Germà Capdevila: «Bancs, «corralitos» i pensions»
Comencem amb la primera amenaça: bancs que fugen de Catalunya espantats per la independència. Vaig viure en directe el col·lapse de l'economia argentina a començaments de segle. Allà, alguns bancs estrangers van espantar-se i van fugir cames ajudeu-me. Però quan un banc marxa d'un país no tanca les oficines i s'emporta els bitllets a dins d'una maleta. El que fa és vendre –o malvendre, com en el cas argentí– el seu negoci bancari a una altra entitat. Així, els clients del banc que marxa reben una carta que diu més o menys el següent: "El actius i passius del Banc A han estat adquirits pel Banc B, que a partir d'avui els gestionarà. Benvingut al Banc B, estarem encantats de servir-vos". O sigui que, de cares al client, canvi de rètols a les oficines i poca cosa més, com quan aquí els bancs van menjar-se les caixes d'estalvi. Per cert, tot i la tremenda crisi argentina, ni el Santander, ni el BBVA, ni el Citibank, per exemple, van marxar del país sud-am...
L'Associació Llengua Nacional fa molts anys que penca de valent pel país. Jo en sóc soci i tinc ganes d'anar-hi.
ResponElimina