Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2016

Suso del Toro: «L’Espanya que hi ha i que hi haurà»

Imatge
Ara sí, l’arc iniciat en els pactes sobre els quals es va aixecar la Constitució s’ha tancat en un cercle. Aquest joc s’ha acabat. S’han acabat els assajos i qualsevol dubte: aquesta és l’Espanya que hi ha, i no hi ha cap altre projecte nacional que tingui base política i social possible. Espanya és això i no canviarà: això és el que diu aquest Parlament de Mariano Rajoy. El Parlament ja és seu. Quan el seu partit no va aconseguir majoria absoluta, va “declinar” intentar formar govern pactant amb altres forces, i això retrata plenament la seva cultura política antidemocràtica: només vol governar sobre la derrota humiliant dels seus rivals. Aquest és Mariano Rajoy, i qui expliqui qualsevol altra cosa menteix. Des de llavors tots els seus passos han anat dirigits a imposar la seva posició de força. Per formar un govern del seu gust havia de tenir els seus rivals destrossats, i ho ha aconseguit: el PSOE està liquidat organitzativament, políticament i moralment. Va ser llavors quan va acce...

Vine a conèixer la nova campanya de l'ANC «País informat», el 8 i 9 de novembre

Imatge

Tayssir Azouz:«El que passa a Catalunya»

Imatge
"Tranquil·la, Inés, farem tot el possible per construir un país just, net, respectuós i compromès amb els drets humans" Efectivament, senyora Arrimadas, ja sabem el que passa a Catalunya. Ja sabem, per exemple, que la presidenta del Parlament és objecte d'una persecució judicial inèdita pel fet d'haver complert amb la seva funció de garantir el dret a les iniciatives i debats parlamentaris. Sabem també que l'Estat espanyol persegueix l'ex-president Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega, l'ex-consellera i diputada de Junts pel Sí al Parlament, Irene Rigau, i l'ex-portaveu del Govern i actual diputat al Congrés, Francesc Homs, per haver contribuït a posar les urnes el 9 de novembre de 2014 per donar veu als ciutadans de Catalunya. El que passa a Catalunya és que el poder judicial, afinat pel govern espanyol, està d'inquisició. Joan Coma, Oriol Lladó, Josep Téllez, Montse Venturós, Agnés Rotger...Regidors, tinents d’alcalde, alcaldesses pers...

Curs d’iniciació a Twitter. Sigues un tuitaire! dimecres 2 de novembre

Imatge
Les xarxes socials s’estan convertint en una eina molt eficaç per a la nostra comunicació i cada cop s’estan fent més i més necessàries. Tot va tan de pressa que, sovint, aquestes xarxes ens ajuden a posar-nos al dia i estar amatents a tot el que passa al nostre voltant. Per això, per integrar aquesta eina en el nostre dia a dia, oferim un curs pràctic d’iniciació a Twitter, per perdre la por a accedir-hi, a utilitzar-lo, a intercanviar amb els altres les nostres opinions, per entendre què vol dir hashtag o trendig topic... I tot el que et calgui saber! El proper dimecres, 2 de novembre , a les set del vespre (19 h), vine al curs de formació impartit per la tuitaire @peronelladarago que farem al nostre local, al carrer de Cartagena, 213 . Cal que t’apuntis al taller en el Doodle que has rebut en el comunicat perquè puguem reservar-t’hi una plaça i preparar-te el material gràfic.

Carles Capdevila: «Junts pel no»

Imatge
RAJOY HA TROBAT en l’oposició a l’independentisme un dels pocs punts d’unió amb Ciutadans i el PSOE. Ho han fet servir com a argument per ajuntar-se, ho fan servir per justificar una abstenció socialista que és una rendició incondicional i, fins i tot, l’ara rebel i desobedient Iceta ho fa servir per justificar el seu no a Rajoy. “És que no podem donar més arguments als independentistes”, s’excusa. Això de la independència té dues sortides. Que Catalunya l’aconsegueixi i que no l’aconsegueixi. Dependrà de quantitat de gent que ho vol i de la seva persistència. Si Catalunya és independent Espanya necessitarà un projecte propi. I si no ho és, també. ¿Fins quan es pot viure de “la culpa és dels catalans”? És el revers de “la culpa és de Madrid”, que aquí ha portat a fer el tomb i iniciar un estat propi. Em sobta que Espanya no tingui un projecte en positiu, que vagi tan a remolc; que l’Estat es llevi cada matí no amb una llista de coses a fer, sinó amb una llista de coses a prohibir. És u...

Jordi Creus: «L'hora de Carme Forcadell»

Imatge
«Si a algú li tremolen les cames, si algú no acaba de ser conscient del temps històric que estem vivint, la seva millor aportació serà fer un pas al costat» La justícia espanyola, massa sovint, és lenta com un cargol. S’arrossega sobre els fems dels Gürtel, dels ERO’s andalusos, dels Nóos, dels Millets i els Montulls, sobre la calç viva dels cadàvers del GAL... I, a poc a poc, amb parsimònia, deixa anar aquella bava enganxosa que ho acaba cobrint tot. Però, a vegades, la justícia espanyola és ràpida com el llamp. A vegades, després de sentir el toc del cornetí del poder executiu -talment com si fos un guepard de la sabana-, es posa en marxa amb una velocitat inaudita. I clava les dents amb força. En tenim molts (massa) exemples. Des de la cúpula de l’anterior govern de la Generalitat -processada per un delicte tan abominable com haver posat les urnes en un procés participatiu sense validesa legal- fins a nombrosos alcaldes i regidors que hauran de respondre davant dels tribunals (algu...

Pere Cardús: «Fer-se il·lusions i pretendre estavellar-nos contra un mur de pedra granítica»

Imatge
«No sé fins a quin punt Podem fa perillar aquest plat, si estava disposat a servir-lo a un dels dos comensals. De Ciutadans, ja no cal ni parlar-ne» Falten tan sols quaranta-vuit hores per a l’hora més fosca de l’Espanya diferent. ‘Una altra Espanya és possible’ en una altra galàxia. Això de la investidura de Rajoy és molt bèstia. Molt. La connivència (o la col·laboració imprescindible) del PSOE en l’execució d’aquesta ensarronada democràtica ha sorprès alguna gent. A mi, gens ni mica. Entre el PP i el PSOE hi ha poquíssimes diferències. I ja fa molt de temps que es pot veure, això. Perquè són dos partits que tan sols existeixen i s’expliquen pel poder. Per l’alternança i el repartiment. Res més. No hi ha pràcticament ideologia, ni voluntat de servei. Són sistemes de poder. Són com aquestes grans empreses que viuen de la mamella del BOE. No funcionarien sense parasitar les institucions. I així s’entén això que passa aquests dies a Madrid. Rajoy era tan candidat del PSOE com Pedro Sánch...

Ernest Benach: «Qüestió de dignitat»

Imatge
Quan la gent diu “Tots som Carme Forcadell” es refereix a això: tocar les nostres institucions és atacar-nos a tots Les Assemblees de Pau i Treva comencen l’any 1021 i són el precedent del parlamentarisme a Europa. Estic convençut que la recerca de la pau a través del diàleg forma part des de llavors del nostre ADN com a poble. Les Corts Catalanes, establertes el 1283, són l’organisme parlamentari entre els segles XIII i XVIII, reconegudes com a model del parlamentarisme medieval. A l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya s’hi aplegaven els 96 diputats catalans a Corts en el primer reconeixement polític i territorial de Catalunya com a realitat nacional després del 1714. Es pensa i es comença a construir la Catalunya del segle XX. El Parlament de Catalunya es constitueix el 6 de desembre del 1932 i té en Lluís Companys el seu primer president, al qual va succeir al cap de poc Joan Casanovas. Va legislar fins al 1938 amb criteris progressistes i avançats al seu temps, una altra marc...

Dídac Boza: «Escòcia i Catalunya, una voluntat de pedra»

Imatge
«Les dues nacions caminen en paral·lel però no existeix comparació possible en el grau de qualitat democràtica del Regne Unit i Espanya» Han passat més de vint anys. Contemplar ara, a vint-i-tants d’octubre de 2016, la pedra d’Scone exposada al costat de símbols de la nació escocesa que es guarden al Castell d’Edimburg, em feia retrocedir dues dècades en la memòria. L’última vegada que havia estat davant d’aquella icona mil·lenària era el 1994, durant una visita turística a l’abadia de Westminster, a Londres. Encara ressonaven al meu cap les explicacions d’un amic nord-americà amb avantpassats escocesos que m’acompanyava en aquella ocasió: "Aquesta pedra no hauria de ser aquí, sota el tron on posen el cul els reis d’Anglaterra. És una humiliació". Aquella ofensa va acabar simbòlicament el 1996. La pedra va retornar a Escòcia 700 anys després que el rei Eduard I d’Anglaterra va saquejar l’abadia escocesa d’Scone i va endur-se’n el botí a Londres. La història em suggeria que le...

Quim Torra: «"Spoliarium", gladiadors i despulles»

Imatge
«La revolució catalana no es pot entendre sense les classes mitges i populars que veuen en la independència l'única opció per fer saltar pels aires segles de dominació» El tràgic destí dels gladiadors no acabava amb la seva mutilació, esquarterament o degollació a la sorra del circ. L'espectacle havia de continuar i era necessari treure les despulles de la sorra del circ. Els cadàvers eren arrossegats amb uns garfis de ferro i se'ls traslladava, travessant la porta Triumphalis o la portaLibitinensis, la porta de la mort (per exemple, en el circ romà de Tarragona), cap a una dependència macabre on eren despullats d'armes, cuirasses i vestimentes que portessin a sobre. També se'ls tallava el coll –si encara els hi quedava. Era l'acte de "l'spolium", despullar, i aquell lloc sinistre seria conegut com l'Spoliorium. Amb el temps, "espoli" va passar a ser sinònim de "despullar" a una persona o un territori dels seus béns. Els 300...

Ramón Cotarelo: «Comença el ball»

Imatge
"Cada nou acte de repressió generarà major resposta de desacatament i desobediència" Mentre a Madrid el PSOE obeïa al destí, a Vic un regidor de la CUP obeïa a la seva consciència. Per la seva banda Rajoy assegurava que el que cal obeir és la llei, de la qual ell és i serà legítim guardià. Qualsevol veu que aquest és l'inici d'una actitud col·lectiva que, probablement, anirà a més. Quan un regidor actua segons la seva consciència i, amb això, se situa fora de llei, desperta més simpatiesque un altre que, per exemple, s'hagi posat fora de la llei per haver-se apropiat indegudament uns quants milions. Amb el primer se solidaritzen molts ciutadans i alguns fins ho manifesten; amb el segon no sol solidaritzar-s'hi ningú ni manifestar-se, encara que de vegades passa, ja que Espanya és un país peculiar. La insistència de Rajoy a obeir i fer obeir la llei és una bajanada. Els governs estan per això. Però també estan per aplicar solucions polítiques, negociades que pe...

Taller obert de sardanes «Sardanegem al barri». T'hi apuntes? 30 d'octubre, 6,12 i 27 novembre i 11 desembre

Imatge
La sardana i el seu món t’interessen però no has tingut l’ocasió d’aproximar-t’hi? Només has ballat sardanes de petit o no n’has ballat mai? Tens por de no fer-ho prou bé? Ara tens l’oportunitat de participar en el taller obert de sardanes que la nostra territorial organitza alguns diumenges al carrer de la Marina, entre els carrers de Provença i Mallorca, d’11 a 12 del matí. Sense inscripcions, sense compromís i, sobretot, sense vergonya, passarem una bona estona descobrint i comentant elements bàsics de la sardana. També aprendrem a ballar-la, ja sigui des del començament o millorant-ne els coneixements. I si vols col·laborar a la paradeta que muntarem aprofitant l’ocasió i on tindrem cura del material del curset, apunta’t al Doodle que has rebut en el comunicat.

Josep Ma.Loste: «Advertiments europeus»

Imatge
Benvolguts lectors; amb el títol d'aquest article, “advertiments europeus”, pot semblar que vull parlar d'economia –del monumental dèficit, públic i privat, de l'Estat espanyol–, doncs no és així; en aquesta Galeria vull comentar i tractar de les onze recomanacions que va fer, fa tres anys, el Consell d'Europa al govern espanyol en relació amb la vidriosa qüestió (de gran actualitat per moltes raons) de la politització de la justícia a l'Estat espanyol. La realitat sembla que ha empitjorat molt. Ara i aquí ja es pot dir que la no-separació de poders a Espanya amoïna els experts en temes de corrupció europeus. De fet, el Consell d'Europa està indignat amb l'ús polític dels tribunals a l'Estat espanyol. De les onze recomanacions que va fer aquesta important institució europea, cap s'ha complert. Doncs bé, el Consell d'Europa està molt preocupat amb el sistema actual d'elecció –a través del Congrés i el Senat– dels vint membres del CGPG: no gara...

Pius Pujades: «Condemnats per la llei»

Imatge
Jo bé que ho recordo. La llei espanyola posava les dones sota “protecció” dels homes, pel seu bé, naturalment, per respecte i per amor. Una dona no podia fer res sense l'autorització del pare si era soltera o del marit si era casada. Una dona no podia comprar, ni vendre, ni hipotecar, ni avalar, ni treure's el passaport, ni viatjar, ni casar-se... sense autorització. La llei és la llei. (Ara no ve al cas recordar que, gràcies al dret civil català que es va mantenir vigent, les catalanes podien viure amb força més llibertat). En tot cas, no hi havia divorci. I les parelles estaven condemnades a mantenir-se juntes fins que la mort posés remei als problemes de convivència que es poguessin presentar. Pel bé de la dona, és evident. Imagineu el cas pitjor que pugueu imaginar. Una persona espanyola que s'ha equivocat a l'hora de triar parella. Es pot trobar convivint per sempre més amb algú infidel, borratxo, brut, mal educat, malgastador, gandul, garrepa, invertit... No es po...

Vine a conèixer la nova campanya de l'ANC «País informat», el 26 i 27 d'octubre i 8 i 9 de novembre

Imatge

Antoni Bassas: «Catalunya i el govern d’Espanya»

Imatge
LLEGINT DIARIS DE BARCELONA 92, vaig trobar un article que deia: “Com que el PP és minoritari al País Basc i a Catalunya, el PSOE sempre surt amb 25 diputats d’avantatge i serà difícil que els populars guanyin mai unes eleccions”. Doncs no, 25 anys després, el PP continua sent residual, sobretot a Catalunya, però governa, i el PSOE, en canvi, no és a la Moncloa, ni se l’hi espera. El PP va descobrir que no li calia Catalunya per governar, i incendiant Espanya quan l’Estatut del 2006 i desplegant un nacionalisme tan gran com la bandera de la plaça Colón, va acomplexar el PSOE, que havia flirtejat amb la plurinacionalitat. I ara els socialistes són en mans dels que es neguen al diàleg amb Catalunya, com el PP, perquè no volen cap canvi en el finançament. Font: ara.cat

Salvador Cardús: «La síndrome de l’ai, ai, ai...»

Imatge
A molts catalans ens falta acabar de fer el darrer pas: tenir la convicció que, si ho volem, ho tindrem Bona part dels catalans, en molt pocs anys, hem fet un gran canvi de mentalitat. Hem passat del “No és possible aconseguir-ho” a “Tenim el dret de provar-ho”. Hem deixat de considerar la pertinença a Espanya com una fatalitat i ara creiem que, si més no, ens pertany el dret de qüestionar-la. Però a molts catalans ens falta acabar de fer el darrer pas: tenir la convicció que, si ho volem, ho tindrem. Que és realment a les nostres mans. Que som capaços de fer-ho perquè és la independència més ben preparada de la història. Que en el moment de la veritat tindrem prou coratge per aconseguir-ho. Que això ja és imparable. DE LES CAUSES de la desconfiança ja n’he parlat altres vegades. La teoria de Martin Seligman sobre la indefensió apresa - learned helplessness- ja ha estat adduïda com una de les actituds interioritzades més difícils de superar, tant en animals com en persones. Fàcilment p...

Jordi Olivé: «Dinamitar l’estat»

Imatge
La fiscalia sembla que tingui una doble vara de mesura, i que l’usi en funció de com els acusats entenguin la pàtria espanyola. Per un cantó tenim que la Fiscalia ha acusat a Carme Forcadell de “dinamitar el model d'ordenació territorial de l'Estat” per haver permès una votació al Parlament de Catalunya. Per un altre cantó tenim que la mateixa Fiscalia ha demanat arxivar la denúncia contra el ministre Fernández Díaz per les seves converses gravades i filtrades a la premsa amb el llavors director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. La Fiscalia sosté que el contingut de la conversa entre Fernández Díaz i De Alfonso no es desprenen indicis suficients per iniciar. La famosa frase “Les hemos destrozado el sistema sanitario” o “Esto la Fiscalía te lo afina, hacemos una gestión” de quan parlaven de polítics catalans, no mostren indicis de delicte ni de violació de secrets, prevaricació o malversació de fons públics. Carme Forcadell en conèixer l’acusació, va res...

Germà Capdevila: «Sense interlocutors a Madrid»

Imatge
«La conclusió després de la submissió del PSOE és que no comptarem amb cap interlocutor a Espanya, i que si hi ha alguna possibilitat de negociació sempre serà posterior al trencament» Que tots els focus estiguin fixats a Madrid durant el sainet lamentable de la immolació del PSOE ha possibilitat que el govern i el parlament catalans hagin pogut aquestes darreres setmanes fer feina d'aquella discreta i que no es veu per avançar cap a la independència, sense cridar gaire l'atenció. Els que manen al PSOE han preferit destruir el partit per salvar el model d'Estat que van pactar amb el franquisme durant la Transició. Un sistema de repartiment de càrrecs, prebendes, cadires als consells d'administració i rendes percentuals dels contractes públics que no estan disposats a perdre de cap manera. Si l'Estat tingués avui un govern sòlid, segurament Joan Coma ja seria en un furgó de la Policia Nacional camí de l'Audiència Nacional. En el context d'inestabilitat actual...

Taller obert de sardanes «Sardanegem al barri». T'hi apuntes? 30 d'octubre, 6,12 i 27 novembre i 11 desembre

Imatge

Comissió per l'Ateneu «Entre tots farem l'Ateneu del Barri» el 5 de novembre

Imatge
En mig de la lluita de les entitats socials del barri pels equipaments, hem assolit que el Districte de l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona, compri un local de 1400 m2 al carrer Nàpols. per fer l’Ateneu del barri Sagrada Família. L’Ateneu, llargament reivindicat, ha de ser un espai de referència per acollir les inquietuts socio-culturals i de la creativitat de la ciutadania, des d’una perspectiva popular, universal i integradora, que doni resposta a les necessitats d’un barri plural i molt dens. Ara, obrim un procés participatiu a tot el barri, perquè tothom tingui l’oportunitat de fer la seva aportació a un projecte del barri i per al barri, que a d’enriquir la vida socio-cultural i el benestar de la seva població. DISSABTE 5 DE NOVEMBRE DE 2016 A LES 10 HORES VINE I PARTICIPA PER FER L’ATENEU DEL BARRI. A l’Espai 210 del carrer Padilla 210  CONVOCA: COMISSIÓ PER L’ATENEU

Jofre Llombart: «TC: Torejant Catalunya»

Imatge
"No són els toros, el debat no és –només- animalista. És de sobirania. És la mostra de com funciona la farsa de la descentralització" La cosa va anar així: El 28 de juliol del 2010 el Parlament aprova, per llei, prohibir les corrides de toros a Catalunya gràcies a una normativa de protecció d’animals. Al cap de poc, el mateix 2010, el grup parlamentari del PP al Senat porta aquesta llei al Tribunal Constitucional. Aquesta dada és molt important: qui ho porta al TC no és el govern espanyol (en aquell moment del PSOE) sinó el PP a través dels seus senadors. Quan el govern espanyol recòrre una llei autonòmica al Constitucional, la llei queda suspesa. Però si ho fa qualsevol altre estament, no. Per tant, la llei no va quedar suspesa. La deliberació del Constitucional ha trigat sis anys a arribar. La prohibició de matar toros entra en vigor l’1 de gener del 2012. A partir d’aquí ve el quid de la qüestió: El novembre del 2013, amb el PP ja al govern gràcies a la majoria absoluta o...

Parades informatives, tallers i xerrades a la Festa de la Diversitat, el 23 d'octubre

Imatge

Carles Sabaté: «Qui dinamita què?»

Imatge
La fiscalia manté que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pretenia “dinamitar” l'Estat permetent aprovar la comissió per al procés constituent. Considera que és un “menyspreu a la Constitució del 1978” i que posa en perill Espanya. En un estat que genera casos de corrupció com cap altre a Europa, podríem considerar que el cas Gürtel, que ara s'està jutjant, o el cas Nóos, que té la sentència a tocar, també posaven en perill l'Estat. Sentir Francisco Correa com s'enriquia fent de mitjancer entre el PP i el govern espanyol fa feredat. O veure com la fiscalia va intentar treure ferro als delictes fiscals de la Casa Reial, també. Posaven en perill l'Estat i el minaven des de dalt de tot. El Parlament no pretén que exploti l'Estat ni que caigui en el caos i el descrèdit. La majoria parlamentària catalana no busca que Espanya bati rècords de govern en funcions, ni que Europa li toqui el crostó pel pressupost, ni que Espanya buidi la caixa de les pensions, ni...

Com arribarem a la Independència?

Imatge
Ningú no sap exactament com arribarem a la independència. Per això la pregunta del títol pot generar dubtes o incerteses. Hi ha, però, un camí que molt probablement ens hi portarà i que pot minimitzar els dubtes i les incerteses. 1.- La fase final del Full de Ruta. L'aprovació de les lleis de desconnexió i el referèndum El Full de ruta de l'ANC i dels partits independentistes està ben definit i és el següent: - Juny del 2017. Aprovació de les tres lleis de desconnexió. Aquest moment és clau perquè defineix l'inici de la desconnexió. Des d'aquest moment ja s'aplica la nova legalitat catalana. - Setembre del 2017. Referèndum sobre la independència i si el resultat és positiu proclamar de manera efectiva la independència. No s'ha explicitat, però la interpretació més probable és que hi haurà una proclamació de la independència amb la llei de transitorietat jurídica, condicionada al resultat del referèndum per a fer-se efectiva. Les tres lleis de desconnexió són: Ll...

Xevi Xirgo: «El món al revés»

Imatge
El Congrés va reprovar ahir el ministre Fernández Díaz “per les seves accions antidemocràtiques” i per “la manca d'ètica política” en les seves actuacions “en contra dels que pensen diferent que ell”, que traduït vol dir que l'han reprovat formalment (i per segona vegada) per les converses que va tenir amb l'excap de l'Oficina Antifrau de Catalunya planificant les famoses operacions contra Catalunya. Fernández Díaz és enxampatin fraganti, es fan públiques les seves converses privades (que no deixen cap mena de dubte sobre què es dedicava a fer com a ministre de les clavagueres de l'Estat) i, què acaba fent la fiscalia? Arxivar el cas i rebutjar investigar-les. Com a molt, i ja en parlarem, Fernández Díaz un dia o altre, si és que finalment hi ha govern, potser haurà d'anar a declarar davant d'una comissió parlamentària i rebrà una reprovació formal, de paraula, sense cap mena de conseqüència. I ell encara es presenta com una pobra víctima i diu que el món in...

Tertúlies amb Gràcia «Seguretat nacional» amb Miquel Sellarès el 25 d'octubre

Imatge

L'anàlisi d'Antoni Bassas: «Quan et tracten com un delinqüent»

Imatge
"La reclamació catalana, que arriba després de totes les possibilitats de pacte possibles, és una qüestió de dignitat, de sentit comú i de benestar present i futur" Hem comentat aquí alguna vegada que el govern del PP només tracta Catalunya amb policies i jutges. I quan s’ocupen de tu amb la força pública i amb els tribunals és que et tracten com un delinqüent. Hem dit alguna vegada que el govern del PP aplica a Catalunya la mateixa retòrica que va fer servir contra ETA al País Basc: parla d’"atemptat” a la unitat d’Espanya o de “condemna” la convocatòria del 9-N. Ahir va tornar a aparèixer aquest llenguatge en la querella de la Fiscalia contra la presidenta del Parlament. Diu la Fiscalia: “L’actuació de la querellada dinamita el model constitucional”. “Dinamita”. Això és fer servir un llenguatge violent per dir-te que tu ets violent. En canvi, a qui fa servir un llenguatge violent, com l’exportaveu d’Aznar, Miquel Ángel Rodríguez, no li passa res . Diu l’Audiència de Ma...

Ramón Cotarelo: «L'Estat es prepara»

Imatge
"La negativa a les terceres eleccions demostra que la intenció és evitar que el retard arribi a l'any i mig, i que el primer que es trobi el govern d'Espanya sigui una DUI" El desgavell de la política espanyola té moltes explicacions. Totes es resumeixen en el terme crisi. Una crisi política que ha vingut cavalcant sobre una altra econòmica el final no s'albira. Al contrari, el que s'albira són més dificultats i problemes. I en l'ordre polític també. El que va començar com un ressorgiment de l'independentisme català, vigorós als carrers, però sense incidència institucional,s'ha convertit en l'acció regular, quotidiana de govern de la Generalitat camí de la desconnexió. I, de l'altra banda, s'han posat en marxa els mecanismes processals contra autoritats i exautoritats catalanes en un horitzó repressiu que no agrada a ningú. Aquesta és la raó última d'aquesta crisi política. I la veritable. La seva més cridanera conseqüència fins ara...