SFxI2017

"Els catalans som com una Sagrada Família que no s'acaba mai, on no s'acaben mai les agressions" Novament gràcies. Gràcies al ministre Jorge Fernández Díaz vam saber que moltes famílies catalanes no van poder celebrar el Nadal juntes per culpa de la consulta. Quan alguns van intentar anar a casa dels seus familiars es van trobar amb cases atrinxerades, bunqueritzades: fortificacions inexpugnables. Alguns herois van poder penetrar i el que va passar dins ja forma part de la Història de les Grans Batalles Bèl·liques Universals. Faccions familiars amb llança flames d'escudella davant d'altres que disparaven obusos de carn d'olla. A l'aire torrons F-16 atacaven vaixells destructors de cava que es defensaven amb míssils mar-aire. Gràcies per dir-nos la veritat. Ara esperem que el ministre també ens digui la veritat sobre l'apallissament, els insults, la detenció, i la retenció que ha denunciat un aficionat barcelonista durant el partit Barça-Madrid a Me...

El catalanisme polític no ha de defugir la tercera via, al contrari, l'ha d'exigir, perquè els ciutadans d'aquest país han de tenir claríssim en quines condicions es quedarien a Espanya en cas d'optar pel no. A més, l'oferta ha de ser consensuada i tenir la viabilitat política i institucional assegurada. Així que el PP, el PSOE, UPD, Esquerra Unida i Ciutadans tenen l'obligació d'arribar a un acord, respectat per tots els actors, sobre quina ha de ser la relació futura entre Catalunya i Espanya. Són ells que s'han de reunir tantes vegades com faci falta i són ells els que han de buscar una posició conjunta. I, a partir d'aquí, caldrà que decideixin les institucions de Catalunya i, en darrer terme, el poble català. És clar que també pot passar que, a diferència de les forces sobiranistes, l'unionisme sigui incapaç de posar-se d'acord internament. Però si es dóna això, quedarà clar que l'espanyolisme és un guirigall incapaç de reformar res....

Espanya és estranya en moltes coses. Les seves elits polítiques utilitzen el concepte de por reverencial per bastir un Estat. Un Estat que, fins i tot, ha ocupat el lloc que la religió ha anat abandonant. La por, però, té uns requeriments estètics necessaris. La por ha de ser sinistra per ser creïble. La por ha de ser exercida amb seguretat i arrogància i sense ironia. La por, al capdavall, necessita d'un marc veracitat que no menyspreï la intel·ligència d'aquells que han de ser atemorits. Per això, la por espanyola fracassa. Robinson Crusoe o l'espai sideral o l'advertència que serem condemnats a la misèria més cruel no és por, ni amenaça, sinó el retrat d'un Estat decrèpit que sense adonar-se fa riure aquells que vol atemorir. Tant riure com els legionaris que es passegen per Badia amb un Crist a les esquenes. Si aquesta por segueix així, ni el temor dels Déus retindrà res. Font: NacioDigital

Fa mesos que tenia al cap d'escriure aquest article titulat '¡Miedicas!', una paraula castellana que sempre m’ha fet molta gràcia. D’entrada deixeu-me aclarir que el mig insult aniria dirigit als polítics espanyols que ens neguen als catalans la possibilitat de fer un referèndum sobre l’estatus polític que preferiríem per a Catalunya. El raonament, evidentment, és que si ens neguen aquesta possibilitat és perquè tenen por que el resultat d’aquest referèndum sigui favorable a la independència. M’atreviria a dir que ja fa temps que aquest raonament ha deixat de ser una simple hipòtesi i que avui és ja una teoria sòlida i contrastada: ningú no dubta que, si els grans partits espanyols tinguessin la certesa que una gran majoria dels catalans votaria a favor de continuar formant part d’Espanya, seria altament probable que autoritzessin un referèndum sobre la qüestió. Ja fa més d’un any, Francesc Homs va dir a Mariano Rajoy que si estava tan segur com deia que hi havia una major...

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència . Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dissabte, 26:  Al matí, d’11 a 2:  Plaça Sagrada Família, mercat de 2ª mà. Dissabte, 26:  A la tarda, de 5 a 9: Swing al c/Marina. Diumenge, 27:  Al matí d’11 a 2 (Gaudí/Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

Quan parlen amb un rictus malhumorat, demostrant menyspreu i amenaçant-nos amb l’apocalipsi , davant d’un discurs pausat, calmat, conciliador, dialogant, propositiu… Quan invoquen una constitució dictada amb remor de sabres, inamovible, sacralitzada, davant el desig inajornable d’alliberar-se del jou de tres segles d’intent permanent de genocidi… Quan saben que no poden acabar el conflicte amb el periòdic bombardeig cada mig segle, ni amb els tancs entrant per la Diagonal i saben que nosaltres ho sabem i ja no els tenim por… Quan volen fer creure que tot és fruit de la ment trastornada d’un líder polític i tots tenim ben clar que això és un mar de fons inaturable… Quan pensen que tot és qüestió d’esperar, deixar passar el temps, que es podreixi la situació i nosaltres tenim consciència que hi som molt a prop, que persistirem i no estem disposats a deixar passar aquesta ocasió històrica… Ells ja han perdut! Si vam reaccionar davant una sentència humiliant sortint al carrer, passant pel ...