SFxI2017

Com seria una Espanya sense Catalunya? Aquest és un exercici de política-ficció que normalment es fa partint de la base de l’enorme pèrdua que representaria per a l’estat espanyol. A grans trets podem afirmar que seria una Espanya més petita, més pobra i més desigual. Si donem una ullada a les xifres veiem que el nou estat resultant passaria de tenir una superfície de 505.944 km a 473.854 km, amb una pèrdua del 6,3%. Més important seria, però, el descens poblacional, que seria del 15,9%. D’una població de 46,4 milions d’habitants a 39 milions. És a dir, suposaria tornar a les magnituds demogràfiques dels anys 90. I en termes econòmics, el nou estat espanyol tindria un 19% menys de PIB, perdria el 25,5% de les exportacions i una xifra similar del negoci turístic. Però hi ha un enfocament que no se sol fer i que també resulta interessant: quina seria la correlació de forces interna a Espanya sense els 7,4 milions de catalans? Qui guanyaria pes? Cap on bascularia el poder? Aquesta anàlisi...

És típic d'orats i seguidors de màgies i cultes vudú negar la realitat a força de conjurar-se amb encanteris. Els problemes desapareixen tirant vade retros, fórmules i encanteris que només ells coneixen En els 66 densos folis de propòsits celestials que nodreixen l'acord per a un govern reformista i de progrés, és a dir, el pacte de legislatura que han subscrit el PSOE i Ciutadans, no hi ha cap menció explícita a Catalunya, però sí una implícita, molt concreta i rotunda, una prohibició i jaculatòria general dirigida contra els rèprobes i rebels independentistes catalans. I és quan, sense venir al cas, al final del voluminós acord, es llegeix que les dues forces es juren mútuament, com si fossin horacis i curiacis,oposar-se a qualsevol intent de convocar un referèndum amb l'objectiu d'impulsar l'autodeterminació de qualsevol territori d'Espanya. No cal ser bon entenedor per saber de qui es parla aquí. No cal ser ni entenedor, perquè aquest paràgraf és una clatell...

Explica sovint l'amic jutge Santi Vidal que el Tribunal Superior de Justícia “de” Catalunya no existeix, sinó que el que existeix és el Tribunal Superior de la Justícia espanyola “a” Catalunya, que és ben diferent; a Catalunya no tenim justícia catalana. Aquesta setmana va ser nomenat el nou president del TSJC, Jesús María Barrientos, que mai ha volgut dissimular el seu antisobiranisme. Considero un gran encert la decisió del president Carles Puigdemont de no assistir a l'acte de presa de possessió de Barrientos perquè les batalles, en política, també es lliuren al terreny dels gestos, de les formes, de les litúrgies, dels protocols i dels símbols. El TSJC és el tribunal que s'expressa sempre en castellà i a canvi diu a l'administració com ha de fer servir el català, és el tribunal que jutjarà representants polítics escollits democràticament per haver convocat una consulta popular, és el tribunal que va triar la data de l'afusellament de Lluís Companys per fer decla...

Seguint amb l'estratègia sistemàtica d'enderrocar l'autogovern català de manera lenta però sostinguda, totxana a totxana, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (organisme que tot i el seu nom enganyós és la màxima instància de la justícia espanyola al nostre país) ha anul·lat unes recomanacions lingüístiques per al sector públic de Catalunya de l'any 2010. Com sempre, l'excusa per fer retrocedir el català és mantenir un suposat equilibri entre les dues llengües cooficials. Segons el TSJC, les recomanacions –que no imposicions– forcen “sense justificació el dret d'opció lingüística de l'usuari”. Senyors jutges del TSJC, us convido a visitar aquesta entrada de la Viquipèdia: goo.gl/tf01zl , en què trobareu una llista no exhaustiva de 501 lleis que forcen “sense justificació el dret d'opció lingüística de l'usuari, a favor de l'espanyol, és clar. El reial decret 973/2009, per exemple, obliga que la llengua comuna, de comunicació i de funcion...

Avishai Margalit introdueix un terme molt interessant al voltant de les concepcions relacionals entre estat i democràcia i és el de la "societat decent" que el filòsof defineix com "aquella societat que des de les institucions no humilïa a la gent". L'estat espanyol imperant a Catalunya com a hereu natural d'una conquesta amb la que funcionaris i militars castellans ocuparen les institucions catalanes ara fa tres segles, ha perfilat i perfila, amb els seus inacabables greuges institucionals, un "estat indecent" contra el que el poble Català s'ha rebel-lat de manera constant al llarg de la història. Avui, a principis del segle XXI, aquesta lluita continua: "ens hem conjurat" –utilitzant l'expressió emprada pel President Macià- per a deslliurar-nos d'aquesta llosa en nom, precisament, de la dignitat del poble Català i de la decència de les persones que viuen a Catalunya. L'Estat contra la democràcia de'n Pau Miserachs ob...

Informe complert:  Elaborat per les sectorials d'Administració pública i de secretaris, interventors i tresorers de l'administració local Resum: L’informe jurídic “sobre les possibles conseqüències en l’àmbit penal de l’actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència” afirma que els treballadors públics catalans no cometran cap delicte per executar ordres del Govern i del Parlament de Catalunya Davant l’escenari que l’Estat espanyol utilitzarà tots els mecanismes possibles, també el de la por, amb les seves institucions, fins i tot sabent de l’escassa o nul·la justificació jurídica de la seva actuació, l’ANC ha fet una anàlisi exhaustiva de quines podrien ser les conseqüències legals dels treballadors i treballadores de l’administració pública catalana --tant de la Generalitat com la municipal-- per aquells moments i situacions puntuals en el que es puguin trobar amb normes o instruccions contradictòries, provinent unes de normativa o autoritats catalanes, i l...

Hi ha gent que espera una data concreta per pensar que ja som independents; és a dir, que ja hem assolit legalment la separació política d’Espanya. Reconec que fins fa poc jo també anhelava aquesta data, i de fet no negaré que em fa gràcia saber quin dia es produirà i marcarà la jornada en què celebrarem cada any aquesta efemèride. Però també veig molta gent pendent d’aquesta data que no s’adona que mentalment ja ens estem independitzant, fins i tot diria que alguns ja vivim com a catalans independents en molts aspectes. I no gaudir d’aquest moment, d’aquest període, és una llàstima, perquè, si ens hi fixem, a poc a poc ens podem sentir més independents, més alliberats. Us convido, després d’aquest article, a reflexionar-hi, a gaudir del període que ens ha tocat viure, perquè no tornarà, i per tant, cal ser-ne conscient amb la màxima intensitat. M’adono que ens estem independitzant quan, per exemple, fa pocs dies vaig anar a veure el musical Fang i setge. Aquesta obra era impensable de...

Durant les darreres hores, hi ha hagut dos moviments judicials que alimenten el procés independentista. D'una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat el protocol d'usos lingüístics de l'administració i ha dictaminat que el català no pot tenir-hi un ús preferent. De l'altra, la Fiscalia General de l'Estat ha demanat al Tribunal Constitucional que impedeixi de fer res a la comissió d'estudi del Procés Constituent , amb advertència inclosa a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Els dos moviments no deixen de ser gestos d'un Estat que segueix al peu i a la lletra la més pura idiosincràsia espanyola, la de l'"ordeno y mando". Es continua actuant com un imperi davant d'unes colònies que necessiten tenir clar qui té la paella pel mànec. Vaja, que segueixen igual que a finals del segle XIX, i res es va aprendre a la guerra de Cuba. A aquestes alçades, els dirigents estatals ja no poden escudar-se en què les antenes ...

Fa pocs dies, s'ha donat a conèixer la darrera voluntat de Franco. Com a mínim, la que va confessar, ja moribund, a aquell que havia designat com a successor. L'hem conegut a través d'un reportatge patrocinat per TVE però emès per TF3. En la majoria dels països, aquest tipus de revelacions acostumen a aparèixer als llibres de memòries o a la premsa estatal; però Espanya no és un país normal i, com que és tan poc normal, el reportatge s'ha finançat amb fons públics però només s'ha pogut veure a França. Més o menys com es feia durant els anys en què governava el protagonista de la confidència, en què calia anar a fora o escoltar els de fora per saber què passava a dins. En qualsevol cas, la darrera voluntat del caudillo podia haver-se centrat en moltes matèries. Si ens atenem a les dèries de Franco, la llista seria interminable: els comunistes, els maçons, els jueus... Però no. La darrera voluntat de Franco fou nítida. En una escena plena de tendresa, el caudillo va a...

En ocasió de la inauguració del tram 1 de la línia 9, que va de Zona Universitària a l’aeroport de Barcelona passant per la Fira (on ara se celebra el MWC), es va suscitar la polèmica de la no invitació de la ministra de Foment. Per part de la Generalitat, l’explicació era simple: l’Estat no havia pagat res de la línia 9. Es podria dir que tampoc ho havien fet les alcaldesses de Barcelona i l’Hospitalet o l’alcalde del Prat, però la diferència que significava creuar els seus municipis era òbvia, així com ho ha estat la seva constant petició de completar el tram de la línia 9 que finalment s’ha inaugurat. És un bon moment, doncs, per recordar la relació de la línia 9 amb l’Estat. La disposició addicional 3a (d’ara endavant, DA 3a) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) havia de garantir un compromís mínim de l’Estat amb les inversions a Catalunya. La DA 3a, que és una part ferma de l’EAC, no rectificada pel Tribunal Constitucional (TC), determinava que l’Estat havia d’invertir en i...

A les 8 del matí del 7 de febrer pujàvem a l’autocar que ens havia de baixar a Amposta per respondre a la crida de la Plataforma en Defensa de l’Ebre a manifestar-nos contra el Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat el mes de gener pel Govern espanyol en funcions. Com si anéssim de colònies, després de recollir els companys de Fort Pienc, Ciutat Vella i la Barceloneta en dos autocars, vam gaudir d’un viatge amenitzat per un vídeo de preescalfament, amb entrevistes i jotes de l’Ebre, com la popularitzada per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: «De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo agulles de cap agulles de cap, agulles de ganxo...». I sort d’això, perquè molt abans d’arribar a la capital del Montsià vam trobar una caravana impressionant: cotxes, motos, autocars...; tots estelats i amb pancartes amb el nus blau. Quin goig! L’assistència fou massiva, la més nombrosa que es recorda a les Terres de l’Ebre (50.000 manifestants vinguts de l’Aragó, el País Vale...

Fa temps que m’obsedeix la frase reveladora de Rajoy : “ Los catalanes hacen cosas ”. Com si fóssim uns espanyols peculiars, excèntrics. No ja perquè parlem un altre idioma, sinó perquè som actius. Fem coses! És una frase que sobretot diu molt de qui la diu: es veu que per a un espanyol el que seria normal és no fer-ne gaires, de coses, fer el mínim. Seríem l’altra cara d’una inactiva normalitat. Ell mateix, l’encara inquilí de la Moncloa, és el paradigma d’aquesta passivitat secular, tan interioritzada que li surt de l’ànima elogiar els qui la contradiuen. Té el no-fer ben arrelat. Ho hem tornat a comprovar amb la seva renúncia a la investidura. Ha cedit tota la iniciativa als rivals. S’ha quedat esperant a veure-les venir, inalterable a les crítiques, fins i tot dels seus. El vam enxampar dient que li sobrava temps. Un fàcilment se’l pot imaginar al despatx, ociós, fumant-se un cigar mentre llegeix el Marca. Com un hidalgo que accepta la fatalitat del destí, incapaç de posar-se a tre...

Vine a l’ Assemblea General Ordinària de la territorial Sagrada Família per la Independència , corresponent al darrer trimestre del 2015, que tindrà lloc el proper dimecres 2 de març de 2016 , a les 7 h del vespre , a la sala d'actes del C.C. La Sedeta (c/ de Sicília, 321, 2on pis), amb el següent ordre del dia: Lectura i aprovació, si escau, de l’informe d’activitats. Lectura i aprovació, si escau, de l’informe econòmic. Nou format de l'Equip de Coordinació. Participació (comissions, paradetes, etc...) Utilització de les xarxes socials de l'AT Nou local social Propostes per al proper 11-S Precs i preguntes. L’assemblea és l’ocasió per a retrobar-nos i posar en comú les propostes d’actuació immediates; per això t’animem a participar-hi. L’assistència és oberta als socis, adherits i simpatitzants, i limitada a l’aforament del local. Equip de Coordinació ANC-SFxI

De totes les convocatòries de la territorial per a assistir junts als actes de suport a la llibertat i als drets socials del nostre país, aquesta és l’única que s’ha fet, i a la qual hem respost, ben a contracor: l’homenatge del dijous 18 de febrer, convocat a Barcelona per Òmnium Cultural, a Muriel Casals. I és que, com va dir la presentadora de l’acte, la periodista Rita Marzoa, «no l’hauríem volgut fer mai». Amb dues pantalles grosses que facilitaven la visió del que es desenvolupava a l’escenari, el passeig dels Til·lers s’omplí novament de gent, aquest cop amb rostres greus i ulls entelats però amb un sol cor. Les projeccions de fotografies de moments històrics protagonitzats per la qui presidí Òmnium durant cinc anys, fou diputada de Junts pel Sí i nomenada presidenta de la Comissió d’Estudis del Procés Constituent tot just dos dies abans del fatal accident, acompanyades per la Cobla Sant Jordi, alternaven amb les intervencions d’alguns dels seus amics i companys de lluita més pr...

Potser ja ho he dit en alguna altra ocasió, però hi ha una frase del president Puigdemont que a mi em meravella. I és aquesta del “mentrestant, nosaltres anem passant”. L'ha dit al Parlament, l'ha dit en alguna entrevista i ahir la va tornar a repetir a can Basté. Si els he de ser sincer, expressions afortunades i pensades a banda (com la de “gràcies, TC, amb tu va començar tot”), aquest “nosaltres anem passant” a mi em sembla tota una declaració d'intencions, molt més important del que pot semblar d'entrada. Amb el president Mas, que jo no tinc cap dubte que és independentista encara que sigui dels de la darrera fornada (i benvinguts siguin ell i els que siguin, només faltaria), amb el president Mas, deia, les expressions sobre el procés eren una mica més críptiques, enrevessades, i estaven sempre subjectes a interpretacions posteriors. Perquè alguns no se'l creien, perquè d'altres es pensaven que si deia el que deia era per una estratègia oculta o, simplement,...

“Gràcies, Tribunal Constitucional, amb tu va començar tot.” Amb aquestes paraules el president Puigdemont finalitzava ahir la seva valoració del que ha estat el darrer, no pas l'últim, acord adoptat per l'alt tribunal respecte a una iniciativa del govern, avalada prèviament pel Parlament: la creació del Departament d'Afers Exteriors. Molt ha plogut des del dia que va començar tot, des d'aquell 28 de juny del 2010 en què l'alt tribunal cridat a guardar les més que sacrosantes essències d'una Constitució nascuda d'un pacte que buscava que ningú prengués mal, va tombar allò que s'havia acordat democràticament: primer al Parlament i després en referèndum. Amb la sentència de l'Estatut aprovat el 2006, el Constitucional va prémer, sense ser-ne conscient, el botó de la desconnexió. I la prova és on ens trobem ara. En els darrers anys, el PP, en ocasions amb el suport explícit del PSOE/PSC, no ha fet altra cosa que portar davant del TC tot allò que emanés d...

Ja els aviso, a vostès, que això que va fer el president Puigdemont d'adaptar una frase de Gerard Piqué per explicitar el que molts catalans pensem ha caigut com una bomba en la caverna. Per no escriure una frase més genital, perdonin. Més que res perquè la caverna sap que Puigdemont va dir una gran veritat: que el sobiranisme es va enlairar al nostre país gràcies a una sentència del Tribunal Constitucional contra el tercer estatut de Catalunya. Un Tribunal, no ho oblidem, que va examinar un recurs presentat pel PP, i l'entorn de les deliberacions del qual recordaven un sainet d'Arniches. La caverna –i el que és pitjor: molts polítics espanyols– busca explicacions faciletes. La culpa de tot, afirmen, la tenen les escoles catalanes, TV3, El Punt Avui –el diari, el web i la televisió– i les ràdios catalanes, que adoctrinen. Els del clan de la caverna ho saben molt bé perquè, encara que no visquin a Catalunya, sempre tenen un amic molt amic que sí, i que els ho explica tot i t...

L’activitat del Tribunal Constitucional espanyol aquests darrers mesos és realment frenètica. Tant que arribes a pensar que deuen fer hores extres i tot, de tanta obsessió com tenen. Qualsevol cosa que fa el govern o el Parlament de Catalunya hi va a parar i ràpidament és desautoritzada. Aquest frenesí és, en realitat, la mostra perfecta de la impotència espanyola. No poden fer servir l’exèrcit contra Catalunya –sobretot perquè, de fet, no tenen cap exèrcit que puga ser efectiu en aquest cas. No saben fer servir la via de la democràcia –que seria la més senzilla de totes: urnes i a votar. I veuen que el Principat va fent el seu camí i ja no espera res ni ningú. En això, la unitat d’acció al parlament espanyol és un canvi espectacular de veres. Què els queda? Ells es pensen que els queda la justícia. És un error enorme, perquè les legalitats es creen, no cauen del cel. Però ells volen creure en una mena de destí diví que els protegirà. I per això es dediquen a intentar dictar normes mit...

Les entitats de la Societat Civil recordarem a la Muriel Casals aquest dijous 18 de setembre amb un gran acte de comiat i homenatge. L'ANC se suma a la convocatòria que prepara Òmnium Cultural (ÒC) i la fa extensiva a tots els seus associats. L'homenatge cívic a Muriel Casals, presidenta d'ÒC els últims cinc anys serà aquest dijous 18 de febrer a les 19 h al Passeig dels Til·lers al Parc de la Ciutadella (Barcelona). Durant l'acte d'Òmnium, diverses persones recordaran i glossaran el perfil de Casals. L'homenatge es farà just després de l'acte institucional que organitza el Parlament de Catalunya en memòria de la diputada de Junts pel Sí. Paral·lelament, l'entitat convida a tothom a participar de l'homenatge amb una campanya a les xarxes socials per recollir fotografies que la Muriel s'hagués fet amb persones d'arreu del territori. Les imatges es poden penjar a les xarxes socials amb l'etiqueta #homenatgeMuriel o bé es poden enviar al cor...

"L'Estat espanyol què és? Essencialment una elit relativament petita, enrocada dins de les institucions estatals, orientada a la captació de rendes" De la revolució cívica i política que des del 2010 s'està vivint a Catalunya han quedat establertes algunes coses bàsiques. No és menys cert que també ha quedat clar quequeden per resoldre algunes qüestions especialment rellevants. Per exemple, ha quedat establert que -contra el que clamen una i mil vegades els oponents- la mobilització dels catalans ha estat essencialment protagonitzada per la base de la societat, pel poble, per dir-ho en paraules planeres. Ha quedat clar que el procés polític ha anat de baix a d'alt. Vaja, que per molt que ho discuteixin uns i altres la mobilització ha brollat de les classes treballadores i mitjanes del país. En cap cas han sigut les elits econòmiques, ni tan sols les avantguardes polítiques. La immensa majoria dels que han acudit a les manifestacions i actes reivindicatius tenen en...

La normativa més decisiva per a l'accés a la independència ha d'estipular la successió d'institucions, ordenaments i contractes entre l'estat espanyol i l'estat català Quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, diu que aquesta legislatura de divuit mesos ha de ser la de la postautonomia i la pre-independència, vol dir que la cosa més important que cal fer és elaborar la llei de transitorietat jurídica. Dit d’una altra manera: no hi pot haver accés ordenat a la independència sense aquesta llei que ja havien anunciat els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i que Junts pel Sí va incloure al seu full de ruta del programa electoral. De fet, el nou conseller de Justícia, Carles Mundó, ha dit no fa gaire que aquesta és la llei més important que ha de preparar el govern. Amb el nom de ‘transitorietat jurídica’, la llei sembla poca cosa. Coneixedor de la importància cabdal que té, Carles Viver i Pi-Sunyer proposava d’anomenar-la ‘l...