SFxI2017

Molts de vosaltres ja sabeu que els darrers dos mesos hem tingut problemes a l’hora d’enviar-vos comunicats i, especialment, el butlletí setmanal. Lamentem aquesta situació, però han estat causes alienes a la nostra entitat, tant legals com tècniques, les que han provocat que al llarg d’aquest període de temps ens hagi estat impossible fer-vos arribar adequadament la informació de la nostra territorial. Durant aquests mesos s’han estat buscant solucions òptimes, tant per als usuaris com per a l’entitat, per poder reprendre al més aviat possible aquests enviaments. I ara celebrem dir-vos que tot indica que aquests problemes s’han resolt i que, a partir d’avui, tornareu a rebre amb normalitat els comunicats i el butlletí com era habitual. Avui rebeu aquest butlletí, on trobareu totes les activitats que hem preparat per a la Festa Major del nostre barri. Veniu i participeu amb nosaltres! Us hi esperem! Gràcies, un cop més, per la vostra col·laboració i esperem mantenir aquest vincle fins ...

Si ets pobre no ho pots ser. És inconstitucional. Envaeix competències. És il·legal. És el que diu el Tribunal Constitucional Si ets pobre no ho pots ser. És inconstitucional. Envaeix competències. És il·legal. És el que diu el Tribunal Constitucional prohibint el decret de pobresa energètica de la Generalitat. El govern espanyol toca la pandereta: “ Si algún día clavelitos no lograra poderte traer, no te creas que ya no te quiero, es que no te los pude coger”. Per a ells ser pobre català és discriminatori respecte a la resta d’espanyols. O clavelitos per a tots, o res. Els clavells amorosos podrien ser una solució d’estat. Segons els professionals vegetals també serveixen per netejar “ el enfriamiento del estómago”. Nyam-nyam. UN DIA LA GENT es fotia clavells, amanides de cartró i bistecs de farigola. Mentre els nens nord-americans llegien Superman els d’aquí endrapavenCarpanta. Aquell homenet de tebeo amb nas de cogombre, patilles de ganivet i boca de canya de pescar pollastres imag...

«Menys samarretes pamfletàries al Parlament i més compromisos ferms» Aquest passat cap de setmana, Iniciativa va celebrar la seva 11a Assemblea Nacional, on es va ratificar l'estratègia de confluència amb el nou partit d'esquerres que impulsa Ada Colau. Marta Ribas, la coordinadora nacional del partit, juntament amb David Cid, va proclamar que eren a quinze mesos de guanyar les eleccions de Catalunya i que la formació ecosocialista havia d'abanderar l'esperit del PSUC del segle XXI. És una llàstima que aquesta formació tradicional d'esquerres, tan contestatària i antisistema, participi del procés constituent que viu Catalunya amb una vocació tan autonomista. A quinze mesos de guanyar les eleccions? Tenim l'oportunitat de ser a quinze mesos de guanyar un país i la formació d'Iniciativa per Catalunya, en aquest pla previ a l'amalgama de formacions d'esquerra, es planteja la contesa electoral com un assalt al govern. Iniciativa s'ha presentat, en le...

En política hi ha una actitud més nociva que el seguidisme: l'immobilisme. Les inèrcies fan difícil fonamentar cap transformació real i, per definició, l'immobilisme és contrari al canvi El sainet tediós les negociacions espanyoles ha conjugat totes dues actituds. Els actors polítics, els nous i els vells, han estat incapaços de superar les inèrcies del torn de partits instaurat amb el règim del 78 i, alhora, han evidenciat el seu immobilisme quan s'han demostrat inútils per gestionar un resultat allunyat de les majories més o menys confortables. Els mesos que han passat des dels comicis espanyols no només no han obert espais d'entesa sinó que han bunqueritzat com mai les forces polítiques més rellevants: el PP no té qui l'estimi, els socialistes continuen segrestats pels quatre barons regionals, Podemos es replega en si mateix després d'una negociació desastrosa, i Ciudadanos excel·leix en tril·lerisme ideològic. No és que ens hagi d'interessar especialment...

El buit de poder és una condició endèmica espanyola perquè, quan no hi ha buit, tampoc no hi ha poder. A Espanya no hi ha res ni funciona res, si no són les organitzacions de delinqüents, des de les xarxes de tràfic de dones fins als partits polítics formats per presumptes malfactors i les burocràcies corruptes. L'única diferència entre el govern en plenes facultats, que no feia res, i el govern en funcions, que encara fa menys, és que aquest últim, a més, s'ha declarat en rebel·lia i es nega a passar comptes al Parlament. El Congrés ja pot demanar la compareixença del ministre Soria pels papers de Panamà. Abans compareixerà al Parlament de Panamà. O al de Mart. Segons tots els parers, és possible que aquest govern de la dreta ultramuntana guanyi les properes eleccions amb una majoria folgada, un cas únic en la història de masoquisme col·lectiu. Persones que voten qui els menysprea, els explota i els exhaureix. Incomprensible, però cert. És molt possible que hi hagi quatre anys...