SFxI2017

La frase no és meva. És del diputat Lluís Llach (se'm fa estrany, això de dir-li només diputat, a Lluís Llach) durant el col·loqui que ell i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, van mantenir ahir al cicle Moment Zero que organitzava aquest diari. “L'Estat té un problema faci el que faci”, va deixar anar Llach en ser interrogat, un cop i un altre, sobre els obstacles amb què toparà el procés a partir d'ara. I la presidenta Forcadell ho va reblar renyant metafòricament el públic: “Els catalans som pessimistes de mena (...), però, no recorden el 6 a 1 del Barça?” Ho van fer tan bé, tots dos, que ni ho va semblar, que ens renyessin. Perquè en realitat, més que renyar-nos, van apel·lar a l'autoestima i a la capacitat imparable que té el procés per fer-nos arribar a bon port. “No ens adonem de la força gegantina que en aquest moment hi ha al país”, van apuntar referint-se a allò que, finalment, serà o no la clau de l'èxit: la força de la gent. Si hi és, van concl...

Dimarts, 28 de març del 2017. Són les 3 de la tarda. Espero en l’estació de Renfe El Clot – Aragó. És un dia qualsevol, i no és hora punta. No hi ha (al·leluia!) cap catàstrofe ferroviària d’aquelles a les quals els usuaris de Rodalies estem tan acostumats. Només una lleugera demora, poca cosa, habitual en un país en què els serveis públics no arriben a l’hora, puntualment, ni per acció d’un miracle. Funcionament normal, doncs. Ens hem acostumat a la impuntualitat sistemàtica. Habitual aquí, però no ho és, d’habitual, en els països del nostre entorn, com sap qualsevol que viatgi habitualment a França, Alemanya, els Països Baixos o els nòrdics. Arriba el tren en direcció a Mataró. Tots els vagons van plens, a rebentar, com si fossin trens de mercaderies per a ramats: aquesta és la consideració que la Renfe té amb els seus usuaris. Com és obvi, la gentada que espera a l’andana puja als vagons. Amb esbufecs de resignació, només algun renec indignat, segurament a la boca d’algú que no és u...

L'Ajuntament de Barcelona va anunciar el tancament del Centre d'Internament per a Immigrants (CIE) ja fa mesos, però la vergonya continua a la Zona Franca. Ara el govern de Colau amenaça amb els tribunals d'aquí a dos mesos. L'executiu barceloní es va comprometre amb una consulta sobre el gegantí alberg turístic de la Vila Olímpica que ara posa en dubte. S'atribueixen els incompliments a les imposicions de la legalitat vigent. I és cert. Però cal preguntar-se per què BComú desqualifica políticament els adversaris que també es veuen obligats per la llei en altres àmbits i per què no fa un front comú i governa amb aquells que volen superar la legalitat vigent que encotilla l'acció política i provoca incoherències com les del consistori barceloní. Font: elPuntAvui.cat

El 2007, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre invertir 4.000 milions d'euros per a Rodalies Renfe de Catalunya en un pla que s'allargaria fins al 2015. El 2017, Mariano Rajoy ha promès invertir 4.000 milions d'euros per a Rodalies Renfe de Catalunya en un pla que s'ha d'allargar fins al 2025. Han passat deu anys i la promesa és la mateixa. Però no és l'única promesa que ha tornat una dècada després. Ha passat desapercebut enmig dels titulars fratricides pel lideratge del PSOE, però en els treballs precongressuals els socialistes han parlat de la solució per resoldre la carpeta Catalunya. Per frenar les ànsies independentistes, el PSOE proposa aplicar l'Estatut de Catalunya tal com va quedar aprovat el 2006. Sí, aquell que –ara fa deu anys- Alfonso Guerra (PSOE) va presumir d'haver passat pel ribot. La solució Estatut dels socialistes i la solució Rodalies del PP tenen en comú dues coses: que suposen retrocedir 10 anys i que van ser ells mateixos qui ...

Segons el CEO, la participació seria del 73,4% i el no es quedaria en un 33% dels sufragis El sí a la independència guanyaria un referèndum unilateral amb un 66% dels vots, segons les dades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) . La participació seria altíssima, d’un 73,4%, quatre punts per sota de les eleccions del 27-S, quan van votar un 77,5% dels electors, però per sobre de totes les altres eleccions al Parlament de Catalunya. La dada de participació s’obté a partir de la suma dels partidaris de la independència (43,3%), els contraris (22,2%), els vots en blanc (6,2%) i el vot nul (1,2%). L’abstenció, els indecisos i els no contesta no es comptabilitzen perquè no formarien part dels sufragis. Malgrat que un percentatge d’indecisos podria decantar-se per alguna de les opcions, els resultats no canviarien significativament. Amb aquestes xifres, el resultat és que, entre els que afirmen que anirien a votar al referèndum sense acord, un 59% dels enquestats votarien a favor ...

La Llei catalana garantirà tot el que calgui perquè la nostra societat funcioni ordenadament si surt el ‘sí’ al referèndum Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga A la Declaració d’Independència dels Estats Units se citen els drets de la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat com a drets de totes les persones. Es diu que per garantir aquests drets es creen els governs dels pobles, que obtenen la seva legitimitat del consentiment dels governats. «Volem ser lliures i feliços». L’any 2002, els economistes Bruno Frey i Alois Stutzer van comprovar que a Suïssa, als cantons on es feien més referèndums, les preferències ciutadanes coincidien més amb les polítiques públiques, i tot plegat augmentava el benestar, la felicitat de les persones. En aquests moments, les institucions catalanes són majoritàriament favorables a la independència per voluntat dels votants, i treballen per aconseguir que la decisió definitiva es pugui prendre democràticament a les urnes. A diferència...

«Per ells tant se val que sense aquest corredor se’n ressenti negativament l’economia andalusa i murciana, perquè la madrilenya resta intacta, i la de Catalunya i la valenciana no és la seva» Passen els anys, els règims, les diferents ideologies al govern, però la història contemporània d’Espanya és sempre la mateixa: Madrid, centre del món, quilòmetre zero de tot. Va ser una de les primeres coses que em vagà d’anar a veure a la Puerta del Sol, fa ja anys. Em refereixo a la placa indicativa -i simbòlica de tantes coses i tantes mentalitats- que assenyala, en el mateix terra de la popular plaça, el quilòmetre zero de les infraestructures a l’estat espanyol, allà on tot comença i on tot acaba. Un dels grans canvis ocorreguts durant les darreres dècades potser no ha estat advertit per tothom, tant com caldria. Si abans Espanya era Castella i Castella era Espanya, ara la identitat i la propietat de l’Estat s’ha encongit encara més atès que ha anat acabant per limitar-se només a Madrid. Avu...

Entrevista al jurista i professor de teoria política, autor de 'O secessió o secessió. La paradoxa espanyola davant l'independentisme' El jurista i professor de teoria política Josep Costa (UPF) és una de les veus més respectades de les que analitzen el procés d’independència de Catalunya. Ha estudiat a fons els processos de secessió de països i nacions dins estats plurinacionals i n’ha escrit uns quants articles acadèmics i de divulgació periodística. Ara publica el llibre O secessió o secessió. La paradoxa espanyola davant l’independentisme ( Acontravent , 2017). És una obra que serà a les llibreries la setmana que ve i que fa una dissecció precisa i hàbil de la teoria de la secessió, el cas català i l’atzucac que porta Espanya a l’autodestrucció. Costa considera que si l’estat espanyol no es reinventa in extremis com a estat plurinacional, la independència de Catalunya triomfarà. De fet, conclou pràcticament que la secessió de Catalunya és inevitable. I això és la prime...

L'Assemblea Nacional Catalana ha preparat una web per reunir tota la informació necessària per exercir el vot des de l'estranger. Aquí podreu trobar totes les dades per poder votar en el referèndum d'independència: http://votexterior.cat

Ho han tornat a dir. En la conferència que Mariano Rajoy va fer a Barcelona en un intent de recuperar la confiança de les elits de la societat dita civil, el president espanyol va proclamar literalment: “Cal aprofitar aquesta nova etapa per a buscar punts d’allò que ens uneix i aconseguir una Catalunya pròspera en una Espanya moderna i una Europa competitiva”. Deixant de costat la sintaxi delirant, l’expressió “lo que nos une” torna a prendre força en el discurs habitual de l’Espanya habitual. Què és “lo que nos une”? Ens uneix la llengua castellana –considerada l’única espanyola “que une”. Ens uneix la xarxa radial de carreteres i la de ferrocarrils. De primera o darrera generació. Ens uneix la gana mai insatisfeta de la capital de l’Estat. Ens uneixen allò que algú va definir en una nit de malson com “les elits extractives”. Ens uneix una monarquia desacreditada. Ens uneix el BOE i el Tribunal Constitucional. Ens uneix l’exèrcit per la força de sempre i la constitucional. Ens uneix u...

En les conferències i xerrades sempre trobes gent molt interessant que t'explica coses importants, detalls relevants o et dóna autèntiques lliçons de vida. Em va passar dilluns. Havia de fer una xerrada a Cerdanyola del Vallès per a la gent d'Òmnium i em van venir a esperar una parella, ja gran. Amb ells vam anar al lloc on es feia la xerrada. Jo sempre pregunte a la gent què fa, d'on ve i què pensa. Sóc periodista i preguntar és un vici però per mi aquesta és també una manera d'entendre com és aquest gran moviment que sacseja el país. Coneixent les seues parts el coneixes millor. I després de set anys seguits fent dos o tres xerrades per setmana i parlant amb milers i milers de persones crec que comence a entendre bé el que està passant. En aquest cas em va impressionar molt la història que ells em van explicar. A Sant Cugat Òmnium ha creat una campanya consistent en regalar als bars exemplars del PuntAvui i de l'Ara, per tal d'estendre la pluralitat mediàtica ...

Amics, el sobiranisme ha aconseguit una fita històrica: que finalment el president d’Espanya, Mariano Rajoy, vingui a aquestes terres de missió per prometre als catalans allò que ja havia promès altres vegades: que invertirà una mica de la pasta que enviem a Espanya en forma de tributs legals. Però aquest cop, a diferència dels altres, figura que sí que complirà. Això diu, tot i que també ho va dir els altres cops. Però és que aquest cop, a diferència dels altres cops, quan diu que sí que complirà, a diferència dels altres cops, es veu que va de debò. La prova és que hi havia dos o tres empresaris al recinte on ho ha dit, i tot i que els empresaris han expressat alguna reticència, no han esclafit a riure ni a plorar. Per tant, aquest cop sí. Aquest cop ens regalarà uns mirallets en forma de cor on els indígenes, astorats, dominats per la meravella, ens veurem reflectits. “Oh!”, exclamarem, en copsar el prodigi. I també tindrem uns collarets de rodonetes de colors, verdes, blaves, grogu...

MÀRIUS CAROL li recorda a Rajoy que Herrero de Miñón o Rubio Llorente creuen que la personalitat de Catalunya podria quedar reconeguda a la Constitució, igual que es va trobar la manera amb el País Basc. I Rajoy li contesta: “Jo no soc un constitucionalista, soc el president del govern d’Espanya; la meva missió fonamental és complir i fer complir la llei”. O sigui que el president del govern no és un líder. No ha d’impulsar cap visió estratègica. No ha d’intentar la més mínima transformació de la realitat fent servir els formidables mecanismes reservats al poder executiu. En resum, que fer política no és la missió fonamental d’un polític. I afegeix que reformar la Constitució seria una feinada, i que no hi ha prou serenitat. Missatge de Rajoy: la llei és l’únic programa polític perquè Espanya ja està bé com està. Atada y bien atada. Font: ara.cat

«És molt important deixar clar que si el referèndum pactat no s'acaba fent no serà pas precisament per culpa dels qui el volen pactar» D'aquí al setembre la màquina independentista té molta feina. És una màquina que tot i tenir diferents engranatges, quan va ben coordinada, és imparable. I ara, amb pressupostos aprovats, ho està. Molta feina, moltes feines, algunes en paral·lel i totes molt intenses. La tasca més immediata és la de defensar a tort i dret la bondat del referèndum. A Brussel·les, a Madrid i on calgui. Es tracta de recordar fins a la sacietat la disponibilitat per negociar el referèndum, que és l'opció de la majoritària de la societat catalana. Això es fa a través dels suports al manifest de la cimera pel referèndum, de conferències de govern en les cambres parlamentàries que donin permís i també d'altres accions, com per exemple, el recent manifest de juristes impulsat pel col·lectiu Praga. És tasca del Parlament, dels partits i sobretot de la societat ci...

"A Madrid, la dreta -i l'esquerra que ha representat el PSOE de forma gairebé exclusiva- s'han passat dècades connectant amb els terminals del Pont Aeri, totalment convençuts de què amb aquesta franja elitista n'hi havia prou per controlar el país sencer" "Aznar és un nacionalista espanyol típicament franquista". Josep Benet descrivia d'aquesta manera, l'estiu del 1995, el futur president del govern espanyol, amb qui havia mantingut una trobada a instàncies de l'aleshores líder del PP. Era el primer intent seriós d'aquella dreta espanyola per establir algun contacte amb la Catalunya que hi ha més enllà dels cercles de poder amb qui comparteixen dinars i interessos. Un projecte fracassat, perquè Aznar i Benet provenien de cultures polítiques tan allunyades que no hi va haver intersecció possible... Però és cert que Aznar almenys ho va intentar. Des d'aquell dia del segle passat, la dreta espanyola ha prescindit completament de les majo...

«Rajoy va prometre ahir 4.000 milions d'euros en els trens de rodalia de Barcelona fins el 2025. I Blanco havia promès 4.000 milions d'euros en els trens de rodalia de Barcelona que s'hi havien d'haver esmerçat entre el 2008 i el 2015. Ho heu llegit bé: és la mateixa xifra» Dilluns el ministre de Foment espanyol puja a un tren en proves per arribar a Castelló i fer-se la fotografia explicant que arribarà aviat a la capital de la Plana. Des del mateix tren fa una piulada, sorprenent, per dir que el corredor mediterrani avança perquè Castelló serà més a prop de Madrid. Què hi té a veure, l’una cosa amb l’altra? Ningú no ho entén. I la indignació encara creix molt més ahir, quan es descobreix que l’arribada del TGV Madrid-Castelló causarà un retard de vuit minuts i mig en tots els altres trens que fan la ruta entre València i Castelló. Resultat: Castelló s’acosta a Madrid alhora que s’allunya de València. Segon resultat: els 3,7 milions de passatgers que cada any van de V...

DIUEN QUE DESPRÉS de l’ operació diàleg (sense diàleg), ara començarà l’ operació bastó i pastanaga. No és senzilla. Calen dos instruments, el bastó i la pastanaga, i no és clar que el govern espanyol els tingui a la seva disposició. El bastó sí, amb límits: les inhabilitacions, l’ofec econòmic, fins i tot algun episodi de guerra bruta. ¿Però tenen la pastanaga que els cal? A hores d’ara, promeses que en el passat haurien pogut fer aquesta funció s’han convertit en massa petites. El conflicte ha canviat d’estadi i ja no és només sobre inversions i competències, sinó també sobre sobirania. Una pastanaga que no inclogui res que s’assembli a la sobirania potser serà insuficient. Els incompliments han fet créixer també el recel sobre el cobrament de les promeses: la pastanaga de l’operació hauria de ser al comptat. I el principal problema és que si el govern espanyol anuncia una gran oferta per a Catalunya, la seva rereguarda se li esvalotarà, perquè ha estat educada en la convicció que Ca...

Si ens coneguessin bé, el que de totes totes hauria d’evitar l’estat espanyol és fer víctimes. Tenim una certa tirada pels màrtirs Al PP de Mariano Rajoy li ha anat molt bé aquest estil impassible de deixar passar el temps i esperar que el cadàver de l’enemic et passi per davant de casa. Bé: relativament impassible, perquè entretant va processant i inhabilitant tot el que es mou! Estar-se quiet és una bona estratègia quan no s’ha d’anar enlloc i l’únic que compta és resistir per mantenir-se en la mateixa posició. Si, a més, tens uns adversaris dividits i sense cap horitzó especialment engrescador cap on anar, llavors tot encaixa. PERÒ EL PP, i els poders de l’estat espanyol en general, s’han trobat amb un desafiament a Catalunya que difícilment podran resoldre esperant que s’estavelli i es mori tot sol. És amb el que fins ara havien comptat, i per això havien anat certificant la mort de l’ambició independentista amb la mateixa insistència que aquesta s’anava fent resistent. Quan siguem...

Germà Bel (Les Cases d’Alcanar, 1963), encara es frega els ulls després d’analitzar la conferència de Mariano Rajoy sobre inversions en infraestructures. L’economista i actualment diputat de JxSí -abans ho va ser del PSC- és expert en l'anàlisi de les polítiques del centralisme en les infraestructures a l'Estat espanyol i autor d’obres de referència en la denúncia del radialisme com Espanya, capital París. El maig presentarà el seu proper llibre: Cabòries des d'una galàxia ben llunyana, inspirat en aquella frase de l'exministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, que veia Catalunya vagant per l'espai sideral si s'independitzava. Bel, en conversa amb El Nacional al seu despatx a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, sosté que Madrid continuarà invertint a Catalunya el mateix que fins ara. I, fins i tot, menys. Rajoy ha promès 4.200 milions en infraestructures a Catalunya fins al 2020. Per què ara i no fins ara? "La pregunta és si ara sí, ...

És un tema que es repeteix constantment. Davant de les reivindicacions catalanes la resposta habitual per a no fer-ne cas és reclamar el respecte a la llei vigent. Tots els règims i tots els estats tenen unes lleis fonamentals que estan incloses en el que s'anomena La Constitució i que el jutges i els governs tenen la responsabilitat de fer-la respectar. La qüestió fonamental és tenir en compte en quin context i en quines condicions s'ha aprovat aquesta constitució i com s'ha anat aplicant.. Els règims feixistes també tenien i tenen lleis fonamentals. El tema a tenir en compte és com es varen aprovar i com es van anar aplicant. Com ja he dit alguna altra vegada, els que érem estudiants els anys seixanta no podem oblidar que davant de les manifestacions dels universitaris demanant llibertat d'expressió el rector, Sr. Garcia Valdecasas, repetia constantment: "Hay que respetar la ley" . Evidentment el canvi després de la mort de Franco va ser molt important i es ...

El govern espanyol ha 'centralitzat' aquesta infrastructura i prioritza actuacions al corredor central El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, torna a Barcelona, dos dies després d’haver clausurat el congrés del PP català, per anunciar inversions en els trens de rodalia i en el corredor mediterrani. En una jornada que porta el nom de ‘Connectats al futur’, empresaris catalans i valencians estaran amatents als anuncis del cap de l’executiu espanyol i que el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, ja ha avançat que seran ‘compromisos explícits’ amb el corredor. És molt probable que un d’aquests anuncis sigui la inauguració aviat de la connexió de gran velocitat entre Castelló i València –el govern havia promès que s’hauria acabat el 2015. En paraules de De la Serna ahir, aquesta unió permetrà d’unir Castelló i Madrid en menys de dues hores i mitja, eludint totalment la millor connexió amb València. Aquest missatge és una mostra més de la lògica centralista del go...

"Si a Londres creiessin que el govern espanyol està fent la política adequada per resoldre el plet català, aquest intergrup no existiria" Si els presidents dels EUA, de Rússia o de la Xina volguessin parlar amb Europa i només poguessin fer una trucada, suposo que tots estem d’acord que haurien de trucar a Angela Merkel: Alemanya mana a Europa. I a Alemanya mana la CDU, la democràcia cristiana, que comparteix família política europea amb el PP espanyol. I la CDU té, com tots els grans partits, una fundació que li fa de think tank: es diu KAS (Konrad Adenauer Stiftung). Doncs bé. La fundació del partit de la presidenta del país a qui els líder mundials haurien de trucar si volguessin parlar amb Europa i només poguessin fer una trucada, ha escrit en un document, fa pocs dies, el següent: “Rajoy ha insistit en diverses ocasions els darrers anys, sobretot davant la presidència del Consell de la UE i la cancellera alemanya, que a Catalunya no hi hauria cap plebiscit i, malgrat tot,...