SFxI2017

«L'unionisme ha perdut la batalla perquè no ha volgut fer política» L’augment del to bel·ligerant dels contraris a la independència va tenint un efecte que supose que no cercaven però que destaca molt: posar en relleu que ningú no dóna arguments a favor de la dependència. Fixeu-vos que les tesis unionistes són totes legalistes (que això no es pot fer perquè la llei bla-bla-bla…) o, directament, amenaçadores. Però, qui posa sobre la taula arguments sòlids i racionals a favor de la dependència? Ningú, o gairebé ningú. I la pregunta inevitable és: com pensen guanyar sense posar ni un sol argument atractiu de la seua banda? Les dades de l’enquesta del CEO, en aquest sentit, són demolidores. Fixeu-vos en les respostes a la pregunta de per què estan en contra de la independència els qui hi estan en contra. Un 64%, poca broma, diu que està en contra de la independència per ‘preservar la unitat d’Espanya’ o per motius identitaris. 64%, ni més ni menys. Déu n’hi do, per ser els ‘no nacional...

«Juguem amb un joc de cartes trucat i tots els trumfos són a les seves mans» Potser ja no us en recordeu, però tampoc no fa gaire temps hi havia qui es declarava partidari d’un referèndum només si era acordat. Els pscialistes, per exemple: però quan es va veure que l’acord no era possible, i alertats pel no és no del seu tutor espanyol, van capgirar aquella posició i avui discuteixen fins i tot la necessitat del referèndum o, si més no, l’oportunitat de la pregunta. La que volem, sovint la menyspreen amb aquella suficiència tan seva. Redéu, com els hem de veure. Després hi havia els comuns, que apostaven per un referèndum tant sí com no. Davant l’evidència de la incompareixença de l’altra part han anat matisant la posició fins a deixar de reclamar que fos acordat i exigir que es faci amb garanties. I a això, qui s’hi podria oposar? Però crida l’atenció que dia sí dia també s’exigeixi al govern català que concreti aquestes garanties. Vull dir que sorprèn que aquesta exigència no s’hagi ...

Encara no tens un domàs o una pancarta al balcó? Això no pot ser! Hem de pintar les nostres façanes amb tots els colors del Sí (#ElsColorsDelSI és l’etiqueta de la campanya a Twitter) i ens toca a nosaltres donar exemple als nostres veïns per demostrar que la nostra opció és el cavall guanyador. Les pancartes són per a balcons grans (180 cm), mentre que els domassos caben en qualsevol balcó o finestra. Posa’ls encara que el teu balcó no doni al carrer: els teus veïns els veuran. Vine a la parada o al local (Cartagena, 213) a recollir la pancarta o el domàs que t’agradi més, i participa en els equips de treball. Juliol: El dijous, 27: a la tarda de 6 a 9, a Pare Claret amb Independència. LOCAL: Tindrem obert els dimarts, a la tarda de 7 a 9. Recorda que es troba al carrer de Cartagena, 213 (entra València i Mallorca). Junts ho aconseguirem!

On us podeu inscriure? Què cal portar? Quina acció es durà a terme aquest any? Totes les respostes per a la Diada d'enguany Les entitats sobiranistes han explicat aquest dijous tots els detalls de la Diada de l'11 de setembre, la mobilització "més transcendent de la història del país" des de l'any 1977. Aquesta vegada, l'escenari de la mobilització serà la cruïlla entre el Passeig de Gràcia i el carrer d'Aragó de Barcelona. Els assistents faran un gran símbol "+", per la voluntat de sumar en "positiu", i es canviaran la samarreta a les 17.14 hores. Amb l'acte d'avui s'han obert també les inscripcions per a la manifestació. Com aquests últims anys, la mobilització es divideix en trams i els assistents s'hi podran inscriure. Es pot fer a través d'aquesta web . Aquests són els trams que s'han d'omplir: Com funcionen les inscripcions? Per inscriure’t, has d’omplir el formulari, apuntar-te al tram indicat i conf...

«El boicot dels partits unionistes facilita enormement la victòria del sí» Ahir vam veure dues fotografies creuades, i molt significatives, sobre el dia que es configura clarament com el més important en la història recent de Catalunya, el primer d’octubre. La divulgació de l’enquesta del CEO i l’anunci de mesures setmanals de control de la despesa del govern per part de l’estat espanyol ensenyen les dues cares polítiques que es confronten no pas a les urnes sinó per posar-les, els uns, i per evitar que apareguen, els altres. Enteneu-los: estan espantats. L’enquesta del CEO és una enquesta, només. Però és l’enquesta més potent que es fa al país i, a més, el resultat que dóna és coherent amb totes les altres enquestes aparegudes fins ara d’empreses ben diferents. Un 67% de participació i una victòria del sí (62% sí i 37% no) seria el colp definitiu. La legitimitat de la proclamació de la independència quedaria fora de tot dubte i el problema greu el tindria l’estat espanyol per a intent...

El nou conseller d’Interior del govern català, Joaquim Forn, fa avui una reflexió (de fet en fa més d’una, però jo en vull destacar una) en l’entrevista que publiquem i que poden llegir unes planes més endavant. Més enllà de deixar ben clara la seva determinació en relació amb el procés, i el seu convenciment que sortirà bé, Forn es pregunta: “Com ho aturaran, això?” I no és una interrogació retòrica. Ell mateix es respon: “No poden”, diu. Comencin a creure’s que és cert, que no ho podran aturar. Van veure l’enquesta que el Centre d’Estudis d’Opinió va fer pública ahir? Després de setmanes i setmanes (de fet, anys) d’insults, d’amenaces, d’operació Catalunya, de consellers querellats, de ridiculitzar els canvis en el govern i d’actuacions espectaculars (en aquest cas, d’espectacle) de la Guàrdia Civil, va i resulta que un 48% dels enquestats estan d’acord amb el referèndum “tant si ho vol com si no el govern espanyol”. I més d’un setanta per cent dels catalans continuen estant a favor ...

El bon moderat indepe és el ciutadà tranquil, familiar, no especialment ideologitzat. Se sent compromès amb el país i sovint amb moltes altres causes. És algú que, com a ciutadà d’un país a mitges, ha arribat al convenciment que li han pres el pèl durant massa temps. Li ha costat assumir-ho, però ara ho té clar, i d’aquí no el mouran: els seus drets econòmics i culturals han estat sistemàticament menystinguts. Ara vol exercir-los plenament. I punt. És algú que finalment ha esgotat la seva paciència històrica. Algú que creu que està fent història i li ve de gust. Ho considera de justícia. No cal donar-hi més voltes. Contra el que creuen els saberuts opinòlegs, el bon moderat indepe no és gens ingenu: és perfectament conscient que l’aventura en què ens hem ficat és molt difícil i, precisament perquè ho és, no pensa defallir. Anirà a votar tantes vegades com calgui, es tornarà a manifestar quan l’hi demanin, es gratarà la butxaca (amb moderació) sempre que sigui necessari. Al capdavall, e...