SFxI2017

El proper dimarts, 5 de setembre , en el marc de les Caminades de l’Eixample, tindrà lloc un recorregut pel barri, organitzat per la nostra territorial. Començarà a les 7 del vespre a la porta principal de l’Hospital de Sant Pau, a la confluència de l’ avinguda de Gaudí i el carrer de Sant Antoni Maria Claret. El recorregut serà el següent: Gaudí – Provença – Sardenya – Mallorca – Marina – Provença – Lepant – Mallorca – Padilla – València – Cartagena (punt d’arribada: al nostre local). No t’ho pensis: porta el domàs del Sí i afegeix-te a la Caminada pel Sí de l’Eixample! Gràcies per fer-ho possible! Endavant, República Catalana! Equip de Coordinació

El domàs del Sí al referèndum i la samarreta de l’11 de setembre són dos elements imprescindibles per a tenir ben a l’abast les properes setmanes. El domàs és aquesta pancarta per penjar al balcó, de color verd, lila, rosa, taronja o blau, amb una bafarada que diu Sí!, i que mostra que som majoria per a guanyar el referèndum. La samarreta és el símbol de la manifestació de l’11 de setembre, que aquest any ens posarem a les 17:14h, i que és feta a Catalunya. Local de la territorial Obrim el local cada tarda laborable, de sis a nou del vespre, tenim les samarretes, els domassos, i les pancartes... (Cartagena, 213, cantonada València)

L'acte central es farà a la plaça de Catalunya a les 17.40 Les entitats sobiranistes han donat avui nous detalls sobre la mobilització de la Diada. El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, ha dit que ja hi havia més de 200.000 inscrits. A més, ha informat que ja hi ha 1.400 autocars que transportaran manifestants cap a Barcelona. Sánchez també ha anunciat que la mobilització de la Diada culminarà a les 17.40, quan començarà l’acte central amb parlaments a la plaça de Catalunya. Ha afegit que havien pensat a fer l’acte a la cruïlla del passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó, però que per seguretat l’han traslladat a la plaça. L’acte es podrà seguir des de tots els punts de la mobilització gràcies a més de dues-centes torres de so. Així mateix, Sánchez ha informat que hi haurà uns 2.500 voluntaris identificats que garantiran la seguretat de la mobilització. A més, hi haurà 24 ambulàncies disponibles i una parada amb un centre mèdic. ‘És la Diada de la satisfacció ...

Encara no he aconseguit aclarir si forma part d’alguna mena d’argumentari que circula per whatsapp però aquest estiu he detectat un argument idèntic en diverses converses que tractaven sobre el trencament legal amb Espanya. Era, si fa no fa, aquest: “I si jo ara vull saltar-me els semàfors en vermell, què, eh?” Tenia alguna variant, com per exemple “jo ara aparcaré on em doni la gana” o el més radical: “Si el govern no compleix la llei, qui m’obliga a mi a pagar impostos.” Però vaja, el més freqüent ha estat l’exemple del semàfor en vermell. De sobte, als grans defensors de la Constitució els han entrat unes ganes irrefrenables de saltar-se els semàfors en vermell com a acte de rebel·lia. L’exemple era tan al·lucinant que abans que qualsevol pronunciament polític el que em sortia era l’humanitari. Si et saltes el semàfor en vermell tens moltes possibilitats que una persona que sí que compleix la normativa de trànsit el passi en verd i topeu i tots dos conductors resulteu, com a poc, fe...

«El Regne d'Espanya ja ha perdut el control del poble de Catalunya. Ara cal que aquest poble sàpiga guanyar-se les institucions i la llibertat amb determinació i maduresa» Com era previsible, aquests mesos d’estiu, que generalment són quasi políticament perduts, enguany han estat molt productius i moguts. Lamentablement, més que no esperàvem, per culpa de la visita que ens va fer la barbàrie a mitjan agost. Tots aquests moviments, els desitjats i els indesitjats, ens obliguen a parar cinc minuts i mirar on som i com estem. Heus ací la meva proposta: L’absència d’estat Ens podem remuntar al 9 de novembre de 2014 per comprovar els primers indicis de la pèrdua de control de l’estat espanyol sobre el territori de Catalunya. La impossibilitat demostrada de fer complir la seva voluntat i la de les seves institucions –polítiques i judicials– es va fer evident en la consulta d’aquell dia. A partir d’aquell moment, en moltes ocasions s’ha palesat que el govern espanyol no era govern a Catal...

Ramón Cotarelo (Madrid, 1943), hoy catedrático emérito de Ciencia Política de la UNED, fue profesor de Pablo Iglesias, Íñigo Errejón y Juan Carlos Monedero. Sin embargo, lo que un día vio como una oportunidad -Podemos-, pronto se convirtió en una desilusión. Hoy es muy escéptico con sus exalumnos, especialmente en la cuestión catalana, de la que cree que no ha entendido nada. Cotarelo ha estudiado profundamente el conflicto catalán. Incluso tiene un libro al respecto, La República catalana (Now Books, 2016), en el que explica al resto de españoles qué es exactamente lo que ocurre en Catalunya. Es un intento de romper el silencio que hay en el Estado español para voces como la suya, un silencio que ha compensado con una importante presencia en el debate público catalán. ¿Qué votaría usted el 1 de octubre? Votaría que sí. ¿Por qué? Muy sencillo: porque la situación actual no permite ninguna otra salida. ¿Cree que habrá urnas? Sí, sin duda. ¿Qué le hace pensar eso? Dos cosas. Por un lado,...

Periodista de formació, va exercir nou anys de corresponsal europeu per a diversos mitjans a Brussel·les. Des de l’any 2004, i fins al 2014, va treballar a la Comissió Europea. Des del gener de l’any 2015, és el representant del govern de la Generalitat davant la Unió Europea. La futura república catalana té potencial per esdevenir un alumne avantatjat a la classe de l’euro, així com un pol de prosperitat i d’estabilitat financera al sud d’Europa. I això no ha passat desapercebut als ulls d’observadors i analistes econòmics internacionals. La majoria d’economistes no qüestionen la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, fins i tot en els escenaris de més estrès polític en què l’estat d’origen, Espanya, rebutgés reconèixer el nou estat i fer una transició ordenada dins la Unió Europea. Els interrogants se situen més aviat en la viabilitat del que romandria de l’economia espanyola –inclosos els comptes públics, el repartiment i la titularitat del deute públic– si el trencament ...

Avui, 29 d'agost del 2017, s'ha tancat al Parlament la comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya. Operació Catalunya és el nom que hem convingut donar a l'operació per la qual l'Estat, a través de les seves clavegueres, va intentar combatre l'independentisme inventant i filtrant posteriorment a la premsa amiga suposats casos de corrupció. La comissió va néixer el passat 8 de març, quan al ple de la Cambra van votar a favor de la seva constitució Junts pel Sí, PSC, CSQP i CUP. Ciutadans va abstenir-se i el PP va votar-hi en contra. Avui les conclusions han estat aprovades per unanimitat pels únics tres grups que han aguantat fins al final: Junts pel Sí, CSQP i la CUP. El PSC no va arribar a ser-hi mai, tot i haver votat a favor de la seva constitució i PP i Ciutadans s'han retirat a la meitat dels treballs. Ara el següent pas, parlamentàriament parlant, és debatre aquestes conclusions al ple de la setmana vinent. Si vol llegir-se-les amb calma, e...

Pere Miret: Llicenciat en ciències econòmiques per la UAB, màster en anàlisi econòmica i finances per la UAB i MBA per Esade. Especialitzat en macroeconomia i mercats financers, ha treballat com a analista econòmic i financer en importants serveis d’estudis econòmics. David Ros: Interventor de l’administració local amb habilitació estatal, ho ha estat a l’Ajuntament de Sabadell i tresorer al de Sant Cugat del Vallès. Ha estat professor de màsters d’Esade, de la UAB, de l’Escola d’Administració Pública i de l’Instituto Nacional de Administración Pública. La Catalunya independent naixeria amb un endeutament situat entre el 50% i el 75% del seu producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana de la UE (83,5% del PIB). Així, el deute català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat i amb un estalvi d’entre un 30% i un 52% en relació amb la situació actual dins de l’Estat espanyol. En canvi, la Catalunya autonò...

Estam molt acostumats a sentir o llegir l’argument que una declaració unilateral d’independència deixaria Catalunya als llimbs jurídics, d’una manera o altra "condemnada a vagar per l'espai sense reconeixement internacional", com va dir Margallo en el seu dia. L’exministre es va referir fins i tot als casos d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, dues repúbliques que es varen independitzar de Geòrgia i que la immensa majoria de països del món s’han negat a reconèixer. En el dret internacional, efectivament, hi conviuen amb dificultats dos principis que poden ser contradictoris. El principi ex factis oritur ius, que significa que dels fets neix el dret, i el principi ex injuria ius non oritur, segons el qual els actes il·lícits no poden crear dret. Traslladat a la creació de nous estats, aquesta dualitat té relació amb les qüestions de l’efectivitat i el reconeixement, que no sempre conflueixen. Els dos exemples anteriors, i d’altres, il·lustren fins a quin punt poden existir es...

Llicenciat en ciències físiques amb grau el 1977 per la UAB, llicenciat en ciències econòmiques, branca general, el 1982 per la UAB, màster en anàlisi econòmica i finances per la UAB i MBA per Esade. Especialitzat en macroeconomia, treballa com a analista econòmic i financer del 1986 al 2013 en importants serveis d’estudis econòmics. En aquesta etapa anticipa la crisi de la pesseta del 1992, la caiguda de les accions tecnològiques el 2000, l’esclat de la bombolla immobiliària espanyola el 2008 i la baixada dels tipus d’interès internacionals a mínims històrics després de la Gran Recessió. Prestigiosos economistes com els premis Nobel G. Becker, E. Kydlan i J. Stiglitz van defensar la viabilitat econòmica de l’Estat català. K. Rogoff, ex-economista en cap de l’FMI, va dir que la Catalunya independent seria “un dels països més rics del món”. També la majoria dels economistes catalans pensem que les perspectives econòmiques de la República Catalana són bones i oferirà un major benestar al...

La Diada del Sí, la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana per l'Onze de Setembre, ja compta amb 150.000 inscrits. El nombre de participants registrats en el formulari d'inscripció és força més elevat que l'any passat per aquestes dates. No obstant això, es preveu que el nombre d'inscripcions s'acceleri a partir d'aquest moment. Tal i com va avançar El Nacional , enguany tindrà lloc a Barcelona, a la confluència de passeig de Gràcia amb el carrer d'Aragó i ja hi ha mil autocars mobilitzats. El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ja va destacar aleshores que la xifra d'inscrits demostra que la Diada d'aquest any serà "un dia històric", a poques setmanes del referèndum de l'1-O. Ara, coincidint amb l'inici formal del curs polític després del parèntesi obligat pels atemptats, l’ANC ha iniciat la campanya del Sí en ple desplegament, que es preveu que s'allargui fins l'1-O. Font: elNacional.cat

«Quan una llei parla de doble nacionalitat els partidaris del 'no' tenen elements de judici per decidir si van a votar o no independentment del que diguin els partits del boicot» Un dels problemes endèmics de la humanitat és la lentitud de la història. Totes les grans transformacions polítiques i socials que avui donem per assolides (el sufragi universal, la igualtat d'homes i dones davant la llei, els drets humans...) estan en vigor des de fa quatre dies, com aquell que diu. Tots els valors que avui representa la nostra més que millorable democràcia occidental han format part de l'imaginari utòpic de generacions. Objectius vistos durant segles com a impossibles pel mateix poble que els anhelava i, sobretot, per les elits de poder que s'hi oposaven. La història ens mostra que, finalment acaba arribant una generació que és capaç de donar forma a la utopia. Arriba un dia que allò que tothom donava per impossible deixa de semblar-ho i, en conseqüència, deixa de ser-ho....

Nou preguntes amb resposta sobre el mecanisme previst pel govern per als catalans residents a l'estranger Un dels aspectes del referèndum d’autodeterminació que han costat més d’aclarir és el vot dels catalans a l’estranger. Qui podrà votar, amb quin cens, si amb el vot electrònic o per correu, quin paper hi tindran les delegacions, què faran els inscrits al CERA… Moltes incògnites entorn de la manera com s’organitzaria el vot dels catalans que, per unes raons o per unes altres, ja no resideixen a Catalunya. En aquestes preguntes amb resposta que oferim a continuació, hi exposem les condicions i la fórmula prevista per a votar l’1 d’octubre i decidir l’estatut polític de Catalunya. La conclusió més important: qui s’hagi inscrit al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) espanyol, que s’afanyi a inscriure’s al Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior . —Qui podrà votar al referèndum? L’esborrany de llei del referèndum presentat per Junts pel Sí i la CUP estableix q...

"Catalunya ofereix la possibilitat de construir la república social amb què somnien les bases de l'esquerra estatalista d'aquí i d'allà. Diran que no a decidir-ho l'1 d'octubre?" Garanties per anar a votar l’1 d’octubre? Sí, per a tothom. Tant per als del ‘no’, que tenen assegurada una Catalunya autonòmica i constitucional si guanya la seva opció, com per als del sí, que des d’avui coneixen el marc legal provisional que permetrà el trànsit des d’Espanya fins a una República de Dret, democràtica i social si la independència s’imposa a les urnes. Garanties democràtiques per a tots els catalans i catalanes sense excepció. Garanties que surten del Govern i de la majoria parlamentària de JxSí i la CUP. Però no de Madrid. La presentació pública de la ‘proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república’ ha dibuixat un escenari democràtic ja molt difícil de contestar en termes de legitimitat i legalitat per a qualsevol entitat o partit qu...

«Quan passen els anys i tinguem ocasió de recapitular, no tinc cap dubte que el maltractament de Madrid als seus, als qui a Catalunya són partidaris de la unitat d'Espanya, serà una de les claus que ho explicarà tot» A la manifestació de dissabte es va tornar a fer evident l’escassa mobilització dels partidaris de la unitat d’Espanya. Ni tan sols el repartiment organitzat de banderes espanyoles i el desembarcament dels tres avions de Madrid no van aconseguir cap efecte. Tornaven a ser una minoria i, a més, es van trobar manifestant-se sense cap problema al costat d’una mar d’estelades on ningú no els molestava gens ni se sentia incòmode amb la seua presència. En això van seguir la línia d’aquests darrers anys: l’unionisme ha fracassat sempre, en tots els intents de convocar manifestacions o concentracions contra el procés d’independència. No ha aconseguit mai una audiència mínima. Dissabte alguns havien volgut moure coses per provar de convertir la manifestació en una mena d’acte d...

El diputat cupaire assegura que "el dia que el Parlament aprovi la llei de referèndum i el Govern el convoqui, ja actuarem de facto com un Estat" Falta poc més d’un mes per al referèndum. Té cap dubte, la CUP, que el Govern posarà les urnes l’1 d’octubre? No tenim cap dubte que es farà el referèndum i que el Govern treballa perquè això sigui possible. Però és veritat que la manera com hi hem arribat podria haver estat molt més directa i clara. Nosaltres volíem anuncis sobre els preparatius del referèndum molt més explícits i públics, de tal manera que es creés el clima pre-referèndum que ha d’existir. Aquest clima no està creat ja? A Madrid no dubten que hi és... Encara ha de pujar la temperatura el termòmetre del referèndum. La diputada del a CUP Mireia Boya ha assegurat que ha arribat el moment de “matar el procés i passar a la desobediència i la insubmissió. Què vol dir exactament “matar el procés”? Vol dir fer passos de no retorn. Entrar en una fase en què no hi hagi mar...