SFxI2017

VA COMENÇAR AVUI fa vuit anys. Rajoy reia molt, a la foto que recordem a portada, quan iniciava la recollida de signatures contra l'Estatut per demanar un referèndum, ves per on. Algú pot pensar que era una campanya contra Catalunya, d'altres pensen que és pitjor, que era una campanya contra Zapatero utilitzant Catalunya com a víctima fàcil i previsible. Es pot donar més o menys protagonisme al fet, però no es pot negar el seu efecte bumerang. Les signatures, la catalanofòbia en algunes falques de ràdio de vergonya aliena (que feien gràcia i tot de tan lamentables), el recurs al TC, l'Estatut del ribot declarat inconstitucional, la fi del zapaterisme, un cop fort a la idea de l'Espanya plural, l'ascens al poder de l'home que fa vuit anys reia recollint signatures, la negativa al pacte fiscal i l'inici del procés. Una prova que les coses saps com les comences però no sempre on acaben, ni com. Potser això avui sembla anecdòtic, perquè hi ha un col·lectiu que j...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Els tres economistes deixen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultació de les balances fiscals El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro ha admès que amaguen les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar què calcularan ben bé ni com ho calcularan, però sí que Montoro renuncia a presentar en una balança global tots els impostos que genera un territori i tot el conjunt de la despesa pública de què aquest territori s'ha beneficiat. Aquests últims dos dies alguns economistes prestigiosos com Elisenda Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel n'han tret l'entrellat. En una tertúlia a Catalunya Ràdio, la degana de la facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern espanyol no són pas balances fisca...

La doctrina Margallo és molt més que l'argumentari del nacionalisme espanyol contra el dret dels catalans a votar el seu futur. El text no dialoga, ni tan sols debat, amb el nacionalisme català. Al contrari, el redueix a una mena d'aberració històrica, política i fins i tot moral, impròpia de ments modernes i il·lustrades, i reserva per a l'estat nació espanyol els conceptes nobles (dret, democràcia, convivència, Europa...). No es tracta de la negació dels arguments de l'altre sinó de la negació de l'altre. No es nega el dret a decidir de l'altre sinó el seu dret a existir. És un catecisme destinat a tornar les seguretats doctrinals als pobres ciutadans que alguna vegada haguessin gosat pensar si no estaven vivint en un estat plurinacional. El catecisme diu que no, que mai, pels segles dels segles. Font: ara.cat

El desplegament massiu del PP d’aquest cap de setmana a Catalunya que sobre el paper va destinat a contra-argumentar el sobiranisme ha agafat, en canvi, la imatge colonial en què els generals venen a passar revista a les tropes sipaies (cipayas) que controlen la plantació fiscal. No crec que ningú dels qui se senten esclaus es converteixi amb aquest desplegament de força, ans al contrari. Deia Rajoy que ha vingut a explicar la veritat. L’única veritat és que es nega a canviar l’eina al servei de la casta extractiva que és l’Estat espanyol. Tota la resta és pólvora mullada. Si Catalunya assoleix la sobirania, Espanya perd la quarta part del seu PIB, el 23% dels seus ingressos, la quarta part de l’exportació, la tercera part de l’exportació d’alt valor afegit, el 40% de la recerca d’excel·lència i la tercera part del turisme, entre d’altres dades abassegadores. És interessant fer una comparativa amb Euskalerria. Espanya, de facto, admet perdre el PIB generat al País Basc i Navarra, els i...

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència . Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dissabte, 1: Al matí, d'11 a 2, cruïlla Nàpols / Diagonal / València Dissabte, 1: Al matí, d'11 a 2, desfilada del Cap d'Any xinès (Gaudí/Provença) Diumenge, 2: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí/Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

Sovint hom es queixa del desconeixement i incomprensió que mostra la societat espanyola amb la realitat catalana. El debat sobre la consulta ha agreujat aquesta sensació, i no és gaire agosarat dir que la percepció general és que la distància és creixent. Mentre que des d'Espanya sovint es presenta el que està passant a Catalunya com un perillós episodi d'inflamació nacionalista comandat per unes elits amb interessos tèrbols, des d'aquí la percepció majoritària és la d'un moviment social força transversal que es mobilitza de manera tranquil·la i democràtica, amb una agenda inclusiva, en defensa del principi democràtic del dret a decidir i d'una concepció integradora de la catalanitat. Hi ha qui diu que el desconeixement i la incomprensió són mutus i simètrics, i que els catalans són igualment incapaços d'entendre la societat espanyola. Però és poc plausible que sigui així: mentre que a Catalunya tenim a la nostra disposició tots els mitjans de comunicació espany...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

"El resum polític és admirable: mentre no es reconegui l’abast de la injustícia, ningú no podrà queixar-se" En la seva darrera visita a Barcelona el Ministre Montoro ha anunciat a bombo i platerets que ha encarregat a un grup d'experts un “nou mètode” per mesurar els fluxos fiscals interterritorials. Diu que aquest mètode superarà la noció de balança fiscal, i acabarà amb la polèmica del Dèficit Fiscal de Catalunya. El “Metode Montoro” desmuntarà definitivament, amb evidències contundents, els arguments que afirmen que Catalunya contribueix a les arques de l’Estat molt massa més del que rep en retorn –el famós 8% del PIB, ho recorden?. Quan el “Metode Montoro” es faci públic quedarà meridianament clar que pertànyer a Espanya és un bon negoci pels catalans. Les balances fiscals interterritorials són exercicis de comptabilitat pública complexos. Els criteris no són indiscutibles. I sobretot, cal disposar de bones dades. Tot i la complexitat, els diversos mètodes han estat a...

El PP actúa amb Catalunya com amb ETA: creuen que ho tenen guanyat. I s'equivoquen. Deu ser cosa del ministre Jorge Fernández. Per això fins i tot jo -que sóc tan crític amb el sobiranisme friqui, el suflè i els esverats- penso que, a aquest pas, la independència és possible. No pot ser que el pla de Mariano Rajoy -anunciat solemnement dilluns passat a Antena 3- hagi quedat reduït a Cospedal dient que no es pot separar Catalunya d'Espanya "a cops de matxet", a Camacho barrejant el sobiranisme amb el terrorisme d'ETA i a ell mateix proclamant que "ni se celebrarà aquest referèndum ni es fragmentarà Espanya". I després, què?. M'estalvio seminaris històrics i altres perquè, llevat el dels alcaldes, posen el famós Espanya contra Catalunya a l'alçada d'un Premi Nobel. I mira que en vaig ser molt crític. Per convidar només els de la seva corda no calia. Francament, n'esperava més. Això és tot el que es pot esperar del partit al govern a Espanya...

Un dia d'aquest 2014 els catalans serem convidats a les urnes. Potser serà el 9 de novembre. Però, què votarem? Com que estem en una democràcia bloquejada, encara no sabem si serà un vot de referèndum d'autodeterminació o un vot electoral plebiscitari. Però que votarem, ningú no en dubta. El tauler del joc polític ja és molt definit. La votació de la proposta del Parlament per demanar a Madrid la delegació per convocar la consulta, i moviments posteriors com la subordinació del PSC al PSOE, deixen el mapa del vot força transparent. La disjuntiva és clara: independència o dependència. Per tant, no cal perdre més el temps amb amenaces o lamentacions. És hora de sumar voluntats a la causa pròpia. Perquè l'hora de la veritat s'acosta. Aviat veurem els adversaris passar de les desqualificacions més brutals a les promeses més seductores. Seran moments decisius per guanyar la batalla de l'opinió. I per aconseguir climes d'opinió favorables al sí o al no. En aquesta àgo...

Això que les Espanyes són una democràcia és una vella gallofa. Som en un conjunt de dictadures tancades rabiosament en la dogmàtica d'uns quants quefes. Recordeu el cas de la Camacho, la pobra mossa desdenyada d'amors i el micròfon al pom de flors. Un cas monstruós de difamació. En el PP hi deu haver bona gent i algun de missa i algun de missa bona, doncs bé ningú no va protestar. Per fotre el Pujol val tot. Aquesta rai, a Catalunya ens estem jugant l'ésser o no l'ésser, mentre els partits ens surten encara parlant de diàlegs i de federalisme i ves que un partit tan important per tots plegats com el PSC s'està esquarterant. M'ho agafo de lluny. Gràcies a aquella bona gent del PSC ens hem estalviat el lerrouxisme, un partit madrileny ficat a les urnes pel dret. Tanmateix els primers del PSC, tocats de marxisme benèvol, deien que quan hi ha justícia social s'arreglen sols els nacionalismes oprimits i posaven l'exemple de Iugoslàvia. Mai no van plantejar-se...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

DIR CONVENCIÓ d'un acte en què el PP ve a Catalunya a dir que el president Mas s'ha tornat boig és un doble insult. Insultes el president i les convencions. I fer-ho és una imprudència temerària perquè comets dos errors. Demostres un nul respecte institucional cap a la figura del nostre president. I demostres a tots els que saben que Mas no s'ha tornat boig que no tens escrúpols per mentir. A menys que consideris que escoltar una veu majoritària sigui un trastorn psicològic. Dir convenció d'un acte en què el PP ve a Catalunya i la senyora Camacho els diu que aquí pateixen com s'ha patit al País Basc és un doble insult. Insultes un procés pacífic comparant-lo amb un de violent i insultes la intel·ligència dels que t'escolten, perquè tots ells tenen proves que allò s'allunya de la realitat. És una altra imprudència temerària. Volent embrutar la consulta t'enfangues en una espiral de demagògia de la més bruta. I confirmes un to del victimisme més perillós: ...

Fa uns dies vaig publicar un article a la premsa catalana. Sota el títolTallar de soca-rel, al text ja hi advertia que un suposat estat major de les clavegueres tenia un pla per a exportar violència a Catalunya, sigui aquesta real o no. I amb un objectiu: crear tensió. A l'article també hi vaig demanar a la Policia de Catalunya que talli de soca-rel i investigui qualsevol espurna d'aquest fenomen. Tres setmanes després el pla continua i s'estén per Catalunya: diversos tertulians unionistes, així com mebres de C's i del PP parlen ja d'un suposat país --Catalunya-- on hi ha tensió, violència... i sempre el comparen amb la situació de l'Euskadi de fa dos o tres anys. És el que ells saben, combatre la violència o aprofitar-se'n d'ella. Els espanyols, però, estan descolocats, no entenen res... o entenen massa. I no volen ni veure ni acceptar la realitat catalana, sols volen enfrontar el problema des de la perspectiva de la qual en són mestres: la violència, ...

Avui i demà, el PP de Catalunya celebra el seu congrés i molts dels ministres i el mateix president del govern espanyol fan un desembarcament, anunciat a tort i a dret, prometent que exposaran les dades econòmiques que desmuntaran els arguments dels independentistes. Unes dades que, si ens atenem als antecedents, ja sabem que estaran tergiversades, però que faran servir com a única veritat. El PP, doncs, continua fent joc brut perquè actua amb la mentalitat patrimonialista de l’Estat espanyol. Ja des d’ara, els exigim que facin públics els ingressos reals de l’Estat que provenen de Catalunya i dels seus ciutadans. Tampoc ho faran, perquè llavors podríem demostrar la viabilitat del nou Estat català. Per altra banda, avui mateix, la seva líder a Catalunya ha relacionat el procés català, absolutament democràtic, pacífic i inclusiu, amb el patiment derivat de la violència d'ETA, en una mostra obscena de tergiversació i manipulació. El PP desitja provocar un clima de tensió entorn del P...

L’escriptor gallec Suso de Toro ha recordat avui que “la nació espanyola de Franco es va basar en la submissió absoluta de les persones, es basava en la submissió, però per la força no existeixen projectes compartits”, motiu pel qual ha reblat que “ una Espanya que tingui sotmesos als catalans per la força no és una democràcia ”. En un article a ‘Eldiario.es’, titulat “Acudits de catalans” , de Toro reconeix que “el que passa a Catalunya és tan important, tan viu i sorprenent que no deixa de sorprendre'm com ho viuen els poders espanyols: negant aquesta realitat i ocultant-la a la ciutadania”, i afegeix: “ No sé el que s'escoltarà a Catalunya però fora d'allà s'escolten tot tipus de disbarats , no es tracta que siguin opinions diferents o contràries sinó absurdes”. En el text, l’escriptor gallec critica que “el poder autoritari necessita ciutadania desinformada per portar endavant les seves polítiques” i ho relaciona amb el que passa a Catalunya: “ El gruix de la ciutad...

No és al barri, però no cau lluny. Com anar-hi

Primer van tancar TV3 i la resta de canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Al cap de dècades d'arribar amb normalitat a les cases valencianes, quatre canals van desaparèixer de la programació. Després van tancar la Ràdio Televisió Valenciana. Al cap de dècades d'arribar amb normalitat a les cases valencianes, tres canals de televisió i dos de ràdio van desaparèixer de la programació. Avui han tancat les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, també després de dècades de poder-se sintonitzar al cotxe, a la cuina, a la feina, al llit, arreu, al País Valencià. En total el govern valencià i el govern espanyol --el PP, en definitiva-- han fet desaparèixer de l'oferta informativa valenciana set canals de televisió i quatre de ràdio. Amb una sola característica que els unia: la llengua. Queden dotzenes de cadenes en funcionament, tant de ràdio com de televisió, però ja no n'hi ha cap ni una que parle en la llengua dels valencians, e...

És un desig, però és també l'expressió d'una ambició política. Bon 2014. Que el 2014 estigui a l'altura de les nostres expectatives. Que sigui l'any del desacomplexament i la dignitat. L'any de l'afirmació catalana de sobirania. L'any del pronunciament democràtic de la ciutadania sobre la independència. L'any que, al marge de les intencions i les obstruccions de l'Estat, per la via del referèndum o -si ens l'impedeixen- per la via d'unes eleccions, el poble català manifestarà la seva voluntat. Després d'un complex procés de presa de consciència, havent patit la persistent acció repressora, negadora i denigradora de les institucions espanyoles, la pacífica, oberta i diversa societat catalana dictaminarà. Dirà si vol assumir directament la responsabilitat de triar i gestionar el propi futur, o si prefereix mantenir la vinculació de dependència i subordinació dins l'Estat, gestada en l'ocupació i sotmetiment de 1714, i les seves post...

L'economista demostra a l'exministre socialista que Catalunya pateix certament un espoli fiscal de 16.000 milions L’economista Xavier Sala-i-Martín tomba en un article publicat al seu blog els arguments de l’exministre socialista Josep Borrell i de l’empresari Joan Llorach Mariné que en un article  d’avui al diari El País, ‘On són els 16.000 milions?’, neguen que el dèficit fiscal impedeix la recuperació de l’economia catalana. Després de resumir en què consisteix l’article de Borrell i Llorach, “l'argument és el següent: el 2009, els catalans van pagar a l'Estat espanyol un total de 46.195.000 dels quals l'Estat només va gastar a Catalunya 45.403. La diferència són 792 milions i no els 16.000 milions que publica la Generalitat. Segons Borrell i Llorach, per aconseguir els 16.000 milions, la Generalitat agafa aquest nombre i el "neutralitza", Sala-i-Martín explica que el concepte de “neutralització” significa “fer una cosa tant assenyada com és reconèixer...

Ja pots venir a signar el teu vot per la independència . Què esperes per a venir a col·laborar-hi? Dissabte, 25: Al matí, de 10 a 2, a Sant Andreu (pendent de confirmar la ubicació exacta) Dissabte, 25: Al matí, d'11 a 2, al poliesportiu Sagrada Família (Cartagena/Mallorca) Diumenge, 26: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Marina/Provença) Junts podem! Què són les paradetes o com participar-hi

Un dels avantatges que el procés cap a la independència el lideri el poble i no els gestors polítics és que certes dinàmiques enquistades del parlamentarisme català dels darrers 30 anys queden arraconades. I m'explico. Tots som conscients que si volem exercir el dret a l'autodeterminació hi haurà d'haver moments, espais i imatges d'unió entre actors polítics de tradicions i presents molt diversos. Un va ser el de l'anunci de la data i la pregunta. Un altre serà quan tinguem el No reiterat però definitivament oficial de l'Estat. I finalment, i segurament el més important, el moment en què plantegem com preguntem i exercim la consulta que el poble Catalunya ha reclamat massivament al carrer i a les urnes. Dit d'una altra manera: com i quan desobeïm. En aquests moments caldrà unitat i força. Sens dubte. El poble l'exigirà. Són i seran les respostes a l'embat antidemocràtic de l'Estat. Enmig d'això, però, i com a poble divers que som hi ha d'...

Arribarem a la consulta cansats i esgotats, però arribarem. No ens aturarem per molt que vulguin els unionistes, i estic segur que el poble català ja no farà ni un sol pas enrere. No estarem pas cansats de lluitar, d’explicar, d’intentar convèncer perquè volem votar, i de mobilitzar-nos tant com calgui. Seran uns pròxims mesos intensos, històrics, i sense cap dubte, plens d’il·lusió per arribar a complir el tràmit de preguntar al poble que és el que vol, que en pensa d’Espanya, i si vol tenir l’oportunitat de crear un nou Estat. Però francament, estic cansat de sentir mentides, manipulacions de la història, de sentir-se insultat i menyspreat, dels discursos que pretenen fer por, de veure com individus que es passegen constantment per les televisions per cobrar la seva factureta, se’ls i omple la boca d’indignitats i falsedats. Bona part d’ells per pura ignorància, ja que realment es creuen que els catalans som tant borinots de seguir uns líders malvats amb interessos “espuris” (per uti...

Aquest matí s’han fet públiques les xifres del nombre d’instàncies recollides en el cap de setmana intensiu de “Signa un Vot”. 234.481 instàncies demanant la independència en dos dies. Tot i això, la campanya Signa un Vot per la Independència continua encara amb més força i, a més de les recollides periòdiques que hi ha arreu del territori, properament hi haurà punts de recollida fixes i s’ha previst un nou cap de setmana de recollida nacional els dies 22 i 23 de març. Coincidint amb la publicació de les xifres, l’ANC ha fet públic el vídeo resum Signa un vot, amb pas ferm cap a la independència sobre el cap de setmana en què hi apareixen, a més de diversos signants, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la coordinadora de la campanya, Rosa Alentorn, i l’advocada Magda Oranich en les seves intervencions a l’acte Via Catalana 2014: què farem per arribar a la Independència , celebrat el 10 de gener, en què destaquen la importància estratègica de la campanya.

Espanya està farta de les nostres demandes, perquè aquestes l’estan desbordant. La reacció del govern espanyol és la mateixa que quan un nen demana amb molta insistència a la mare quelcom i aquesta, emprenyada, acaba responent amb un crit sec “que no!”, sense esgrimir cap més argument, perquè no l'hi ha més enllà d'imposar l'autoritat adulta.Soraya Sáenz devia estar pensant en això a la roda de premsa setmanal d’aquest migdia, quan ha hagut de posicionar oficialment l’Estat envers la petició catalana de convocar un referèndum d’autodeterminació. “La consulta no és possible, no pot celebrar-se”; i vinga a anar repetint el mateix fins a la sacietat. I es pensa que així desistirem. A això hem sumat les intervencions de Mariano Rajoy, que avui rebia el president de la Comissió Europea, Durão Barroso. Barroso, que ja està de pre-campanya, fa temps que simpatitza amb la idea de recolzar que una Catalunya independent hauria de demanar la readmissió a la Unió Europea. A Espanya s’i...

Els companys d'Economistes per la independència han preparat un informe per explicar-nos els diferents conceptes econòmics i com ens afecten a nosaltres. Si no saps respondre les següents preguntes et recomanem que et miris el seu informe: Què és la balança fiscal?  Què és el dèficit fiscal? Per què sempre hi ha un ball de dades al parlar del tema? etc...  Tots els dubtes resolts en 5 minuts. El que cal saber sobre el dèficit fiscal Font: Economistes per la independència

Barcelona 1714 és una història d’amor, intriga i acció enmig d’una Barcelona que porta més d’un any assetjada. L’Agnès, una noia jove que viu amb la seva família, a Barcelona, serà la protagonista d’aquesta pel·lícula de ficció. En la seva lluita diària per a poder sobreviure, quan ja s’estan esgotant tots els recursos i sembla que la ciutat no podrà aguantar gaire més, haurà d’aprendre a reconèixer aquells que la poden ajudar.

El cap de setmana passat la nostra territorial va fer un desplegament de 23 apoderats i més de 45 voluntaris, repartits en 7 meses de votació distribuïdes en 6 punts diferents del barri i una a la plaça de Catalunya, per facilitar que el ciutadans i veïns que ho desitgessin poguessin exercir el seu dret democràtic de signar un vot per la independència. La recollida massiva de signatures pel dret de petició és un dels cinc projectes més destacats que té previstos l’Assemblea Nacional Catalana aquest 2014. Per a la coordinadora de la iniciativa, Rosa Alentorn, «és un pla B en cas que la consulta no es pugui fer. [...] Aquesta campanya es basa en el dret jurídic del dret de petició, un dret fonamental que està recollit a la Constitució espanyola.» Des de primera hora del matí, els ciutadans van respondre a la crida de l’ANC anant de manera continuada a les 7 meses instal·lades, i ens alguns moments del dia es van produir llargues cues de gent de totes les edats que, amb la seva signatura,...

Als diputats de CiU, ERC i ICV-EUiA s'hi han afegit tres díscols del PSC, que han rebut una llarga ovació de les bancades sobiranistes en acabar la votació El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous la proposició de llei per demanar al Congrés el traspàs de la competència per poder convocar un referèndum. La proposta s'ha aprovat amb una majoria de gairebé dos terços, 87 diputats: els de CiU, ERC, ICV-EUiA i tres diputats crítics del PSC −Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli− que han desobeït l'ordre de votar 'no' de Pere Navarro. En acabar la votació, els crítics del PSC han rebut una llarga ovació des de les bancades sobiranistes. Els tres diputats de la CUP s'han abstingut, mentre que 43 diputats del PP, C's i PSC hi han votat en contra. No han acudit a la votació el socialista Àngel Ros −que va deixar ahir l'escó per discrepàncies amb Navarro− i el popular Rafael López, absent. La primera a intervenir en el debat ha estat la secretària g...

Un dels principis bàsics de l'anàlisi de les ideologies és que sempre cal buscar qui és el causant de les coses, allò que en diem l' agent. En el món natural hi ha infinitat de fenòmens sense agent humà: plou, neva, fa vent... En política, en canvi, les coses normalment no s'escauen, sinó que són provocades per algú. Tot sovint, però, els actors polítics miren de fer passar per impersonal allò que té un agent concret i identificable. Impersonalitzant una agressió, els seus autors s'espolsen les responsabilitats i aconsegueixen que siguin les víctimes les que se la carreguin a les espatlles. Això és el que fan, per exemple, els qui apliquen al català la qualificació de llenguaminoritària. El més problemàtic d'aquest adjectiu no és pas que faci del català una llengua menor, sinó que, per la seva semàntica, indueix els oients a pensar que les dificultats del català es deriven d'una tara intrínseca a la llengua mateixa que no es pot modificar. Enfront d'aquesta ...