SFxI2017

EN AQUESTA mena d’intent d’anar inhabilitant mig Catalunya, gota a gota (Mas, Rigau, Ortega, Homs...), ara sembla que arriba el torn de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell (i si es descuida, del president Puigdemont). És exòtic. A totes aquestes persones les va habilitar per fer política el vot dels ciutadans. Ara un govern demana a un tribunal que els inhabiliti, que revoqui el que la gent va decidir votant de manera lliure i informada. La paradoxa és més flagrant en el cas de la presidenta del Parlament. Si la democràcia exigeix l’existència de tres poders separats, executiu, legislatiu i judicial (una separació de la qual l’estat espanyol no és l’exemple més brillant), i sent tots tres importants, el poder legislatiu, el Parlament, és la màxima encarnació del sistema. De fet, parlem de democràcies parlamentàries (no executives o judicials). La inviolabilitat del Parlament, la seva consagració com un espai de debat lliure, és la pedra angular del sistema. Que una presidenta ...

FENICIS. No suporto la pedanteria provinciana que considera política tot el que es cou a Madrid, i politiqueta el que es discuteix a Barcelona. M’avorreixen aquells que contínuament ens prevenen contra el risc de fer el ridícul. Però -ho admeto- també em subleva el paternalisme amb què sovint a Catalunya es parla de l’immobilisme castellà o de l’acció redemptora del catalanisme. Malgrat tot, els que afirmen que els polítics espanyols no estan fets per al pacte i la negociació, alguna raó deuen tenir. Ho estableixen molts precedents històrics, ho confirma la supèrbia amb què es despatxa la qüestió catalana i també els problemes que genera a l’esforçat Felip VI el tot just estrenat pluripartidisme. El país que ha parit paraules com hidalgo,gallardo i vilipendio sembla normal que identifiqui pacte amb deshonor (¿en algun altre indret del món l’adjectiu fenici és un insult?). Però Espanya també ha negociat i ha pactat, esclar: ho ha fet després d’una derrota, o en una situació de feblesa; ...

La UE va avisar Eslovènia que si s'independitzava de forma unilateral mai  seria part de la UE.  En la foto líders de tots els estats de la UE passejant per  LJiubjiana, en ocasió de la presidència eslovena de la Unió. Us expliquem les quatre fases que adopta un moviment d'independència unilateral L’aprovació aquest dimecres de les conclusions de la comissió del procés constituent, en el ple del Parlament, han suposat un desacatament al Tribunal Constitucional, posant la sobirania del Parlament per sobre del Tribunal. Albiol, en el ple, considerava la votació un cop al Tribunal Constitucional i afirmava que es trencava l’ordenament jurídic espanyol. Tenia raó. L’acció de dimecres activa definitivament el mecanisme unilateral, segons la primera conclusió aprovada, degut a que no s’ha deixat ‘cap marge d’acció per al reconeixement del dret de decidir del poble català en l’interior del marc jurídic constitucional i legal espanyol’. El mateix exdiputat d’EUiA, David Companyon...

"S'ha produït un clic. I no dins de l'independentisme sinó dins de l'olla barrejada d'escèptics, burletes, adversaris i enemics del procés" Aquesta setmana s'ha produït un clic. I no dins de l'independentisme sinó dins de l'olla barrejada d'escèptics, burletes, adversaris i enemics del procés. De sobte, sembla que han percebut que això no és cap broma: alerta, que aquests hi van de debò. Clic. Fins ara els analistes han parlat del vertigen que pot provocar el salt al buit de la independència. Un vertigen que pot fer que a última hora una part de l'independentisme posi el fre i faci fracassar l'operació. I certament, aquest risc hi és. Però aquest no és l'únic vertigen a considerar. També hi ha el vertigen contrari, i aquesta setmana molts l'han experimentat. El vertigen, per exemple, d'imaginar-se les conseqüències d'inhabilitar la presidenta d'un parlament democràtic, o de suspendre l'autonomia d'un país hi...

veure vídeo Inscripcions

«Ningú no pot discutir que com més afeblit estiga l'estat espanyol més oportunitats hi haurà per a nosaltres» Bloomberg és segurament el servei informatiu econòmic més important del món. Els informes i les notícies que elabora les llegeixen amb lupa tots els centres de poder del món. Té una capacitat de titular bé que és llegendària. En un món com l’econòmic, on el temps compta tant, un bon titular és el tot. Despús-ahir va destacar molt la votació del Parlament de Catalunya, amb un titular diferent dels habituals de la premsa estrangera: ‘Catalonia Approves Plan to Secede From Spain Amid Deadlock’. És a dir, ‘Catalunya aprova el pla per a separar-se d’Espanya, enmig del blocatge[a Madrid]’. ‘Enmig del blocatge’ és, efectivament, una expressió ben encertada. I relacionar els dos conceptes ho és encara més. PP i Ciutadans no poden formar un govern estable i Mariano Rajoy no sap ni tan sols si es presentarà a la investidura, malgrat l’encàrrec de Felipe VI. I l’alternativa no és pos...

«Després de mesos de treballs previs, finalment ha arribat el moment dels fets. No serà fàcil, perquè l'Estat no entén de diàleg ni negociació. Només ens en sortirem si som valents i resistim» Nervis, amenaces, assetjament a les xarxes socials, titulars esbiaixats als mitjans afins. Caretes que cauen, discursos previs a favor del dret a decidir que es revelen buits. Són moltes les reaccions unionistes després de l'aprovació de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent al Parlament de Catalunya. No hi ha cap efecte directe ni immediat d'allò aprovat, però la seva transcendència és enorme (el ressò internacional ha estat notable). D'ençà el seu restabliment, el Parlament català s'havia declarat sobirà en moltes oportunitats, però mai no havia exercit com a tal, fins aquesta setmana. L'aprovació de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent han estat un acte de sobirania en tota regla. Ara bé, tal com va amenaçar obertament el líder del PP, ...

"La gent de Ciutadans, del PP i del PSOE són el fidel reflex de l'Estat bloquejador que ens condiciona" Escric aquest article amb la remor de fons de la sessió ordinària del Parlament de Catalunya. La gent de Ciutadans, del PP i del PSOE són el fidel reflex de l'Estat bloquejador que ens condiciona. Totes les seves intervencions van en la mateixa direcció: bloquejar la governabilitat, emmarcar la política catalana en un to general de desprestigi i corrupció, desacreditar el dret de tots els ciutadans a desplegar un procés constituent per via democràtica com alternativa a un procés constituït que no resulta en absolut satisfactori. Mentre escolto les peguntes als consellers i al president, tinc present la situació d'impàs de la política espanyola i la baixa qualitat del seus plantejaments ideològics. Escoltant-los, per sobre de tot reflexiono sobre què suposa per a un país com el nostre la pressió constant que la política espanyola fa per evitar que el Parlament de...

Encara no fa quatre anys de la primera manifestació de l'ANC, aquell onze de setembre de 2012 on vam descobrir que les manifestacions ja no caminàvem. Aquell dia Carme Forcadell, en nom dels organitzadors, va demanar als diputats que iniciaren la secessió d'Espanya. Quatre anys després, encara no, Carme Forcadell és la presidenta del Parlament de Catalunya, la secessió està posada en marxa i ahir es va solidificar, assumint la cambra la necessitat de gestos unilaterals, davant el bloqueig a què l'Estat sotmet qualsevol iniciativa política provinent de Catalunya. Quatre anys és el temps normal d'una legislatura. En el nostre cas, però, han estat quatre anys extraordinaris on sembla mentida que puguen haver passat tantes coses. Però no deixen de ser quatre anys només. Quatre anys amb els quals hem tingut temps suficient per a girar com un mitjó la societat catalana i la política d'aquest país. Som un país patidor. Segurament perquè històricament hem estat un país perd...

Si alguna cosa va quedar clara ahir al ple del Parlament va ser aquesta: si el Tribunal Constitucional es reuneix un bon dia, amb un ple format per membres caducats i amb baixes per cobrir, i decideix carregar-se un Estatut que prèviament havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats espanyol, pel Senat, i que ha estat aprovat també en referèndum pel poble de Catalunya, d'això se'n diu democràcia. I si el ple del Parlament de Catalunya, complint escrupolosament el seu reglament, decideix incloure en l'ordre del dia un punt per poder parlar de les conclusions de la comissió constituent, això, això tan i tan greu, és un acte del tot antidemocràtic. I que segons els líders del PP, Xavier García, i Ciutadans, Inés Arrimadas (que ahir semblava que competien a veure qui la deia més grossa), es mereixen tots els càstigs divins. “Esto no les va a salir gratis”, va advertir el sheriffAlbiol, mentre Arrimadas disparava al pianista advertint Forcadell que e...

Junts pel Si i la CUP desobeeixen el TC i aproven, en un ple crispat, el full de ruta que inclou un mecanisme unilateral L'oposició titlla d'il·legal i antidemocràtica la decisió i Rajoy anuncia accions contundents i apunta a Forcadell La majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP va decidir ahir finalment saltar-se la línia vermella que els havia marcat el Tribunal Constitucional i ser “fidels” al mandat que van obtenir de les urnes el passat 27-S. Amb aquesta actuació, el Parlament donava el tret de sortida al procés constituent que ha de configurar Catalunya com a nou estat europeu i el govern espanyol anunciava mesures contundents. El debat entre legalitat i legitimitat arribava a primera hora a l'hemicicle de la cambra catalana servit en una safata plena d'articles jurídics que cada grup esmentava a conveniència. La Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el reglament de la cambra eren enarborats pels diputats per justificar una decisió que, aquesta vegada...

«La millor manera de desobeir no és encallar-se en la resposta, sinó tirar pel dret. No fer-ne cas. Desatendre. Això sí que era un canvi. Un salt d'escala» Aquests que fa mesos que es dediquen a escampar la desconfiança envers els partits compromesos amb el mandat del 27 de setembre no deixaran de fer-ho ara, després del ple d’ahir al parlament. Perquè de motius per a la desconfiança no n’hi havia fins ara i res no els impedia d’anar teixint aquest discurs que pot acabar corcant el somni col·lectiu del país. L’actitud compromesa d’ahir contra totes les amenaces del Tribunal Constitucional i els seus tèrbols però hàbils defensors no servirà per a esvair rumors ni retrets. Suposo que cadascú fa allò que considera que cal fer i prou. Sigui com sigui, ahir el parlament no va aprovar res d’extraordinari. Unes conclusions de la comissió del procés constituent que parlen de la via unilateral per a accedir a la independència. Tractant-se d’un adversari com Espanya, si una cosa m’estranya é...

EN DEMOCRÀCIA, és la llei la que neix de la sobirania popular. No la sobirania popular la que neix de la llei. Per això el conflicte que es planteja avui entre el Parlament de Catalunya i l’Estat és complicat, també per a l’Estat. O com a mínim antipàtic. Perquè es planteja un xoc de legitimitats. El Tribunal Constitucional ha fet segurament bé la seva feina: el que està fent el Parlament probablement no té cabuda en la Constitució espanyola. Però si algú s’ho mira des de fora, no és fàcil arbitrar en un xoc entre qui interpreta la llei i un Parlament que es considera i es proclama sobirà i que pren unes decisions que neixen d’un mandat popular clar, d’un encàrrec explícit de la ciutadania a través d’unes eleccions lliures. La legitimitat del Parlament no és una graciosa concessió de la Constitució, sinó el resultat d’una voluntat compartida d’autogovern del poble de Catalunya. I Catalunya no és una creació de la Constitució. L’Estat té la força de la llei, és cert. El Parlament té la ...

Diguin-me optimista (que és cert), però sóc dels que pensen que aquesta Diada tornarà a ser espectacular. Com vostès, hi ha dies que estic tip, fart, cansat, emprenyat, dolgut, despistat i no sé quantes coses més quan veig com funciona això de Junts pel Sí, i quan veig què fa la CUP. Sí. Però això no treu que aquest 11 de Setembre vinent hàgim de tornar a sortir tots al carrer. A Salt, a Berga, a Tarragona, a Lleida o a Barcelona, que aquesta vegada ens podem estalviar els autobusos. Serà espectacular (ho ha de ser) perquè aquest cop l'ANC i Òmnium han tornat a encertar amb l'eslògan. “A punt”, diuen. Hi podien haver afegit un signe d'exclamació i dir “A punt!”, que transmet una mica més d'energia, però vaja. Perquè no crec que cap altre independència arreu del món hagi estat tan monitoritzada i preparada com aquesta, que ho és tant que fins i tot donem pistes al TC del que anem a fer per si ens vol inhabilitar a tots, inclosos vostè i jo. Mirin si estem a punt, que el ...

El dia que s’aprovi la llei de transitorietat política, mitjançant la qual se substituirà l’ordenament jurídic espanyol pel català, Catalunya se situarà fora de la legalitat espanyola. Pel que sembla, el govern espanyol vol aturar el procés abans que arribi aquest dia. Però com? La idea és fer-ho a poc a poc, amb un asfíxia lenta i silenciosa. Per contra, als sobiranistes els interessa arribar com més lluny millor, però sempre pendents de si hi ha algun fet accidental (inhabilitació de Forcadell?) per aprofitar-lo i forçar el punt de ruptura. El dilema de Rajoy és que si accelera la màquina s’exposa a naufragar com el 9-N. Però si no fa res permet als independentistes acumular capital i controlar el relat. I la pregunta que tots dos es fan és: quin serà el moment més favorable per al cop definitiu? Font: ara.cat

L’Onze de setembre de 2016 marcarà l’inici d’una nova etapa. Volem que la veu de la tota la gent que forma aquest país se senti a la mobilització a cinc punts del territori que mostrarà al món que som un país viu, en moviment, organitzat i a punt per a esdevenir un nou estat. Som un país que batega! Aquesta és la Diada on ja ens sentim legitimats, després de les eleccions del 27S de 2015, que van culminar amb el primer Parlament independentista de la nostra història. Som sobirans, som la República Catalana en un últim punt de construcció. Farem realitat la mobilització als cinc punts del territori català com el pas definitiu per assolir la independència del nostre país, perquè el poder que hem demostrat cada vegada que hem sortit el carrer, aquesta vegada es podrà convertir amb la reafirmació que arriba la República Catalana. L’èxit de la mobilització serà cabdal per manifestar al món que la societat civil és a punt i que volem que les institucions estiguin preparades per començar la c...

No t'hi amoïnis, Josep Rull. No hi ha res a fer. Ja sé que ahir, conseller, vas presentar un manifest unitari del món municipal (que tenia el vistiplau, un fet gens menor, de l'Ajuntament de Barcelona, de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya) en què es reclama a l'Estat millores a les línies ferroviàries del país que són competència seva. I sé també que ahir vas amenaçar (vas tornar a amenaçar, per ser més exactes) amb dur Adif als jutjats el mes d'octubre vinent si no posen fil a l'agulla als quatre mil milions d'euros d'inversions pactades entre el 2014 i el 2016 i que no s'han fet. I sé, conseller, que n'estàs tip, d'haver de gestionar, dia sí dia també, els embolics d'una xarxa de ferrocarrils que en realitat és d'un altre. Un dia un tren que es para perquè sí, un dia perquè cau una catenària, un dia perquè hi ha un petit descarrilament i un dia perquè hi ha vaga de treballadors. No t'...

El diputat de Junts pel Sí Lluís Llach (Girona, 1948) ha presidit els darrers mesos la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, les conclusions de la qual s'hauran de debatre al ple del Parlament que avui comença. Coincidint amb el final dels treballs d'aquesta comissió, el Tribunal Constitucional va advertir la setmana passada que és “absolutament inviable” la seva activitat perquè contradiu el fet que aquest tribunal va declarar nul·la la resolució de desconnexió del 9N i tot el que d'ella se'n derivés. No només això, el TC ha advertit directament la Mesa del Parlament que no adopti cap decisió relacionada amb aquesta comissió d'estudi, per la qual cosa, l'òrgan de Govern de la Cambra no ha enviat les conclusions dels seus treballs a l'hemicicle. Això no obstant, seran JxSí i la CUP els qui defensaran que es debatin davant del Parlament. Ho faran, per tant, desafiant la decisió del TC. Una de les coses que ha cridat més l’atenció de les conclusions de...

Els costos de ser a Espanya no són baixos per Catalunya, almenys aquells que poden ser calculats en contra de l’opció de ser un Estat independent. El més negatiu de tots té a veure amb l’ocupació i no arriba a ser un càlcul sinó més aviat una estimació: 323.157 llocs de treball s’han perdut des del 1975 perquè la gestió pública de l’administració espanyola no hi ha ajudat. Parlant en plata: els 703.100 aturats que tenia Catalunya a finals del 2015 serien la meitat si no fos per l’efecte negatiu en l’ocupació que tenen decisions polítiques del govern espanyol, com les que paralitzeninfraestructures clau com el Corredor Mediterrani o les connexions als ports. L’economista Josep Pedrol, autor de l’estimació, ho calcula sota el supòsit (conservador) que decisions com aquelles redueixin el PIB català en un 0,25%, des del 1975. Pedrol és un dels 19 acadèmics que documenten, calculen i estimen en les 222 pàgines d'un extra de Revista de Catalunya, que dirigeix Quim Torra, que vol donar r...

«Si després d'haver-ho fet tan malament com era possible, l'independentisme no només aguanta, sinó que creix, és evident que ja hem superat el punt de no retorn» Després d'una gran campanya electoral, l'independentisme va guanyar les eleccions del 27, i va obtenir un mandat democràtic majoritari per fer de Catalunya un país independent. Tanmateix, el que es guanyà a les urnes es perdé en el camp dialèctic. Es va imposar el relat d'una victòria no suficient, la fal·làcia del 48%. El plebiscit en forma d'eleccions parlamentàries va ser una necessitat imposada per la impossibilitat fàctica de celebrar un referèndum d'autodeterminació com els d'Escòcia o Quebec. Davant la negativa a deixar-nos comptar vots, vam haver de comptar escons. I vam guanyar. Parlar del 48% és voler aplicar les regles dels referèndums a unes eleccions parlamentàries. És fer trampes. És evident que si apliquem les regles de puntuació del rugbi a un partit de futbol, el resultat serà m...