit prèviament i que duguin l’entrada impresa. Per això us demanem que feu aquesta gestió a t...

Quim Torra: «La preindependència»

Imatge
El president Puigdemont afirmava en el seu discurs d'investidura: “Obrim una etapa inèdita de la política catalana i sense manual d'instruccions. Aquesta serà la legislatura d'un període excepcional, de postautonomia i de preindependència.” Les eleccions del 27-S van marcar, efectivament, no tan sols la desaparició –o si voleu, superació– de la Catalunya autonòmica, sinó que també es van emportar allò que denominàvem procés. L'etapa de preindependència, que com molt bé la definia fa uns dies el professor Carles Boix, “és ja d'execució”, és una etapa inèdita, sí, sense manual d'instruccions, també, però indica algunes qüestions indefugibles: 1. Lideratge compartit, projecte comú i unitat d'acció: s'imposarà ara un lideratge col·laboratiu, l'únic capaç de poder atacar amb garanties d'èxit una situació d'una complexitat immensa. Serà el moment d'uns líders que ajudin els altres, amb entusiasme, a assolir els seus objectius, que facin el mate...

Jaume Marfany: «Un procés constituent per a un nou país»

Imatge
"S'ha de començar a activar ja el procés, que no és un procés governamental, no és un procés parlamentari; ja hi haurà un punt en què això entrarà en la vida del Parlament, ara és un procés de la societat civil, en què s'han de posar en sintonia i coordinació gent de procedències diverses que tingui ganes de participar, de dir com vull que sigui la constitució del meu país, la constitució que m'identifica, que em representa, que és el mecanisme pel qual vull construir la meva adhesió a la col·lectivitat i em permet entrar endavant un projecte de vida, professional; ara m'ofereixen la possibilitat de dir-hi la meva; ara hi ha la possibilitat de fer-ho." El paràgraf anterior recull algunes de les frases que el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir en el seu discurs d'investidura i també en l'entrevista que el passat dijous 14 de gener li va fer la periodista Mònica Terribas a TV3. Després de l'acord i de la formació del nou gover...

Conferència-debat «Del desencís a la il.lusió» amb Voltas i Partal el 4 de febrer

Imatge

Nou vídeo: «Quin és el full de ruta del nou govern?»

Imatge
Font: ara.cat