Ferran Espada: «Uns resultats clars i catalans»

En Comú Podem ara ha de decidir si vol fer realitat els ideals que han forjat la seva creació o només vol guanyar les generals i sotmetre's a un somni espanyol irrealitzable

Pot semblar una paradoxa, però si bé l'aritmètica electoral del 26-J manté la incertesa sobre la governabilitat de l'Estat, no es pot dir que no hi hagi lectures clares i evidents sobre els resultats. La primera és que l'àmplia victòria del PP demostra que és incombustible enfront la corrupció i les retallades socials i de drets. I que el PSOE manté la segona posició refermant el bipartidisme. Però en canvi, aquests partits són marginals a Catalunya i el País Basc. D'això se'n diu diferenciació nacional. Al nostre país, el 26-J reafirma l'existència d'un espai sobiranista immensament majoritari format per En Comú Podem, ERC i CDC que si tothom és fidel al seu programa perfila clarament Catalunya com un subjecte polític per decidir el seu futur. Un sobiranisme en què la victòria d'ECP i el creixement d'ERC confirma el viratge cap a l'esquerra. I també que l'independentisme es manté ferm amb una CDC que esquiva els auguris de la desfeta i una ERC que creix de forma sostinguda arreu. Des del meu punt de vista, el fracàs d'Units Podem com a força transformadora de l'Estat espanyol vincula els dos escenaris catalans entrecreuats: sobiranisme i independentisme. En Comú Podem ara ha de decidir si vol fer realitat els ideals que han forjat la seva creació: tenir un país on no governi un PP profundament autoritari i contrari als interessos generals, un país de profund calat democràtic, on els instruments d'estat es puguin posar al servei de millorar la vida de la gent, i transitar per un procés constituent que trenqui el cadenat del 78 i permeti desempallegar-nos del substrat franquista que encara impregna l'Estat. En Comú Podem ha guanyat les eleccions generals, però si vol guanyar els ideals pels quals es va fundar no pot tardar a sumar-se al procés constituent de la República catalana. Renunciar a aquests ideals per sotmetiment a un somni espanyol irrealitzable seria un error històric que condemnaria els de sempre, la ciutadania més feble del nostre país.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les propietats de l’estat espanyol que caldria negociar en cas d’independència

Imatge
La sectorial d'arquitectes de l'ANC ha fet un inventari dels edificis i terrenys de les institucions públiques espanyoles a Catalunya La sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per a la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha impulsat una iniciativa per a mostrar el patrimoni immobiliari de l’estat espanyol a Catalunya. L’objectiu és de ‘recollir propostes de nous usos per a immobles desocupats, tancats o amb funcions duplicades o innecessàries en el futur estat català’. S’anomena ‘ Inventari per la independència ‘. ‘Tot el patrimoni públic –diu l’entitat– és una riquesa del conjunt de la societat i el seu ús ha de ser útil i eficient, des de l’àmbit local fins a nivell de l’estat.’ Defineixen l’inventari que preparen d’aquesta manera: ‘Una eina que ajudi la ciutadania a participar en els afers públics: pensant en les necessitats d’equipaments o serveis, participant en un debat obert amb veïns, associacions i ajuntaments, i definint propostes de nous us...
Més informació

Xirinacs: un referent que cal recuperar!

Imatge
El passat dimarts 25 de juliol vam fer al nostre local un cinefòrum sobre un documental de Lluís M. Xirinacs que TV3 no va voler emetre. A banda de fer un ple extraordinari d’assistència, ja que hi va haver gent que no va poder seure i d’altres van quedar al carrer, el contingut no va deixar ningú indiferent. Ni el del documental ni el que van aportar els dos ponents, la Núria Roig i en Jaume Rodri, grans coneixedors de la figura de Xirinacs. El seu ideari, la seva personalitat i anècdotes personals van ser desgranats pels dos ponents, d’una manera amena i molt distesa. Els més grans van reviure un munt de fets de no fa tants anys, i els més joves van conèixer de més a prop la línia ideològica i la trajectòria d’en Xirinacs. I tots junts, amb les preguntes que es van fer després i les respostes que en van obtenir, vam gaudir d’una gran vetllada que no ha fet altra cosa que fer-nos reflexionar sobre el procés que estem vivint avui dia, sobre algunes similituds amb els anys de l’Assemble...
Més informació

Acord de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP: data i pregunta abans de final d'any

Imatge
CV-EUiA i CUP se sumen a la resolució de CiU i ERC sobre la consulta després d'assegurar el paper del Parlament · El PSC vota en contra de la resolució ICV-EUiA i CUP s'han sumat a la proposta de resolució de CiU i ERC sobre el dret de decidir després d'assegurar el paper del parlament i que es negociï específicament la celebració de la consulta i no altres qüestions. Els ecosocialistes han donat el pas endavant havent introduït modificacions en el text inicial que garanteixen que el Parlament faci una proposta de via o vies legals per inciiar un procés des de Catalunya de sol·licitud al congrés per realitzar un referèndum, així com la data i la pregunta de la consulta en el marc de la comissió parlamentària del dret de decidir i d'acord amb el Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Tot ha de quedar decidit abans d'acabar l'any. La proposta de CiU i ERC ja apostava per portar al congrés espanyol la celebració d'una consulta i fixava el termini de final d'a...
Més informació