SFxI2017

Entrevista amb l'ex-rectora de la UOC per parlar del nou curs polític que som a punt d'estrenar Imma Tubella és llicenciada en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya , de la qual va ser rectora del 2005 al 2013. Actualment també és titular de la càtedra sobre Educació i Tecnologia del Collège d’Études Mondiales de París . Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Com a experta en comunicació, creu que és necessari construir un relat per tal de convèncer la gent encara indecisa. Un relat que expliqui que la independència és l’única revolució possible. Fa un any, Imma Tubella anunciava que formaria part de les llistes de Junts pel Sí en un número simbòlic sense possibilitat de sortir. Ara crítica el fet de no haver aprofitat l’oportunitat extraordinàr...

Si vol una majoria prou sòlida per culminar el procés contra els embats de l'Estat, l'independentisme ha de seduir els indecisos. Mostrar-s'hi com una opció amable i de confiança, no pas enfrontar-s'hi. I d'indecisos n'hi ha arreu, des d'exvotants de CiU fins al PSC, tot i que s'ha donat per bona la teoria que la clau és en les confluències, teòriques defensores del republicanisme i d'uns valors només viables a Catalunya. Cert que el processisme no es pot eternitzar, però cadascú té els seus ritmes, i pressionar massa els indecisos pot ser contraproduent. Tenen tot el dret a dubtar i fer-se preguntes fins al dia del caixa o faixa, perquè si les coses segueixen el curs natural, al final cauran de madures. I si no, tranquils, que l'Estat sempre ajuda a sacsejar l'arbre. Font: elPuntAvui.cat

Parlem amb l'escriptora mataronina sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada Bel Olid es guanya la vida amb les paraules, o com diu al seu bloc , jugant-hi. És traductora, professora, escriptora i es defineix feminista radical. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Ha tornat de Grècia i ha presenciat el drama dels refugiats des de primera línia, per això mostra certa recança a parlar del procés. Ho acaba fent i no dubta. És directa i va per feina, per això ella ja hauria fet una DUI: ‘Tenim majoria al parlament, tirem milles’. En canvi, la gent que ha pilotat el procés diu que és poc pràctica i ha badat amb qüestions estèrils que perdien de vista la independència. A curt termini és optimista i confia que la gent tornarà a respondre a la diada de l’Onze de Setembre....

Estem a punt per tornar a celebrar una altra gran mobilització el proper 11 de Setembre. Enguany, malgrat els moments d’aturada i dubte generats per la conjuntura política, és molt important la teva assistència. Tenim un govern independentista per primer cop des de la Transició i l’hem d’esperonar perquè culmini el procés en el termini aproximat que el president va estipular. Depèn de tu que el procés culmini o s’allargui . Una altra demostració de força de la gent és crucial perquè es prenguin decisions per assolir l’objectiu. El camí és llarg, costerut i ens el fan difícil, però això no ens ha de desanimar; al contrari: cada cop som més a prop, i per això cada cop rebem més atacs, molts dels quals amb el propòsit de dividir el món independentista. No ens deixem endur per arguments malintencionats i sortim aquest 11-S amb l’esperit que ha caracteritzat l’ANC des del començament: junts ho farem possible! No et quedis a casa, surt al carrer i participa-hi, perquè no podran aturar un pob...

Què hem de fer aquest 11-S? La mobilització d’aquest any segueix una estructura i un funcionament semblant als que hem fet en els actes anteriors. Cal que ens inscrivim? Per descomptat! Cal que t’inscriguis al tram on vols anar, perquè caldrà redistribuir els participants cap als trams que hagin quedat més buits, si es dóna el cas. Recorda que el tram de la nostra territorial és el 44. Inscripcions On podem comprar les samarretes? 1. Al nostre local del carrer de Cartagena, 213, de sis a nou del vespre. 2. A les paradetes abans de l’11-S: – Dijous 1, de 18 h a 21 h, a Gaudí amb Provença. – Divendres 2, de 17 h a 21 h, al Passeig de Sant Joan amb València (repartirem lones i estelades als veïns). – Dissabte 3, d’11 h a 14 h, a Gaudí amb Provença. – Diumenge 4, d’11 h a 14 h, a Gaudí amb Provença. – Dijous 8, de 18 h a 21 h, a Gaudí amb Provença i a Marina amb Indústria (si som prou gent). – Divendres 9, de 18 h a 21 h, a Gaudí amb Provença. – Dissabte 10, d’11 h a 14 h, Gaudí amb Proven...

Ja deus haver rebut un comunicat per poder participar en les tasques de voluntariat per a aquests dies i el mateix 11-S. Però si encara no t'hi has apuntat pots fer-ho ara. Per anar a vendre samarretes al local, no cal que t’apuntis enlloc: només cal que hi passis i entris. Ens trobaràs de dilluns a divendres, a la tarda de 6 a 9, al carrer de Cartagena, 213 (entra València i Mallorca). Per anar a les paradetes, si no t'has apuntat al Doodle envia un email a  sagradafamilia@ assemblea.cat . És important que ho facis perquè depèn de quants siguem obrirem paradetes en altres punts. Omple el formulari d'aquest enllaç si vols col·laborar el mateix 11-S.

Fa gairebé un any que el poble de Catalunya, en unes eleccions amb la més gran participació de tota la democràcia, va elegir un Parlament amb majoria absoluta independentista. Un Parlament independentista molt transversal, que va des dels conservadors, passant per la socialdemocràcia, fins als moviments d'extrema esquerra i anticapitalista. A diferència del Parlament escocès, que té un únic partit independentista (actualment no té majoria absoluta), el Parlament català presenta un panorama molt divers. Aquest fet objectivament és positiu, perquè vol dir que ciutadans de diferents o molt diferents posicions polítiques, aposten per la independència. Per tant el procés cap a la llibertat nacional s'ha de fer ajuntant totes aquestes diferències. I aquesta unió de partits tan diferents sovint fa difícil i complicada l'entesa. Aquesta diversitat política, que és positiva, és a la vegada font de conflictes. Però mai aquests conflictes i divergències ens poden fer perdre l'obje...

«Ja veuran vostès com ‘ells’ intentaran fer veure encara que parlen d’un país normal, amb una situació assimilable a la de qualsevol democràcia europea, en què funciona la mecànica normal de la política europea» Dimarts, quan Mariano Rajoy perdrà la primera votació d’investidura, farà 245 dies que Espanya no té govern. No en faltaran sinó quatre perquè supere la xifra dels 249 dies que l’Irac va estar-se sense poder formar govern, després de les eleccions del 2010. La comparació pot semblar desagradable, però és ben explícita i significativa. Les dificultats per la formació d’un govern estable a l’Irac del 2010 se les pot imaginar tothom –i de fet eren tan grans que el govern pactat encara va tardar quaranta dies més a prendre’n possessió. Té alguna lògica que diumenge vinent Espanya supere l’Irac en la impossibilitat de formar govern? Aparentment és clar que no en té cap. Això que passa a Espanya és, ho hauríem de dir un milió de vegades, insòlit. Tant que després de superar el rècord...

Hi ha qui critica el processisme gansoner, o qui recela del “Tenim pressa”, però oblidem que els calendaris sovint salten pels aires a causa de circumstàncies imprevistes. Sense govern a Madrid, amb una autonomia intervinguda i una mesa del Parlament amenaçada pels tribunals, sembla impensable que el pròxim curs polític català s’escoli com si no passés res. El govern Puigdemont no té gaires més opcions que tirar pel dret o liquidar la legislatura. Si tira pel dret, s’exposa a un conflicte institucional -ben singular, perquè enfrontarà un govern en fallida i un altre en funcions-. En aquesta tessitura, el millor que pot fer la Generalitat és reivindicar la sobirania popular i convocar un referèndum, amb el compromís de tirar-lo endavant i d’aplicar-ne el resultat. Si hi ha conflicte, el nostre estendard no ha de ser una bandera, sinó una urna. Font: ara.cat

L'Assemblea Nacional Catalana ha posat un telèfon per facilitar les inscripcions a l'11 de setembre. El número és el 93 446 49 92 , i està disponible de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 20 h. És pot fer i la inscripció i resoldre dubtes.

Ens apropem al punt culminant del procés d'independència de Catalunya. Com molts preveien, els terminis s'acceleraran i no pas perquè finalment des de Catalunya decidim fer efectiu el trencament, sinó perquè des d'Espanya ens obligaran a fer-ho. Des del front judicial, els Guardians de la Revolució iranians —perdó, volia dir el Tribunal Constitucional— actuaran amb contundència contra el Parlament de Catalunya i les seves autoritats legítimes. Intentaran ofegar la voluntat popular amb suspensions, amenaces i multes. Des del front polític, les negociacions per formar govern a Madrid entre el PP i Ciudadanos ja ens han mostrat de manera diàfana què ens espera. Les preocupacions del partit d'Albert Rivera no passen pels trens que deixen tirats els passatgers, ni per les beques que l'Estat es nega a transferir des de fa dècades, ni pels ajuts a la dependència que no es paguen. El seu objectiu és destruir el sistema d'immersió lingüística a Catalunya. De fet, no enga...

En la campanya del referèndum d'Escòcia, un dels grans arguments del sí, per no dir el pal de paller, era que no volien estar més temps sotmesos a les decisions de Westminster –i per tant dels veïns anglesos, que per sempre més hi seran majoritaris–, que fins i tot en èpoques de govern laborista sovint xocaven amb el tarannà progressista dels escocesos. No cal anar gaire lluny, al Brexit, per comprovar-ho. És clar que la situació a Catalunya és calcada, si no més greu per les constants intromissions en el teòric autogovern, i se'n parla poc en aquests termes. La nació castellana sempre tindrà majoria al Congrés per fer i desfer el que li vingui de gust, agradi o no als catalans, que han demostrat que tenen un pensament polític i una manera de veure el món simplement diferent. Podrien legislar contra els interessos del 100%, si els plagués, per sempre. Com ja ha passat: si fos pels catalans, mai hauríem entrat a l'OTAN, ni a la guerra de l'Iraq, ni s'hauria aprovat l...

Entrevista amb la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada Isona Passola és una experimentada productora catalana que també ha trepitjat els terrenys de la direcció i els guions, especialment amb dos documentaris sobre Catalunya, una de les seves passions. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa, obligatòriament, per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Elogia el poder de la gent al procés però diu que ara és l’hora dels polítics. També demana unitat en la qüestió de confiança i que el procés necessita els comuns, molts dels quals, ens diu, fan costat a la independència. Continuem amb ella la sèrie d’entrevistes que té el propòsit de copsar la mirada del país al moment polític actual. - Nom: Isona Passola. - Independentista? Sí. - Des de quan? Des que vaig llegir...

Quan s'expliqui la història d'aquests últims anys de les relacions entre el govern de Mariano Rajoy i el Govern català (primer sota la presidència d'Artur Mas i després amb Carles Puigdemont), es parlarà de la falta de perícia de l'Executiu espanyol per donar una resposta a les demandes, primer, d'un sistema econòmic similar al concert i a la quota que tenen el País Basc i Navarra; després, de l'oposició frontal a pactar un referèndum com el que va oferir Cameron a Escòcia; també, de la judicialització de la vida política convertint el TC en el braç armat de la política governamental, i, no cal dir, de les diferents operacions polítiques que han tingut com a columna vertebral el Ministeri de l'Interior i algunes unitats dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. D'això últim hi comença a haver documentació sobrada amb les converses entre l'exdirector de l'Oficina Anticorrupció Daniel de Alfonso i el ministre Fernández Díaz, les declaracion...

«L’estat es troba cadavèric però es considera saludable, malgrat que cada dia va perdent líquid (...) I per això gasta de manera irresponsable per aparentar. I gesticula» A primers dels anys vuitanta vaig llegir un llibre que em va canviar la vida. EraL’Empire éclaté, un volum apassionant de la historiadora Hélène Carrère d’Encausse, en què es preguntava què passaria si desaparegués la Unió Soviètica, molt abans que arribàs a passar. El llibre em va significar un combat terrible amb el jove dogmatisme comunista que encara formava part de mi. Em va ajudar molt a deslliurar-me’n però sobretot em va fer entendre que les lectures superficials de la realitat rarament encerten a veure els moviments de profunditat. Anys després la URSS va esclatar, jo vaig tenir el privilegi de viure-ho en primera persona i el mètode de Carrère d’Encausse, que ho va pronosticar quan molt pocs ho veien (potser únicament ella i Andreï Amalrik) va prendre per mi un relleu intel·lectual enorme. Curiosament es va ...

Entrevista amb el sociòleg i membre del CATN sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada El sociòleg Salvador Cardús, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, viu la política amb passió i el procés d’independència català amb un gran optimisme. Parlem amb ell, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa, obligatòriament, per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. ‘No estem cansats, estem impacients’, apunta. Continuem amb ell la sèrie d’entrevistes que té per objectiu copsar la mirada del país al moment polític actual. - Nom: Salvador Cardús - Edat: 62 - Independentista? Sí, i tant. - Des de quan? No ho sé, fa tant de temps que no me’n recordo. El descobriment de la independència el vaig fer sobretot al costat de Max Cahner, al voltant de la Universitat Catalana d’Estiu. - La política és… Apassionant! - Com es defineix p...

Entrevista amb Natàlia Esteve, vice-presidenta de l'ANC, sobre el moment actual del procés quan falten pocs dies per a la Diada Natàlia Esteve és la vice-presidenta de l’ANC des del maig, quan va ser escollida per ser copilot de Jordi Sànchez a la recta final del procés. Parlem amb ella, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa, obligatòriament, per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Considera el referèndum el gran objectiu i reclama un acord entre Junts pel Sí i la CUP per a arribar al final del procés. Continuem amb ella la sèrie d’entrevistes que té el propòsit de copsar la mirada del país al moment polític actual. -Nom: Natàlia Esteve - Edat: 37 - Independentista? Sí. - Des de quan? Des que tinc ús de raó. - La política és… Necessària. - Com es defineix políticament? Independentista. - Teniu llibre de capçalera: No en tinc, però ara mateix gaudeixo...

Ahir l'ANC ha fet pública la xifra de 100.000 inscrits a l'#11S2016 En volem ser molts més. Ens cal la teva inscripció. Inscripcions

No et quedis sense i posa’t #Apunt !!! El dijous, 25: A la tarda, de 6 a 9 , a l'Avinguda de Gaudí amb Provença. El dissabte, 27: Al matí, d'11 a 2 , al carrer Rogent amb València. El diumenge 28: Al matí, d'11 a 2 , a l'Avinguda de Gaudí amb Provença. NOU LOCAL: Ja tenim el nou local enllestit, vine a coneixe'l. Ja tenim les noves samarretes. Tindrem obert: de dilluns a divendres, a la tarda de 6 a 9.  Recorda que es troba al carrer de Cartagena, 213 (entra València i Mallorca). Junts ho aconseguirem! Què són les paradetes o com participar-hi

Per quan vingui el juny del 2017, la majoria independentista del Parlament s'ha compromès a estar a punt per culminar la secessió de l'Estat espanyol. És el que milions de catalans hem demanat en les manifestacions més multitudinàries de la història d'Europa. És el mandat popular de les eleccions del 27 de setembre. D'aquí a deu mesos serà l'hora. L'Assemblea Nacional Catalana compta que Junts pel Sí i la CUP encararan aquesta etapa final amb la màxima unitat d'acció. Compta que superaran la qüestió de confiança del dia 28 de setembre i que sabran acordar els pressupostos. Sense aprovar-los, ni es poden completar les estructures d'estat ni posar en pràctica les polítiques socials de protecció als més febles ni fomentar el creixement econòmic que ens farà sortir dels anys de crisi. La societat civil ja fa anys que està unida, amb la convicció que la unitat és el que garantirà la fundació de la República Catalana. Posar tot el país en moviment aquest Onze ...

Entrevistem el periodista i editor de Time Out perquè ens doni la seva visió del procés just abans que comenci el curs polític i pocs dies abans de la Diada Avui comencem una sèrie d’entrevistes a personalitats diferents perquè ens expliquin la seva visió particular del moment que viu el procés, ara que queda un mes encara no per a la diada de l’Onze de Setembre i a les portes d’un curs que es preveu d’allò més mogut. Els demanem quina previsió fan de la Diada, pel RUI, la qüestió de confiança i la independència. Comencem amb Eduard Voltas , periodista, editor de Time Out i piulador empedreït a qui apassiona d’examinar l’actualitat política. - Quin propòsit ha de tenir aquesta Diada? - Mantenir el llistó de les anteriors, és a dir, que sigui una diada que no resti des del punt de vista de la percepció de la bona salut del moviment. - Anem bé per a assolir-lo? - Crec que acabarà anant bé, sí. Crec que es mantindrà el llistó de les anteriors. Jo sóc optimista perquè la gent sempre s’acab...