SFxI2017

En Josep Borrell, a qui conec d’antic i respecto, m’ha atribuït , en una varietat d’escrits i intervencions públiques, l’afirmació que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat és de l’ordre de 3.000 M€, i això ho contrasta amb els càlculs publicats per la Generalitat, que serien de l’ordre d’11.000 M€ (xifres de l’any 2012, les darreres disponibles). De les dues metodologies de càlcul que empra la Generalitat, la del flux monetari i la de la càrrega-benefici, en Borrell es limita a la segona. I així ho faré jo. Però vull expressar la meva discrepància amb la idea que aquesta és “la correcta”. En situacions d’atur elevat importa qui rep el benefici però també on es crea el lloc de treball corresponent. I la idea que el Museu del Prado beneficia Catalunya però que el MNAC no beneficia la resta d’Espanya és estranya. Seria sorprenent que hagués entrat en contradicció amb les xifres de la Generalitat, de les quals he estat responsable un nombre d’anys. Fins ara, però, no he entrat en la ...

Les incidències ferroviàries, els retards i les humiliacions envers els usuaris en el conjunt de la xarxa del tren convencional de Catalunya van molt més enllà del caos ferroviari tradicional. Són un problema polític de primer ordre. Us voldria plantejar dos exemples molt alliçonadors. 1/. El passat 7 de juliol a les línies R-16 i RT2 es va produir una incidència greu en la senyalització a Mont-roig del Camp (Baix Camp) . A causa d’aquesta avaria, els retards van ser històrics; i el més deplorable va ser que els passatgers van haver de caminar per la via, per tal enllaçar amb el transport alternatiu per carretera. Arran d’això tots vàrem observar unes imatges lamentables, que ens recordaven el tercer món en estat pur. El més greu tot és que a la R-16 i RT2 continuen els retards abusius. 2/. El passat 14 de juliol de 2016, el tren de la línia RG1 procedent de l'Hospitalet i que havia d'arribar a Portbou a les 18:56 h. va arribar a la s...

"El centre català i el centre espanyol són dos vaixells que s'allunyen a gran velocitat. En un context democràtic i europeu, no hi ha altre final possible diferent de la secessió" Hi ha una cosa que ni la crisi econòmica, ni la nova política, ni les xarxes socials han canviat: les grans batalles polítiques, les hegemonies, es guanyen en el centre del terreny de joc. Al contrari del que es pensa, no hi ha res més dinàmic i permeable que el centre polític. Idees que fa 25 anys eren extremes, avui són al centre. (En fa 25 i en fa 10, perquè la crisi i les xarxes el que sí que han fet és accelerar els processos socials). I és la mateixa gent, el mateix bloc social que fa 25 o 10 anys les considerava idees extremes qui ara fa que siguin àmpliament assumides: el centre té una gran capacitat d'incorporar nous consensos. Ha passat amb la igualtat home-dona, amb els drets dels homosexuals, amb la separació entre església i estat, i amb tantes altres coses. L'independentism...

L'opció independentista s'imposa per primer cop en els darrers anys en el CEO, després que fa un any els favorables a seguir a l'estat espanyol s'imposessin per set punts de marge Els favorables a la independència s'imposen amb claredat als contraris, segons el segon baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2016, fet públic aquest divendres. Així, un 47,7% dels catalans afirmen que sí que volen la independència, mentre que un 42,4% responen que 'no'. És el primer cop que l'independentisme s'imposa des que es fa aquesta pregunta -que no fa referència a un hipotètic referèndum-, després que el baròmetre del març dibuixés un empat tècnic . El primer cop que es va preguntar sobre la independència en relació a si es vol aquesta o no, en lloc de referir-se a un hipotètic referèndum o al 9-N, va ser el febrer del 2015. Llavors, un 48% va rebutjar-la i un 44,1% li va donar suport. Fa un any, el baròmetre dibuixava una victòria encara més cla...

Les últimes setmanes han estat frenètiques, en el debat independentista. Referèndums unilaterals, vinculants, d'independència, lleis de transitorietat jurídica, proclamacions d'independència, RUI, DUI, etc. Personalment he defensat la solució del RUI (després de l'aprovació de la llei de transitorietat). Vaig exposar-ne els motius en un article anterior a El Punt Avui. M'hi reitero. I no puc més que aplaudir la proposta de l'ANC i del Manifest pel Referèndum. En qualsevol cas, la part positiva d'aquest debat és que, finalment, els partidaris de la independència tenen clar que l'única via possible d'assolir-la és per la via unilateral. El que el Parlament va aprovar en la declaració del 9 de novembre passat. Constatació refermada després d'escoltar la posició dels dirigents polítics dels comuns a Catalunya aquest darrer cap de setmana, que ha clarificat tres coses: primer, el seu allunyament del procés constituent; segon, que situen el “dret a decidir...

«Cada dia tenim nous exemples de la misèria competencial del regim autonòmic, que demostren que només amb la independència podrem progressar socialment» Alhora que alguns ens volen fer esperar 4 anys més, o dues generacions més, per tal que un miracle canviï les majories polítiques a l'Estat espanyol, i els seus votants tinguin una epifania que els faci veure els beneficis d'una Espanya plurinacional i fraternal, aquí a Catalunya comprovem cada dia que la Generalitat autonòmica és una façana amb menys competències que una gestoria. El cas més flagrant és el del conseller Rull, que ha de fer veure que mana en temes de transport, però veu com se'l rifen de mala manera. Després de dir que no acceptaria modificacions d'horaris que fessin crònics els retards dels trens, va haver d'empassar-s'ho en el cas del trens de l'Ebre, amb l'afegitó que la solució provisional proposada (que els passatgers puguin agafar els trens que no són de rodalies) l'ha de pagar...

«Ho hem explicat tantes vegades que ja sembla inútil de tornar-hi. Però per si de cas cal recordar que aquesta pretesa capacitat del govern espanyol de 'suspendre' les institucions catalanes és inexistent» Ahir Xavier Albiol va pronunciar unes paraules al Parlament de Catalunya que per a molta gent foren una amenaça. Va dir que l’advertiment que ha fet aquesta setmana el Tribunal Constitucional a la cambra exigint-li d’evitar qualsevol iniciativa que impulse el procés d’independència segurament és ‘l’últim avís’. I també va dir que si la setmana vinent les conclusions del procés constituent van al ple, ‘es podria posar en risc l’autogovern i podria significar la suspensió d’alguna institució’. Feia mesos que no sentíem aquesta amenaça i m’ha sorprès que el senyor Albiol l’haja recuperada. Aquesta mena d’amenaces inconsistents se solen fer servir de propaganda, sense gaire rigor, i quan arriba el moment de concretar-les es desfan totes soles. Perquè ningú no vol comprometre’s a ...