SFxI2017

El desplegament de la hisenda pròpia és l'aspecte més delicat, en cas de fer-lo al juny Una vegada superat el desacord sobre el pressupost del 2017 amb el sí crític de la CUP, les lleis de desconnexió i el referèndum són les dues pròximes estacions de la ruta cap a la independència. Pel camí, cal anar avançant en el desplegament d’alguns plans i estructures d’estat tal com ja era previst. Sense temps d’assaborir el triomf sobre aquest últim entrebanc, ens trobem amb l’embrió d’un nou debat independentista: el referèndum s’ha de fer al setembre o abans de l’estiu? Entre les implicacions polítiques i les tècniques Però aquesta qüestió té unes implicacions polítiques i tècniques que cal posar damunt la taula. Les consideracions de caràcter polític i estratègic són les que poden aconsellar d’escurçar el calendari. En canvi, les raons a favor d’exhaurir els terminis són gairebé totes tècniques. D’entrada, hi ha un criteri que s’imposa damunt tots els altres i que té el consens general d...

«El govern espanyol viola els principis democràtics quan fa servir el poder judicial per intentar impedir que el parlament debati sobre la independència» El New York Times ha publicat avui un article de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que denuncia ‘l’assalt judicial per part d’Espanya’. Us n’oferim la traducció íntegra al català: «Es pot debatre sobre què interessa a la ciutadania en un parlament democràtic? Això és el que hi ha en joc actualment a Catalunya, on els diputats del parlament demanen el dret d’exercir la llibertat d’expressió, però el govern espanyol diu que han d’acceptar la censura. El juliol passat es va debatre i votar al parlament català un informe sobre el full de ruta cap a la independència de Catalunya. Més tard, el fiscal de l’estat va interposar una querella acusant-me de desacatament als tribunals i incompliment de les meves obligacions. El delicte que havia comès havia estat simplement complir les meves obligacions de presidenta del ...

Dimarts passat, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, tres polítics catalans amb ideologies diferents però amb un objectiu comú, van anar al Parlament Europeu per donar explicacions de per què una part important de la societat catalana vol ser consultada sobre el seu futur polític. Com de costum, la millor campanya de propaganda d'aquest acte, organitzat per tres eurodiputats catalans, no la va fer el govern de Catalunya, sinó el d'Espanya i, si ho afinem més –sense que hi intervingui la fiscalia– el Partit Popular. Un cop més, Espanya –com a concepte, que una cosa és Espanya i una altra de ben diferent els espanyols– va sortir a patolls perquè uns polítics volien explicar els seus arguments en una seu democràtica. El cap de files del PP espanyol va enviar sengles cartes a tots els seus correligionaris pregant-los que fessin boicot a l'acte. Durant la conferència, el president Puigdemont va fer una anàlisi aclaridora de la situació: “No és que l'Estat defens...

«Després de la llum verda de la CUP als pressupostos, agafem la recta final i cal accelerar per arribar a la meta i guanyar la cursa de la llibertat» En els ral·lis hi ha una figura encara més important que el pilot. El copilot o navegant és qui té la responsabilitat de guiar el conductor i donar-li les indicacions necessàries per evitar que acabi al fons d'un barranc o abraçat a un arbre. Segurament n'heu vist imatges. Va amb un quadern i indica si els revolts són cap a l'esquerra o la dreta, i el seu grau de tancament. Així, el pilot que va a la màxima velocitat possible, pot anticipar-se i evitar sorpreses. En aquest ral·li anomenat Procés hem passat per moltes etapes. Algunes de llargues, moltes de complicades, cap de senzilla. El 27-S vam iniciar l'última etapa. Hem d'arribar a la meta i aconseguir la independència, però aquesta darrera tram de la cursa es presenta molt dificultós. De vegades ens passem de frenada, i de vegades correm el risc de seguir de llarg...

[ Obertura catalana: En el joc dels escacs, obertura hipermoderna la idea fonamental de la qual és atacar el centre i el flanc de dama. L’inconvenient que té és que, a la tercera jugada, les negres saben què jugaran les blanques i prenen mesures en contra.] Estem ficats en una partida d’escacs que ja fa més de cinc anys que dura. Fins ara, les tàctiques establertes eren, d’una banda, de gran mobilització de peons i peces menors (manifestacions, consultes populars, proliferació simbòlica d’estelades, declaracions parlamentàries, etc.), mentre que, de l’altra, es combinava un esforç de contenció (per la via de l’anul·lació legislativa, la constricció econòmica i l’ofec financer, i per la via mediàtica basada en la guerra de dossiers i informes calumniosos o en la fabricació d’escàndols) per impedir les jugades del rival i la imposició d’un ritme de joc lent (especialitat de Rajoy), a l’espera que l’altre jugador veiés esgotat el seu temps (teoria del suflé). Els judicis del 9-N i l’anunc...

«Avise que els vuit mesos que ens queden seran emocionants en termes polítics, però durs. Perquè l'estat ja no pot fer res més sinó jugar a la desesperada» Per a arribar al 28 de gener de 2017 han calgut un munt d’esforços, una perseverança còsmica, una fermesa molt remarcable en allò en què es creu i una capacitat de diàleg, de no trencar mai la corda del tot, realment espectacular. De molta gent. L’11 de setembre de 2012 la revolució prenia els carrers de Barcelona i s’escrivia un full de ruta per a aquell moviment que havia esclatat d’indignació el juny del 2010 arran el colp d’estat del Tribunal Constitucional espanyol contra l’estatut. El 9 de novembre de 2014, partint de l’experiència de les consultes populars engegades a Arenys de Munt anys abans, el país es va demostrar a ell mateix que podia ser l’amo del seu destí i va ser l’amo del seu destí per primera vegada en gairebé un segle. El 27 de setembre de 2015 s’aconseguia finalment la cosa més difícil de totes: tenir un par...

Només un Estat català construirà el corredor ferroviari mediterrani El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, i així va fer costat a una reivindicació històrica dels ports catalans. Aquest reglament, norma europea d’obligat compliment i de literal transposició a la legislació de cada país de la Unió Europea (UE), va ser aprovat per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions, tot i el vot negatiu de PP, PSOE i C’s i els esforços de la diplomàcia espanyola per evitar l’aprovació d’aquest nou reglament. Espanya i Itàlia són els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per fixar les seves tarifes portuàries: aquestes són fixades pel govern central iguals per a tots, de manera que s’impedeix la competència entre ports dins del propi país. A Espanya, els ports amb beneficis també estan obligats a transferir-ne una part als ports deficitaris del país: aquests subsidis creuats entre els ports d...

Madrid ha gozado durante la democracia de inversiones ferroviarias enormemente más altas que Barcelona. Durante muchos años, de 4 a 8 veces más (con un máximo de 13 veces en 1990). Resulta que la «operación Cataluña» del gobierno español ahora se propone mejorar su imagen haciendo alguna inversión en Cercanías. Debemos hacer notar que las Cercanías de Madrid se han construido durante la democracia, con más de 65 kilómetros de vías nuevas y un montón de estaciones, haciendo una metrópolis de cinco millones de habitantes. En Barcelona, en cambio, sólo se construyeron, hace treinta años, los 17 kilómetros de la línea Mollet–Papiol, concebida para mercancías. Con todo, la gran concentración de inversión en Madrid no ha conseguido distanciarse en resultados de Barcelona. Entre ambas ciudades hay una relación permanente del doble de usuarios en Madrid con relación a Barcelona, pero a copia de grandes inversiones allí, y sin ninguna aquí. Los trenes de Cercanías, en Barcelona, han perdido pes...

La Intersindical-CSC, amb el suport de l'entitat, convoca les primeres assemblees a Presidència, Vicepresidència i Salut per oferir assessorament davant les advertències de Madrid Elaboren material en què es clarifica en quins casos els treballadors públics incorrerien en delictes com sedició o rebel·lió Un 51,6% dels funcionaris votaria "sí" a la independència, però el "no" s'imposaria en el sector privat, segons un estudi del sindicat Una de les estratègies que utilitza l'Estat per mirar de frenar el procés, i més concretament el referèndum de setembre, és l'amenaça als treballadores de l'administració catalana que hi vulguin col·laborar . Mariano Rajoy ja va incloure referències a les conseqüències per als funcionaris que desacatin la llei en la reforma de la llei del Tribunal Constitucional, mentre que Albert Rivera li demana que augmenti el to i, a diferència del que va passar el 9-N, els avisi per carta explícitament de les conseqüències de...

La conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel·les ha tingut, entre altres virtuts, la d'evidenciar el gran nerviosisme que l'Estat espanyol té pel que està passant. La carta que Esteban González Pons va enviar a tots els altres diputats del PP pregant-los “com a amic” que no anaren a la xerrada és antològica. L'argument no pot ser més antipolític: sóc amic teu, si us plau fes-me cas. No pot ser més antipolític i deixa ben a les clares la situació en què el govern espanyol es troba. Haver d'invocar l'amistat personal per a frenar l'assistència a una conferència vol dir que tens molt poca confiança en els teus propis arguments. Aquesta mateixa setmana un destacat periodista conservador espanyol afirmava l'existència d'un document intern del CNI lliurat a Mariano Rajoy en el qual els serveis secrets espanyols sembla ser que advertirien el primer ministre en el sentit que Catalunya està guanyant molts punts en l'agenda de diversos països eur...

La reincorporació de l'exdiputat del Partit Popular Pedro Gómez de la Serna a un despatx oficial al Ministeri de l'Interior malgrat estar imputat per un presumpte cobrament de comissions il·legals, en un cas que segueix l'Audiència Nacional, és si més no xocant. Allà en un despatx del carrer Amador de los Ríos de Madrid elaborarà informes jurídics en la condició de lletrat del cos d'administradors civils de l'Estat. El Ministeri ha aclarit, després que s'ha conegut públicament la notícia, que no havia estat facilitada anteriorment pel govern espanyol, que no despatxarà amb el ministre Juan Ignacio Zoido i que tampoc el veurà. També torna a la seva plaça al Consell d'Estat l'exministre de Defensa Federico Trillo, que fa unes setmanes va ser forçat a dimitir del càrrec d'ambaixador a Londres. La dimissió de Trillo no va ser gratuïta: es va produir després que es fes públic un informe del Consell d'Estat en el qual es condemnava el Ministeri de Defe...

«L'independentisme era com aquest elefant després de segles d'assumir una suposada incapacitat per a la llibertat» S’han analitzat del dret i del revés els factors que han afavorit aquests últims vuit anys l’esclat de l’independentisme. Com sempre, la resposta no la trobem en un sol factor. Tanmateix, de segur que coincidirem a assenyalar-ne alguns de més influents que d’altres. La humiliació arran de l’estatut; la crisi econòmica que ha evidenciat les mancances del finançament; el pas del sentimentalisme a la proposta cívica; la identificació d’una revolta democràtica; la desfeta dels mecanismes autonòmics corruptes i els seus lladres; el fracàs de l’Espanya diferent i la pastanaga pansida; el reconeixement de la transversalitat com a riquesa; els primers exemples de generositat política; etc. Amb tot, tinc la impressió que un dels factors més determinants en l’esclat de l’independentisme és el pas del resistencialisme a la creativitat. A veure si m’explico: encertadament o no...

La secretària general d'ERC i portaveu de Junts pel Sí explica amb pèls i senyals la declaració d'independència i les conseqüències previstes L’independentisme es torna a jugar tota la feina feta a la carta del pressupost. La qüestió de confiança amb el compromís del referèndum va salvar una situació extrema fa mig any. La investidura de Puigdemont va salvar una situació també crítica fa un any. Però, què passarà si ara tampoc no hi ha acord amb la CUP? Marta Rovira , secretària general d’ERC i portaveu de Junts pel Sí, ho veu clar: no es podrà arribar al referèndum. En aquesta entrevista ho argumenta amb pèls i senyals i explica per què l’aprovació del pressupost dóna més opcions de guanyar la independència. A banda aquesta qüestió de màxima actualitat, parlem de l’estat de salut de Junts pel Sí, la viabilitat que té en el futur, la situació dels independents, la creació d’un partit dels comuns i el compromís amb l’autodeterminació… fins que arribem al nus de la qüestió: com e...

La meteorologia ens explica que, quan una massa d’aire calent impacta amb força contra una altra d’aire fred, es produeix un fenomen que tècnicament s’anomena la ciclogènesi explosiva. El nom és una traducció del terme anglès 'bomb', un concepte que va ser encunyat pels investigadors americans Fred Sanders i John R. Gyakum l'any 1980. Volien definir així a les violentes borrasques que es formen molt ràpidament a les latituds mitjanes, normalment a l'hivern. El que ve després són pluges molt violentes i vents huracanats. Col·loquialment, d’aquest fenomen meteorològic se’n diu: "la tempesta perfecta". No us vull parlar, però, sobre fenòmens meteorològics, sinó només utilitzar-los a mena de metàfora, al conegut estil del “trencar els ous”. El proper 6 de febrer les dues “masses d’aire” implicades en el procés d’independència començaran a escurçar el camí que les ha de portar, inexorablement, a l’impacte final i, com a conseqüència, a la ciclogènesi explosiva. El...

“El 9-N va mostrar que aquesta lluita es pot guanyar” “Al final de tot, acabi com acabi, veurem qui ha estat valent de veritat i qui no. Crec que hi haurà sorpreses” El sociòleg terrassenc repassa en aquesta entrevista què va significar el 9-N, però sobretot què passarà a partir d'ara. Quin record té del 9-N? Un record memorable. Vaig ser voluntari i em va tocar presidir una mesa en un institut dels afores de Terrassa on no havia estat mai; fins i tot em va costar trobar-lo! I, a diferència del que em podia imaginar, les cues de participants a les meses van ser impressionants. Cap al migdia, van arribar dades generals de participació, i ja havíem superat amb escreix el registre que jo hauria donat per bo, ateses les circumstàncies. L'actitud dels que venien a votar era realment impressionant: consciència clara del que estava passant, il·lusió respecte del futur que s'estava construint, diversitat social dels votants… En acabar el dia, vaig estar segur que aquesta era una ll...