SFxI2017

CONVICCIÓ. Fa pocs dies em van entrevistar per a un mitjà de comunicació d’àmbit espanyol. Em van preguntar si la població catalana volia, esperava o estava preparada per a un conflicte. I jo vaig respondre que la població catalana ni vol, ni espera ni està preparada per a un conflicte que no desitja, però malgrat tot vol un referèndum, no només per convicció democràtica, sinó també pel convenciment que som un subjecte polític que mereix decidir el seu futur. I que, per tant, el que segur que no volen, ni esperen, ni estan preparats per acceptar els catalans és que el futur de Catalunya el decideixi algú altre. I això que diem ara, amb aquesta naturalitat, és la gran conquesta del Procés. El Som una nació, nosaltres decidim que presidia la gran manifestació del 2010 s’ha instal·lat. Davant d’aquesta convicció els plantejaments autoritaris només poden reforçar-nos. Traiem profit de l’impuls de l’agressor, com passa en les arts marcials. POR. Dona gust sentir els ministres espanyols parl...

Ara és quan s’acaba això del “dret a decidir” i arriba el “deure de decidir”. La independència s’ha de merèixer i s’ha de guanyar No hi ha marxa enrere. Deu anys de determinació. Els set darrers, amb un suport massiu. Des del primer dia era una obvietat que l’estat espanyol no reconeixeria el nostre dret d’autodeterminació. L’obstacle per exercir-lo de manera acordada amb Espanya mai no ha estat jurídic, sinó estrictament polític. I no pas per por de perdre el referèndum si la majoria de catalans votaven independència sinó perquè, com s’ha dit i repetit, tampoc no es podia permetre guanyar-lo. Guanyant-lo també el perdia. L’autodeterminació està en el referèndum, en l’expressió lliure de la voluntat política, sigui la que sigui. No tant en el resultat. Ni que al final decidíssim quedar-nos a Espanya, la naturalesa de la relació canviaria totalment si el resultat fos fruit d’una decisió voluntària i no pas d’un dret de conquesta. Per això, la unilateralitat no la força Catalunya, sinó E...

ENTRE EL SETANTA i el vuitanta per cent dels catalans creuen que la solució al que Madrid anomena el problema català és un referèndum. No hi ha cap enquesta que no ens digui que aquesta convicció és àmpliament majoritària a Catalunya i que hi participen tant votants del sí com del no. Però Rajoy diu que no hi haurà referèndum. És a dir, diu als catalans que no hi haurà solució. Que prefereix mantenir el problema viu, enquistat, tens, que no pas solucionar-lo. Quina serà la reacció d’aquest vuitanta per cent de la societat catalana, quan li neguen la solució en què creu? ¿La simple resignació, a l’espera de temps millors? ¿O la pressió davant de qui calgui perquè s’apliqui d’una vegada? Gairebé la totalitat d’aquest vuitanta per cent que vol el referèndum el preferiria pactat amb l’Estat. Hi ha una part que considera imprescindible el pacte. Què faran, quan l’Estat diu que no vol pactar-lo? ¿Renunciar a la solució? Rajoy ha tallat el camí de sortida d’un conflicte complicat i esgotador....

"El règim que representa Soraya Sáenz de Santamaría té un suport residual a Catalunya, molt inferior a la legitimitat del Parlament de Catalunya o el Govern" Cap idea nova des del Pla Ibarretxe; l'Estat continua aplicant l'antiga plantilla basca al conflicte que té, actualment, amb la societat catalana. Per això aquest dilluns la vicepresidenta Sáenz de Santamaría s'ha referit contínuament al president Carles Puigdemont com a "señor Pusdemón", evitant reconèixer-li el càrrec institucional i rebaixant-lo al nivell un ciutadà qualsevol. La segona part de la tàctica és singularitzar la part catalana en una sola persona, a qui se li atribueixen suposats vicis i defectes, com la prepotència o l'obcecació. Així eludeixen l'evidència d'una majoria al Parlament per reduir-ho tot a una dèria personal. Però el procés català no és una obsessió individual. Tots els polítics catalanistes estan falcats per baix per una societat molt polititzada i conscient...

Vine a la propera assemblea general ordinària corresponent al primer trimestre del 2017. Serà el 31 de maig, a les 7 h del vespre, al local de la nostra entitat (Cartagena 213). Ordre del dia: Lectura i aprovació, si escau, de la memòria d’activitats. Lectura i aprovació, si escau, de la memòria econòmica. Precs i preguntes  L’assemblea és l’ocasió per a retrobar-nos i posar en comú les propostes d’actuació immediates; per això t’animem a participar-hi. L’assistència és oberta als socis, adherits i simpatitzants, i limitada a l’aforament del local. Equip de Coordinació ANC-SFxI

“Altesa, l’única cosa que us demano és que preserveu la unitat d’Espanya”. Aquest és el missatge que Franco moribund li va transmetre al seu hereu a la jefatura de l’Estat, el llavors encara príncep Joan Carles de Borbó. Ho va revelar el propi monarca en el documental “Yo, Juan Carlos I, rey de Espanya”. El reportatge el va emetre l’any passat la cadena pública francesa TF3. Tot i que l’havia coproduït, TVE va decidir (auto)censurar-se i no el va posar en pantalla. "A ningú no se li amaga que la proposta política a la qual se'm convida consisteix a pactar amb el govern que vostè presideix la forma de vulnerar el nucli essencial de la Constitució espanyola", li ha respost per carta Mariano Rajoy a Carles Puigdemont sobre l'oferta, també per carta, per negociar el referèndum. Entre un moment i l'altre només han passat 42 anys. I l'encàrrec no pateix gens. Joan Carles va ser rei preconstitucional d’Espanya durant els tres anys que van passar entre la mort del di...

"L’única possibilitat de victòria catalana és el factor gent. I la bona notícia és que, de gent, en tenim molta" És honest Mariano Rajoy quan diu que, en relació a la petició de referèndum, “ni puedo ni quiero”. No sé si ell se n’adona però el “ni quiero” col·loca el debat fora dels termes legals i el porta al terreny purament polític, il·luminant l’autèntica i irresoluble discrepància de fons entre Catalunya i Espanya, que és la discrepància sobre el subjecte de la sobirania. El que s’està dirimint és, ras i curt, si Catalunya és o no és un subjecte polític amb dret a decidir si vol –o no– formar part de l’estat espanyol, i si vol –o no– constituir-se com a estat independent. Nosaltres pensem que sí, i ells pensen que no, que Catalunya no té aquest dret perquè és una regió (o una singularidad, o una autonomia, o una nacionalitat, o una nación cultural, la denominació és igual si la conclusió és la mateixa) a la qual l’estat central li pot concedir o suprimir l’autonomia seg...

"Si us plau, endavant amb la data i la pregunta, i que tothom pugui defensar les seves posicions amb total llibertat" En l’espai de només cinc anys, el rebuig de les Corts espanyoles a un referèndum pactat s’ha fet palès ja en divuit ocasions. L’última va ser el passat 23 de maig, quan en resposta a la senadora republicana Mireia Cortés, el President del Govern espanyol Mariano Rajoy va comparar el procés d’independència de Catalunya amb les “pitjors dictadures”. Paral·lelament, la Ministra de Defensa del mateix Govern espanyol va arribar a qualificar el referèndum de “cop d’Estat”. Perdoneu, potser vaig massa ràpid. Per si us heu despistat, estem parlant de posar urnes. Urnes! Aquestes van ser les respostes més immediates i sinceres del Govern espanyol a la carta del President Puigdemont que, en nom del Govern de Catalunya, el convidava a acordar la celebració del referèndum. Aquells que, en el seu dia, es van omplir la boca de la paraula diàleg ni tan sols han sigut capaços...

Ni asseure’s en una taula a parlar-ne? Ni a parlar-ne? Ni una comissió per estudiar una sortida a la situació? Ni un gest, Mariano? Res? Res de res? No es pas que em sorprengui, la teva resposta a la carta de Puigdemont. El que em sorprèn no és el no d’ahir sinó el cúmul de nos dels darrers dies, mesos i anys. No a tot. No al pacte fiscal, no a la llista de demandes que et van fer Mas i Puigdemont, no el 9-N i ara, és clar, un NO com una casa de pagès a la proposta formal de negociar un referèndum. Ni parlar-ne, un cop més. I jo em pregunto: i dir que no (i que no, i que no), solucionarà el problema? Desapareixerà, Mariano, el problema catalán? O passarà just a la inversa i es farà gran? A mi em sembla que no, que aquest no no resol la situació sinó que la farà cada cop més gran. Aquest immobilisme, Mariano, serà un daltabaix. Perquè no heu fet res. Ni un gest des del 2010, quan el TC va perpetrar la sentència de l’Estatut. Res. Només refugiar-vos rere l’argument de la Constitució. Qua...

ENMIG DE L’ESCALADA verbal del govern de Madrid contra les institucions catalanes -cop d’estat, pitjor que les pitjors dictadures...- poden semblar menors les paraules del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, sobre les cues de l’aeroport del Prat. Es demanava al ministre traspassar-ne la gestió al govern català. La resposta va ser que no: “Vostès no saben gestionar”. El govern espanyol sempre diu que no. Però normalment parlen de la llei i de la Constitució. Zoido va anar més lluny. No ens ho deixen gestionar perquè no en sabem i ells sí que en saben. I no ens deuen deixar decidir el nostre futur perquè ells saben què ens convé, i nosaltres no. L’argument és la base del fet colonial. El superior, el civilitzat, el que en sap, governa el que no en sap prou, pel seu bé. L’adult li diu al nen que el volant l’ha de portar el que sap conduir. Zoido fa servir l’argumentari colonial: vostès són menors d’edat. Deixin les coses en mans nostres, dels adults. No és estrany que el verbemanc...

La Catalunya oficial cada dia em recorda més el bar del Rick a Casablanca. En els cercles mediàtics i polítics la gent diu una cosa, en pensa una altra i en fa una de diferent. A mesura que s'acosta el referèndum, tothom es mira de reüll mentre es prepara, amb un cert fatalisme, per afrontar grans sacrificis, daltabaixos i desastres. Els fantasmes del passat tenen tanta força, que no deixen veure res. La por tendeix a fabricar una boira espessa que excita les supersticions i la retòrica dramàtica. Tot i que els discursos que es promouen a Madrid i a Barcelona ho tendeixen a dissimular, el conflicte entre Espanya i Catalunya no té precedents en allò que és substancial. Espanya ja no pot fer el que vulgui amb Catalunya com en temps de Franco. La interdependència que fa uns anys servia per intentar desacreditar l'independentisme és precisament el context que permet d'exercir l'autodeterminació sense cap trauma. Rajoy ha posat la democràcia espanyola en un carreró sense sor...

"Si Madrid retira les urnes per la força i no passa res -o res inassumible-, Catalunya continuarà essent una comunitat autònoma de règim comú durant una o dues generacions més" Comença a quedar clar per a tothom que l'estratègia de l'Estat passa pel xoc frontal amb les institucions catalanes. El discurs de Puigdemont a Madrid i la carta que se'n ha derivat han obtingut una resposta amenaçadora, amb el govern espanyol jurant sobre la Bíblia que no hi haurà negociació sobre les urnes i insinuant que, si convé, els representants electes catalans acabaran a la presó. No a tot. No és no. Així les coses -i si no hi ha canvis imprevistos, però possibles- la resolució del conflicte dependrà de la capacitat de l'independentisme per resistir al carrer la repressió de l'Estat. Si Madrid retira les urnes per la força i no passa res -o res inassumible-, Catalunya continuarà essent una comunitat autònoma de règim comú durant una o dues generacions més. Si, pel contrari,...

«Què faça o què diga Espanya, a partir d'aquest moment, no té importància» Al president Puigdemont li van preguntar dimecres quant de temps pensava deixar al president Rajoy per a respondre la carta en què li demanava una negociació sobre el referèndum. La resposta va ser que la carta li arribaria avui i que, com que la qüestió és important, ja comptaven que no diria res abans de quaranta-vuit hores. Puigdemont s’equivocava i Rajoy gairebé no ha deixat passar ni minuts abans de donar la resposta, una resposta que marca el començament de l’etapa final: no a tot. Amb això s’obre una situació nova, que el Parlament de Catalunya i el govern oficialitzaran, com és lògic, en el moment que ho consideren convenient: no cal esperar res ni ningú. Catalunya ha demostrat de sobres l’interès a resoldre l’afer per la via negociada per no causar sotracs, però en vista del tancament rotund de l’estat ara, simplement, la majoria parlamentària ha de complir el mandat que els ciutadans li van atorgar...

Vine a la propera assemblea general ordinària corresponent al primer trimestre del 2017. Serà el 31 de maig, a les 7 h del vespre, al local de la nostra entitat (Cartagena 213). Ordre del dia: Lectura i aprovació, si escau, de la memòria d’activitats. Lectura i aprovació, si escau, de la memòria econòmica. Precs i preguntes  L’assemblea és l’ocasió per a retrobar-nos i posar en comú les propostes d’actuació immediates; per això t’animem a participar-hi. L’assistència és oberta als socis, adherits i simpatitzants, i limitada a l’aforament del local. Equip de Coordinació ANC-SFxI

Diumenge 28, a les 11 h, ens visitaran els panjabis. Tindrem en Gagandeep Singh Khalsa i companys seus panjabis ballant Bhangra davant la Sagrada Família. I després, un aperitiu ben vegetarià i les nostres sardanes de sempre. Aprofita, que és el darrer diumenge! Mireu, mireu quina meravella podrem veure diumenge: Gagandeep Singh Khalsa, amb la col·laboració de Plataforma per la Llengua, ha publicat un llibre perquè la comunitat panjabi a Catalunya, composta per uns 12.000 membres, aprengui català: I deveu pensar... per què es titula Els de cinc rius a Catalunya? Doncs, perquè els de cinc rius són la comunitat panjabi: el nom del seu país, Panjab, prové del persa پنج (panj: 'cinc') i اب (āb: 'aigua'), que significa 'regió dels cinc rius'. Aquests rius a què fa referència el nom del país, tributaris de l’Indus, són el Beas, el Chenab, el Jhelum, el Ravi i el Sutlej. Els cinc rius, ara dividits entre l’Índia i el Pakistan, s’uneixen per formar el Panjnad, que s’une...

Respostes a certes preguntes sobre el dia D que Catalunya deixarà de ser una autonomia i passarà a ser un estat Jofre Llombart, periodista Hi haurà un dia, si així ho vol la majoria del Parlament, en què Catalunya deixarà de ser una comunitat autònoma i passarà a ser un estat. El govern vol que en el pas d’un estadi a l’altre no hi hagi sensació de trencament i que estigui marcat per la normalitat. És a dir, que el ciutadà no noti de manera brusca que dilluns vivia a l’Estat espanyol i dimarts a l’Estat català. La intenció és que el pas d’una administració a l’altra sigui per substitució progressiva. Un exemple: el codi penal. Un codi penal no es pot fer d’un dia per l’altre. Solució: el nou Estat català agafa el text del codi penal espanyol i en farà una mena de «copiar i enganxar», de manera que quedaran garantides dues coses a la vegada: la seguretat jurídica i la plena autonomia del nou Estat català que tindrà l’última paraula en tot. I a mesura que el nou Parlament vagi legislant,...

Creixen les amenaces d'una possible intervenció directa de l'autonomia per part del govern espanyol El govern espanyol pot intervenir la Generalitat de Catalunya? Podria dissoldre-la? Podria nomenar un president titella, no elegit pels ciutadans? I aquest president podria exercir les seves funcions? El president de la Generalitat acceptaria de ser substituït a la força? I com reaccionarien els ajuntaments i els ciutadans? I els mossos d’esquadra? Aquests darrers dies han crescut els rumors, les amenaces i les opinions sobre la possibilitat d’una intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. El govern de Rajoy ha anunciat que està disposat a prendre les mesures que calgui per impedir el referèndum. Els mitjans espanyols apunten fins i tot a filtracions sobre una possible suspensió de l’autonomia catalana. Però és possible, això? Molt poc fonament jurídic L’autonomia forma part del marc jurídic espanyol. El dret d’autonomia és consagrat a l’article 2 de la constituc...

Traducció al català de l'article de Jordi Sànchez publicat a POLITICO el 22 de maig de 2017 en anglès) Als partidaris de la independència catalana sovint se'ls pregunta per què no estan contents amb el nivell d'autonomia de la seva regió. La resposta curta és simple: Volem tenir el nostre propi país, igual que tots els altres. Els polítics unionistes sovint responen als seus crítics amb el tòpic que Espanya ja és un dels països més descentralitzats del món. Però ¿ho és realment? Cap americà, belga o escocès acceptaria competències transferides que poden ser revocades per majoria simple al Parlament estatal i sense conseqüències, com passa aquí. Sobre el paper, Catalunya té autonomia. En realitat, no en queda gaire res. Gràcies al zel centralista d'Espanya, els trens de rodalies de Barcelona, el seu aeroport i fins i tot el seu port estan estretament controlats pel govern de Madrid. A Alemanya, per contra, la ciutat-estat d'Hamburg posseeix i controla la seva xarxa d...

Expliqui’m per què el pressupost del MNAC és de 15 milions d’euros i el del Prado tres cops més, però jo els pago tots dos Mariano Rajoy diu a Carles Puigdemont: “Convenci els 350 diputats” si vol votar. Però és lògic que els 350 diputats no es deixin convèncer perquè la independència de Catalunya els penalitza directament. És per això que existeixen els jutges i els observadors internacionals i fins i tot els mediadors culturals. No es pot ser jutge i part. Si jo em vull divorciar, puc passar-me una vida mirant de convèncer el meu home. Abans el divorci te l’havien de “concedir”. Ara això ha canviat. Si jo dic que pateixo una injustícia a la feina no hauré de negociar amb el que la fa possible, sinó amb un tercer neutral. Els abolicionistes no van convèncer els esclavistes, els antimilitaristes no van convèncer els militars, els republicans no convenceran els monarques. Si la vida funcionés així res s’hauria mogut, perquè sempre les elits s’haurien negat a “ser convençudes”. I és per ...

La via unilateral no es legitima principalment amb vots. Fan falta, abans que res, bones raons. És obvi que vots i raons són coses clarament diferents, però encara hi ha qui no les distingeix prou bé. En efecte, no és estrany llegir o sentir gent de bona fe condicionant la unilateralitat del procés independentista a un suport democràtic més gran. Com si una secessió sense acord amb l’estat requerís més adhesió popular per ser legítima que si fos pactada. D’entrada, he de dir que ja em resulta estranya la contraposició entre independència pactada o unilateral. Al món acadèmic, els teòrics de la secessió no hem jutjat mai la legitimitat d’una secessió en funció de si es feia de manera unilateral o pactada. Quan hi ha una via pactada o regulada simplement no hi ha cap problema de legitimitat. Aquest supòsit quasi ni es discuteix. La secessió en sentit propi es duu a terme per la via dels fets, sense acord amb l’estat existent. Els casos en què hi ha un acord entre les parts són extraordin...

Fa 24 hores que dos periodistes van anar al Parlament i van explicar coses molt grosses sobre l'actuació de les clavegueres de l'Estat a Catalunya. Coses tan grosses que la majoria són delicte. I van donar noms i cognoms dels autors d'aquests delictes. A partir d'aquí només hi ha dues possibilitats: o menteixen, o diuen la veritat. Si menteixen, les persones que van ser acusades de delinquir haurien de presentar una demanda contra aquests dos periodistes. I no ho han fet. Cap ni un. I miri que van sortir noms. Si diuen la veritat, el més normal als països normals i amb una salut democràtica homologable és que la justícia intervingui d'ofici i d'una manera immediata per aclarir les acusacions i actuar en conseqüència. Ahir el més normal hauria estat que a la porta del Parlament hi hagués hagut un cotxe arribat directament des de la fiscalia. I que aquest cotxe hagués recollit Patricia López i Carlos Enrique Bayo per dur-los al Tribunal Superior de Justícia de Cat...

"Un conflicte obert -amb policies retirant les urnes per la força, per exemple- també tindria greus conseqüències per als ciutadans de fora de Catalunya" A mesura que s'acosta la data del referèndum, el govern espanyol comença a notar el vertigen d'haver d'explicar a la seva opinió pública que, arribat el moment, un conflicte obert -amb policies retirant les urnes per la força, per exemple- també tindria greus conseqüències per als ciutadans de fora de Catalunya. Una decisió d'aquest tipus implica, necessàriament, una desestabilització molt seriosa del règim del 78 i és incompatible amb les finances d'un estat que té un deute exterior de les dimensions del cent per cent del seu PIB. Reprimir els catalans no només és impresentable democràticament, també és car. Així les coses, la coacció física contra les urnes del mes de setembre només es pot assumir si l'estat demana sacrificis a la població no catalana. Una possibilitat que ni tan sols se'ls ha p...

"Si l’Estat vol impedir el referèndum haurà d’utilitzar tota la seva capacitat coercitiva", avisa el president de l'Assemblea Nacional Catalana" "Si cal sortirem al carrer per quedar-nos-hi, i el temps que calgui". Així de contundent s’ha manifestat el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, aquest matí durant una conferència en el marc del Fòrum Europa - Tribuna Catalunya, on ha afegit que "si l’Estat no deixa cap altre opció, ho farem tan bé com ho hem fet els darrers anys". Durant la seva intervenció, Sànchez ha avisat també que "si l’Estat vol impedir el referèndum haurà d’utilitzar tota la seva capacitat coercitiva" i que si passés això, l'Estat "hauria perdut tota la legitimitat democràtica que ara l’empara". En aquest sentit, ha argumentat que "la legitimitat no emana només de la legalitat" i que aquesta legalitat "pot col·lisionar amb la voluntat majoritària de la ciutadania i...