SFxI2017

Els motius que els partidaris de la independència responen des del 2012 fins ara a les enquestes tenen molt més a veure amb els greuges de l'estat i l'oportunitat de construir un país nou, que no pas amb motius emocionals o simbòlics. Durant tots els anys del procés, l'independentisme ha anat concretant el seu discurs de greuge contra l'Estat per transformar-lo en l'oportunitat de construir un país diferent. La frase "per fer el mateix canviant de bandera, no cal la independència" ha estat molt recurrent en l'independentisme d'aquests anys i s'ha notat en discursos tant dels partits com de la societat civil. La idea de "país nou" ha estat molt repetida. Així, s'han generat moltes campanyes destinades a explicar els beneficis pràctics de la independència, que acabaran beneficiant a tota la població, independentment de si estan o no a favor de la independència. Aquest diumenge passat hi va haver una manifestació important a Barcelon...

Aquesta és la primera vegada que una representant territorial ocupa un càrrec orgànic a l'ANC Natàlia Esteve és la nova vice-presidenta de l’ANC i la primera candidata de representació territorial que ocupa un dels quatre càrrecs orgànics de l’organització. És advocada, autònoma i té trenta-set anys. ‘Sóc base’, respon quan li demanem per què es va presentar al secretariat nacional. I afegeix: ‘Les bases són la garantia de la transversalitat i independència de l’ANC.’ Hi parlem sobre l’elecció del nou secretariat, el seu nou càrrec i la mobilització de la societat civil. - Sou independentista de sempre, és clar. - Sí, sempre ho he estat. No sé què vaig fer abans, si deixar de creure en els Reis de l’Orient o començar a ser independentista. Sempre he volgut que Catalunya es governés a si mateixa. - Abans d’entrar a l’ANC, havíeu estat activista en cap més grup polític? - No. Era activista al carrer, en converses de bar, quan viatjava… Sempre he defensat aquesta opció política. M’ini...

Vine a la propera assemblea general ordinària corresponent a aquest trimestre. Serà el  7 de juny, a les 7 h del vespre, a l'Espai 210 (Padilla 210). Ordre del dia: Lectura i aprovació, si escau, de la memòria d’activitats Lectura i aprovació, si escau, de la memòria econòmica Eleccions al Secretariat Territorial Precs i preguntes L’assemblea és l’ocasió per a retrobar-nos i posar en comú les propostes d’actuació immediates; per això t’animem a participar-hi. L’assistència és oberta als socis, adherits i simpatitzants, i limitada a l’aforament del local. Equip de Coordinació ANC-SFxI

Les eleccions per a la renovació de càrrecs de la nostra territorial se celebraran el proper 7 de juny. Encara és obert el termini de presentació de candidatures per a renovar els càrrecs de responsables de Coordinació, Secretaria i Tresoreria de la nostra territorial, però recordeu que finalitza avui, 31 de maig. Necessitem a tothom qui cregui que amb el seu compromís personal pot contribuir a l’èxit de la campanya de l’ANC. Si vols optar a algun d’aquests càrrecs, trobaràs les bases al comunicat intern que vas rebre el passat 4 de maig i en altres de posteriors. Reglament de règim intern Article 3.9.1. Totes les assemblees territorials, sense excepció, han de basar la seva organització interna en un Secretariat Territorial constituït almenys per tres persones, que ocuparan les funcions de Coordinació, Secretaria i Tresoreria. Article 3.10.1. Els càrrecs de cada secretariat territorial seran escollits per votació dels membres adscrits a aquella assemblea territorial. Article 3.10.2. P...

«Estem aquí per fer la independència, que és el projecte col·lectiu més important que ha emprès aquest país en molt de temps. Tota la resta és accessòria fins aconseguir-la» Per una banda, hi ha tots aquells que no volen que siguem independents, i aprofiten qualsevol excusa per intentar desmuntar la majoria parlamentària per l'Estat propi. La pujada d'impostos, els aldarulls de Gràcia, les negociacions pel pressupost, el tall de cabells del President, tot és evidència científica del trencament imminent, l'avançament electoral i l'enterrament definitiu del projecte independentista. D'altra banda, hi ha els independentistes de bona fe que voldrien que les coses anessin una mica més ràpides, més netes i més directes. Que dins de les files sobiranistes tothom es posés d'acord en tot i anéssim per feina sense entrebancs. Les dinàmiques normals de qualsevol govern sense majoria absoluta amb acords parlamentaris externs –sumades a l'heterogeneïtat intrínseca a Junt...

O són soldats i reis, o són legionarios o se'ns fa escoltar el lorolo o (cada vegada menys força) proven d'engalipar-nos amb la nostàlgica tricolor. Espanya té un greu problema simbòlic, és evident. La nostra sort secular és que Espanya mai no ha pogut oferir una panòplia simbòlica que ens seduís, que fes patxoca o que s'avingués als valors que la societat catalana té en gran valor. L'acte estrafolari i patètic dels "caballeros legionarios" desfilant aquest dissabte Via Laietana avall, coincidí en el temps amb l'oficial i també tronat acte d'homenatge a les forces armades espanyoles on la "renovada" monarquia borbònica exhibia la seva congènita incapacitat de superar allò que representa: un estat forjat a sang, decret i repressió. La carència simbòlica és pròpia dels estats recents. Espanya, tot i la propaganda que la fa un estat d'origen gairebé neolític, és un estat conformat a la segona meitat del XIX. Com Alemanya i Itàlia, Espanya al...

Demà a les 12, una manifestació recorrerà el camí des de la plaça Urquinaona fins al Pla de Palau, a Barcelona, sota un lema molt explícit: “Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials, democràcia real.” Amb l'objectiu de denunciar la persecució de l'Estat a cada moviment legislatiu que fa Catalunya per protegir o millorar els drets dels catalans, un ampli ventall d'organitzacions polítiques, socials, empresarials i sindicals ompliran els carrers per fer sentir la veu d'un poble que ja ha dit prou i vol ser amo dels seus destins. La manifestació de demà és un avançament de l'evolució que es comença a produir en el camí dels catalans cap a la plena sobirania. Molts dels manifestants de demà no són independentistes i no s'han sentit interpel·lats fins ara per l'anomenat “procés”. Però són catalans que pateixen en carn pròpia la humiliació que ens infligeix un Estat que ens vol sotmesos, callats i pagant. L'Estat propi no és el tema de la manifes...

Setze mil milions d’euros (16.000.000.000 €) és la xifra que reivindiquem com que ens pren Espanya de les nostres taxes. L’autenticitat d’aquesta xifra és inqüestionable, ja que no només ha estat el resultat de diferents estudis realitzats per diferents experts, sinó que a més és la xifra que donava, fins al començament del procés, el mateix Instituto Nacional de Estadística. És a dir, és la xifra oficial del Gobierno. I doncs els catalans veiem que el greuge econòmic de l’estat espanyol a Catalunya és del 40% dels nostres impostos. I aleshores calculem; tants llits de menys, tantes escoles de menys, tants policies, tants bombers de menys… I vaja, ens emprenyem molt. Però el cert és que molt poca gent entén les conseqüències d’un espoli com aquest en la seva vida quotidiana. I és que l’economia no és tan senzilla. L’economia no és estàtica; és un flux.Cada intercanvi, cada producció, i cada creació d’un servei té un efecte multiplicador que acaba determinant la qualitat de vida de tota...

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964), politòleg i professor de la Universitat de Barcelona, ha estat reelegit president de l’ANC després d’un procés electoral amb moments de tensió . En la seva trajectòria hi ha activisme i acadèmia. Va ser portaveu de la Crida a la Solidaritat, després director de la Fundació Jaume Bofill i adjunt al Síndic de Greuges. Ara li toca reconstruir alguns ponts esquerdats a l’Assemblea i posar de nou l’entitat a la via per enfilar les darreres estacions del procés. - S’ha tancat la crisi a l’ANC? Perquè no em negarà que aquests darrers mesos, Déu n’hi do… - Bé, hem tingut uns mesos d’un debat intens, i això en una organització tan plural com és l’Assemblea, és normal que sigui intens i fins i tot polemitzant. Però la intensitat del debat no l’hem de confondre ni amb la fractura ni amb la divisió. Per tant, si la idea de crisi vol dir fractura i divisió, crec que no és adequada. Per tant, què hem fet en aquests mesos? Quan hi ha eleccions, totes les propostes apa...

El Govern de l’Estat Espanyol, amb la instrumentalització del Tribunal Constitucional, actua contra les decisions político-social que el Parlament adopta. Sols cal que llegeixis la relació de recursos i suspensions del final de l’article per tenir-ho clar. Com pot ser que el Parlament Català es proposi millorar les condicions dels seus ciutadans i des del Govern central ho desfacin tot? Sols hi ha un resposta possible, el Govern del Regne d’Espanya pretén asfixiar la nostra capacitat política a partir de la judicialització de les decisions legitimes que aprova el Parlament. En altres paraules, no sols no fan que, a més, desfan i ni deixen fer. Són moltes les raons per les que diumenge 29 de maig hem d’estar a la plaça Urquinaona per exigir que els DRETS NO ES SUSPENEN . Treball digne, drets socials (igualtat efectiva, pobresa energètica, pressupostos socials…) i democràcia real i participativa són anhels irrenunciables que, de ser ja República Catalana, ja estarien aprovats. RELACIÓ D...

La diversitat de colors polítics i entitats presents a la concentració recorda la manifestació unitària en defensa de l'Estatut del 2010 · Parlem amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que valoren la importància de l'acte Associacions, entitats i sindicats representants de tots els sectors de la societat catalana han impulsat una manifestació, diumenge, que vol ser un crit de rebuig contra les últimes suspensions del Tribunal Constitucional espanyol (TC). L’acte ha agafat molta importància per l’adhesió dels principals partits polítics a la mobilització, un fet gairebé excepcional. ERC, CDC, PSC, ICV i la CUP apareixeran junts a la fotografia, i PP i Ciutadans se’n mantindran al marge. La manifestació començarà a la plaça d’Urquinaona i s’acabarà al pla de Palau. Un crit de reacció El gruix de la societat representada serà molt ampli i gairebé no té precedents en mobilitzacions ciutadanes. Salvant les distàncies, podria ser comparada amb la manifestació unitària en defensa de l’est...

Entrevista al professor de dret a la Universitat de Copenhaguen i ponent al parlament català Antoni Abat Ninet . Quaranta-un any. Ara és professor de dret a la Universitat de Copenhaguen. Però també ho ha estat a Stanford, Georgetown i ESADE. La setmana passada va anar al Parlament de Catalunya a parlar del moment polític. La intervenció , molt crítica amb la lentitud del procés, va impressionar. El seu full de ruta és anar de cara al gra: fer una DUI demà mateix, com aquell qui diu, i exactament el mateix dia convocar un referèndum unilateral d’independència. Al referèndum es demanaria si la gent ratifica la independència ja declarada. No creu que el camí sigui escriure una constitució, ara, sinó centrar-se en la independència. I també defensa la DUI, que troba clau per a l’èxit del procés. El professor Abat Ninet atén telefònicament VilaWeb des del seu despatx a Dinamarca. Però a mitja conversa la comunicació es talla. Quan es reprèn, ho veu clar: algú ens escoltava. No és pas la pri...

El proper 25 de juliol farà cent trenta anys d'un acte que podríem considerar com a moment fundacional de l'independentisme català. Aquell dia es va celebrar a Barcelona l'anomenat “Míting del Novetats”, un acte en què, per primer cop, s'articulà un discurs clarament sobiranista. I el curiós és que es va fer davant un gran públic transversal que, segons tots els indicis, hi va reaccionar amb entusiasme. Certament, quan en coneixem els detalls i l'abast mediàtic, estranya que no sigui més reconegut aquell acte com un potent antecedent de l'actual Procés. El moment estel·lar del míting, segons totes les cròniques, va ser quan s'hi va llegir una comunicació escrita pel farmacèutic i columnista Josep Narcís Roca i Ferreras. Va crear un enorme rebombori dins i fora de la sala. Com a rerefons polític, l'acompanyaven molts dels ingredients que han marcat el conflicte Madrid-Catalunya dels darrers 130 anys. Si avui veiem com un govern espanyol envia cent tancs a...

Ser independentista té avantatges i dificultats però té una característica curiosa: ho pots ser ben sol. L'independentisme permet escissions fins a l'infinit i, en funció de formar part d'una minoria ben minoritària, reivindicar que es guarden en un calaix les essències polítiques més pures per evitar que les majories impertinents les embrutin amb la seva heterogènia característica. La independència és una altra cosa. Lluitar per la independència és assumir que, com tots els països mínimament democràtics del món, el teu serà un país divers. Un país amb persones de dretes, d'esquerres, persones que ni saben si són d'esquerres i dretes, i fins i tot antidemòcrates o apòstates de la pròpia nació. És la gràcia de ser independent i de ser demòcrata: assumir que la pròpia opció política, per vàlida que sembli, només agradarà a una part del país i que tocarà conviure, respectar i maldar perquè la democràcia preservi la resta d'opcions. I el camí cap a la independència ...

L'episodi de la prohibició de l'estelada a la final de la Copa del Rei té dues interpretacions: l'anecdòtica i l'estructural. L'anecdòtica està ja esgotada. El ridícul de la falangista delegada del govern espanyol a Madrid ha estat èpic, imperial. Anem a la interpretació estructural. Que la delegada del govern espanyol a Madrid sigui una franquista, filla d'un falangista patró de la Fundació Francisco Franco evidencia un cop més que tot el personal polític de la dictadura segueix actiu, a través del PP. Aquest no és un partit de centre dreta, sinó d'extrema dreta, així com una presumpta associació de delinqüents, avui comminada per la justícia a pagar una fiança sota pena d'embargament. Els franquistes segueixen en tots els llocs de l'administració pública, al govern, als tribunals, a la policia, a les ambaixades, al Tribunal Constitucional, al Consell d'Estat, a l'Església catòlica. Només cal escoltar bisbes com Cañizares. L'Estat espany...

En un documental de fa dos anys sobre l’Assemblea Nacional Catalana (’30 minuts’: ‘L’Assemblea, un retrat’) expliquen com els seus quatre fundadors van aplegar els quaranta primers noms de l’organització, dita aleshores Moviment per la Independència. Us en transcric uns talls agrupats en tres blocs que m’invento: Plantejament: ‘El problema és que molts vells militants independentistes estaven barallats entre ells i no es parlaven.’ ‘En aquest país hi ha molta gent que creu que té l’invent de la independència, ell sol i tres amics, i els havíem de fer entendre que això era la suma de moltíssima gent.’ ‘És que coi, defensant gairebé el mateix, jo diria que gairebé ens matàvem. I això calia superar-ho.’ Nus: ‘Per a evitar baralles van decidir que totes les comunicacions entre els quaranta participants es farien només per correu electrònic, sense cap nom, assignant un número a cada participant.’ ‘Únicament els quatre fundadors coneixien la identitat dels participants.’ ‘Estàvem participant...

Els drets no se suspenen. No podia ser més clar i entenedor el lema que diumenge que ve encapçalarà la manifestació convocada per sindicats, entitats i partits sobiranistes i d'esquerres en protesta contra la suspensió feta pel Tribunal Constitucional, a instàncies del govern espanyol, de les lleis contra la pobresa energètica. És una bona ocasió per mostrar al carrer el rebuig que genera la constant i sistemàtica persecució del govern espanyol contra la majoria d'iniciatives que emanen del Parlament. Acostumats als recurrents recursos d'inconstitucionalitat dels divendres per aturar el camí cap a la desconnexió del l'Estat espanyol, la gota que ha fet vessar el got ha estat la suspensió de la llei d'emergència habitacional. El govern, juntament amb els ajuntaments, partits, sindicats i entitats, va reaccionar immediatament i tots es van comprometre, cadascú des de la seva responsabilitat, a fer el que calgués, amb lleis exprés incloses, per driblar les suspensions...

L'independentisme porta mesos posant l’èmfasi en dibuixar els continguts del que serà el nou país. Diverses iniciatives criden a reiniciar el règim polític i a donar idees tant del que hauria de ser la Constitució de la República Catalana, com també d’aquells aspectes amb més pes simbòlic que constituiran el relat fundacional del nou estat. A l’hora d’omplir el contingut la nova república, de manera més o menys conscient s’estan seguint tres estratègies que si es complementen poden donar un resultat interessant. En primer lloc conjurar-se per no reproduir tot allò de nociu que l’estat espanyol practica. Des la creació d’infraestructures poc eficients fins a l’existència mateix de la Corona, tot passant per l’aversió a la diversitat interna o fins i tot per temes simbòlics com l’obligació constitucional de sentir-se part d’una “pàtria indivisible i indissoluble”. En segon lloc, importar tot allò de bo que fan altres països, que han experimentat i que els ha sortit bé, sigui el camp ...