Volen fer llibre de 35 assajos escrits per experts sobre Catalunya, enfocats a un públic no-català, traduïts a l'anglès. I desprès volen enviar 500 exemplars a biblioteques, diaris i polítics d'arreu del món.
La sectorial d'arquitectes de l'ANC ha fet un inventari dels edificis i terrenys de les institucions públiques espanyoles a Catalunya La sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per a la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha impulsat una iniciativa per a mostrar el patrimoni immobiliari de l’estat espanyol a Catalunya. L’objectiu és de ‘recollir propostes de nous usos per a immobles desocupats, tancats o amb funcions duplicades o innecessàries en el futur estat català’. S’anomena ‘ Inventari per la independència ‘. ‘Tot el patrimoni públic –diu l’entitat– és una riquesa del conjunt de la societat i el seu ús ha de ser útil i eficient, des de l’àmbit local fins a nivell de l’estat.’ Defineixen l’inventari que preparen d’aquesta manera: ‘Una eina que ajudi la ciutadania a participar en els afers públics: pensant en les necessitats d’equipaments o serveis, participant en un debat obert amb veïns, associacions i ajuntaments, i definint propostes de nous us...
El passat dimarts 25 de juliol vam fer al nostre local un cinefòrum sobre un documental de Lluís M. Xirinacs que TV3 no va voler emetre. A banda de fer un ple extraordinari d’assistència, ja que hi va haver gent que no va poder seure i d’altres van quedar al carrer, el contingut no va deixar ningú indiferent. Ni el del documental ni el que van aportar els dos ponents, la Núria Roig i en Jaume Rodri, grans coneixedors de la figura de Xirinacs. El seu ideari, la seva personalitat i anècdotes personals van ser desgranats pels dos ponents, d’una manera amena i molt distesa. Els més grans van reviure un munt de fets de no fa tants anys, i els més joves van conèixer de més a prop la línia ideològica i la trajectòria d’en Xirinacs. I tots junts, amb les preguntes que es van fer després i les respostes que en van obtenir, vam gaudir d’una gran vetllada que no ha fet altra cosa que fer-nos reflexionar sobre el procés que estem vivint avui dia, sobre algunes similituds amb els anys de l’Assemble...
Avui és un d'aquests dies en què cal demanar tranquil·litat i que la gent, abans de dir res, s'ho pensi tres segons o tres minuts. Que respiri profundament si ho necessita. Però, sobretot, que no perdi les esperances ni punxi la pilota. El procés no està mort després de les votacions d'ahir de la CUP. L'acord sembla més lluny, cert, però tampoc és una quimera. Ara no hem de perdre els nervis. S'ha de continuar confiant en la cintura de les formacions independentistes, que l'últim que volen és decebre la ciutadania. I si finalment s'han de convocar eleccions, al març caldrà tornar a les urnes amb el cap ben alt i dir que potser s'ha perdut una batalla però no la guerra. El procés és fort i no hi ha marxa enrere. Font: elPuntAvui.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada