SFxI2017

Inauguració: 5 de juliol de 2016 a les set de la tarda (19.00 h) Cinc anys treballant per la república! (27 de juny de 2011 – 27 de juny de 2016) Felicitats, territorial!!!! Enguany celebrem el 5è aniversari de la creació de la nostra territorial. El 27 de juny de 2011 es va constituir la territorial Sagrada Família per la Independència, després d’haver-se fundat l’Assemblea Nacional Catalana, hereva directa de la plataforma Catalunya Decideix i amb l’esperit de la històrica Assemblea Nacional de Catalunya. Entre tots hem fet molta feina, molta, moltíssima! Una associació en què, al llarg d’aquests cinc anys –més els mesos anteriors, quan érem Sagrada Família Decideix–, hi han vingut a col·laborar un munt de persones. I a totes, absolutament a totes i sense excepció, cal agrair el seu pas per la territorial, perquè, gràcies al munt d’esforços que hem ajuntat, hem aconseguit acostar-nos molt al gran objectiu. I ara, ens falta ben poc per arribar-hi: el tenim a tocar! Al llarg d’aquest ...

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat que la Llei de transitorietat jurídica que està preparant el Parlament serà la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), perquè Catalunya serà a partir d’aquell moment un Estat independent, més encara si després s'han de celebrar les eleccions constituents com preveu ara per ara el full de ruta actual. I això és el que recollirà, segons la republicana, el primer punt del text que JxSí i la CUP estan elaborant, a porta tancada, en la ponència de la Cambra catalana que ha d'elaborar aquesta llei de la desconnexió. Les forces independentistes sempre han defensat que la llei catalana de règim jurídic, la qual haurà de permetre "transicionar" de la legalitat espanyola a la catalana sense cap buit legal, serà el punt d'inflexió que marcarà la ruptura amb l'Estat espanyol, però fins avui, potser ningú ho havia expressat amb tanta claredat: "La DUI és la llei de Transitorietat", ha asseverat la repub...

Els resultats electorals de diumenge han tornat a posar en evidència, per si hi havia algun dubte, el recorregut real que ofereix qualsevol temptativa de reforma federal i la impossibilitat d'impulsar un referèndum amb l'aval de l'Estat. No cal ser matemàtic per adonar-se que el bloc immobilista ha guanyat per golejada i que aquesta realitat no es canviarà a curt termini. Malgrat la crisi, malgrat l'acumulació d'escàndols de corrupció, malgrat el cas Fernández Díaz i malgrat tots els malgrats, el PP ha aconseguit 14 diputats més que fa sis mesos. El missatge, doncs, és clar. Espanya s'agrada a si mateixa tal com és i tal com està. De fet, la distància abismal entre els resultats d'aquí i els d'allà hauria de ser un element suficient per constatar que no hi ha res a fer, que vivim en dos mons diferents i que no es pot esperar eternament que el d'allà canviï. Poden passar 4, 12, 24 anys o unes quantes generacions, però el resultat serà sempre el mateix...

"La desconnexió és un estat mental. És la constatació efectiva d'una realitat diferent. La prova fefaent que, per nosaltres, la democràcia és una cosa seriosa. Que, per nosaltres, la llibertat i la política són paraules que mereixen una mica de respecte" No, no es pot. Expressió, per cert, força merdosa, aquesta de "sí que es pot". Sigui com sigui, no es pot, ni es podrà i (el que és més lamentable) ja se sabia que amb Espanya no es pot res de res. No es va poder ni jutjar els franquistes, ni fer una república, ni treure les estàtues de Franco quan calia, ni fer justícia amb totes aquelles persones que van ser obligades a anar a l'exili (com el meu avi), obligades a caminar de genolls fins morir dessagnats (com el meu besavi) o tancats en camps de concentració (com l'oncle del meu pare). Aquesta Espanya que encara considera totes aquestes morts com un "capítulo de nuestra historia" ni pot, ni podrà, ni vol, ni voldrà. Encara ens posem les mans ...

"Està clar que la mesura més segura i prometedora és la DUI, perquè és institucional, legítima, no compromet la posició dels funcionaris a Catalunya i s'internacionalitza immediatament la qüestió" Passades les eleccions generals, alguns diuen que les circumstàncies espanyoles han canviat i que la incertesa del 20 de desembre s'ha dissipat. Només a mitges o potser res en absolut. Una cosa sí que ha quedat clar: els espanyols no volen canviar. Han donat la majoria a un partit de dretes, el PP, l'únic que ha augmentat en vots. Podien haver votat a un d'esquerres, el PSOE o Units Podem, però no ho han fet. Al contrari, els dos han baixat en vots i el PSOE també en escons. Podien haver votat a un partit que es diu de centre. Però ho han fet per un de la dreta amb un historial delictiu comprovat, un partit que és una associació de malfactors, imputat pels jutges, presidit per un sospitós d'haver cobrat sobresous il·legals, un partit corrupte, franquista, naciona...

«Si intentes posar urnes perquè la població decidesca et porten a judici, però si violes la separació de poders i fas servir l'estat per investigar, perseguir, manipular i mentir contra els teus adversaris polítics, i amb això origines canvis electorals evidents, aleshores no passa res» Ahir PP, PSOE i Ciutadans van decidir a la diputació permanent del congrés espanyol que el ministre d’Interior, Jorge Fernández Día,z no havia de presentar-se a declarar sobre les famoses converses amb el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. En qualsevol país democràtic normal, el ministre hauria dimitit el dia que es va publicar el primer enregistrament, sense necessitat de fer més tràmits. I, evidentment, la justícia hauria iniciat un procediment d’urgència contra ell pels diversos delictes que han estat acreditats en la conversa. Això hauria passat en un país democràtic normal, però a Espanya, en canvi, passa que els socialistes s’uneixen amb la dreta i amb la dreta extrema per a tapar e...

En Comú Podem ara ha de decidir si vol fer realitat els ideals que han forjat la seva creació o només vol guanyar les generals i sotmetre's a un somni espanyol irrealitzable Pot semblar una paradoxa, però si bé l'aritmètica electoral del 26-J manté la incertesa sobre la governabilitat de l'Estat, no es pot dir que no hi hagi lectures clares i evidents sobre els resultats. La primera és que l'àmplia victòria del PP demostra que és incombustible enfront la corrupció i les retallades socials i de drets. I que el PSOE manté la segona posició refermant el bipartidisme. Però en canvi, aquests partits són marginals a Catalunya i el País Basc. D'això se'n diu diferenciació nacional. Al nostre país, el 26-J reafirma l'existència d'un espai sobiranista immensament majoritari format per En Comú Podem, ERC i CDC que si tothom és fidel al seu programa perfila clarament Catalunya com un subjecte polític per decidir el seu futur. Un sobiranisme en què la victòria d...

I visca el referèndum. Perquè si una cosa va quedar clara després de les eleccions de diumenge és això, que del referèndum, res de res. Espanya ens ho ha deixat clar. Un cop més, una vegada més. Les tesis del PP (les d'“ahora se van a enterar”, la dels consells de ministres divendres rere divendres, i les de “Visca el TC!”) han triomfat. I rotundament. Del referèndum, res de res. Rajoy n'ha sortit reforçat, i Sánchez i Iglesias, sense sorpasso i amb un bon clatellot per a cadascun. Espanya vol Rajoy (ja em sap greu, Aznar) i no vol ni Ciudadanos, que fa tota la sensació que és qui s'ha endut un dels premis més grans perquè si no governen finalment acabaran com el que són, un bluf. Espanya és una. No és plural, Pablo. No és ni plurinacional ni multilingüística ni res de res. Espanya és Espanya, com cridaven els del PP en sortir Rajoy la nit electoral, quan a banda del “Sí, se puede” (ben trobat), cridaven allò de “Yo soy españoooool, españooool, españoool” com si la resta no...

«El miratge d'una consulta acordada amb l'Estat s'ha esvaït de tot. Ara toca tornar al mandat democràtic del 27S i complir el termini de 18 mesos» La dada més positiva dels resultats del 26-J és que el miratge del referèndum pactat amb l'Estat s'ha esvaït definitivament. D'haver-se concretat el sorpasso de Podemos al PSOE, ens haurien marejat durant mesos i anys, amb reunions, propostes, comissions de treball. "Que el Xavi i el Iceta hagan una propuesta". Un cop més torna a quedar clar quin ha estat l'error més gran dels catalans, una equivocació recurrent i sostinguda: voler canviar una Espanya que no vol canviar, que s'agrada a sí mateixa. Ens hem entestat un cop i un altre a canviar-la. És el que prometia En Comú Podem. És una il·lusió i una intromissió que els espanyols no estan disposats a tolerar. Tanmateix ni Xavier Domènech ni Ada Colau no entenen el missatge. Ahir tots dos van oblidar el referèndum. Tampoc van esmentar el descens en v...

"Catalunya no aturarà el seu procés d'independència i perquè la incultura democràtica espanyola no acceptarà mai aquest dret" El resultat d'aquestes eleccions espanyoles m'ha recordat -deixant de banda l'argument-, el títol d'aquell exquisit al·legat pacifista d'Erich Maria Remarque, Res de nou al front de l'oest, que el nazisme va incloure en la seva llista de llibres que calia cremar. La guerra política i antidemocràtica que l'Estat espanyol ha declarat a Catalunya, ha fet que aquesta tingui un front obert a ponent des del qual, dia rere dia, arriben atacs, insults, menyspreus, mentides, falsos amics i declaracions d'amor tan falses com l'ànima de Judes. És un front que, siguin quins siguin els pactes interns que s'esdevinguin d'ara endavant a l'altra banda, restarà obert, perquè Catalunya no aturarà el seu procés d'independència i perquè la incultura democràtica espanyola no acceptarà mai aquest dret. Fins i tot aquel...

"Això d'avui ens ha de servir per veure que res canvia i que cal esmolar ben bé les eines perquè si volem tallar amb Espanya i que la desconnexió sigui una realitat" L'argument i el títol d'aquesta obra de William Shakespeare és el que em vé al cap avui, sis mesos després d'haver anat a votar el 20-D. Malentesos, enganys i calúmnies entre dues parelles que, al final i després de dir-se de tot, s'estimen. Compte que no acabi passant el mateix amb Rajoy i Sánchez. Ara, calia que, nosaltres, passéssim per això? Ja ens han dit les dretes, per descomptat, i també les esquerres, la vella i la nova, i avui ho hem tornat a veure que no ens deixaran fer la nostra. A més de constatar que aquesta Espanya és irreformable, que no hi ha voluntat que res canviï. Ni amb un govern no en funcions no, que no funcionava, ni així no hi ha hagut manera de fer-los fora i que no ens ho maquillin amb el cansamentde l'electorat, la baixa participació... no. Això d'avui ens ...

«Som només els independentistes aquells que l'estat considera tan enemics seus que a nosaltres no cal ni que ens aplique les normes més elementals de la democràcia» La indignació creix a cada moment, a mesura que es van fen públics nous enregistraments de les converses conspiradores entre Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han arribat a dir que això és un autèntic GAL judicial i mediàtic. No sé si saben que això, amb les mateixes paraules, fa mesos que ho va dir un dels grans diaris anglesos, sospitant precisament que passaria el que ha passat. I m’imagine que estaran d’acord en que dir això no és de cap manera un menysteniment als morts i torturats pel GAL original, el de Felipe González. Matisat tant com s’haja de matisar, doncs, tenim davant nostre un atac inaudit a les llibertats que es mereix una resposta contundent. Ahir n’hi hagué unes quantes, de respostes. és cert. El parlament anuncià que obriria el ...

«Aquest és l'Estat que En Comú Podem vol canviar amb la força de la paraula "fraternitat"» A la Gran Bretanya, un ministre renuncia quan la premsa explica que a casa seva una immigrant il·legal fa de minyona, en negre. Als EUA, el governador d'Oregon dimiteix quan la seva parella és acusada de fer servir els seus contactes per atreure clients a la seva consultora. A Espanya, una gravació que no deixa lloc a dubtes posa de manifest que el ministre de l'Interior i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya van conspirar per "fabricar" casos de corrupció, amb l'objectiu de soscavar l'independentisme. Tots dos càrrec implicats es neguen en rodó a presentar la renúncia. És més, en un excés de cinisme gairebé cinematogràfic, es declaren víctimes d'una conspiració. No neguen ni una línia de les converses. Només es queixen de la filtració a la premsa. És evident que algú ha controlat el timing de la filtració a la premsa. És innegable que s'ha...

«Passa que cada vegada que se’ls ha demanat d’afegir-se a la revolució catalana, o, si ells volen, a construir l’única república possible a l’estat espanyol, xiulen o se’ns en foten a la cara» Els ‘espanyacanvistes’ són com els ‘processistes’, però en versió espanyolista: així com els segons viuen en el confort d’un procés d’independència continu, els primers fan el mateix amb l’eterna promesa de canviar Espanya: que no els ve d’un dia ni de dos… segles, vaja. Doncs bé: el 26-J, si no hi ha res de nou des del 1977, a Catalunya tornarà a guanyar un partit que promet el canvi a Espanya, En Comú Podem, i és clar: els ‘indepes’ temen que, amb el relleu generacional, la força i l’empenta que demostren, el fracàs de les generacions anteriors caigui en l’oblit i pugui rebrotar un ‘espanyacanvisme’ còmode amb il·lusions renovades. Com a ‘indepe’ que s’ho mira des d’una de les opcions en què ens diluirem diumenge –tigres, lleons, marmota, Pacma, altres, abstenció–, crec que allò que més convé a...

Nota: Us comuniquem que la nostra territorial, per falta d'informació i fins que no hi hagi unes línies més clares, no es decanta per un sí o per un no a la iniciativa del Referèndum Unilateral d'Independència (RUI) propugnada per alguns sectors de l'ANC. Per tant, anirem publicant al nostre blog articles a favor i en contra d'aquesta proposta, per tal que en pugueu tenir la màxima informació possible. L'Assemblea Nacional Catalana ha decidit consultar els seus associats quina és la seva opinió sobre un referèndum d'independència. L'objectiu de l'ANC és que aquest referèndum serveixi per avançar definitivament fins a la proclamació de la República Catalana, recuperant la iniciativa política de la majoria independentista i finalitzant, d'aquesta manera, el procés d'independència. La proposta ha començat a generar un intens debat sobre si aquesta és la mesura més adequada per desencallar l'atzucac en què es troba el procés, sobretot després del...

El desgavell que mai s'atura de Rodalies és un de tants exemples, nefastos, que il·lustren el tracte secular dels governs espanyols de torn cap a Catalunya. El pèssim funcionament de la xarxa ferroviària a Catalunya és el producte d'una deliberada absència d'inversió que perjudica severament el conjunt de la societat catalana, no només el dia a dia dels ciutadans sinó també la mateixa activitat econòmica. No és cap fatalitat; és la conseqüència de com l'Estat espanyol concep Catalunya, encara que atempti contra el sentit comú. Fa anys i panys que el govern espanyol no ha fet cap mena d'inversió, fins al punt que Rodalies ha patit un constant i progressiu deteriorament. Mentrestant, mentre es deixava deteriorar inexorablement Rodalies, s'apostava per més i més quilòmetres d'AVE, en bona part dels casos amb l'única obsessió d'acostar Madrid a tot Espanya, amb independència de la viabilitat econòmica o malgrat l'absoluta falta de demanda. Tant és ai...

"És la pell de xai amb què el nacionalisme espanyol pensa entabanar un bon nombre de catalans en aquestes eleccions" És natural que hi hagi persones que, carregades de bona fe i amb veritables ganes de regeneració democràtica, davant del desolador panorama electoral espanyol, amb partits tan anacrònics i immobilistes com el Partit Popular, el Partit Socialista i Ciudadanos, pensin que votar Podemos és l'única alternativa que tenen. Quan tot el que coneixes t'obliga a posar-te una pinça al nas, és humanament comprensible que siguis procliu a deixar-te engalipar per algú que et promet la lluna en un cove. Però què té de nou, Podemos, més enllà de prometre la lluna en un cove? Epidèrmicament moltes coses. Les seves maneres són diferents de la resta de partits, perquè també ho és la seva gènesi. Podemos és un producte televisiu, comandat per un telepredicador, que té molta cura dels gestos que calen per aconseguir una imatge que faci parlar o per transmetre la idea que en...

Se'ns acaben les metàfores i els jocs de paraules. Ja hem dit tants cops allò de perdre el tren, hem fet tantes bromes amb el retard dels trens, que ja no sabem què dir. I, no obstant això, hi hem de tornar, perquè quan ens pensem que ja no pot ser pitjor, que la barra dels que es diuen responsables del servei –de quin?– o de les infraestructures ja no podia anar més enllà, resulta que sí. No és per fer cap competició amb els soferts usuaris de Rodalies de Barcelona, amb la gent que s'aventura als trajectes Vic-Barcelona, Terrassa-Barcelona, o, més valenta encara, aquells Barcelona-Manresa de futur incert. No competim; ens agermanem en la paciència i en el patiment. Al Camp de Tarragona, amb una paradoxal densitat ferroviària alta, patim també –igualment alta– la desídia i la crueltat històriques de Renfe i d'Adif, que ja sabem de quin són i qui hi mana. Sobre el paper –que tot ho aguanta– estem molt bé. Diverses línies convencionals, serveis d'alta velocitat, i unes ob...

La Generalitat perseguirà els seus morosos i ho farà també per a l’Ajuntament de Barcelona Nova etapa a la Hisenda catalana, considerada l’estructura d’estat per antonomàsia. Des d’aquesta mateixa setmana, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) tindrà capacitat per començar a embargar les nòmines de les persones que deuen el pagament d’algun dels impostos que gestiona la Generalitat, com l’impost de successions, el de patrimoni i el de transmissions patrimonials, o també impostos locals que gestionen els ajuntaments o les diputacions. Construir una Hisenda completa és una tasca titànica i ja fa temps que el Govern ha decidit centrar-se a esgotar el recorregut autonòmic, és a dir, a fer el que la llei actual ja permet. En aquest context, el projecte més ambiciós és el desplegament de l’anomenada recaptació executiva, que són totes les actuacions que una administració pot dur a terme per aconseguir el cobrament d’un deute. Fins ara la Generalitat pagava anualment a la Hisenda espanyola ...

ARA QUE ELS ESPANYOLS, APROFITANT EL BREXIT, TORNEN A DEMANAR GIBRALTAR, I PER TANT LA DEROGACIÓ DEL TRACTAT D’UTRECHT. ÉS INTERESSANT RECUPERAR AQUEST ARTICLE DE 1977 L’afirmació del govern espanyol que el Tractat d’Utrecht de 1713 ha prescrit, significa que la Nació Catalana és una altra vegada un Estat independent, segons el Consell Nacional Català a l’exili. De conformitat amb aquell Tractat, Espanya va cedir Gibraltar a Gran Bretanya «amb tota mena de drets i per sempre» i va incorporar la Nació Catalana a Espanya per un període similarment indefinit. Espanya no pot beneficiar-se per ambdós cantons, argumentem els catalans. O Gibraltar és espanyol i la Nació Catalana és lliure, o bé Gibraltar és britànic i la Nació Catalana francoespanyola. L’afany d’Espanya per recobrar Gibraltar (després de més de dues centúries i mitja) s’ha mostrat tan contagiós que el comitè de descolonització de les Nacions Unides ha acceptat el punt de vista espanyol que Espanya va signar el Tractat d’Utrec...

Aquest cap de setmana La Vanguardia ha fet pública una enquesta el·laborada per GAD3 enfocada en conèixer l’opinió dels catalans en relació a les properes eleccions espanyoles del 26J i sobre diversos aspectes de les seves preferències pel què fa a les relacions Catalunya-Espanya. En destaquen els resultats a la pregunta ‘Si finalment es convoqués un referèndum legal per decidir sobre la independència de Catalunya, què creu que votaria?’. Un 48,4% respon que votaria a favor de la independència, un 35,3% en contra, un 7,7% afirma que no aniria a votar i un 8,6% no ho té clar o no respon. Si traslladem aquests resultats a un referèndum obtindríem que el Sí s’imposaria amb un 57,8% dels vots i el No es quedaria amb un 42,2% de suport, més de 15 punts de diferència a favor de la independència. Així doncs, malgrat els dubtes que planen en relació al procés d’independència els darrers mesos i el desacord que s’ha materialitzat entre JxSí i la CUP en relació al debat pressupostari, en cas que...

Astúcia i audàcia. Aquesta és la recepta que Lluís Llach va oferir als centenars de persones que l'Assemblea Nacional Catalana va reunir dijous a Palafrugell per escoltar com el cantant de Verges i l'estimat David Fernàndez, exdiputat de la CUP, valoren el moment actual de tot allò que n'hem dit el procés. Ni l'afonia total de Llach, ni el to de veu baix que acostuma a fer servir Fernàndez, van ser obstacle perquè el públic escoltés amb un silenci gairebé reverencial i durant més de dues hores una injecció d'optimisme brutal sobre el futur de Catalunya com a estat independent. No van amagar els problemes que han sorgit pel camí, ni les dificultats que encara falten per recórrer amb un estat en contra que farà el que calgui per evitar que els catalans decideixin lliurement el seu futur. No es van estar, tampoc, de valorar l'esmena de la CUP a la totalitat als pressupostos, però van voler presentar la moció de confiança que, com un as, es va treure de la màniga el...