SFxI2017

En plena onada de l'operació Diàleg(Mare de Déu que es farà llarg, això) i en plena operació Conferència de Presidents (còmica, ahir, la baralla entre Albiol i Arrimadas per veure qui era més espanyol i qui feia la reunió unionista més gran), fa gràcia que ens retreguin tan sovint això de les desobediències. Avui el vicepresident del govern presentarà el pressupost i s'haurà obert la cursa entre el Consell de Ministres i el TC a veure qui diu més aviat allò que és il·legal, que la partida pel referèndum no compleix la llei i que no es pot desobeir ni l'Estat ni la Constitució, que és aquesta mena de Codi Penal contra els polítics, en paraules de Junqueras. I si encetem l'any amb nou pressupost (vagin-se preparant) entrarem a la fase B, la de la màquina de fabricar suspensions cautelars de càrrecs polítics un rere l'altre amb l'argument, és clar, que desobeïm. I jo em pregunto: i, posats a fer, segons quines altres desobediències, quina pena haurien de merèixer? ...

Només exercirem el dret a decidir si abans exercim el nostre dret a desobeir. Voler el referèndum i alhora rebutjar la via desobedient és renunciar-hi L’any 1970 Hannah Arendt, politòloga alemanya d’origen jueu, publicava a la revista The New Yorker unes fonamentades reflexions sobre la desobediència civil. Arendt havia estat deportada al camp de refugiats de Gurs, d’on fugiria el 1941 per anar-se’n als Estats Units, on va viure fins a la seva mort, l’any 1975. Al llarg d’aquells anys la desobediència civil va esdevenir una eina clau en l’abolició de la segregació racial als Estats Units. L’any 1955 la cosidora negra Rosa Parks no va cedir el seu seient de l’autobús urbà de Montgomery a un blanc, com la llei l’obligava a fer. Va ser arrestada, jutjada i condemnada per alteració de l’ordre públic. Onze anys de pràctica desobedient després, la segregació racial va ser abolida als EUA. Així, les reflexions d’Arendt sobre la desobediència estan marcades de manera especial per la seva pròpi...

Els processos de votació del Quebec, Escòcia i Montenegro aporten camins legals i organitzatius per preparar la votació prevista per l'any vinent La claredat de la pregunta, el llindar de participació i el diàleg entre governs són tres dels punts claus per establir els criteris de la consulta La resolució 306/XI del 6 d'octubre d'enguany , aprovada durant l'últim debat de política general al Parlament i que insta el Govern a impulsar un referèndum d'independència vinculant , ha tornat a posar damunt la taula les qüestions organitzatives d’un procés electoral d'aquesta mena. Mentre que la legalitat del referèndum aniria lligada a la llei de transitorietat jurídica que s'ha d'aprovar el juny del 2017, la seva organització la duria a terme una comissió de seguiment per l’impuls, control i execució. El text també preveu l'establiment d'una comissió d'experts pel seguiment del procés d'autodeterminació integrada per persones que hagin conegut ...

Manifest aprovat al Consell d'Assemblees Territorials, Sectorials i Exteriors celebrat a Cervera. L’11 de setembre i el 13 de novembre vam tornar a demostrar que l’independentisme està a punt, que és ben viu, i que persisteix sense defallir. Estem a punt per ajudar a néixer la república catalana i esdevenir un Estat independent. L’Assemblea Nacional Catalana reconeix i agraeix l’esforç ingent de ciutadans, institucions, polítics, i entitats. El camí iniciat el 2012 ens ha portat fins a les portes de la independència. Ens hem sobreposat als entrebancs i als embats que ens han arribat d’arreu. Gràcies al triomf de les forces independentistes a les eleccions del 27 de setembre de 2015, tenim per primera vegada un govern i una majoria independentista al Parlament i d’aquí pocs mesos estaran preparats per fer efectiu el compromís contret a les urnes. Ens queda, doncs, poc temps per bastir una estructura sòlida i organitzada que, si som capaços de deixar de banda recels i desconfiances, ...

El govern de Mariano Rajoy ha decidit modificar la seva estratègia amb Catalunya, però no pas l'objectiu, que continua sent la rendició incondicional. Hi ha dos motius que expliquen la nova aposta per un suposat tarannà més negociador. Per una banda, la imatge d'una Espanya tancada en banda a les constants apel·lacions al diàleg de Catalunya ha fet molt de mal a les cancelleries d'Europa i el món, que no entenen que fins avui l'única resposta hagi estat l'assetjament judicial. El segon motiu és més directe. L'Estat —que està decidit a resoldre el problema català amb suspensions, detencions i inhabilitacions— va fer una petita prova amb l'alcaldessa de Berga. El resultat va ser una mobilització gairebé espontània de més de 80.000 persones. A Madrid han comprovat que les seves actuacions judicials contra el procés tindran una resposta instantània per part de la ciutadania catalana, amb accions de mobilització i resistència pacífica. Per això, abans de desferma...

El Parlament no tramitarà cap nova llei per fixar les bases del futur estat i concentrarà en la de règim jurídic tota la normativa bàsica per a la transició El text, que donarà empara al referèndum, es podria registrar al febrer El Parlament no començarà a tramitar cap més llei de desconnexió, amb l'excepció de la de règim jurídic. Aquesta, també coneguda com a llei de transitorietat, esdevindrà així “un pack”, segons han confirmat fonts consultades de Junts pel Sí i de la CUP, on es concentrarà tota la normativa considerada imprescindible per poder fer amb garanties el transvasament de legalitats que culmini el procés independentista. El text, que ha de ser el pal de paller legal de l'etapa de transició fins a la redacció d'una constitució pròpia, inclourà també la normativa que empararà el referèndum anunciat per al setembre vinent i que en principi es preveu que convoqui el govern, si bé aquest punt encara no es té del tot clar. Això sí, la llei incorporarà una clàusula ...

En Ciencia Políticas se define la judicialización en la política, como el mecanismo por el cual los problemas políticos son transferidos hacia la esfera judicial para su resolución. En estos momentos se ha instaurado descaradamente como norma esa descripción. El tinglado comienza así: La clase política nombra a los componentes del Consejo y estos integrantes proponen a los miembros del Tribunal Constitucional, los Presidentes y Magistrados del Tribunal Supremo, los Presidentes de los Tribunales Superiores de Justicia, acuerdan revocaciones y jubilaciones. Por ende, la clase política controla el tronco y las ramificaciones de un Poder, sobre el papel independiente, como el Judicial. La relación entre política y justicia en España es un mal endémico en sus fundamentos al no querer la primera (sus réditos tiene) diferenciar, separar y respetar la correcta misión de la segunda en el ejercicio del Poder. La historia de ambas en el devenir preconstitucional de sus inapelables actuaciones y o...

"La diferència per discernir entre veritat i post-veritat és ben simple: l’independentisme es trenca les banyes perquè els del NO votin i l’unionisme se les trenca perquè no es voti" Oxford Dictionaries ha resolt que la paraula de l’any 2016 és ‘post-truth’, és a dir, post-veritat. El concepte defineix l’entrada de la humanitat en una nova etapa de la era de la informació: una etapa en què la percepció que tenim de les coses acaba configurant la realitat per més que les dades objectives ens ho desmenteixi. L’entitat, que penja de la prestigiosa Universitat d’Oxford, conclou que aquest augment de l’ús de la paraula post-truth aquest 2016 es deu bàsicament a dos fenòmens: Donald Trump i Brexit. És a dir, tant el pròxim president dels Estats Units com els partidaris que la Gran Bretanya marxi de la UE, han aconseguit arribar a un nombre de ciutadans suficient com per, a través de les emocions i les creences, donin suport a les seves causes. Que després aquestes creences siguin c...

“Al disseny institucional i al model constitucional espanyol li fa més mal acordar un referèndum que la independència” “El no al pressupost al maig va tenir un efecte de cimentació interna; el grau de cohesió dins de JxSí no té precedents” “En alguns casos la CUP ha decidit donar prioritat a altres coses [en lloc de la independència]” L'economista i diputat independent per Junts pel Sí al Parlament, Germà Bel, analitza les relacions entre Catalunya i Espanya en un capítol inclòs en el llibre de referència que acaba d'editar l'Institut d'Estudis Catalans: Raó de Catalunya. La societat catalana al segle XXI. Tanca el capítol del llibre dient que el referèndum “no serà possible si depèn de les dinàmiques espanyoles”. Aleshores? Jo crec que no hi haurà referèndum acordat. Ho crec des de fa molts anys. Al disseny institucional i al model constitucional espanyol li fa més mal acordar un referèndum que la independència. Viure la independència té tot el dolor que pot provocar l...

«Que De los Cobos demane, en públic, que aquest diàleg servesca per a rebaixar la judicialització és un altre míssil, i ja en són uns quants, a la línia de flotació de Mariano Rajoy» El president del Tribunal Constitucional espanyol inaugurava ahir en un d’aquells actes en teoria poc apassionants la nova web de la institució –si teniu curiositat per a veure-la, podeu visitar-la: https://www.tribunalconstitucional.es/ Si el vostre navegador és configurat en llengua catalana observareu amb sorpresa que només d’entrar a la nova web del tribunal us apareix directament en català, sense necessitat de canviar de llengua. Una part important de la web té el contingut també en català. Tot això va proporcionar tema de debat al grup de periodistes que assistia a la inauguració de l’invent. Certament, hi ha molt poques webs de les institucions de l’estat espanyol que tinguen versió catalana i, sens dubte, crida l’atenció que siga precisament la del TC la que fa el tractament simbòlicament més favor...

No era el que molts catalans haurien volgut, però es va acceptar com a mal menor. En comptes de definir Catalunya, el País Basc i Galícia com a “nacions”, l'article 2 de la Constitució del 1978 les anomena “nacionalitats”. Per si no ho recorden, la redacció és aquesta: “La Constitució (...) reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.” És a dir, les “nacionalitats” tenen un rang superior, o així ens ho van vendre en aquell moment, que la resta de les “regions” espanyoles. Per aquest motiu, les “nacionalitats” van accedir a tenir autonomia d'una manera més ràpida que les “regions”. Tot i que Catalunya, cal recordar-ho de nou, ja havia recuperat el seu autogovern força mesos abans, relligant d'aquesta manera, en un fet polític que molts semblen obviar, la legalitat de la Generalitat republicana amb l'actual institució. Tots sabem, però, que, des del primer moment, les coses no han ...

No em negaran que la successió de fets és del tot aclaridora. Dilluns, el govern del PP dispara l'operació Diàleg i Enric Millo i Soraya Sáenz (que un dia d'aquests ens dirà que parla català en la intimitat) fan tota mena de crides al seny i al diàleg i mostren la seva disponibilitat a parlar del que calgui. I com s'acaba el dia? Amb la confirmació per part del Suprem de la suspensió de tres anys de feina al jutge Santi Vidal. Ahir, dia 2 de l'operació Diàleg, la jornada s'acaba amb dos fets també prou aclaridors: amb la citació a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per anar a declarar al TSJC el dia 16 de desembre vinent pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació; i, al capvespre (aquestes coses sempre es fan amb nocturnitat) amb la votació al Congrés del suplicatori a Francesc Homs que ara permetrà que sigui jutjat formalment per desobediència i prevaricació pel 9-N. Vistos el dia 1 i el dia 2 de l'operació Diàleg, francament jo ara no ...

Un dels arguments més utilitzats pels unionistes per desacreditar les raons dels independentistes és insistir que no hi pot haver democràcia si no es respecten les lleis. Afirmen que Espanya és un estat de dret i que objectar les lleis establertes significa allunyar-se de les convencions democràtiques. Però amaguen que els règims autoritaris també estableixen un ordre jurídic que legalitza la negació dels drets democràtics. Les lleis només són legítimes si es poden consensuar amb la població concernida. Espanya funciona amb lleis fonamentals que no gaudeixen del consens necessari. Són lleis que protegeixen interessos nacionals culturals i socials de sectors de la societat i que legalitzen l´exclusió dels drets d'altres col·lectius. La constitució espanyola, que es va redactar pactant amb representants de la dictadura franquista, és el paradigma d'una llei que subordina els principis democràtics a dogmes polítics al servei de la unitat política, la imposició de la cultura castel...

«Tot el que hem fet aquests últims 10 anys té sentit només si arribem a un desenllaç aquest estiu» Puntuals com els canelons i la carn d'olla per Nadal i Sant Esteve, arriba l'Operación Diálogo de cada any. Amb més o menys parafernàlia, a vegades un simple sospir del ministre de torn, altres cops algun titular equívoc deixat caure mil·limetradament, han aconseguit el seu resultat, que no és cap altre que fer que els ressorts de l'establishment s'activin per girar la roda de la gàbia de nou i així seguir rodant. Generacions de catalans senceres han passat tota la seva vida rodant i rodant a la gàbia. Un joc dantesc. Anàvem tan marejats que ni ens n'adonàvem que rodàvem i rodàvem. Els dolços i baleàrics temps del catalanisme, on hi havia sempre temps per tot, senzillament perquè no hi havia cap objectiu final. Ser "catalanista" ha estat una feliç indefinició que, voluntàriament o involuntàriament, ha servit tant als partits nacionalistes com a esquerres i dr...

«Es tracta simplement d'aconseguir que allò que aparenta ser veritat acabe essent més important que la veritat comprovable» Ho he explicat moltes vegades, però aquesta volta estic sorprès per la velocitat amb què passa. Cada any l’assistència multitudinària a l’Onze de Setembre fa callar totes les boques durant un temps, però poc després comença la tasca de minar la realitat. Titulars de diaris, consignes per Twitter, opinions falsament entristides que comencen a dir-nos que no som prou i que anem cap avall, els independentistes. Repasseu la vostra hemeroteca sentimental: quantes vegades aquests darrers anys ells no han aconseguit que us pensàsseu, ni que fos uns quants dies, que havíem perdut pistonada, que no érem prou per a guanyar el referèndum, per aconseguir la independència? La sorpresa és que ara la campanya ha començat a una velocitat supersònica. Normalment s’esperaven que canviàs l’any, però aquesta vegada ja ens trobem en ple combat propagandista i intel·lectual i encar...

El cap de files del PDECat a Madrid, que dimarts perdrà l'aforament al Congrés i serà jutjat al Suprem, dóna per fet que el condemnaran i constata "tics franquistes" en el procés del 9-N Assenyala que l'Estat ha "gripat el motor" contra la jornada de participació i que la unitat desarma Madrid Manté que la CUP aprovarà els pressupostos, però preveu "disgustos" en el tràmit parlamentari Al despatx hi té, a banda de fotos de la família i de l'equip de Presidència de la passada legislatura, un quadre de grans dimensions amb tots els noms de la dinastia catalana. "Estic pensant en endur-me'l a Madrid, que no puguin dir que no sóc monàrquic", bromeja Francesc Homs (Vic, 1969), abans de respondre les preguntes de NacióDigital. El cap de files del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a la capital de l'Estat acaba d'aterrar a Barcelona després d'assistir a l'obertura solemne de la legislatura al Congrés a càrrec del re...

No fer el referèndum és el mateix que fer-lo però donant per guanyadors els qui volen preservar l’‘statu quo’ Els resultats de les eleccions nord-americanes han portat alguns analistes a parlar d’una societat profundament dividida. Els vots, segons l’últim recompte, donen un 47,8% a Clinton i un 47,5% a Trump. I suposo que és aquesta igualtat la que suggereix la suposada “profunda” divisió. Com que és una discussió que també tenim a Catalunya, pot ser interessant donar-hi quatre voltes. EN PRIMER LLOC, no sembla que una societat “dividida” al 50% hauria d’estar més escindida que si ho estigués en tres parts del 33% cadascuna, o entre el 20% i el 80%. La gravetat, en tot cas, ha de venir de la distància entre cadascuna de les parts. Clinton i Trump són molt diferents, sí. Però ¿ho eren els seus electors? Si en campanya es disputaven els mateixos vots, potser és que no els consideraven tan distants, oi? TAMPOC NO SEMBLA raonable que la suposada divisió fixi la mirada només en els que han...