SFxI2017

"Rajoy pretenia que el president nord-americà s'oposés explícitament a la independència" Expliquen fonts diplomàtiques establertes a Washington i coneixedores de la reunió entre el president Obama i el rei Felip VI, que les intencions del govern espanyol eren molt més ambicioses que la famosa frase que el líder nord-americà va acabar pronunciant. Tant a les reunions prèvies de preparació de la trobada com ja a la mateixa entrevista entre el monarca i Obama, el govern espanyol va transmetre a l'administració de la Casa Blanca que el president dels Estats Units havia de dir explícitament que el seu país s'oposava a la independència de Catalunya i que recomanava als catalans mantenir-se dins d'Espanya. Això no va passar. Obama no va pronunciar la paraula Catalunya. A la sortida de la reunió, el president dels EUA va dir allò d'una Espanya "forta i unida" i amb això la diplomàcia espanyola i mitjans de comunicació en van tenir prou per celebrar que ...

Un calfred recorre despatxos i ministeris, passadissos emmoquetats i sales de juntes. Les enquestes que circulen per Madrid, que auguren una clara victòria independentista, en són el motiu. La disciplina amb què actuen govern, TC, empreses, diplomàcia, món financer i premsa són pròpies d’una mobilització general, el protocol d’un gabinet de crisi. Incapaç de silenciar el procés català, Espanya ha hagut de demanar favors a fora, la qual cosa sempre té una dosi d’humiliació. I ahir, per acabar-ho d’adobar, van sortir els banquers a dir als ciutadans catalans que el seu vot -el valor més sagrat en una democràcia- pot tenir un càstig. Les amenaces contra el sufragi lliure són un preu enorme per a un estat de dret. Ni tan sols el pànic ho pot justificar. No dubto que avui molts espanyols se’n donen vergonya. Font: ara.cat

Mai ningú no va dir que seria fàcil.... Diumenge 27 de setembre, la independència guanyarà a les urnes. Guanyarà a la manera d’aquest país: democràticament i pacíficament. Guanyarà de manera inqüestionable i les candidatures que incorporen en el seu programa la independència començaran la construcció d’un nou país. Això és el que passarà el 27 de setembre... Ara bé, que ningú esperi un camí de roses, ni d’aquí al 27 ni molt menys encara a partir del 28. L’Estat espanyol ho està intentat tot i està fent servir tots els mitjans de què disposa, guerra bruta inclosa. Ho sabíem i estic segur que estem preparats per afrontar el que calgui. El camí que encara ens toca recórrer és llarg i ple d’entrebancs. Aquesta evidència, però, en cap cas ens ha de fer disminuir la nostra capacitat d’il·lusió i de convenciment. En cap cas ha de reduir la nostra força i coratge, ans al contrari, ha de ser el detonant que ens esperoni, més si cal, de cara al 27 i el post 27. Les darreres declaracions intern...

Digues-ne progrés. Digues-ne escoles. Digues-ne hospitals. Digues-ne pensions. Digues-ne recursos. Digues-ne beques per als teus fills. Digues-ne benestar per als teus néts. Digues-ne Europa. Digues-ne vol directe a Los Angeles, a Tòquio, a Sidney. Digues-ne ports i aeroports. Digues-ne no pagar peatges. Digues-ne no pagar 43 milions a l'Estat espanyol cada dia de l'any simplement perquè som catalans. Digues-ne deixar de rebre tres i quatre vegades menys que un estudiant andalús d'Erasmus Digues-ne una quota d'autònom digna. Digues-ne inversions: digues-ne arreglar el tram ebrenc de la N-340 i que no hi hagi més morts. Digues-ne canvi. Digues-ne regeneració. Digues-ne un Parlament que aprovi lleis que no tombarà el magistrat de torn. Digues-ne un poder judicial que no serà el majordom del govern de torn. Digues-ne parlar en l'idioma que et doni la gana sense que ningú t'hagi de recriminar res. Digues-ne fer un estat que no estigui sistemàticament en contra d...

‘Bruselas: “Una Cataluña independiente saldrá de la UE automáticamente”.’ Aquest és el titular que ahir obria l’edició digital del diari El País, un titular que de primer ens vam copiar tots. En periodisme, una frase entre cometes vol dir que hi ha una declaració textual, que la persona entrevistada ha dit exactament allò –no aproximadament, sinó de manera exacta i literal. En aquest cas, se suposava que ‘Brussel·les’ era una manera de dir ‘la Comissió Europea’. I, per tant, del titular del diari havíem d’entendre que la Unió Europea afirmava sense cap mena de dubte que Catalunya, no un estat hipotètic ni un cas teòric sinó Catalunya, restaria fora de la Unió Europea, i restaria fora de la Unió Europea automàticament. I que això havia estat dit. Però era mentida. Al cap d’una estona vam aconseguir el vídeo on es podia veure i sentir què havia passat realment. El teniu ací i el podeu mirar. El periodista d’El País que signa l’article és el mateix que fa les preguntes. I, amb tota la in...