SFxI2017

"El règim polític que promou fiscalment les donacions a una fundació feixista és el mateix que ha decidit portar a la banqueta dels acusats els càrrecs institucionals que van posar les urnes en què van votar dos milions llargs de ciutadans d'aquest país" Si vostè manté fidelitat en les donacions a la Fundació Francisco Franco (FNFF) durant uns quants anys, la deducció fiscal que obtindrà pot arribar fins al 75 per cent del total. Per exemple, si una persona o una empresa inverteix 150 euros en promoure la figura del dictador, Hisenda li finançarà 112,5 euros i la donació a fons perdut serà, només, de 37,5 euros. Això passa perquè l'estat espanyol considera que la FNFF té una funció benèfico-docent i cultural i mereix aquests -generosíssims- privilegis fiscals. Els mateixos franquistes fan publicitat de les deduccions de què gaudeixen els seus benefactors a la web oficial de l'entitat. Ni se n'amaguen ni se'n donen vergonya, al contrari. El règim polític qu...

El secretari d'estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge ha rebutjat taxativament aquest cap de setmana el traspàs total al govern del servei de rodalies. Malauradament res de nou sobre aquesta qüestió. El que indigna, i molt, és l'argument utilitzat per aquest alt funcionari de l'administració espanyola per justificar la seva negativa. El senyor Gómez Pomar sosté que el control de la xarxa és més eficient si existeix un administrador únic de la infraestructura. I jo em pregunto: eficiència, de quina eficiència parla el secretari d'estat? Es pot parlar d'eficiència quan rodalies suma prop de 1.600 incidències en quatre anys, i la meitat de les quals estan provocades per mancances pròpies de la infraestructura? Es pot parlar d'eficiència quan el servei registra sistemàticament retards injustificats que compliquen el dia a dia de milers d'usuaris? Que parli d'eficiència als més de quatre milions d'usuaris que han resultat afectats per múltipl...

"Suárez li explica a Prego la veritat però, això sí, partint de la confiança total en què la periodista encobrirà els motius i les decisions i que sempre buscarà el relat més favorable per al poder" L'entrevista que mai no es va emetre amb Adolfo Suárez ha posat la cirereta a l'enorme gripau que es van haver d'empassar, del tot precuinat, els ciutadans d'aquell estat espanyol dels anys setanta, un entramat repressiu i institucional que provenia, directament, de la força de les armes. En aquelles imatges Suárez recorda, explícitament, com van col·locar-li a la gent una monarquia que no volia ningú, saltant-se fins i tot les cancelleries estrangeres i el conjunt de l'opinió pública internacional. El rei, Suárez i els seus van fer el que els va donar la gana perquè mantenien la força i el poder d'intimidació. El discurs de Suárez és del tot desvergonyit. Però encara és més significatiu el gest que fa de tapar-se el micròfon amb la mà per explicar-li a Vi...

«Els nous poders del Constitucional violen quatre drets elementals: el dret a un jutge imparcial, el dret de defensa, el dret a la tutela judicial i al recurs davant una instància superior, i potencialment el dret de participació política dels càrrecs electes» Fa uns quants dies el Tribunal Constitucional va desestimar finalment els recursos interposats per la Generalitat i el govern basc contra la reforma legal que atorga al TC el poder d’executar les seues resolucions de manera coercitiva, contra qualsevol autoritat o funcionari públic. La intencionalitat política d’aquesta reforma, tramitada durant la campanya per a les eleccions del 27-S, no es va dissimular gaire, perquè la presentació va anar a càrrec del candidat del PP. I no és cap secret que els nous poders d’excepció es varen dissenyar amb la finalitat concreta d’actuar contra l’independentisme català si guanyava les eleccions. Amb independència de l’anomalia sistèmica i infidelitat que significa en democràcia utilitzar el TC...

Divendres al vespre La Sexta columna, el programa de reportatges d’actualitat amb un punt de vista àcid, va demostrar a l’audiència una jugada política d’Adolfo Suárez que evidencia com la Transició va ser la que alguns volien i no la que la ciutadania va poder decidir. Amb motiu dels quaranta anys de l’aprovació a Espanya de la llei per a la reforma política, La Sexta va analitzar tot el que va envoltar la seva redacció i aprovació. Aquesta llei va significar el primer pas jurídic per a la dissolució del franquisme. Establia, entre altres coses, la creació del Congrés de Diputats i el Senat, on els membres serien elegits per sufragi universal (excepte una cinquena part, que serien escollits pel rei). Aquests propòsits contenien una trampa maquinada per Adolfo Suárez que La Sexta va descobrir gràcies a unes imatges d’arxiu d’Antena 3. Fa 21 anys, la periodista Victoria Prego va entrevistar Suárez i li va preguntar per la monarquia. En un off the record (que per sort va quedar enregist...

SONDEJOS. L’última enquesta del CEO sobre l’independentisme configura un escenari diabòlic: 44,9 a favor, 45,1 en contra. Almenys ja ningú no gosa parlar de suflé. Però he d’admetre que la dada em decep una mica. Després del que ha passat a Espanya en l’últim any esperava una carretada de nous independentistes. No pas entusiastes, sinó resignats a l’evidència que la tercera via no existeix i que si hi ha alguna expectativa raonable a Espanya és de retrocés vers un nou centralisme. Però aquest decantament no s’ha produït. Fins ara hem destacat la fortalesa del sobiranisme, confirmada sondeig rere sondeig; ara toca també constatar la granítica convicció d’aquest 45,1% que, malgrat la perpetuació del PP en el poder, prefereix seguir esperant la reforma d’Espanya, o directament està satisfet amb la situació actual, ja sigui per raons sentimentals o pràctiques. REFERÈNDUM. És interessant de comparar, com ha fet Francesc Abad, el baròmetre del CEO i l’enquesta de l’Institut de Ciències Polít...