Per què la independència de Catalunya fa tremolar a Angela Merkel?
Per entendre les declaracions de Merkel donant suport a Rajoy en contra de la consulta del 9N, més enllà de les relacions protocol·làries entre dos estats, cal mirar a la situació d’endeutament de l’estat espanyol, al seu repartiment, i la influència alemanya en tot plegat.
Aquests dies s’ha fet molt d’èmfasi en que el deute públic de l’estat espanyol ha crescut en el segon trimestre del 2014, 17.394.000 d’euros, i se situa per sobre del bilió d’euros (1.007.319 milions), però en realitat això és només una part del deute.
I això és així perquè el deute espanyol es bàsicament privat. L’any 2011 entre un 80-90% del deute corresponia, si fem cas a les dades oficials publicades, a bancs i empreses. Aquest deute total espanyol superava, entre els anys 2011-2012, el 320% del PIB (uns 3,30 bilions d’euros), i alguns observadors independents el situaven en un 400% del PIB, és a dir més de 4 bilions d’euros. De fet el desembre del 2013, segons el propi Banc d’Espanya, i després de les múltiples retallades i rescats, el deute net de les entitats espanyoles només amb el Banc Central Europeu (BCE), es situava encara en 201.865.000.000 € (201.865 milions d’euros), tot i haver-se reduït en un 35%.
I com hem arribat a aquesta situació, bé sembla que constructors i promotors espanyols van poder-se endeutar d’una forma tan il·lògica perquè els arribaven crèdits sense mesura, i uns del principals proveïdors eren els bancs d’Alemanya.
De fet el deute públic de l’estat espanyol, era al 2011 d’un 60% del PIB, dels més baixos de la zona euro. A Alemanya era d’un 83%, a França d’un 82%, a Itàlia d’un 119% i a Grècia del 143%. Ara el deute públic espanyol ja és d’un 98%.
És a dir que el deute privat era molt superior al públic, però com a conseqüència del rescat bancari, els números comencen a invertir-se, i el deute passa a les administracions públiques, encara que bancs, i en part també empreses, sobretot les immobiliàries, segueixen acumulant el percentatge més alt d’endeutament. És a dir els sectors econòmics privats, bancs i les empreses no financeres, són els principals causants d’aquest hiperendeutament de l’economia de l’estat espanyol.
Qui són els creditors de l’estat espanyol ?
Segons un informe publicat el desembre del 2010, pel Banc Internacional de Pagaments (BIS), els bancs alemanys posseïen el 22% del deute extern net, seguits pels de França amb un 20%, els dels EUA amb un 17%, els de la Gran Bretanya amb el 14%, els d’Itàlia amb un 4% i, mentre que altres països de la UE acumulaven un 16%.
No es d’estranyar llavors que Merkel, Obama, Van Rompuy, Sarkozy, Monti, el FMI, la Comissió Europea, i tothom, posessin contra les cordes primer Zapatero, i després Rajoy, perquè es pagués el deute dels bancs, es retalles dràsticament la despesa en polítiques socials, i que el govern espanyol avalés els deute privats dels bancs, situació que ha augmentat dràsticament el dèficit públic, de fet l’estat espanyol tenia el 2007 un superàvit del 2%.
I que passarà amb la independència de Catalunya?
Que anant molt bé, i suposant que es reparteixi el deute, hi haurà un percentatge molt alt de possibilitats que el que quedi de l’estat espanyol sigui incapaç de pagar la seva part, i que anant pitjor, i en cas d’una separació no pactada, i que Catalunya quedés exclosa de la UE i totes aquestes històries de terror que ens venen els poder fàctics europeus, el nou estat català no es faci càrrec de la seva part, i conseqüentment els bancs alemanys i la resta es quedarien sense cobrar, i és clar, això seria una catàstrofe per a Merkel i els buròcrates europeus, que veurien com els grans poders econòmics alemanys i europeus girarien la seva mirada contra d’ells.
Aquests dies s’ha fet molt d’èmfasi en que el deute públic de l’estat espanyol ha crescut en el segon trimestre del 2014, 17.394.000 d’euros, i se situa per sobre del bilió d’euros (1.007.319 milions), però en realitat això és només una part del deute.
I això és així perquè el deute espanyol es bàsicament privat. L’any 2011 entre un 80-90% del deute corresponia, si fem cas a les dades oficials publicades, a bancs i empreses. Aquest deute total espanyol superava, entre els anys 2011-2012, el 320% del PIB (uns 3,30 bilions d’euros), i alguns observadors independents el situaven en un 400% del PIB, és a dir més de 4 bilions d’euros. De fet el desembre del 2013, segons el propi Banc d’Espanya, i després de les múltiples retallades i rescats, el deute net de les entitats espanyoles només amb el Banc Central Europeu (BCE), es situava encara en 201.865.000.000 € (201.865 milions d’euros), tot i haver-se reduït en un 35%.
I com hem arribat a aquesta situació, bé sembla que constructors i promotors espanyols van poder-se endeutar d’una forma tan il·lògica perquè els arribaven crèdits sense mesura, i uns del principals proveïdors eren els bancs d’Alemanya.
De fet el deute públic de l’estat espanyol, era al 2011 d’un 60% del PIB, dels més baixos de la zona euro. A Alemanya era d’un 83%, a França d’un 82%, a Itàlia d’un 119% i a Grècia del 143%. Ara el deute públic espanyol ja és d’un 98%.
És a dir que el deute privat era molt superior al públic, però com a conseqüència del rescat bancari, els números comencen a invertir-se, i el deute passa a les administracions públiques, encara que bancs, i en part també empreses, sobretot les immobiliàries, segueixen acumulant el percentatge més alt d’endeutament. És a dir els sectors econòmics privats, bancs i les empreses no financeres, són els principals causants d’aquest hiperendeutament de l’economia de l’estat espanyol.
Qui són els creditors de l’estat espanyol ?
Segons un informe publicat el desembre del 2010, pel Banc Internacional de Pagaments (BIS), els bancs alemanys posseïen el 22% del deute extern net, seguits pels de França amb un 20%, els dels EUA amb un 17%, els de la Gran Bretanya amb el 14%, els d’Itàlia amb un 4% i, mentre que altres països de la UE acumulaven un 16%.
No es d’estranyar llavors que Merkel, Obama, Van Rompuy, Sarkozy, Monti, el FMI, la Comissió Europea, i tothom, posessin contra les cordes primer Zapatero, i després Rajoy, perquè es pagués el deute dels bancs, es retalles dràsticament la despesa en polítiques socials, i que el govern espanyol avalés els deute privats dels bancs, situació que ha augmentat dràsticament el dèficit públic, de fet l’estat espanyol tenia el 2007 un superàvit del 2%.
I que passarà amb la independència de Catalunya?
Que anant molt bé, i suposant que es reparteixi el deute, hi haurà un percentatge molt alt de possibilitats que el que quedi de l’estat espanyol sigui incapaç de pagar la seva part, i que anant pitjor, i en cas d’una separació no pactada, i que Catalunya quedés exclosa de la UE i totes aquestes històries de terror que ens venen els poder fàctics europeus, el nou estat català no es faci càrrec de la seva part, i conseqüentment els bancs alemanys i la resta es quedarien sense cobrar, i és clar, això seria una catàstrofe per a Merkel i els buròcrates europeus, que veurien com els grans poders econòmics alemanys i europeus girarien la seva mirada contra d’ells.
Josep Maria Bellmunt
Font: Ara o mai!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada