SFxI2017

Periodista de formació, va exercir nou anys de corresponsal europeu per a diversos mitjans a Brussel·les. Des de l’any 2004, i fins al 2014, va treballar a la Comissió Europea. Des del gener de l’any 2015, és el representant del govern de la Generalitat davant la Unió Europea. La futura república catalana té potencial per esdevenir un alumne avantatjat a la classe de l’euro, així com un pol de prosperitat i d’estabilitat financera al sud d’Europa. I això no ha passat desapercebut als ulls d’observadors i analistes econòmics internacionals. La majoria d’economistes no qüestionen la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, fins i tot en els escenaris de més estrès polític en què l’estat d’origen, Espanya, rebutgés reconèixer el nou estat i fer una transició ordenada dins la Unió Europea. Els interrogants se situen més aviat en la viabilitat del que romandria de l’economia espanyola –inclosos els comptes públics, el repartiment i la titularitat del deute públic– si el trencament ...

Avui, 29 d'agost del 2017, s'ha tancat al Parlament la comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya. Operació Catalunya és el nom que hem convingut donar a l'operació per la qual l'Estat, a través de les seves clavegueres, va intentar combatre l'independentisme inventant i filtrant posteriorment a la premsa amiga suposats casos de corrupció. La comissió va néixer el passat 8 de març, quan al ple de la Cambra van votar a favor de la seva constitució Junts pel Sí, PSC, CSQP i CUP. Ciutadans va abstenir-se i el PP va votar-hi en contra. Avui les conclusions han estat aprovades per unanimitat pels únics tres grups que han aguantat fins al final: Junts pel Sí, CSQP i la CUP. El PSC no va arribar a ser-hi mai, tot i haver votat a favor de la seva constitució i PP i Ciutadans s'han retirat a la meitat dels treballs. Ara el següent pas, parlamentàriament parlant, és debatre aquestes conclusions al ple de la setmana vinent. Si vol llegir-se-les amb calma, e...

Pere Miret: Llicenciat en ciències econòmiques per la UAB, màster en anàlisi econòmica i finances per la UAB i MBA per Esade. Especialitzat en macroeconomia i mercats financers, ha treballat com a analista econòmic i financer en importants serveis d’estudis econòmics. David Ros: Interventor de l’administració local amb habilitació estatal, ho ha estat a l’Ajuntament de Sabadell i tresorer al de Sant Cugat del Vallès. Ha estat professor de màsters d’Esade, de la UAB, de l’Escola d’Administració Pública i de l’Instituto Nacional de Administración Pública. La Catalunya independent naixeria amb un endeutament situat entre el 50% i el 75% del seu producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana de la UE (83,5% del PIB). Així, el deute català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat i amb un estalvi d’entre un 30% i un 52% en relació amb la situació actual dins de l’Estat espanyol. En canvi, la Catalunya autonò...

Estam molt acostumats a sentir o llegir l’argument que una declaració unilateral d’independència deixaria Catalunya als llimbs jurídics, d’una manera o altra "condemnada a vagar per l'espai sense reconeixement internacional", com va dir Margallo en el seu dia. L’exministre es va referir fins i tot als casos d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, dues repúbliques que es varen independitzar de Geòrgia i que la immensa majoria de països del món s’han negat a reconèixer. En el dret internacional, efectivament, hi conviuen amb dificultats dos principis que poden ser contradictoris. El principi ex factis oritur ius, que significa que dels fets neix el dret, i el principi ex injuria ius non oritur, segons el qual els actes il·lícits no poden crear dret. Traslladat a la creació de nous estats, aquesta dualitat té relació amb les qüestions de l’efectivitat i el reconeixement, que no sempre conflueixen. Els dos exemples anteriors, i d’altres, il·lustren fins a quin punt poden existir es...

Llicenciat en ciències físiques amb grau el 1977 per la UAB, llicenciat en ciències econòmiques, branca general, el 1982 per la UAB, màster en anàlisi econòmica i finances per la UAB i MBA per Esade. Especialitzat en macroeconomia, treballa com a analista econòmic i financer del 1986 al 2013 en importants serveis d’estudis econòmics. En aquesta etapa anticipa la crisi de la pesseta del 1992, la caiguda de les accions tecnològiques el 2000, l’esclat de la bombolla immobiliària espanyola el 2008 i la baixada dels tipus d’interès internacionals a mínims històrics després de la Gran Recessió. Prestigiosos economistes com els premis Nobel G. Becker, E. Kydlan i J. Stiglitz van defensar la viabilitat econòmica de l’Estat català. K. Rogoff, ex-economista en cap de l’FMI, va dir que la Catalunya independent seria “un dels països més rics del món”. També la majoria dels economistes catalans pensem que les perspectives econòmiques de la República Catalana són bones i oferirà un major benestar al...

La Diada del Sí, la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana per l'Onze de Setembre, ja compta amb 150.000 inscrits. El nombre de participants registrats en el formulari d'inscripció és força més elevat que l'any passat per aquestes dates. No obstant això, es preveu que el nombre d'inscripcions s'acceleri a partir d'aquest moment. Tal i com va avançar El Nacional , enguany tindrà lloc a Barcelona, a la confluència de passeig de Gràcia amb el carrer d'Aragó i ja hi ha mil autocars mobilitzats. El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ja va destacar aleshores que la xifra d'inscrits demostra que la Diada d'aquest any serà "un dia històric", a poques setmanes del referèndum de l'1-O. Ara, coincidint amb l'inici formal del curs polític després del parèntesi obligat pels atemptats, l’ANC ha iniciat la campanya del Sí en ple desplegament, que es preveu que s'allargui fins l'1-O. Font: elNacional.cat

«Quan una llei parla de doble nacionalitat els partidaris del 'no' tenen elements de judici per decidir si van a votar o no independentment del que diguin els partits del boicot» Un dels problemes endèmics de la humanitat és la lentitud de la història. Totes les grans transformacions polítiques i socials que avui donem per assolides (el sufragi universal, la igualtat d'homes i dones davant la llei, els drets humans...) estan en vigor des de fa quatre dies, com aquell que diu. Tots els valors que avui representa la nostra més que millorable democràcia occidental han format part de l'imaginari utòpic de generacions. Objectius vistos durant segles com a impossibles pel mateix poble que els anhelava i, sobretot, per les elits de poder que s'hi oposaven. La història ens mostra que, finalment acaba arribant una generació que és capaç de donar forma a la utopia. Arriba un dia que allò que tothom donava per impossible deixa de semblar-ho i, en conseqüència, deixa de ser-ho....