SFxI2017

«De polítics que viuen d'aguantar la pastanaga, sempre n'hi haurà. Viuen d'aguantar la pastanaga i dels problemes mai no resolts de la gent» ‘Catalunya es constitueix en una república de dret, democràtica i social.’ Si algú volia una declaració unilateral d’independència, aquí la té. Aquest és l’article primer de la llei de transitorietat jurídica que Junts pel Sí i la CUP han preparat per a ser aprovada el dia que convingui. En principi, això serà el juny o el juliol d’aquest 2017 que som a punt d’estrenar. Però la realitat posa els fulls de ruta al seu lloc i tot és força imprevisible. Sí, sí. La realitat és la cosa més tossuda que hi ha. Pots barallar-t’hi. Pots mirar de canviar-la. I fins i tot pots negar-la. Però al final s’acaba imposant sense gaire esforç. És tan tossuda que per moltes estratègies que tinguis per dominar-la, tan sols la pots interpretar. Allò que ara se’n diu fer-ne un relat. No cal quedar-se amb el recent Lakoff. Val més anar als clàssics i recupera...

La negociació del contingut de la llei ha estat portada amb secretisme durant l'últim mig any Junts pel Sí i la CUP han arribat a un acord polític global sobre el contingut la Llei de Transitorietat. Aquest acord, que us avançava dimarts VilaWeb, és el resultat de més de mig any de debat, portat amb el màxim secretisme, en què s’ha treballat sobre l’articulat de la llei i que dóna compliment del termini establert en el debat de política general del parlament. L’objectiu d’aquesta llei s’expressa en l’article 1 del text: ‘Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social’, sumat a la voluntat de garantir la màxima seguretat jurídica en la transició a la república, un cop realitzat i guanyat el referèndum sobre la independència. La llei conté els següents epígrafs: Preàmbul 1. Disposicions generals, nacionalitat i territori; 2. La successió d’ordenaments i d’administracions; 3. Els drets i els deures; 4. El sistema institucional; 5. El Poder Judicial i l’...

És ben estrany que en el debat polític les veus institucionals catalanes hagin perdut de vista l'origen del conflicte actual entre Catalunya i l'Estat espanyol, i es limitin a parlar de la necessitat de fer un referèndum, preferiblement acordat, per conèixer quins és la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya sobre el seu futur. Aquest oblit és el que permet que els representants de l'Estat mantinguin la pretensió que són les institucions de Catalunya les que volen trencar unilateralment el marc constitucional. La realitat és exactament inversa. Ho ha explicat bastant clarament el professor de dret constitucional Javier Pérez Royo. La legitimitat del pacte constitucional entre l'Estat i una nacionalitat històrica com Catalunya es fonamenta en la doble aprovació de l'Estatut proposat pel Parlament, primer per les Corts espanyoles i després, en referèndum, pel plebiscit favorable del poble de Catalunya. L'Estatut que el Parlament de Catalunya va presenta...

FA ANYS, UN DIARI de Madrid entrevistava el cantant cubà Pablo Milanés, que no es pot definir precisament com un anticastrista, i li preguntava per un dissident empresonat pel règim de Fidel. Milanés va respondre amb una frase que el diari va destacar i que es va entendre com un principi bàsic de la cultura democràtica: “ Las ideas se discuten y se combaten, no se encarcelan”. En alguna declaració posterior diria que hi va afegir: “ Las ideas se combaten con ideas”. Doncs aquests principis tan bàsics i elementals resulta que són aplaudits i compresos quan es parla de Cuba (i em sembla molt bé) i en canvi es busquen mil maneres rocambolesques de matisar-los quan es parla d’Espanya. El sistema polític espanyol ha declarat il·legals algunes idees. Els jutges i els policies, que tenen per missió fer complir les lleis, persegueixen les coses il·legals. Però el veritable problema és l’estructura política que ha pensat, al contrari que Milanés, que hi ha idees il·legals, que contaminen amb la...

«És per tot això i per més coses que dimarts al vespre, a Vic, entre la gentada que hi havia a la concentració de suport a en Joan, s’hi respirava, a més d’una emocionant solidaritat, l’agonia d’un viatge en el temps caduc i lúgubre, massa vegades repetit» Hi ha un regidor a Vic que diu de fa temps que els ‘moros són els enemics de Catalunya, d’Espanya i d’Occident’. És el mateix regidor que el 2013, en un debat televisiu en directe, va amenaçar un regidor d’Esquerra Republicana de trencar-li les cames. El mateix que el 2011 va agredir una jove en un míting; el mateix que el 2009 fou condemnat per haver agredit un menor; el mateix que va fer dimitir una regidora perquè tenia un xicot subsaharià; el mateix que fou denunciat pel seu fill per violència domèstica; el mateix que l’any 1978 havia entrat a militar a Fuerza Nueva i el mateix que durant els anys vuitanta deia que a Vic s’hi vivia millor quan Franco era viu. Aquest regidor és Josep Anglada i és ell qui va denunciar ara fa u...

"Els demòcrates ens hem de preguntar sincerament si els catalans podrem viure en una democràcia de qualitat sense aconseguir abans la independència" Com que encara tinc un cert component d'ingenuïtat, em sorprenen els articles d'alguns opinadors espanyols que es queixen de la passivitat de la Unió Europea davant les derives antidemocràtiques d'Hongria i Polònia. Em sorprenen perquè hi ha molts elements de coincidència amb el que passa a Espanya, sense que això mereixi el mateix comentari de preocupació per part d'aquests articulistes. A Catalunya hem vist la detenció de polítics per haver expressat pacíficament el rebuig de la monarquia o la defensa de la independència, hem vist l’enjudiciament de membres del govern català per convocar una consulta ciutadana sense efectes jurídics, hem vist el processament de la presidenta del Parlament per permetre que els diputats debatin un tema incòmode a l’estat, hem vist la ignominiosa irrupció de secretaris judicials a ...

[Respuesta a la notícia de El Diario.es «Quién hay detrás del aeropuerto de Ciudad Real y cuáles son sus planes» ] Estimados: El Cercle Català de Negocis está a favor del desarrollo económico de todas las regiones españolas. No tenemos nada que decir al respecto. Sin embargo, no es creíble que ningún estudio de viabilidad ni ningún plan de empresa justifique una inversión tan colosal en el negocio logístico de Ciudad Real, por la simple razón que Castilla la Mancha no genera demanda suficiente. España está repleta de infraestructuras en las que varios estudios de viabilidad les habían otorgado una demanda inexistente (buena parte de los aeropuerto -incluido el de Madrid-Barajas-, autopistas radiales de Madrid, trenes de alta velocidad…) sin que nunca se haya desprendido ninguna responsabilidad, ni jurídica ni política. Las grandes consultoras siguen cobrando millonadas para realizar previsiones que nunca se cumplen. El mismo aeropuerto de Ciudad Real es uno de esos proyectos. Y sin emb...

"No hi haurà prou furgons policials ni trens per traslladar milers d'independentistes a l'Audiència Nacional, imitació del Tribunal d'Ordre Públic de Franco" El nucli del discurs de Felip VI la nit de Nadal, el menys vist de la història d'aquests missatges , va ser que la democràcia descansa sobre el compliment de la llei. En la seva curtesa mental, el monarca no arriba a veure que està repetint com un lloro les paraules de Rajoy, el representant de la dreta neofranquista més obstinat. O potser sí, i li sembli molt bé posar la corona al servei de la perpetuació d'una teoria i una pràctica autoritàries i antidemocràtiques. Perquè, com sap tothom, excepte un grapat de franquistes governants, la democràcia no sorgeix de la llei sinó de la voluntat del poble de la qual, al seu torn, sorgeix la llei. Si el contrari fos veritat, a Espanya seguiria governant Franco, encara que fos des del més enllà. En certa manera, és el que està passant. El discurs real tot jus...

A les portes d'un 2017 decisiu, el referèndum i les causes judicials contra polítics han consolidat el procés en una agenda internacional convulsa La diplomàcia catalana confia que la seva feina de formigueta doni fruit a mitjà termini Des que la manifestació de la Diada del 2012 va fer saltar l'independentisme a l'agenda internacional, la diplomàcia catalana, ja sigui des de la secretaria d'Afers Exteriors i la UE (ara amb conselleria pròpia) o el Diplocat, ha recorregut un llarg camí per fer entendre el procés a l'exterior, un fet clau per a un eventual reconeixement. La inestable conjuntura internacional no ajuda a fer que el cas es consolidi a les agendes i Catalunya pugui fer sentir la seva veu amb profunditat davant de diplomàcies que tenen conflictes molt més greus de què ocupar-se, si bé això es mira de girar en positiu argumentant que és ara que cal actuar, abans que arribi el xoc de trens. A les portes d'un any decisiu i amb uns processos judicials, ai...

A mi que tinc claríssim que el Tribunal Constitucional és un tribunal totalment polititzat, i que fa anys que penso que ha perdut tota mena de credibilitat democràtica, no em va sorprendre que aquest suspengués, ahir, les ponències parlamentàries de les tres lleis de desconnexió alhora que estimava parcialment el recurs del govern espanyol i tombava, també, una part de la llei d'acció exterior del govern català. Ah! i per acabar-ho d'arrodonir ahir es va donar a conèixer que el judici a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega es celebraria a principis de febrer. No em diran senyors que això no és diligència!. D'això se'n diu deixar la feina feta abans de marxar de vacances!. El problema aquí que la diligència vers Catalunya només la vivim en relació amb el Tribunal Constitucional i les seves decisions exprés i no a l'hora de solucionar o almenys alleugerir el greuge que viu Catalunya pel que fa a nivell d'inversió de tot tipus. Llavors l'únic que se...

"Els comuns han de decidir si donen suport al Regne d'Espanya o a la República Catalana i si acompanyen les urnes o es queden amb les arnes del Tribunal Constitucional" La repetició de les eleccions a l'estat espanyol va eliminar, definitivament, qualsevol possibilitat de referèndum pactat a l'escosesa. El resultat, després de mig any de bloqueig, va reforçar el PP i va deixar clara la resistència del PSOE, a més de desmentir les enquestes que atorgaven un gran creixement a Podem/Esquerra Unida. Ni sorpasso, ni república, ni referèndum. I de Catalunya ja se n'ocuparà la vicepresidenta. Per acabar de bloquejar-ho tot, el suport del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy va visualitzar un gran bloc de règim, Ciutadans inclosos, que fa impossible qualsevol canvi substancial en l'engranatge polític espanyol. Al Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats s'hi asseuen majories enfrontades i incompatibles, almenys a mig termini. Per tot plegat, negar-s...

No engañan a nadie, nadie se quiere engañar tampoco. Un objetivo de la práctica totalidad de las fuerzas políticas españolas, dentro y fuera del parlamento, es derrotar a Catalunya; negar eso es parte de la guerra política psicológica. No ha habido diálogo democrático y se ha llegado hasta aquí, lo que la sociedad catalana afronta ahora es la concepción de la política como una guerra por otros medios. Carl Schmitt encajó muy bien en la cultura política dominante en España: el militarismo. La derrota de Catalunya se pretende por asfixia y la duración del combate está calculada: menos de un año. “Dentro de un año las cosas estarán más tranquilas que hoy”, dijo hace unos días el Presidente del Gobierno refiriéndose a Catalunya. Naturalmente, no indica que vaya a haber un diálogo o una negociación, se refiere a que el proceso político catalán será derrotado. Pero esa victoria no sería posible por parte de un partido o un gobierno en solitario; es cierto que el PP no tiene límites políticos...

L'estat ha posat en marxa tots els seus efectius, els legals i els no legals, per intentar aturar l'independentisme català La filtració de la conversa entre el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, va mostrar com s’utilitzaven les institucions de l’estat contra l’independentisme. Des de l’ús d’una unitat dedicada a actuar contra els polítics independentistes, fins a fiscals que ‘ho afinen’ i línia directa amb diaris disposats a publicar noticies poc fiables. L’anomenada ‘operació Catalunya’ comença el 2012, després de l’11-S i el viratge ideològic de CDC. La ‘policia patriòtica’ contra l’independentisme El 6 de juliol d’enguany el comissari José Manuel Villarejo reconeixia als jutjats l’existència d’una unitat de policia dedicada a incriminar els polítics independentistes i el seu entorn. Fins aquell moment el Ministeri d’Interior espanyol ho havia negat sistemàticament. El 2012, El País ja publi...

«Si l'estat espanyol vol aturar-nos, s'haurà d'arriscar molt. Molt! Haurà d'empresonar molta gent. I així i tot, no ho aconseguirà» La democràcia no es negocia. Tanquem l’any amb un propòsit ferm i diàfan. L’any que ve serà l’any de la democràcia catalana. Es portarà a la pràctica amb tota la força i tota la dimensió. La independència no serà un compte de resultats, ni un balanç, ni un passar comptes, ni un pla d’inversions, ni un pla de pensions. Almenys no serà únicament tot això. Posarem tots els arguments damunt la taula. Perquè hi són i són molt rotunds i concloents. Explicarem totes les oportunitats d’obrir un nou escenari per Catalunya. I, malgrat que tot això hi ajudarà, no serà el factor determinant. L’any que ve és l’any del xoc. Del gran xoc democràtic. A Catalunya instal·larem la trinxera més gran de combat democràtic d’Europa i bona part del món. Construirem un dic de contenció de l’autoritarisme, el populisme i la ‘dictatova’. I cadascú es posarà al costat...

Entrevista al secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Si res no canvia, el 2017 serà l’any decisiu del procés. Amb el referèndum marcat de color vermell al mes de setembre, el procés d’internacionalització que s’hagi fet fins llavors serà clau perquè la comunitat internacional validi el seu resultat. A banda del departament d’Afers Exteriors de Raül Romeva, en aquest terreny hi treballa el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). Aquest consorci públic-privat s’encarrega de la diplomàcia pública, és a dir, establir diàleg amb actors estrangers per donar a conèixer el cas català. Una feina de formiga que en aquest darrer any ha començat a donar els seus fruits. Un exemple són les mostres de suport a Carme Forcadell sorgides en diferents parlaments europeus dies abans que la presidenta del Parlament anés a declarar al TSJC. En aquesta entrevista amb el secretari general del Diplocat, Albert Royo, parlem, sobretot, del ressò que té el procés a l’ext...