SFxI2017

L’endemà de la gran manifestació contra la sentència de l’estatut, i ja em perdonareu l’autocitació, aquest editorial el vaig titular ‘ Del milió i mig als seixanta-vuit ‘. En aquell text reclamava de passar del milió i mig de manifestants que demanaven la independència als seixanta-vuit diputats que podrien proclamar-la. D’ençà que els independentistes vam ser per primera volta milions al carrer fins que hem tingut, finalment, els seixanta-vuit escons necessaris per a marxar d’Espanya han passat 1.905 dies. Guardeu-los en la memòria, que ja us dic jo que no viureu mai res que s’hi puga assemblar. Guardeu-los amb enyor, si cal, però no oblideu mai que vosaltres n’heu estat els gran protagonistes. Tots plegats hem arribat ací gràcies a tot de petits gests, de decisions lentes i assumides a poc a poc però amb fermesa, de detalls que marcaven la diferència. Recordeu-vos d’aquell dia que us feia mandra d’eixir al carrer i que finalment us vau alçar del sofà. Recordeu aquella vesprada que p...

El Javi i la Marta viuen en un pis que, amb el pas dels anys, se'ls està quedant petit. Hi van anar a viure el 2010 i ara que estan esperant una criatura creuen que ha arribat el moment de fer el pas i anar a viure a un altre lloc. En aquest pis hi han estat relativament bé, però la qualitat de vida ha anat minvant any rera any. Per exemple, no els han deixat canviar la instal·lació de la llum. Ells tenen els diners per fer-ho, però com que dels disset veïns onze s'hi van oposar, la comunitat ha impedit que cap d'ells se la pugui canviar: o modifiquen el sistema central o cap veí pot actuar en solitari. Va passar una cosa similar amb les obres de l'escala. Queia a trossos i el Javi i la Maria van proposar que tothom posés una part per fer una reforma estructural. El que va acabar passant és que tots els hi van va dir que sí, però a última hora i després de donar llargues, només van ser tres veïns els que van acabar pagant. I clar, la reforma va acabar sent una capa de ...

Per fi, ha arribat l'hora. Diumenge és el dia. I les primeres hores del matí de dilluns ens dibuixaran, clara i neta, l'alba de la independència. Com hem arribat fins aquí? Què ha fet possible que el poble de Catalunya decideixi emprendre el seu camí en llibertat, al costat de tots els altres pobles del món? Els darrers anys hem viscut una mobilització ciutadana sense precedents. El somriure de l'esperança és contagiós. Gent de tot arreu, de totes les edats, s'han ajuntat per treballar, com fos, en el que fos, amb l'objectiu d'anar proporcionant arguments i d'anar debatent sobre quin podria ser el millor per al futur dels nostres fills i de tots nosaltres. Sense aquesta concepció d'una ciutadania que va dir prou, que va anar desconnectant-se i que ha estat capaç de superar totes les adversitats i totes les enèsimes campanyes de la por i les amenaces, avui no seríem aquí. També és igualment cert que els partits i líders polítics han assumit com a pròpies ...

A poques hores pel tancament de la campanya electoral, els tres ex-diputats de la CUP, David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet, han signat una carta pública adreçada als electors del 27-S, en què diuen que ’s’ha acabat el temps de la por i la imposició’. I en què recorden que ‘han estat tres anys a Matrix on hem constatat que tenim un Parlament buit de sobirania’. I peraixò diuen: ‘ha arribat l’hora de governar-nos’. Heus ací la carta íntegra: ‘El 27S tenim una cita clau. El més vell del nostres somnis –llibertat, justícia, democràcia– el tenim a tocar i és a les nostres mans. Eleccions plebiscitàries excepcionals –per refrendar l’anhel de llibertat d’aquest poble– i eleccions constituents –per decidir com ho volem fer entre totes i tots. Per descomptat, des de la CUP no volem que el futur s’assembli al passat ni al present recent. És l’hora de començar a canviar-ho tot. Per això el programa de la CUP se centra en assolir la independència, iniciar la llarga lluita contra totes le...

Imaginem junts aquest país d’aquí a vint anys. Com serà? Si guanya el no, anirem enrere. Molt enrere. Per tant, podem pensar que la Catalunya d’aquí a vint anys serà un país espantat, al qual hauran pres el poc autogovern que ara tenim. La nostra economia no haurà pogut resistir l’ofec i l’escanyament miserable de tantes dècades. Dependrem d’un estat autoritari que haurà fet moltes lleis regressives i que haurà fet servir el tribunal constitucional per liquidar la nostra sobirania. La guardiola de les pensions que el govern espanyol malgasta comprant deute potser s’haurà acabat. Potser tindrem uns quants representants nostres impedits de fer política a causa de querelles injustes. El català no serà llengua vehicular a l’escola. Els catalans ens sentirem decebuts i enganyats i una nova generació començarà a pensar que potser s’hi ha de fer alguna cosa. I n’hi haurà uns quants que tornaran a dir que potser serà millor esperar vint anys més i condemnar dues generacions més a viure malamen...

Últimes accions i trobades, dia a dia! El 27-S ja és a tocar: només falten tres dies, que aprofitarem fins a l’últim minut per treballar pel nostre objectiu. Avui, festivitat de la Mercè, hem fet l’última paradeta de la campanya d’estiu, abans del 27-S. Aquesta tarda, un equip de voluntaris, amb la col·laboració de la sectorial Cristians per la Independència, ha repartit revistes a l’entrada de la missa que s’ha celebrat a la basílica de la Sagrada Família. I demà, un altre equip, que esperem que sigui encara més gran, repartiran fullets a tots els centres públics del barri o aniran a ajudar Nou Barris a les seves paradetes. La consigna és buidar el magatzem perquè tota la informació sigui al carrer i arribi al màxim nombre de persones possible. Ha estat una campanya llarga, més que les d’altres anys, per les eleccions d’enguany. Ha arribat, doncs, el dia de gaudir del moment històric que estem vivint, sense oblidar que cadascú de nosaltres ha de seguir fent campanya arreu i fins al d...