SFxI2017

El que està passant a Catalunya no té precendents ni equiparació possible. Les comparacions amb Escòcia no serveixen, ni les que fan referència al País Basc. Les al·lusions a Rosa Parks, Teresa de Calcuta o Mahatma Gandhi tampoc no són operatives. Per bé o per mal, Catalunya està protagonitzant la seva pròpia història i està obrint un camí que servirà de referent per a molts pobles d’Europa i del món occidental. No es tracta de nacionalisme, com algunes veus s’obstinen a assenyalar: es tracta d’una qüestió de dignitat ciutadana, i de poder exercir-la. I aquesta dignitat ciutadana s’exerceix a través del vot. És clar que la majoria dels catalans i les catalanes que volen votar desitgen fer-ho a favor de la independència: no hi ha millor manera d’encendre els ànims de qualsevol persona que negar-li una vegada i una altra el que és un dret fonamental. No hi ha paraules més eloqüents a favor del dret a decidir que les que se li varen escapar a la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho...

A l'acabament de l'acte central de la campanya 'Ara és l'hora' Un cop pronunciats els discursos de Muriel Casals i de Carme Forcadell, l'acte 'Fem un pas endavant!' ha acabat amb el cant dels 'Segadors', entonat per una plaça de Catalunya plena de gom a gom. Us n'oferim el vídeo: Font: VilaWeb

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Tots vam quedar una mica estabornits després dels moviments més recents del procés català. Tothom hauria volgut un escenari d'unitat monolítica fins al final, però en una iniciativa transversal i de lideratges compartits com aquesta, el que és sorprenent és que s'hagin mantinguts units fins ara. Si ho han fet, si hi ha encara possibilitats de reconstruir la porcellana esquerdada, és per una raó senzilla i poderosa: l'alè al clatell d'una majoria de catalans units i organitzats per tirar endavant tot plegat. Un cop superada la decepció i fins i tot la ràbia que ens pugui haver ocasionat la ruptura de la unitat, l' important és que el moviment de base segueix unit i ferm en l'objectiu final: la independència. La realitat és que el procés és tan radicalment democràtic, que els nostres representants no podran fer altra cosa que obeir la voluntat popular. No ens posem més nerviosos del compte, i continuem endavant. Demà, omplim la plaça Catalunya, el 9-N rebentem les...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi