SFxI2017

L'Assemblea ajorna la mobilització prevista per demà en solidaritat amb els fets de Paris L'ANC organitza una mobilització ciutadana per expressar el suport públic de la societat civil al Parlament de Catalunya després de l'aprovació de la resolució dilluns passat i en previsió dels possibles atacs per part dels organismes de l'Estat espanyol. En aquesta mobilització, on també es demanarà unitat als 72 diputats per tirar endavant el procés, l'ANC també farà públic el seu posicionament respecte a la situació política actual. La mobilització tindrà lloc a Barcelona el diumenge dia 15 a les 12 del migdia al Passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella. L'ANC fa una crida a tota la ciutadania per fer visible el suport ciutadà al Parlament de Catalunya, escollit democràticament en les eleccions del 27 de setembre. Els membres de la territorial quedarem al lloc habitual de l’avinguda de Gaudí amb Provença , a les 11 del matí per anar-hi plegats. Junts ho farem poss...

La Comissió Organitzadora del Correllengua 2015, composta per deu entitats i de la qual també formem part, us proposa tot un seguit d’activitats per a continuar donant suport un any més a la difusió de l’ús de la llengua i a la promoció de la cultura popular. A partir de les 11 del matí, tot estarà a punt per a gaudir d’activitats infantils, tallers de manualitats, jocs i espai de contacontes, i tallers de sardanes, per a totes les edats, així com exhibició de ball de bastons i de colles sardanistes. Al migdia, vermut, lectura del manifest ( enllaç ) i, a continuació, paella popular, que permetrà recollir fons per a l’Assemblea per la Pediatria al Fort Pienc, que malda per reobrir el servei de pediatria al seu barri. I a la tarda, jocs de llengua i concert final amb el grup FERA FEROTGE, que versiona cançons de l’enyorat Ovidi Montllor. La festa necessita el vostre caliu i hi sou convidats. Defensem allò que és nostre! Equip de Coordinació ANC-SFxI

Afirmar que Catalunya és una colònia d'Espanya sembla, àdhuc pels nacionalistes més compromesos, una exageració dialèctica. És un concepte que l'independentisme no ha assumit de manera habitual, com s'ha posat de manifest en els programes de les eleccions del passat 27 de setembre. L'anàlisi històrica comparativa dels trets que van caracteritzar el colonialisme del segle XVI al segle XX permet tipificar la realitat catalana contemporània com a inequívocament colonial. Quins són aquests trets? Per començar, els exèrcits de la metròpoli ocupen sense cap dret un país que fins aleshores era sobirà. Catalunya va ser ocupada pels exèrcits de Castella entre 1705 i 1714. El Principat era aleshores un estat independent integrat en una confederació, la Corona d'Aragó. Recordem l'ocupació d'Amèrica, Àfrica o Àsia en els segles del colonialisme. Constatem l'existència de la bandera espanyola a la façana de Capitania, testimoni irrefutable de l'actual presència d...

Com tots els dies clau del procés sobiranista català, la premsa internacional també s’ha fixat avui en la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya. Ho demostra el diari econòmic britànic Financial Times , que incloïa la notícia destacada a la portada del matí. ‘ Els diputats del parlament català voten sobre el trencament amb Espanya ‘, es deia al titular. A l’interior s’afegia: ‘La campanya independentista catalana camina cap a una nova fase potencialment perillosa.’ Just després de la votació, la notícia sobre ‘l’aprovació del procés de trencament amb Espanya’ no ha trigat gens a aparèixer en molts mitjans, o bé a actualitzar-se en els que ja n’havien publicades prèvies pròpies o d’agència (AFP, AP…). Us n’oferim un recull de titulars: The Wall Street Journal: Catalonia Lawmakers Approve Resolution for Secession Process From Spain (‘Els diputats catalans aproven una resolució en favor del procés de secessió d’Espanya’) The New York Times: Catalonian Lawmakers A...

Sento dir que l’estat espanyol, davant de la proclamació del Parlament, com davant de tot el procés català, està fent el que li toca, el que no té altre remei que fer: obligar a complir les lleis. Certament, la funció de tot estat en tots els temps ha estat fer complir les lleis (encara que fossin lleis injustes). Però un estat democràtic no es pot limitar a fer complir la llei. L’estat espanyol potser està fent el que li toca com a estat, però no el que li tocaria fer, a més a més, com a estat democràtic: quan detecta un malestar en una part molt important de la població, segurament majoritària, s’ha de preguntar d’on ve, de quin greuge neix, quines en són les causes. La funció de les lleis no és aturar ni ignorar, encara menys sufocar el malestar (un terme molt desafortunat del ministre Margallo). Un estat autoritari sufoca i prou. El que li toca a un estat democràtic és també escoltar, entendre, intentar solucionar, no sufocar. Fer complir les lleis, però també ser capaç de canviar ...

«Hem fet el primer pas, el que implica desfer les amarres per sortir del port, però encara hem de fer tota la travessia» Segurament encara no en som prou conscients de la transcendència del pas que el país va fer ahir. Només la distància que ens donara el temps ens permetrà apreciar la magnitud de la decisió democràtica que ahir va prendre el Parlament de Catalunya, executant el mandat democràtic atorgat per les urnes el 27-S. Que el vertigen no ens faci perdre el nord, però. Hem fet el primer pas, el que implica desfer les amarres per sortir del port, però encara hem de fer tota la travessia. No serà fàcil i els entrebancs seran múltiples, tot i que cap d’ells serà tan greu com per enfonsar la nau. L’única cosa que ens cal és una determinació insubornable de tirar endavant, peti qui peti. Les independències americanes ens serveixen d’exemple de quin procés ens espera. Des de l’inici del procés fins a la independència efectiva sempre hi ha un període complicat i ple d’incerteses, i l’a...